Diferencia entre revisiones de «Prometeu»
Fæ (carava | Contribucionis) c Colour accurate version from Rijksmuseum |
Corregir ortografía |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:Moreau - Prometheus.jpg|thumb|''Prometheus'', de Gustave Moreau]] |
[[File:Moreau - Prometheus.jpg|thumb|''Prometheus'', de Gustave Moreau]] |
||
Ena |
Ena mitología griega, '''Prometeu''' [[IPA|[pɾomeˈtew]]] (en [[luenga griega|griegu]] ''Προμεθεύς'' [[IPA|[promeˈt<sup>h</sup>ews]]] «"''previsión"'') hue unu los sieti Titanis, criaol i amanti dela umanidá. |
||
== Parentescu == |
== Parentescu == |
||
Prometeu hue iju de [[Japetu]] (sigún algotras versionis del giganti [[Uromidonti]]) i la nimfa [[Climena]]. Los sus |
Prometeu hue iju de [[Japetu]] (sigún algotras versionis del giganti [[Uromidonti]]) i la nimfa [[Climena]]. Los sus ermanus huerun [[Epimeteu]], [[Alanti]] i [[Menéciu]]. Hue pairi de [[Ducalion]] junta [[Celenu]]. |
||
== Atributus == |
|||
Prometeu hue enventol el taladru huegu i de tolas artis cevilizantis. |
|||
== Mitus == |
== Mitus == |
||
=== |
=== Engañiju a Zeus === |
||
En estuviendu |
En estuviendu nuna quimera por qué cachus del toru sacrificau pretenecían alos diosis i qué a los ombris, Prometeu hue llamau comu álbitru. Assinque solló i ataraçó un toru, cuya piel cosió hiziendu dos bolsas. Nuna dellas entró la carni, incultá embaxu'l estómagu, i n'otra'l rebotallu conos güesus i la grassa. Quandu [[Zeus]] hue a eligil entre dambas las dos bolsas, reparandu nel pelitasqui, se queó cona bolsa que tenía las escarpícias. Endinau con Prometeu, qu'endispués de entruchilá-li s’estava riyendu, lo castigó, privandu alos ombris del huegu. |
||
=== Robu |
=== Robu del huegu del Olimpu === |
||
Endispués de castigal Zeus alos ombris a que comieran la carni crúa, Prometeu ruegó a Atenea que le dexara entral-si nel [[Olimpu]] a escondichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carbón que pusu nel güecu'l tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorríu alos ombris pa calental-si i alumbral-si. |
|||
[[File:Dirck van Baburen - Prometheus Being Chained by Vulcan Rijksmuseum SK-A-1606.jpg|thumb|left|''Efestu encaenandu a Prometeu'', de D. van Baburen]] |
[[File:Dirck van Baburen - Prometheus Being Chained by Vulcan Rijksmuseum SK-A-1606.jpg|thumb|left|''Efestu encaenandu a Prometeu'', de D. van Baburen]] |
||
=== Encaenamientu Prometeu === |
=== Encaenamientu de Prometeu === |
||
Comu castigu, Zeu |
Comu castigu, Zeu smandó a [[Efestu]] crial una mugel de barru, [[Pandora]]. Esti sel hue entriegau a [[Epimeteu]] comu dáiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio'l avisiju. L'ermanu despreció ala mujel i Zeus, mu enhuscau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas del [[Cáucasu]]. Pallí, el bienhechol dela umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su hígau de día, golviendu-li a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’[[Esquilu]], ''[[Prometeu encaenau]]''. |
||
=== Liberaeru === |
=== Liberaeru === |
||
Angunas versionis hazin comu liberaol a [[Eracli]], quien, en viajandu pal Jardín |
Angunas versionis hazin comu liberaol a [[Eracli]], quien, en viajandu pal Jardín delas Espéridis, hondeó una frecha pal butri. Zeus no quixu castigal otra vezi a Prometeu por sel su iju Eracli quien lo salvó. |
||
== |
== Relación con otras colturas == |
||
Prometeu atija con el dios |
Prometeu atija con el dios babiloniu Ea, criaol dun superombri cona sangri de Kingu, a la escontra d'Aruru, que bichó un ombri barru. Prometeu tien relación cona palabra sáscrita ''pramantha'' «esvástica», símbolu del sol quandu está canteau pa la derecha en muchas colturas. |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
Revisión de 11:47 21 Hún 2021
Ena mitología griega, Prometeu [pɾomeˈtew] (en griegu Προμεθεύς [promeˈthews] «"previsión") hue unu los sieti Titanis, criaol i amanti dela umanidá.
Parentescu
Prometeu hue iju de Japetu (sigún algotras versionis del giganti Uromidonti) i la nimfa Climena. Los sus ermanus huerun Epimeteu, Alanti i Menéciu. Hue pairi de Ducalion junta Celenu.
Mitus
Engañiju a Zeus
En estuviendu nuna quimera por qué cachus del toru sacrificau pretenecían alos diosis i qué a los ombris, Prometeu hue llamau comu álbitru. Assinque solló i ataraçó un toru, cuya piel cosió hiziendu dos bolsas. Nuna dellas entró la carni, incultá embaxu'l estómagu, i n'otra'l rebotallu conos güesus i la grassa. Quandu Zeus hue a eligil entre dambas las dos bolsas, reparandu nel pelitasqui, se queó cona bolsa que tenía las escarpícias. Endinau con Prometeu, qu'endispués de entruchilá-li s’estava riyendu, lo castigó, privandu alos ombris del huegu.
Robu del huegu del Olimpu
Endispués de castigal Zeus alos ombris a que comieran la carni crúa, Prometeu ruegó a Atenea que le dexara entral-si nel Olimpu a escondichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carbón que pusu nel güecu'l tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorríu alos ombris pa calental-si i alumbral-si.
Encaenamientu de Prometeu
Comu castigu, Zeu smandó a Efestu crial una mugel de barru, Pandora. Esti sel hue entriegau a Epimeteu comu dáiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio'l avisiju. L'ermanu despreció ala mujel i Zeus, mu enhuscau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas del Cáucasu. Pallí, el bienhechol dela umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su hígau de día, golviendu-li a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’Esquilu, Prometeu encaenau.
Liberaeru
Angunas versionis hazin comu liberaol a Eracli, quien, en viajandu pal Jardín delas Espéridis, hondeó una frecha pal butri. Zeus no quixu castigal otra vezi a Prometeu por sel su iju Eracli quien lo salvó.
Relación con otras colturas
Prometeu atija con el dios babiloniu Ea, criaol dun superombri cona sangri de Kingu, a la escontra d'Aruru, que bichó un ombri barru. Prometeu tien relación cona palabra sáscrita pramantha «esvástica», símbolu del sol quandu está canteau pa la derecha en muchas colturas.
Bibliografia
- Esquilo, Tragedias, trad. B. Perea, Mairil, Gredos, 1982.
- Graves, R., Los mitos griegos, Barcelona, RBA, 2005.
- Hesíodo, Obras y fragmentos, trad. A. Pérez Jiménez y A. Martínez Díez, Mairil, Gredos, 1982.