El Berrocaleju
El Berrocaleju | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
![]() | ||||
| ||||
![]() Ubicación de El Berrocaleju | ||||
Coordenadas | 39°49′12″N 5°21′01″O / 39.82, -5.3502777777778 | |||
Capital | Berrocalejo | |||
Entidad | Monicipiu d'España y Puebru | |||
• País |
![]() | |||
Superficii | ||||
• Total | 14,28 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 368 m s. n. m. | |||
Puebración (2024) | ||||
• Total | 124 hab. | |||
• Densidá | 8,68 hab/km² | |||
Código postal | 10392[1] | |||
Sitio web oficial | ||||
El Berrocaleju (Berrocalejo en castellanu) es un monecipiu i localidá española dela provincia de Caçris, ena comunidá utónoma d'Estremaúra. El términu monecipal tien una puebración de 124 en 2024.
Geografía
[Edital | Editá'l códigu]Localiçación
[Edital | Editá'l códigu]El términu monicipal de Berrocaleju limita con:[2]
El Gordu al oesti, norti i esti; Peralea de San Román i Valdelacasa de Taju al sul.
Orografía
[Edital | Editá'l códigu]El términu es ena su mayol parti acidentau, ondi abondan los cerrus; la mássima elevación s’assitia ena parti sul. L’artitú oscila entri los 300 i los 443 m sobri el nivel del mari, siendu la cota más alta la del Cerru Cabeça Nebrosa, con 443 m. Está situau nel Riveru i debi el su nombri a que ena antigüeá essi paraji estuvu puebrau de jinebrus.
Clima
[Edital | Editá'l códigu]El términu está bien soleau, el día más calurosu del añu sueli sel el 25 de juliu, día de Santiavu. Los días más fríus suelin sel del 15 al 25 de diziembri. El mes más lluviosu sueli sel el de diziembri. Nieva raras vezis, i ni siquiá llega a cuajal al aportal al suelu.
Estoria
[Edital | Editá'l códigu]Dendi la su reconquista nel añu 1085, Berrocaleju passó a formal parti dela poderosa Comuniá de Villa i Tierra d'Ávila, i de hechu perteneció ala provincia d'Ávila ata 1833. Tras la caía del Antiguu Réximen la localiá se costituyi en monicipiu costitucional i es encruía ena región d'Estremaúra. Dendi 1834 quedó integrau nel partíu judiciar de Navalmoral dela Mata.[3] Nel censu de 1842 contaba con 130 ogais i 712 vecinus.[4]
Demografía
[Edital | Editá'l códigu]Quenta con una puebración de 124 abitantis en 2024.
Gráfica de evolución demográfica de Berrocalejo[5] entre 1842 y 2021 |
![]() |
Puebración de derechu sigún los censos de puebración del INE. Puebración de hechu sigún los censos de puebración del INE. |
Patrimoñu
[Edital | Editá'l códigu]Menumentus religious
[Edital | Editá'l códigu]Ilesia parroquial católica baxu la advocación de Muestra Señora dela Asunción, ena archidiócesis de Meria-Badajós, diócesis de Prasencia, arciprestazgu de Navalmoral dela Mata.[6]
Menumentus naturalis
[Edital | Editá'l códigu]Peña Flor, atalaya situá a orillas del riu Taju. Embalsi de Valdecañas.
Menumentus romanu
[Edital | Editá'l códigu]Baxu las aguas del riu Taju s’alcuentra una puenti de costrución romana, conociu col nombri de Puenti del Condi. Quandu baxa el nivel del riu se puei vel la parti superiol dela mesma.
Símbolus
[Edital | Editá'l códigu]
El escúu de Berrocaleju fue aprubau meyanti la "Ordin de 2 de noviembri de 1993, pola que se aprueba el escúu eráldicu i bandera monicipal, pal Ayuntamientu de Berrocaleju", pubricá nel Diariu Oficial d'Estremaúra el 13 de noviembri de 1993 i apruebá pol consejeru de Presidencia i Trabaju Joaquín Cuello, endispués d’abel siu aprubau el espedienti pol ayuntamientu el 30 de noviembri de 1992 i el 8 de juniu de 1993 i abel recibiu dichu espedienti informi favorabri del Conseju Asesor de Honoris i Distincionis dela Junta d'Estremaúra el 22 de setiembri de 1993. El escúu se defini assin: Escudu cortau. Primeru, de prata, berrocal nel su colol. Segundu, d'azul, puenti, de prata, sobri ondas d'azul i prata. Al timbri, Corona Rial cerrá.[7]
Coltura
[Edital | Editá'l códigu]Festiviáis
[Edital | Editá'l códigu]Las fiestas del puebru están dedicás a Muestra Señora delos Remeius i se celebran el 8 de setiembris.[8]
Gastronomía
[Edital | Editá'l códigu]Entri los pratus típicus de Berrocaleju destacan el brevi, la cachuela, las migas estremeñas, la caldereta de cordero i el cocíu estremeñu. Tamién son típicus la tortilla, el revueltu i la sopa d'espárragus.[9]
Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10392.
- ↑ Mapa oficial de Estremaúra Junta d'Estremaúra
- ↑ Cervantes Virtual [1]
- ↑ Monicipiu Cóigu INE -10.028 [2]
- ↑ Institutu Nacional d'Estadística (España). [[se quitó una URL no válida] «Alteracionis delos monicipius enos Censos de Puebración dendi 1842»]
|url=
incorrecta (ayuda). Consultado el 11 de noviembri de 2023. - ↑ LISTAR POR LOCALIDAD DE PARROQUIAS «Copia archivá». Archivado desde el original el 30 de noviembri de 2012. Consultado el 30 de noviembri de 2012.
- ↑ cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=D.O.E./13 de noviembri de 1993/Númeru 132|autor=Junta d'Estremaúra|fechaacceso=26 de noviembri de 2011
- ↑ http://www.nuevoportal.com/andando/pueblos/extrema/caceres/berrocalejo.html#fiestas Andandu por España - Nuevu Portal
- ↑ https://web.archive.org/web/20110902023057/http://berrocalejo.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.10/idmenu.126/chk.cce446665a76359ba5d156f36f7aec91.html Ayuntamientu de Berrocaleju
Atijus p'ahuera
[Edital | Editá'l códigu]https://web.archive.org/web/20230602230108/http://diariodeberrocalejo.es/ Enhormación del monicipiu nel Portal de Diariu de Berrocaleju. https://web.archive.org/web/20100729095919/http://www.campoaranuelo.org/index.php/Municipios/Berrocalejo.html Enhormación del monicipiu nel Portal dela Mancomuniá Campu Arañuelu.