El Gordu
El Gordu | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
| ||||
| ||||
![]() Ubicación de El Gordu | ||||
Coordenadas | 39°51′54″N 5°20′35″O / 39.8649863, -5.3431839 | |||
Capital | El Gordo | |||
Entidad | Monicipiu d'España | |||
• País |
![]() | |||
Superficii | ||||
• Total | 78,72 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 321 m s. n. m. | |||
Puebración (2024) | ||||
• Total | 369 hab. | |||
• Densidá | 4,69 hab/km² | |||
Código postal | 10392[1] | |||
El Gordu es un monicípiu i localiá española dela provincia de Caçris, ena comuniá autónoma d’Estremaura. El términu municipal, pertenecienti a la mancomuniá del Campu Arañuelu, tini una puebración de 369 abitantis seigún el censu de 2024.
Toponimia
[Edital | Editá'l códigu]El pueblu toma el su nombri del apelliu Gordu, mu común entri sus abitantis. El origin del apelliu es abulensi, dau que esti puebru perteneció a la provincia d'Ávila ata el 30 de noviembri de 1833 en que se haci una nueva división dela provincia i passa El Gordu a la de Caçris huntu con algunus otrus puebrus cumu Berrocaleju.
Geografía
[Edital | Editá'l códigu]Se assitia nuna localiçación estraña ya que, a pesal de pertenecer a la provincia de Caçris, pa allegar-si pol carretera a esti puebru es precissu passal pola provincia de Toledo. Nostanti, el puebru nu se halla nun esclavi, sinu que está físicamenti arrinconau polas áuguas del embalsi de Valdecañas. Pa aportal a El Gordu ai que dil pol autuvía A-5 ata el quilómetru 163 i tomal el desviu hacia CC-410. El puebru está a 3 km por dicha carretera.
Naturaleça
[Edital | Editá'l códigu]Fue a partil de 1963 quandu una puebración de cigüeña blanca iligió a esti puebru cumu el lugal preferiu pal su estiaji. Entoncis se construyó el embalse de Valdecañas, cola pressencia de grandis estensionis inundás, contaban con abonda pressencia d’anfibius, pequeñus reptilis i pececillus, que son la su prencipal hunti de sustentu. A la entrá, un cartil señala la efeméridis: «Villa del Gordu, el puebru con la mayol colonia de cigüeñas d’España», más de 400.
Estoria
[Edital | Editá'l códigu]Origin: La Puebra de Naciaus
[Edital | Editá'l códigu]Se desconoci exatamenti l'origin d’El Gordu, si bien era un anexu de La Puebla de Naciaus o, anteriormenti, Puebla de Santiagu del Campu Arañuelu. El paulatinu despuebramientu desta villa motivau pola pérdida d’emportancia del puenti del Condi que cruçaba el ríu Taju formandu parti dela calçá romana que unía Çaragoça con Méria i que, posteriormenti, fue volau duranti la llamá Guerra dela Endependencia, pola costrución delos puentis del Arçobispu i d’Almaraç, provocó el incrementu delos abitantis enas aldeas dependientis cumu fue el casu d’El Gordu i Berrocaleju.[2]
Esta villa de La Puebla de Naciaus, fue la capital del Campu Arañuelu. A ella pertenecían, fueraparti delos ya citaus puebraus d’El Gordu i Berrocalejo, Valdeverdeja, ena provincia de Toledo i las alquerías d’El Bravo, Valdelaosa, El Bañuelu i Bercinuñu entri otras, assina cumu Talavera la Vieja, la antigua puebración, ogañu baxu las áuguas del pantanu de Valdecañas, que guardaba enteressantis restus arqueológicus dela su época romana, Bonal d'Ibor i La Povea.
Restus romanus se alcontrun ena Puebla, cumu la "huenti delos muertus" assina cumu cerámicas más antiguas, polo que se puei establecel la gran antigüedá desti assentamientu.
Edá Meya
[Edital | Editá'l códigu]A partil dela conquista de Toleu en 1085 i ata la batalla de Las Navas de Tolosa en 1212 la raya entri los reinus cristianus de Castilla i Lión i el taifa de Badajós se estableci entri Vascos (otru despuebrau dela comarca) i Alija. La villa estaba defendía pol castillu d’Alija i la fortaleça de Peñaflor que protehían el puenti del Condi. Essa es la época delos Caballeros de Santiagu i del repuebramientu de La Puebla, propiciau pola ciá d’Ávila, a cuya diócesis pertencía i a perteneciu ata los añus 60 del sigru XX, delos enaciaus.[3] La traición les supón espías i, inque en ocasionis pudun ehercel esti oficiu, la su ocupación era la d’arrierus, activiá que se a manteníu entri la genti d’El Gordu ata hazi pocus añus. El su oficiu les possibilitaba el conocimientu delas luenguas d’unus i otrus, pol lo que, frecuentementi eran gastaus en missionis d’embahá i, naturalmenti, tamién d’espionaji inque, pol su continuu il i venil, eran los abitualis transmissoris de noticiàs.
En 1393, Enrique III el Dolienti, coloca la villa baxu el señoriu del Condestabli Dávalos. En 1423 las villas de Candeleda i la Puebla de Santiago passan a propiedá de Pedru Zúñiga, justicia mayol del reinu.
Condau de Miranda del Castañal
[Edital | Editá'l códigu]En 1457 Enrique IV enstituyi el Condado de Miranda del Castañal que ostenta, entri otras muchas villas i tierras, la propiedá de La Puebla i delos sus anexos Valdeverdeja, El Gordu, Berrocaleju, assina cumu Bonal d'Ibor i Talavera la Vieja. El primel Condi de Miranda era, al mesmu tiempu, señol de Peñaranda de Duero, títulu transformau en ducau a final del sigru XVI. Dessentoncis i ata ogañu, la Puebla de Naciadus i, pol lo tantu, El Gordu án estau vinculaus al ducau de Peñaranda que entavía ogañu mantini importantis propiedais cumu El Guadalperal enas tiarras dela dessaparecía villa.
Avançá la Reconquista i situá la raya bien al sul, pierdi esta región emportancia estratégiica al tiempu que gana emportancia comercial i conómica. En efeutu el passu de mercancías i pressonas pol puenti del Condi, assina cumu el del ganau trashumanti dela dela Cañada segoviana reportaba saniaus ingresus pala villa i palas arcas condalis. I, pol otra parti, los molinus, aceñas i batanis, algunus en gastal ata tiempus recientis, producíun igualmenti importantis ingresus. La costrución en 1537 del puenti d’Almaraç i la paulatina creación dela carrera d’Extremadura hazin que el Puenti del Condi dehi de resurtal passu obligau i comiençi a perdel importancia económica pala Villa.
Amás delos citaus molinus i batanis del ríu, la importancia económica desta çona se basaba ena florecienti ganaería delas sus dehesas, enos regadius con cultivus de linu en Valdeverdeja que tenía importantis telaris i algodón en La Monja huntu con otrus produtus típicus del regadíu i, enos úrtimus tiempus, tabacu.
El caminu que baha desta ciá pol puertus, recibió el nombri de "carrera de La Puebla", signu dela importancia que, cumu capital del Campu Arañuelo, tuvo la Puebla de Naciadus pala genti d’Ávila.
Mudu testigu d’aquelus tiempus el rollu, con el escudu delos Zúñigas, sigui ogañu en pie contemplandu la ruina total del caseríu i dela eglesia que, bahu la advocación de Santiago, se levantaba orgullosa a la su frenti i buscandu inútilmenti entri las encinas de La Cardenilla i de Bercinuño el caminu que Roma construyera.
Edá Contemporánea
[Edital | Editá'l códigu]Duranti la Guerra dela Endependencia, un destacamentu francés bahu el mandu de Mortier, s’asentó en El Gordu. Cometierun numerosas tropelías, entri ellas el saqueu dela eglesia. Un sacristán salvó las hostias consagradas dela profanación i se las entregó a la Madri Inés de Santa Teresa de Jesús, quien las ocultó ata alcontral un sacerdotu que las consumiera. La Madri Inés, carmelita, tuvunacencia cumu Inés Alía Igual de Soria, gordeña, estaba refugia ena su puebru porque los francesis habían ocupau el su conventu en Talavera. Ogañu está beatificá pola Iglesia ena espera de que se la ascienda a los altaris. Era sobrina d’un pressonahi importanti ena época i ná valorau pol sus paisanus actualis. Se trata de Lorenzo Igual de Soria que fue dotol en Derechu Canónigu i Civil, catedráticu dela Nuversidá Complutensi, enquisidol del Santu Oficiu de Madri, párrocu dela eglesia de San Ginés en Madri i obispu de Pamplona i dela de Prasencia i biembru delas Cortis Constituyentis de Cádiz.
Se desconoci l'origin del nombri desta villa, circulandu diversas leyendas al respetu, peru dau que esti puebru perteneció a la provincia d'Ávila ata el 30 de noviembri de 1833 quandu se crea la provincia de Caçris. A la caía del Antiguo Régimen la localiá se costituyi en municipiu constitucional ena región d’Extremadura i dessi 1834 quía integrau en el partido judicial de Navalmoral de la Mata.[4] Nel censu de 1842 contaba con 150 hogaris i 821 vecinus.[5]
La estória documental dela villa dela Puebla de Santiago del Campu Arañuelu i la propia d’El Gordu, pala vergüenza de tolos nacius en estas tierras, fue arrohá a un vertederu i prendía fuegu pola incultura dun alcaldi recienti que, al reformal el edificiu del Ayuntamientu, quisu desprendel-si de tolus aquelus "papelis viehus".[6] Entri estus viehus papelis la cesión de tiarras a "vecinus i moradoris" d’El Gordu pol parti dela emperatris de Francia, Eugenia de Montijo que passó largas temporadas dela su vida en esta villa, en el palaciu ducal del Condi de Peñaranda en El Guadalperal, ondi recibía frecuentis visitas del rei d’España i sobrinu suyu.
Demografía
[Edital | Editá'l códigu]Cuenta con una puebración de 369 abitantis.
Gráfica de evolución demográfica de El Gordo[7] entre 1842 y 2021 |
![]() |
En este censo se denominaba Gordo: 1842 Población de derecho según los censos de población del INE Población de hecho según los censos de población del INE. |
Patrimoñu
[Edital | Editá'l códigu]El Gordu ijuela el títulu de villa de La Puebla i se va desenvolviendu un caseríu a dambus dos laus del caminu que, partendu del centru dela antigua villa, conduci ata Berrocaleju. Destaca entri el caseríu que costituyi la villa, l'ilesia parroquial católica baxu l'avocación de San Pedru Apóstol, ena archidiócesis de Méria-Badajós, diócesis de Prasencia, arciprestazgu de Navalmoral dela Mata.[8] Es un edificiu de gran porti, formau puna navi central i dos pequeñas lateralis, construíu to él en piedra. Es enteressanti la bóvea del altar mayol de traçau sobriu i elegantI. Anexu a la eglesia i de costrución posteriol, en sillería, el edificiu dela sacristía, cuna bóvea similal ala citá del altar mayol. La espadaña de ladriellu contrasti vivamenti col restu dela fábrica. Sustituyó ala torri original, de piedra, que s'arrumbó.
Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10392.
- ↑ Enigmas dela Puebla de Naciados: su nombri ¿Por qué a partil dessa fecha del 1634 dessapariçi la denominación de Puebla de Santiago del Campo de Arañuelo i es sustituía pola de Puebla delos Naciadus, quandu ya hacía sigrus que los musulmanis habían dessapareciu dela comarca?[1] Prantilla:Wayback
- ↑ [2]
- ↑ Cervantes Virtual [3]
- ↑ Municipio CódigU INE -10.085 [4]
- ↑ Hoy.es [5]
- ↑ Instituto Nacional de Estadística (España). «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». Consultado el 11 de noviembri de 2023.
- ↑ LISTAR POR LOCALIDAD DE PARROQUIAS [6] Prantilla:Wayback
Atijus p'ahuera
[Edital | Editá'l códigu]En Commons ai conteníu multimedia sobre El Gordu.
Información del municipio en el Portal de la Mancomunidad Campo Arañuelo.