Diferencia entre revisiones de «Nominativu»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Línia 26: Línia 26:


=== Sintassi ===
=== Sintassi ===
El usu nolmal el nominativu en griegu es el de sujetu i pedricau nominal en oracionis nominalis, v. gr.: ὁ ἀνὴρ θεὸν ὑμνεῖ “el ombri canta inus al dios” (sujetu), ὁ Ἡρακλεῖτος σοφός ἐστιν “Heraclitu es sábiu” (sujetu, pedricau nominal).
El usu nolmal el nominativu en griegu es el de sujetu i pedricau nominal en oracionis nominalis, v. gr.: ''ὁ ἀνὴρ θεὸν ὑμνεῖ'' “el ombri canta inus al dios” (sujetu), ''ὁ Ἡρακλεῖτος σοφός ἐστιν'' “Heraclitu es sábiu” (sujetu, pedricau nominal).

Usus mas contestualis i esporádicus el nominativu son quandu el nominativu, sin cumpril conas sus huncionis própias, quea recolgajandu sin atijal sintática (pero sí semanticamenti) con otru miembru l’oración. Se llama esti casu comu nominativus pendens “nominativu colganti”. Estu s’esprica pol sel el nominativu el casus rectus, nel que se sostriba el falanti quandu pierdi las marcas sintáticas u simprimenti no están presentis ena menti nel autu el palraeru. Casus anacolúticus, de numeración elimentus u costruicionis desatijás de tipu assolutu se esprican pol esta mesma qualiá el nominativu.
Usus mas contestualis i esporádicus el nominativu son quandu el nominativu, sin cumpril conas sus huncionis própias, quea recolgajandu sin atijal sintática (pero sí semanticamenti) con otru miembru l’oración. Se llama esti casu comu ''nominativus pendens'' “nominativu colganti”. Estu s’esprica pol sel el nominativu el ''casus rectus'', nel que se sostriba el falanti quandu pierdi las marcas sintáticas u simprimenti no están presenteras ena menti nel autu el palraeru. Casus anacolúticus, de numeración elimentus u costruicionis desatijás de tipu assolutu se esprican pol esta mesma qualiá el nominativu.


== El nominativu en latín ==
== El nominativu en latín ==

Revisión de 14:31 19 may 2009

Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.

El nominativu (IPA [nõmĩnaˈtiβu], del latín nominatiuum) es, tradicionalmenti, el nombri que recebi la holma dun sustantivu en hunción de sujetu. Veleí que se llami nominatiuum, la holma el sustantivu nombri ena su hunción prencipal, nominare. Otras categorias verbalis en hunción de sujetu se din tamién dil en casu nominativu, comu los pronombris, infinitivus u aljetivus.

Los antíguus gramáticus asseñalarun que una parabra que va en esti casu sirvi pa nominare. El nombri griegu hue el de ὀνομαστική (IPA [onõmastikɛ́ː]) i el carcu latinu nominatiuum (IPA [noːmɪnaːˈtiːwʊm]).

Pol estensión se le llama al nominativu casu, anque ya dende la Antigüeá se consieró que los demás casus derivan del nominativu, hiziendu el destingu entri casus rectus (nominativu) i casus obliqui (el restu de casus).

El nominativu en sáscritu

Morfologia

Sintassi

El nominativu en griegu

El nombri que recebi en griegu el nominativu es el de ὀνομαστικὴ πτῶσις (IPA [onõmastikɛ̀ː ptɔ̂ːsis]) “casu el mentaeru”. Nel analís que sigui namás tendremus en cuenta el nominativu enos nombris en origin agentivus, es izil, animaus. El nominativu el neutru u inanimau es una estensión tardia del acusativu.

Morfologia

Morfologicamenti, el nominativu está caraiterizau pol i pol alargamientus la vocal predesinencial en parabras la tercel declinación.

La sufijación de una σ, possibrimenti emparentá cona raís el demostrativu *so induropeu, es el proceimientu mas generalizau enas luengas induropeas. Se halla el sufiju enos nominativus de temas vocálicus i consonánticus, que traduzius al sistema declinativu correspondin al singulal la segunda declinación, ena tercera i enos masculinus la primera, v. gr.: λόγος (tema log|o-), ἰχθύς (tema ikthý|), βασιλεύς (tema basilew|),νεανίας (tema neani|ā-).

Enos temas consonánticus se produzin develsus chambus fonéticus i que la ortografia refreja.

  • Si el tema arremata en velal (γ, κ, χ), en añiyendu la σ se truca a ξ: φόρμιγξ < *φόρμιγγς (tema phorming|), φυλάξ < *φύλακς (tema phylak|), θρίξ < *θρίχς (tema thrikh|).
  • Si el tema arremata en dental (δ, τ, θ), en añiyendu la σ, la dental escambaja: κλεῖς < *κλεῖδς (tema kleîd|), ἔρως < *ἔρωτς (tema érōt|).
  • Si el tema arremata en labial (β, π, φ), en añiyendu la σ se truca a ψ: φλέψ < * φλέβς (tema phléb-), ὄψ < ὄπς (tema op| < *wokw|).
  • Si el tema arremata en nasal (ν) u en líquia vribanti (ρ), en añiyendu la σ, la vocal predesinencial, de sel brevi, alarga i la σ escambaja, v. gr.: λίμην < *λίμενς (tema limen|), ῥήτωρ < *ῥήτορς (tema rhētor|).
  • Si el tema arremanta en nasal dental (ντ), en añiyendu la σ, la vocal predesinencial, de sel brevi, alarga i el grupu ντ escambaja, remaneciendu namás la σ, v. gr.: ὀδούς < *οδόντς (tema odont-).

Sintassi

El usu nolmal el nominativu en griegu es el de sujetu i pedricau nominal en oracionis nominalis, v. gr.: ὁ ἀνὴρ θεὸν ὑμνεῖ “el ombri canta inus al dios” (sujetu), ὁ Ἡρακλεῖτος σοφός ἐστιν “Heraclitu es sábiu” (sujetu, pedricau nominal).

Usus mas contestualis i esporádicus el nominativu son quandu el nominativu, sin cumpril conas sus huncionis própias, quea recolgajandu sin atijal sintática (pero sí semanticamenti) con otru miembru l’oración. Se llama esti casu comu nominativus pendens “nominativu colganti”. Estu s’esprica pol sel el nominativu el casus rectus, nel que se sostriba el falanti quandu pierdi las marcas sintáticas u simprimenti no están presenteras ena menti nel autu el palraeru. Casus anacolúticus, de numeración elimentus u costruicionis desatijás de tipu assolutu se esprican pol esta mesma qualiá el nominativu.

El nominativu en latín

Morfologia

Sintassi

El nominativu en luengas gelmánicas

Morfologia

Sintassi

El nominativu en luengas urálicas

Morfologia

Sintassi

Bibliografia