Diferencia entre revisiones de «Espritu suavi»
Sin resumen de edición |
c robot Eliminado: hr:Spiritus Modificado: fr:Diacritiques de l'alphabet grec#Esprit doux |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
== Trascrición == |
== Trascrición == |
||
El espritu suavi careció de trascrición al latín i a las demás luengas, pol nu tenel valol fonéticu. Cona perda el sistema politónicu, el [[luenga griega|griegu muelnu]] ehó de gastalu: ''άνδρας'' (''ándras''), ''Αθήνα'' (''Aθína''), ''ευτυχώς'' (''eftihós''). |
El espritu suavi careció de trascrición al latín i a las demás luengas, pol nu tenel valol fonéticu. Cona perda el sistema politónicu, el [[luenga griega|griegu muelnu]] ehó de gastalu: ''άνδρας'' (''ándras''), ''Αθήνα'' (''Aθína''), ''ευτυχώς'' (''eftihós''). |
||
⚫ | |||
[[de:Spiritus lenis]] |
[[de:Spiritus lenis]] |
||
[[en:Spiritus lenis]] |
[[en:Spiritus lenis]] |
||
[[fr: |
[[fr:Diacritiques de l'alphabet grec#Esprit doux]] |
||
[[hr:Spiritus]] |
|||
[[ru:Псили]] |
[[ru:Псили]] |
||
⚫ |
Revisión de 09:10 26 Ago 2009
Marcas diacríticas |
Acentus
brevi ( ˘ )
hook / dấu hỏi ( ̉ ) |
Marcas con usu diacríticu |
apostrofi ( ’ ) |
El espritu suavi u duci (del latín spiritus lenis, carcu del griegu ψιλὸν πνεῦμα) es, nel sistema politónicu griegu, una marca diacrítica (᾿).
Orihin
Esta marca nació a partil el partieru a la metá la letra eta mayúscula H, gastá pa asseñalal en ciertus dialeutus la aspiración. La parti la derecha se gastó pal espritu suavi i la gocha pal rúspiru.
Prenunciación
El espritu suavi s’acoloca polcima duna vocal —ἀ, ἐ, ἰ, ὀ, ὠ— i simboliza l’asséncia aspiración, polo que nu se prenúnica. Angunus estuyosus ihun que esti símbulu asseñalaria angún tipu glotal cumu la ا en árabi. Nu estanti, las freqüentis crasis i elisionis muestran qu'el espritu suavi namás endica la caréncia dun ataqui rúspiru: ὦ ἀνήρ (ō anḗr)> ὦνήρ (ōnḗr).
Ortografia
Las nolmas el usiu el espritu suavi son prencipalmenti las siguientis:
- —El espritu suavi se gasta siempri a comiençu parabra quandu esta emprencípii pol vocal nu aspirá: ἐρωτάω (erōtáō), ἀλλά (allá), ὀρθός (orthós). Enos casus ditongus, s'acoloca polcima la segunda las letras el ditongu: οὐσία (usía), αἰδώς (aidṓs).
- —Si dicha vocal tien ton agú, el espritu s’acoloca arriba a la gocha el ton. V. gr.: ὄργανον (órganon). En cámbiu, si tien ton cercunflehu, el espritu s’acoloca embahu el ton. V. gr.: ὦκα (ōka).
- —Si la vocal está en mayúscula, el espritu se pon arriba a la gocha la letra, nu polcima: Ἀργώ (Αrgṓ). Ara, si la vocal tien ton, lo mesmu el espritu qu’el acentu se pon a la gocha, primeru el espritu i endispués el ton: Ἄρης (Árēs).
- —Anque nu es obrigatóriu, parabras con ρ heminá interna, puei lleval la primel dellas espritu suavi i la segunda rúspiru: Πύῤῥος (Pýrrhos), ἐῤῥυσάμην (errhysámēn).
- —Amás de sel marca el ataqui suavi, el espritu suavi se gasta cumu marca la crasi, en cuyu casu se llama coroni, v. gr.: τοὔνομα (túnoma) < τὸ ὄνομα (tò ónoma), χὤστις (khṓstis) < καὶ ὅστις.
Trascrición
El espritu suavi careció de trascrición al latín i a las demás luengas, pol nu tenel valol fonéticu. Cona perda el sistema politónicu, el griegu muelnu ehó de gastalu: άνδρας (ándras), Αθήνα (Aθína), ευτυχώς (eftihós).