Diferencia entre revisiones de «Abessivu»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
D'ohBot (carava | Contribucionis)
c robot Añadido: nl:Abessief
Xqbot (carava | Contribucionis)
c robot Modificado: bg:Абесив; cambios triviales
Línia 1: Línia 1:
En [[Luengüística|luengüística]], '''abessivu''' es el nombri dun [[casu (gramática)|casu gramatical]] qu'endica la haltina u asséncia el sustantivu al qu'enfruyi. En [[Estremeñu|estremeñu]], correspondi cola hunción espressá pola [[Preposición|preposición]] ''sin'' u pol sabulugal con el [[Prefiju|prefiju]] ''des-'' (sin malícia, desmaliciau)
En [[luengüística]], '''abessivu''' es el nombri dun [[casu (gramática)|casu gramatical]] qu'endica la haltina u asséncia el sustantivu al qu'enfruyi. En [[estremeñu]], correspondi cola hunción espressá pola [[preposición]] ''sin'' u pol sabulugal con el [[prefiju]] ''des-'' (sin malícia, desmaliciau)


El nombri ''abessivu'' vien del [[Luenga latina|latín]] ''abesse'' "estal folasteru," i es especialmenti gastau enas luengas urálicas.
El nombri ''abessivu'' vien del [[Luenga latina|latín]] ''abesse'' "estal folasteru," i es especialmenti gastau enas luengas urálicas.
Línia 15: Línia 15:
[[Category:Casus gramaticalis]]
[[Category:Casus gramaticalis]]


[[bg:Абесивен падеж]]
[[bg:Абесив]]
[[br:Troad abesivel]]
[[br:Troad abesivel]]
[[ca:Cas abessiu]]
[[ca:Cas abessiu]]

Revisión de 20:59 6 Set 2009

En luengüística, abessivu es el nombri dun casu gramatical qu'endica la haltina u asséncia el sustantivu al qu'enfruyi. En estremeñu, correspondi cola hunción espressá pola preposición sin u pol sabulugal con el prefiju des- (sin malícia, desmaliciau)

El nombri abessivu vien del latín abesse "estal folasteru," i es especialmenti gastau enas luengas urálicas.

Nel finlandés, el casu abessivu se presenta colos sufijus -tta i -ttä hormi la almonia vocálica. Pol sabulugal:

raha "dineru"
rahatta "sin dineru"

El estóniu tamién gasta el abessivu con el sufiju -ta tantu con singulal comu con prural:

autota "sin cochi"


Casus gramaticalis

Casus luengas induropeas: Nominativu  · Vocativu  · Acusativu  · Genitivu  · Dativu  · Ablativu  · Locativu  · Estrumental

Casus luengas urálicas: Nominativu  · Acusativu  · Genitivu  · Partitivu  · Inessivu  · Elativu  · Ilativu  · Adessivu  · Ablativu  · Essivu  · Alativu  · Traslativu  · Comitativu  · Estrutivu  · Abessivu

Casus euskara: Nominativu  · Ergativu  · Dativu  · Inessivu  · Ablativu  · Alativu  · Estrumental  · Sociativu  · Motivativu  · Destinativu  · Prolativu

Guipal mas endirguis al tentu