Ir al contenido

Dolmen de Toriñuelu

Dendi Güiquipeya
Dólmen de Toriñuelu
Corredor del dólmen
Bien d'interés cultural
Patrimoniu istóricu d'España
Localización
País España
Comunidá Extremadura
Provincia Badajós
Localidá Xérés
Coordenás 38°19′56″N 6°42′50″O
Mapa de localización
Mapa
Ubicación en España
Mapa
Ubicación en Badajós
Datus generals
Declaramientu 3 de juniu de 1931[1]
Figúra Menumentu
Códigu RI-51-0000398-00000

Dolmen de Toriñuelu es un monumentu funerariu i perteneci ala época calcolítica, qu’es dela manera que se sueli mentar ala Edá del Cobri. Está assitiau a dos o tres quilómetrus de distancia dendi Xerés delos Cavallerus, pertenecienti ala província de Badajós, ena comuniá autónoma d’Estremaúra, España.

El sepulcru megalíticu de Toriñuelu, assitiau ena granja deste mesmu nombri, está dentru del grupu de sepulcrus de cámara circulal, o duna forma apaecida a un círculu. Está cubierta cuna farsa cúpula i correol o passillu adintelau (elementu d’una forma orizontal que sarva un espaciu entri dos sostribaerus) mentau «Tholoi». La caraterística más senificatiba dendi’l puntu de vista constructibu son las dimensionis del «correol adintelau» i la dessistencia duna “cámara” lateral.

En 2009, la su titulariá passó a sel púbrica. En 1926 fue mentau monumentu nacional.[2]

Caraterísticas construtivas

[adital | adital cóigu]

La cámara es un poquinu ovalá, de 3,80 m nel su exi mayol i 3,50 m nel menol, estandu arrayada por trezi ortostatus, siendu un ortostatu un bloqui o losa vertical, decorá o no, que forma la ilá inferiol dun muru. Nun dolmen neolíticu, los ortóstatus forman de forma parcial o total las paréis del monumentu funerariu megalíticu i sostriban las losas dela cobertera. Unu destus ortóstatus no se conserba nesti dolmen. La mayoría son de granitu i dos dellus son de pizarra. Sobri esti çócalu d’ortóstatus se sostribaba la cubierta, con horma de cúpula.[3]

L'estrutura es una colina artificial, albantá meyanti la superposición de tongadas o capas d’arcilla i piedras, tol conjuntu mu apeñascau capa a capa. El dolmen está empentau en direción esti-oesti, tieni un largu correol d'atacu d’unos 25 m. El correol tieni un artu máissimu de 1,42 m al’entrá con una minguilla nel centru i creciendu en direción ala anterseción cola cámara. Nel lateral norti del correol ai un «nichu» de pranta retangulal i de poquinas dimensionis. L’atacu ala cámara se hazíe por una dobri rampa.

Adornación del sepulcru

[adital | adital cóigu]

L'adornación del sepulcru, ena que s’alternaban la pintura i el grabau, gastaban el granitu i la pizarra como soporti. Las pinturas án despareciu, inque el grabau está en tres delos ortostatus qu’asitían los lindis con motivos radialis, circularis i con forma de culiebras.

El sepulcru está asitiau nun área rica n’agricurtura, ganadería i minería i la su situación xuntu a un lugal de passu (más tardi conocía como Cañá Rial), van a detelmenal la possibilidá dela su reutilización. Assin, xuntu al dolmen, s’án atopau nel setor oesti unos murus correspondientis al gastu del túmulu duranti los sigrus I a. C. i I d. C.

Hay una estela (Estela dela Granja de Toriñuelu), que ya nel añu 1914 fue destapá por José Ramón Mélida (1856–1933), y que amostra una paicencia crara cun estatua-menhil i sedríe, pol tantu, de datal duna época dunus 1000 a 1500 añus endispués del mesmu dolmen. Ogañu s'alcuentra nel Museu Arqueológicu Nacional d'España en Mairil.

Otras cuestiones relacionadas

[adital | adital cóigu]

Una decumentación por escritu de Martín Almagro del añu 1963 mienta el Dolmen de Pisarrilla, que s'alcuentra amán peru que fue esfaratau.

Galeria d'afotus

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltraviessu | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelu | Dolmen del prau de Lácara | El Turuñuelu | Ídolu de Garrovillas | Ídolu d'Estremaúra
Eá Antígua: Bronzi d'Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefetura de Taju i Alagón) | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia de Caçris | Provincia de Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra