Dulce Chacón

Dendi Güiquipeya
Dulce Chacón
Enhormación pressonal
Nacencia 6 de junio de 1954 o 3 de junio de 1954 Ver y modificar los datos en Wikidata
Zafra (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 3 de diciembre de 2003 Ver y modificar los datos en Wikidata
Madrid (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Cáncer de páncreas Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Enhormación profissional
Oficiu Escrevienti, poeta y novelista Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Poesia Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu desde 1992
Género Poesia y Teatru Ver y modificar los datos en Wikidata

Dulce Chacón (Çafra, Baajós, 3 de júniu de 1954 - Madril, 3 de Diciembri de 2003) escrebiora estremeña.

Naci nuna família traicional, enque mas tardi los sus idealis de gocha la llevarun a entental sacal a la lús los archivus las ehecucionis duranti el franquismu u a oponelsi a la guerra d'Irak.

Cuandu ella contaba solu con 11 añus d'eá, el su pairi espenó. La mairi se llevó a la família a Mairil, i Dulce, unta la su helmana hemela, acabihó nun coléhiu entelnau. Asín hue cumu Chacón esminció a escrebil puesia pa ahuyil de los traumáticus cámbeus qu'estaba viviendu. Duranti la su huventú leyó a Celan, Rilke, César Vallejo i José Ángel Valente, autoris que tendrán una huerti enfruéncia nel su estilu presonal.

En Noviembri de 2003 le hue dianosticau un cancel en estau avançau. Dulce Chacón fenecia el 3 de Diciembri d'esi mesmu añu, queandu un mariu i tres ihus.

Prémius[Edital | Editá'l códigu]

  • Prémiu Ciá d'Irún de puesia (1995) pol "Contra el Desprestigio de la altura",
  • Prémiu Azorín de novela (2000) pol "Cielos de Barro"
  • "Mención de Honor" otolgau pola "Plataforma de Hombres Contra la Violencia Doméstica" (Fuenlabrada, 2001) pol "Algún amor que no mate".
  • Prémiu "8 de Marzo" (Marçu de 2003) a "La Voz Dormida" otolgau pola Concehalia de Muhel del Ayuntamientu de Móstoles.
  • Prémiu de la "Federación de Asociaciones de Mujeres Progresistas de Valencia" a "La voz Dormida" (Marçu de 2003)
  • Prémiu Meridiana, del Estitutu Andalús de la Muhel, a la su trayetória literária en defensa los derechus la muhel. (Marçu de 2003)
  • III Edición del Premio del Gremio de Libreros de Madrid al mejor libro del año 2002 a "La Voz Dormida" (otorgado en abril de 2003, entregado el 7 de junio de 2003)
  • Premio Cartelera Turia a la "La voz Dormida" (julio de 2003)
  • VII Edición del Prémiu "8 de marzo" (Marçu 2004) otolgau a entítulu póstumu pol Ayuntamientu de Getafe, a la su trayetória literária en defensa los derechus la muhel.
  • Prémiu "Justicia" (Marçu 2004) otolgau a entítulu póstumu pola "Asociación de Derechos Humanos de Extremadura", a la su trayetória literária en cata la memória estórica i ena defensa los derechus umanus.
  • Prémiu Póstumu Vetonia-Voz Castúa (Marçu 2004) otolgau a entítulu póstumu pola "Asociación Extremeña de Alcorcón", a la su trayetória literária.
  • Prémiu Ana Tutor (Marçu 2004) otolgau a entítulu póstumu pola "Federación Socialista Madrileña", a la su trayetória literária.
  • Nominá a Mehol Autol polos Prémius Max 2004 de Teatru, por "Algún que no mate".
  • Medalla d'Oru de l'Asociación "Coros y Danzas El Castellar", de Çafra.
  • Medalla d'Oru d'Estremaura (Setiembri de 2004) otolgau pola Hunta d'Estremaura a entítulu póstumu.
  • Medalla d'Oru de la Casa Rehional Estremeña de Getafe (Noviembri de 2004).

Bibliugrafia[Edital | Editá'l códigu]

Puesia[Edital | Editá'l códigu]

  • Querrán ponerle nombre (1992)
  • Las palabras de la piedra (1993)
  • Contra el desprestigio de la altura (1995)
  • Matar al ángel (1999)
  • Cuatro gotas (2003)

Novelas[Edital | Editá'l códigu]

  • Algún amor que no mate (1996)
  • Blanca vuela mañana (1997)
  • Háblame, musa, de aquel varón (1998)
  • Cielos de barro (2000)
  • La voz dormida (2002)

Teatru[Edital | Editá'l códigu]

  • Algún amor que no mate (2002)
  • Segunda mano (1998)

Algotrus[Edital | Editá'l códigu]

  • Te querré hasta la muerte (2003) pp. 61-64. Cuentus