El Cerezu
| El Cerezu | ||
|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||
|
| ||
|
Escudo | ||
|
Ubicación de El Cerezu | ||
| Coordenadas | 40°14′13″N 6°13′39″O / 40.2368992, -6.2274913 | |
| Capital | Cerezo | |
| Entidad | Monicipiu d'España | |
| • País |
| |
| Superficii | ||
| • Total | 18 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 378 m s. n. m. | |
| Puebración (2024) | ||
| • Total | 147 hab. | |
| • Densidá | 8,17 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |
| Código postal | 10663[1] | |
El Cerezu (En castillanu Cerezo)es un monecipiu español, ena provincia de Caçris, comunidá utónoma d'Estremaúra. S'assitia ena carretera EX-205, huendu lugal de passu entri la sierra de Gata i el valli d'Ambrós.
Símbolus
[adital | adital cóigu]L' escúu de El Cerezu hue aprevau meyanti la "Ordin de 25 de mayu de 2004, pola qual s'apreva el Escúu Eráldicu, pal Ayuntamientu de El Cerezu", espubricau nel Diariu Oficial d'Estremaúra el 22 de juñu de 2004 endispués de tenel encetau el espedienti el prenu corporativu el 16 de hebreru de 2003 i tenel emitíu enformi el Conseju Assesol d'Onoris i Destincionis dela Junta d'Estremaúra el 29 d’abril de 2004. El escúu se defini oficialmenti assina:
Geografía física
[adital | adital cóigu]El términu monicipal de Cerezu lindra con:[2]
- Palomeru, Casal de Palomeru i Mohedas de Granadilla al norti;
- Guiju de Granadilla al esti;
- Ahigal i Santibáñeç el Baju al sul;
- Santa Cruç de Paniagua al oesti.
Estoria
[adital | adital cóigu]Nel monecipiu á restus d’epocas abondu antigas, comu el Pocitu Gabriel, al qual se l'atribuyi origi romanu, i el Poçu Cinuhal, de possibri origi arabi. Enas parelis del cementeriu s'án ahallau estelas romanas con escricionis latinas.[3]
El Cerezu hue una aldea pretenecienti ala juridisción de Granadilla ata el sigru XIX.[4]
Ala caía del Antiguu Régimin la localidá se constitui en monecipiu costitucional ena región d'Estremaúra, partíu judicial de Granaílla, altoncis conocíu comu Zerezu[5] que nel censu de 1842 contava con 30 hogaris i 164 vezinus.[6]
Demografía
[adital | adital cóigu]Cerezu cuenta cuna puebración de Prantilla:Puebración-es wd.
Prantilla:Gráfica d'evolución---
Patrimoñu
[adital | adital cóigu]

Nel Cerezu s'atopan los siguientis menumentus:
- Ilesia parroquial católica baxu l'advocaeru de San Juan Bautista, a cargu del párrocu d'Abadía, ena diócesi de Coria;[7]
- Ermita dela Vírgin del Tessu, ena Desa d'Arriba;
- Calvariu;
- Puenti sobri el arroyu Palomeru.
Coltura
[adital | adital cóigu]Festejus
[adital | adital cóigu]Nel menicipiu se celebran los siguientis rehuijus:
- Romería dela Vírgin del Tessu, primel fin de semana de mayu;
- San Juán Bautismu, el 24 de juñu;
- San Roqui, el 16 d’abostu;
- Vírgin del Rossáriu, el 8 de setiembri.
Gastronomía
[adital | adital cóigu]Angúnus pratus típicus del puebru sonin los bollus de Pascua, los buñuelus de caña i las migas. [8]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10663.
- ↑ Entidais Localis. Deputación Provincial de Caçris
- ↑ Estoria. Ayuntamientu de El Cerezu
- ↑ Cerezu. nuevoportal.com
- ↑ Cervantis Virtual
- ↑ Municipiu Códigu INE -10.063
- ↑ Parroquias. Diócesi de Coria-Caçris
- ↑ Gastronomía. Ayuntamientu de Cerezu