Ir al contenido

Delta del Danubiu

Dendi Güiquipeya
Delta del Danibiu en Rumania

El delta del Danúbiu (Delta Dunării en rumanu, Дельта Дунаю, Delta Dunaiu en ucranianu), situau en Dobruja (Rumania) i ena província d’Óblast d’Odesa (Ucrania), ocupa una superfícii de 3446 km².

Geugrafia

[adital | adital cóigu]

El delta del Danúbiu es una rehión de marismas i pantanus desabitáus, atravessáus pol elevacionis arbolás. Tolos añus, las tierras depositás pol el Danúbiu hazin crecel el delta unus 40 m. Pol ellu se trata d’una estrutura abondu dinámica. Hazi unus 2500 añus, sigún cuenta l’estoriaol griegu Heródotu, el Danúbiu se devidía en 7 braçus d’arrivandu ala su desembocaura.


Çerca de Tulcea (Rumania), el Danúbiu se devidi en tres braçus prencipalis dantis d’arrivar al mari NegruChilia, Sulina i Sfântu Gheorghe (San Jorgi)— inque abondus canalis menoris lo conviertin en una rehión de cañaveralis, çonas pantanosas i bosquis, de los qualis angunus s’enundan en primavea i outoñu.


A unus 44 km del delta del ríu Danúbiu, ríu arriba, se topa l’ísla delas Serpientis, que ogañu preteneci a Ucrania inque es rehäclámá pol Rumania.


En 2004, Ucrania encetó las obras del "Canal Bistroe", el qual facilitará un enlaçi navegabri entri el Mari Negru i la parti ucraniana del delta del Danúbiu. Nostanti, l’Unión Uropea pedió a Ucrania que dessistiera d’acontinal colos trebajus pol culpa delos gravis dañus que sufriríin los umealis del delta. Rumania, más cumprometía cola proteción i conselvación del delta, quieri lleval a Ucrania al Tribunal Entrinacional de Justícia de La Haya.

Esprimentación geumorfolóhica dendi 2000 añus
Mapa de 2010

Mapa interativu del Delta de Danúbiu

Naturaleça

[adital | adital cóigu]

El delta acohi más de 1200 especis de prantas, 320 especis d’avis, assin cumu más de 3400 especis de fauna dulciacüícola, encluyías unas 110 de peçis, cumu el cuervu. Ya en 1974, más dela metá del delta fue decrará "çona pantanosa d’emportáncia enternacional" i designá cumu Patrimoñu dela Umaniá en 1991[1] en virtú del Conveniu de Ramsar (oficialmenti Conveniu sobri Umealis d’Emportáncia Entrinacional especialmenti cumu Hábitá d’Avis Acuáticas). Ogañu, el Delta del Danúbiu á síu encluyíu nel listau dela Unesco de lugaris calificáus cumu Reserva dela Biosfera, col nombri de Reserva dela Biosfera Trasfronteriza del Delta del Danúbiu. Cuenta con unus 2733 km² de superfícii estritamenti protehía repartía entri 18 çonas.

Paisahi del Delta del Danúbiu.

Es el lugal adondi millonis d’avis migratorias de deferentis lugaris del mundu (d’Uropa, d’África, Ásia i del Mediterráneu) acudin pa nidial.


La vehetación está dominá pol hormacionis de cañaveralis i juncalis, que cubrin el 78 % dela superfícii. Dessistin amás salazaris (6 %) i bosquis de ribera, deferenciáus sigún la freqüéncia dela su enundaeru, con sauçeas permanenti enundás i choperas d’enundaeru periódica. Dessistin bosquis, cumu el de Letea, notabris polas copas asimétricas delos sus árbozis, qu’encluin robis (Quercus pedunculiflora i Q. robur), chupus (Populus tremula), olmus (Ulmus foliacea) i fresnus (Fraxinus angustifolia). Tamién el ríu se puei atravessal en barcu u en catamarán.


Puebración

[adital | adital cóigu]

Unas 15.000 pressonas abitan nel delta del Danúbiu. La mayol parti vivi dela pesca, pala que gastan los sus káyaks traicionalis hechus de maera. Entri ellus á una comuniá de lipovanus, descendientis delos viehus creyentis, que salun de Rúsia en 1772 p’evital la persicución meligrosa. El prencipal centru desta comuniá ena parti ucraniana del delta es Vylkove.


Duranti la mayol parti dela Eá Moerna, el delta del Danúbiu estuvu en poel del Empreu otomanu. A medía que el domíniu otomanu sobri los Balcanis aflojaba, el Empreu austrú-úngaru i otras poténcias uropeas se muvun p’empedir qu’el delta, l’igual que otrus territorius otomanus, cayera en manus del Empreu russu.


El Tratau de París (1856), que ponía fin ala guerra de Criméa, estableción qu’una cumisión entrinacional (Cumisión Uropea del Danúbiu) contralara el delta. Ixa cumisión llevó a cabu una sérii de trebajus nel delta i nel cursu baju del ríu, de horma que se vihu favurecía la navegación pol el ríu dendi el mari Negru.


Endispués del final dela Primer Guerra Mundial, el Tratau de Versallis (1919) confirmón la cumisión entrinacional (al tiempu qu’otra era establecía pa contralal el cursu superiol del Danúbiu). Duranti la Segund Guerra Mundial, las cumisionis fuerun abulías pola Alemaña naçi, que contraló tol cursu del ríu dendi 1940 ata 1944.


Galería

[adital | adital cóigu]

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. cita web|títulu=Danube luna|url=http://whc.unesco.org/es/list/588%7Ceitolial=UNESCO Culture Sector|fechaacceçu=12 de marçu de 2015


Enlaçis esternus

[adital | adital cóigu]

Páhina oficial dela Cumisión dela Unesco - Rumania

Páhina sobri el delta del Danúbiu