Ir al contenido

Dolmen de Magacela

Dendi Güiquipeya
Dólmen de Magacela
Dólmen de Magacela
Allugamientu
País España
Comunidá Estremaúra
Municipiu Magacela
Coordenás 38°54′04″N 5°43′46″O
Estoria
Tipu Dólmen; restus d'una tumba de corredol
Usu orixinal Enterramientu
Estilu Megalitismu
Descubrimentu
Ogañu 1913
Situación geográfica

Mapa d'Estremaúra

Dólmen de Magacela
Allugamientu n'Estremaúra

Mapa d'España

Dólmen de Magacela
Allugamientu n'España
Enteriol del dólmin
Cartel enformativu

El dolmen de Magacela u dolmen dela Cerca del Marçu[1] s'atopa al noresti de Magacela, ena comarca dela Serena nel esti dela provincia de Badajós, n'Estremaúra, n'España.[2] La region dela Serena es un área con abondus restus arquiológicus, como dólminis, grabaus rupestris, pinturas rupestris i estelas, qu’an síu ampriamenti investigaus polas sus peculiariáis.

El dolmin sin axuar funerariu de Magacela data del períodu calcolíticu, lo que se á inferíu sobri la bassi de semejanças con dólminis comu el de Toriñuelu (en Badajós) i Azután (nel oesti dela provincia de Toleu). La forma dela cámara reonda es semilar alos dólminis Cerru dela Barca, Carmonita i la Granxa.

Los restos del dolmen consistin en 12 ortostatus de granitu dispuestus nun aniellu, que forman una cámara reonda de polreol 5 metros de diámetru. L’artura media delos ortostatus es de 1,75 m. Es superau polos dos bloquis d’entrá de polreol 2 m d’artura.

Cincu delas piedras (seguramenti tamién la piedra orixinal n.º 5, qu’á síu reemplaçá) están grabás nel enteriol:

la piedra n.º 4 muestra la mayoría delos tipos de grabáu, cun motivu solal de onzi raius de polreol 24 cm de diámetru. El motivu prumau vertical de 41 × 22 cm, con hoyuelus ena parti superiol i inferiol, es únicu entri los grabaus megalíticus dela Península Ibérica. Ena parti inferiol, un motivu de culiebra orizontal de polreol 54 cm de largu apunta a un recipienti de 4 cm de diámetru. Ai varios cuencus d’entri 3 i 8 cm de diámetru nel fondu dela piedra;

l'ortostatu n.º 6 tini hoyuelus de ata 10 cm de diámetru, angunus con surcus largus (ata 55 cm);

los ortostatus n.º 7 i 9 tinin motivus que son más dificis d’identifical;

l'ortostatu n.º 8 muestra una depresión ovalá de 31×19 cm ena parti superiol, un motivu con horma de oja semilar al del n.º 4, peru en posición orizontal, coroná pun hoyuelu de 4 cm i un hoyuelu ena parti inferiol, amás dun motivu con horma de gancho.

Las investigacionis indican un correol no preservau de polreol 9,0 metros de largu. Dessistin varias hipótesis pola antigua cubierta, una falsa cúpula, una gran loxa de piedra u un techu de maera.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Leisner, Georg; Leisner, Vera (2020). Die Megalithgräber der Iberischen Halbinsel. Lfg. 2. Walter de Gruyter GmbH & Co KG. p. 306. ISBN 9783111347974. 
  2. «Patrimonio - Dolmen». Ayuntamiento de Magacela. Consultado el 27 de junio de 2020. 

Vea-se tamién

[adital | adital cóigu]

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltraviessu | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelu | Dolmen del prau de Lácara | El Turuñuelu | Ídolu de Garrovillas | Ídolu d'Estremaúra
Eá Antígua: Bronzi d'Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefetura de Taju i Alagón) | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia de Caçris | Provincia de Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra