Diferencia entre revisiones de «Prometeu»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
(carava | Contribucionis)
c Colour accurate version from Rijksmuseum
Corregir ortografía
Línia 1: Línia 1:
[[File:Moreau - Prometheus.jpg|thumb|''Prometheus'', de Gustave Moreau]]
[[File:Moreau - Prometheus.jpg|thumb|''Prometheus'', de Gustave Moreau]]
Ena mitologia griega, '''Prometeu''' [[IPA|[pɾomeˈtew]]] (en [[luenga griega|griegu]] ''Προμεθεύς'' [[IPA|[promeˈt<sup>h</sup>ews]]] «previsión») hue unu los sieti Titanis, criaol i amanti la umaniá.
Ena mitología griega, '''Prometeu''' [[IPA|[pɾomeˈtew]]] (en [[luenga griega|griegu]] ''Προμεθεύς'' [[IPA|[promeˈt<sup>h</sup>ews]]] «"''previsión"'') hue unu los sieti Titanis, criaol i amanti dela umanidá.
== Parentescu ==
== Parentescu ==
Prometeu hue iju de [[Japetu]] (sigún algotras versionis del giganti [[Uromidonti]]) i la nimfa [[Climena]]. Los sus germanus huerun [[Epimeteu]], [[Alanti]] i [[Menéciu]]. Hue pairi de [[Ducalion]] junta [[Celenu]].
Prometeu hue iju de [[Japetu]] (sigún algotras versionis del giganti [[Uromidonti]]) i la nimfa [[Climena]]. Los sus ermanus huerun [[Epimeteu]], [[Alanti]] i [[Menéciu]]. Hue pairi de [[Ducalion]] junta [[Celenu]].

== Atributus ==
Prometeu hue enventol el taladru huegu i de tolas artis cevilizantis.


== Mitus ==
== Mitus ==
=== Engañu a Zeus ===
=== Engañiju a Zeus ===
En estuviendu en una quimera por qué cachus del toru sacrificau pretenecia a los diosis i qué a los ombris, Prometeu hue llamau cumu álbitru. Assinque solló i ataraçó un toru, cuya piel cosió hiziendu dos borsas. En una d'ellas metió la carni, encultá en baju el estógamu, i en otra el rebotallu conos güesus i la grassa. Quandu [[Zeu]] hue a ligil entre dambas a dos borsas, fijandu-se nel pelitasqui, se queó cona borsa que tenia las escarpícias. Endinau con Prometeu, que endespues de entruchilá-le s’estava riyendu, lo castigó, privandu a los ombris del huegu.
En estuviendu nuna quimera por qué cachus del toru sacrificau pretenecían alos diosis i qué a los ombris, Prometeu hue llamau comu álbitru. Assinque solló i ataraçó un toru, cuya piel cosió hiziendu dos bolsas. Nuna dellas entró la carni, incultá embaxu'l estómagu, i n'otra'l rebotallu conos güesus i la grassa. Quandu [[Zeus]] hue a eligil entre dambas las dos bolsas, reparandu nel pelitasqui, se queó cona bolsa que tenía las escarpícias. Endinau con Prometeu, qu'endispués de entruchilá-li s’estava riyendu, lo castigó, privandu alos ombris del huegu.


=== Robu el huegu el Olimpu ===
=== Robu del huegu del Olimpu ===
Endespues de castigal Zeu a los ombris a que comiessin la carni crua, Prometeu ruegó a Atenea que le dejara entral-se nel [[Olimpu]] ascodichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carvón que pusu nel güecu el tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorriu a los ombris pa caliental-se i alumbral-se.
Endispués de castigal Zeus alos ombris a que comieran la carni crúa, Prometeu ruegó a Atenea que le dexara entral-si nel [[Olimpu]] a escondichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carbón que pusu nel güecu'l tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorríu alos ombris pa calental-si i alumbral-si.


[[File:Dirck van Baburen - Prometheus Being Chained by Vulcan Rijksmuseum SK-A-1606.jpg|thumb|left|''Efestu encaenandu a Prometeu'', de D. van Baburen]]
[[File:Dirck van Baburen - Prometheus Being Chained by Vulcan Rijksmuseum SK-A-1606.jpg|thumb|left|''Efestu encaenandu a Prometeu'', de D. van Baburen]]


=== Encaenamientu Prometeu ===
=== Encaenamientu de Prometeu ===
Comu castigu, Zeu mandó a [[Efestu]] crial una mujel barru, [[Pandora]]. Esti sel hue entriegau a [[Epimeteu]] comu daiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio el avisiju. El germanu rehusó a la mujel i Zeu, aperrengau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas el Cáucasu. Pallí, el bienhechol la umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su higau de dia, golviendu-le a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’[[Esquilu]], ''Prometeu encaenau''.
Comu castigu, Zeu smandó a [[Efestu]] crial una mugel de barru, [[Pandora]]. Esti sel hue entriegau a [[Epimeteu]] comu dáiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio'l avisiju. L'ermanu despreció ala mujel i Zeus, mu enhuscau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas del [[Cáucasu]]. Pallí, el bienhechol dela umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su hígau de día, golviendu-li a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’[[Esquilu]], ''[[Prometeu encaenau]]''.


=== Liberaeru ===
=== Liberaeru ===
Angunas versionis hazin comu liberaol a [[Eracli]], quien, en viajandu pal Jardín las Espéridis, hundeó una frecha pal butri. Zeu nu quiju castigal otra vezi a Prometeu por sel su iju Eracli quien lo salvó.
Angunas versionis hazin comu liberaol a [[Eracli]], quien, en viajandu pal Jardín delas Espéridis, hondeó una frecha pal butri. Zeus no quixu castigal otra vezi a Prometeu por sel su iju Eracli quien lo salvó.




== Relacion con otras culturas ==
== Relación con otras colturas ==
Prometeu atija con el dios babilóniu Ea, criaol dun superombri cona sangri de Kingu, a la escontra d'Aruru que bichó un ombri barru. Prometeu tien relacion cona parabra sáscrita ''pramantha'' «esvástica», símbolu el sol quandu está canteau pa la derecha en numerosas culturas.
Prometeu atija con el dios babiloniu Ea, criaol dun superombri cona sangri de Kingu, a la escontra d'Aruru, que bichó un ombri barru. Prometeu tien relación cona palabra sáscrita ''pramantha'' «esvástica», símbolu del sol quandu está canteau pa la derecha en muchas colturas.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisión de 11:47 21 Hún 2021

Prometheus, de Gustave Moreau

Ena mitología griega, Prometeu [pɾomeˈtew] (en griegu Προμεθεύς [promeˈthews] «"previsión") hue unu los sieti Titanis, criaol i amanti dela umanidá.

Parentescu

Prometeu hue iju de Japetu (sigún algotras versionis del giganti Uromidonti) i la nimfa Climena. Los sus ermanus huerun Epimeteu, Alanti i Menéciu. Hue pairi de Ducalion junta Celenu.

Mitus

Engañiju a Zeus

En estuviendu nuna quimera por qué cachus del toru sacrificau pretenecían alos diosis i qué a los ombris, Prometeu hue llamau comu álbitru. Assinque solló i ataraçó un toru, cuya piel cosió hiziendu dos bolsas. Nuna dellas entró la carni, incultá embaxu'l estómagu, i n'otra'l rebotallu conos güesus i la grassa. Quandu Zeus hue a eligil entre dambas las dos bolsas, reparandu nel pelitasqui, se queó cona bolsa que tenía las escarpícias. Endinau con Prometeu, qu'endispués de entruchilá-li s’estava riyendu, lo castigó, privandu alos ombris del huegu.

Robu del huegu del Olimpu

Endispués de castigal Zeus alos ombris a que comieran la carni crúa, Prometeu ruegó a Atenea que le dexara entral-si nel Olimpu a escondichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carbón que pusu nel güecu'l tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorríu alos ombris pa calental-si i alumbral-si.

Efestu encaenandu a Prometeu, de D. van Baburen

Encaenamientu de Prometeu

Comu castigu, Zeu smandó a Efestu crial una mugel de barru, Pandora. Esti sel hue entriegau a Epimeteu comu dáiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio'l avisiju. L'ermanu despreció ala mujel i Zeus, mu enhuscau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas del Cáucasu. Pallí, el bienhechol dela umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su hígau de día, golviendu-li a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’Esquilu, Prometeu encaenau.

Liberaeru

Angunas versionis hazin comu liberaol a Eracli, quien, en viajandu pal Jardín delas Espéridis, hondeó una frecha pal butri. Zeus no quixu castigal otra vezi a Prometeu por sel su iju Eracli quien lo salvó.


Relación con otras colturas

Prometeu atija con el dios babiloniu Ea, criaol dun superombri cona sangri de Kingu, a la escontra d'Aruru, que bichó un ombri barru. Prometeu tien relación cona palabra sáscrita pramantha «esvástica», símbolu del sol quandu está canteau pa la derecha en muchas colturas.

Bibliografia

  • Esquilo, Tragedias, trad. B. Perea, Mairil, Gredos, 1982.
  • Graves, R., Los mitos griegos, Barcelona, RBA, 2005.
  • Hesíodo, Obras y fragmentos, trad. A. Pérez Jiménez y A. Martínez Díez, Mairil, Gredos, 1982.