Ir al contenido

Embalsi de Valdecañas

Dendi Güiquipeya

L'embalsi de Valdecañas es un embalsi enclavaú nel ríu Taju, cuya prencipal esplotación conómica es la idroelétrica.

El muru de contención s’atopa entri los términus monecipialis de Belvís de Monroi i de Valdecañas de Taju, d’ondi toma el nombri. La cola del pantanu s'atopa ala altura dela localidá toledana de Puenti del Arzobispu.

El agua cubri los términus monocipiais de Belvís, Valdeúncar, Peralea dela Mata, El Gordu, El Berrocaleju, Valdeverdeja, Alcolea de Taju, Puenti del Arzobispu, Villar del Pedrosu, Valdelacasa, Peralea de san Román, Bonal d'Ibor, Mesas d'Ibor i Valdecañas de Taju.

Su cuenca tini una superficii de 36.540 km² cun una aportación meya anual de 4.054 hm³.

Dolmen de Guadalperal

Su costrución se llevó a cabu entri 1957 i 1964.

Baxu las sus aguas dessisti un yacimientu importanti dela Edá del Bronci cun un dolmen que emergi quandu las aguas baxan. El compleju megalíticu del dolmen de Guadalperal es denominaú tamién cumu el Stonehenge español pol su pareciu al crómlech de Stonehenge, menumentu megalíticu situaú cerca d’Amesbury, nel condau de Wiltshire, Ingalaterra, a unus quinci quilómetrus al norti de Salisbury.[1] Amás dalgunus otrus restus arqueloógicus qu'están entavia n'investigación ogañoti, pola su emportancia estórica i coltural.

Por baxu delas sus aguas están tamién los restus dela antigua localiá d'Augustóbriga isto es: Talavera la Vieja, colos sus restus romanus, que queó totalmenti sepultá cola construción del embals. Los restus romanus qu'abia nella (Cilla i colunas) fuerun trasladaus i colocaus de nuevo a orillas del embalsi, juntu a la carretera.

Marina Isla de Valdecañas

[adital | adital cóigu]

Ena isla Isla de Valdecañas ena esquina noresti del embalsi, dendi 2007 ata 2011, col consentimientu delas autoridais regionalis, s’erigió illegalmenti un compleju vacacional, inque el territoriu está declaraú cumu Çona de Protección d’Avis Uropea ena redi de çonas protegias Natura 2000. El compleju vacacional encrui un otel de luju, un centru de congressus, un campu de golf de 18 hoyus, 186 casas vacacionalis más 380 parcelas pa casas vacacionalis preparás i listas pa costruil, una playa artificial, un puertu desportivu, campus desportivus i otras instalacionis, inque una parti nu s'arremató. La associación ecologista Ecologistas en Acción (Ecologistas n’Acción) demandó el proyeutu duranti 14 añus. El Tribunal Superior de Justicia d’Estremaúra decidió en huliu de 2020 un derrumbu parcial. El Tribunal Supremu español en Mairil sentenció en febreru de 2022 que tola estalación debía sel arrumbá. El derrumbu costiará al menus 34 millonis d’eurus. A ellu si suman compensacionis financieras poun valol estimaú de 111 millonis d’eurus.[2][3][4]

Se vio ena senténcia un cambiu de paradigma, ya que los inversionistas n'España dantis siempri podían confial en que la política arremataría pol impol i aprobal cualisquiera proyeutu, pol mu controvertiu que fuera. En 2007, Paca Blanco, que si había mudau dendi Mairil, encetó, colas asociacionis ecologistas Ecologistas en Acción i Adenex, la lucha contra el proyeutu. Amás de demandas, se llevun a cabu manifestacionis. Blanco fue atacá i su casa i cochi sufrun dañus. El Tribunal Superior de Justicia d’Estremaúra decidió en marçu de 2011 que nu había enterés púbricu ena instalación, cumu la política local había afirmaú, i ordenó l'arrumbu. Blanco se retiró a Mairil nel mesmu añu debiu a los ataquís. El gobiernu d’Estremaúra, nostanti, certificó la legalidá del proyeutu i cambió retroactivamenti una lei, de mó que agora si permitía la costrución en çonas protegias. Una evaluación ambiental del promotor certificó la inocuidá del proyeutu. La Dirección General de Medio Ambiente dela Comisión dela UE evaluó esta evaluación ambiental cumu demasiáu superficial. En 2019, un informi ambiental arremató que el funcionamientu dela instalación era diez vecis más dañinu que el derrumbu. La empresa costruutora del proyeutu entró en insolvencia ya en 2014, endispués de que una senténcia judicial estableciera que la empresa debía dal a los comprantis delas villas una garantía de recompra en casu de derrumbu. El gobiernu d’Estremaúra ha impugnau la senténcia de derrumbu anti el Tribunal Constitucional en Mairil (Tribunal Constitucional) i quieri, si es necesariu, recurril al Tribunal de Justicia dela Unión Uropea en Luxemburgu.[5] En seronda de 2022, el Tribunal Constitucional acetó la queja del gobiernu regional i delos propietarius delos terrenus. En marçu de 2023, s'arremató la vía judicial anti el Tribunal Supremu, que confirmó la orden de arrumbu. Al mesmu tiempu, el gobiernu intentó de nuevu sortial la senténcia mediante cambius legalis, reque clasificandu partis dela Çona de Protección d’Avis. En juñu de 2023, el Tribunal Constitucional ordenó la paralización provisional delos derrumbus, obligandu al gobiernu en setiembri del mesmu añu al derrumbu del hotel i las casas vacacionalis desabitás i sin arrematal, mentris que pa las casas ya habitás si está revisandu una protección de derechos adquirius.[6]

Restus romanus de Talavera la Vieja

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
  2. https://www.stern.de/panorama/spanien--luxusressort-mit-185-villen--hotel-und-golfplatz-muss-abgerissen-werden-31618724.html Espectacular senténcia: Resort de lujuria cun 185 villas, hotel i campu de golf debi ser derrumbau completamenti
  3. https://cincodias.elpais.com/cincodias/2022/02/10/companias/1644520730_553731.html Ladriyu contra natura: dela Isla de Valdecañas al Algarrobico i tiru polque mi toca]
  4. https://www.elconfidencial.com/medioambiente/naturaleza/2022-02-08/resort-valdecanas-demolicion-red-natura-2000_3372006/ La vitória de David (Ecologistas) frenti al Goliat del resort de Valdecañas]
  5. Literatur |Autor=Nils Klawitter |Titel=La isla delos desdichaus |Sammelwerk=Der Spiegel |Nummer=14 |Datum=2022 |Online=https://www.spiegel.de/wirtschaft/luxusresort-bei-madrid-vor-dem-aus-die-insel-der-unseligen-a-e1f939a3-dac7-42a1-b2f9-a7345a6fd0ec online
  6. Esther Sánchez: https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2023-09-22/los-jueces-ordenan-al-gobierno-extremeno-la-demolicion-del-hotel-y-las-viviendas-inacabadas-de-la-urbanizacion-de-lujo-isla-valdecanas.html Los juecis ordenan al Gobiernu estremeñu la demolición del hotel i las viviendas inacabás dela urbanización de lujuria Isla de Valdecañas.] En: El País, 22 de setiembri de 2023, consultau el 9 de abril de 2024.