Diferencia entre revisiones de «Mari Adriáticu»
cSin resumen de edición |
cSin resumen de edición |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Polmehoral}} |
{{Polmehoral}} |
||
[[Image:Adriatic Sea.jpg|right|thumb|300px|El Mar Adriáticu vistu dende un satélite]] |
[[Image:Adriatic Sea.jpg|right|thumb|300px|El Mar Adriáticu vistu dende un satélite]] |
||
El '''Mari Adriático''' ('el latín, ''Mare Hadriaticum'') forma parti 'el [[Mari Mediterráneu]]; es un [[golfu]] estrechu i alargau, que midi comu másimu 200 [[km]] de [[oesti]] a [[esti]] i 800 km e [[norti]] a [[sul]], i s'encuentra limitau al oesti pola [[península Itálica]], al esti pola [[península Balcánica]] i al sul por el [[Mari Jónicu]], 'el que lo separa el [[ |
El '''Mari Adriático''' ('el latín, ''Mare Hadriaticum'') forma parti 'el [[Mari Mediterráneu]]; es un [[golfu]] estrechu i alargau, que midi comu másimu 200 [[km]] de [[oesti]] a [[esti]] i 800 km e [[norti]] a [[sul]], i s'encuentra limitau al oesti pola [[península Itálica]], al esti pola [[península Balcánica]] i al sul por el [[Mari Jónicu]], 'el que lo separa el [[Estrechu d'Otrantu]]. Su [[superficie]] total es e aprosimadamenti 160.000 [[km²]]. |
||
La costa 'el Adriáticu concentra un gran númeru e centrus turísticus, comu por ejemplu [[Venécia]] (que recibi el nombri e ''perla 'el Adriáticu'') nel norti; tras la división de [[Yugoslavia]], la costa de [[Croacia]] s'a convertiu nun destinu mui solicitau. |
La costa 'el Adriáticu concentra un gran númeru e centrus turísticus, comu por ejemplu [[Venécia]] (que recibi el nombri e ''perla 'el Adriáticu'') nel norti; tras la división de [[Yugoslavia]], la costa de [[Croacia]] s'a convertiu nun destinu mui solicitau. |
Revisión de 15:52 17 Húl 2008
El Mari Adriático ('el latín, Mare Hadriaticum) forma parti 'el Mari Mediterráneu; es un golfu estrechu i alargau, que midi comu másimu 200 km de oesti a esti i 800 km e norti a sul, i s'encuentra limitau al oesti pola península Itálica, al esti pola península Balcánica i al sul por el Mari Jónicu, 'el que lo separa el Estrechu d'Otrantu. Su superficie total es e aprosimadamenti 160.000 km².
La costa 'el Adriáticu concentra un gran númeru e centrus turísticus, comu por ejemplu Venécia (que recibi el nombri e perla 'el Adriáticu) nel norti; tras la división de Yugoslavia, la costa de Croacia s'a convertiu nun destinu mui solicitau.
Esistin bancus pesquerus i se llevan a cabu prospeccionis petrolíferas.
Ogañoti s'a hecho un esfuerzu por parti 'el gobiernu de Itália pa creal nel una barrera contra la inmigación ilegal, fundamentalmenti provenienti e Albania.