Diferencia entre revisiones de «Palra tonal»

Dendi Güiquipeya
Better (carava | Contribucionis)
c 3 revisionis
(Sin diferencias)

Revisión de 11:57 27 may 2008

Una palra tonal es aquella palra ena qu'el contolnu la frecuéncia hundamental con el que se prenúncia ca sílaba sirvi pa crial contrastis fonulóhicus i paris ménimus.

El tonu es una caraterística fonulóhica mu enteresanti, que s'alcuentra en tolos continentis, inque el sabulugal típicu son las luengas chinas d'Ásia. A pesal la su amplia difusión nel mundu, las palras tonalis se concentran básicamenti en cuatru rehionis:

  1. Estremu Orienti.
  2. África ociental susahariana i palras bantús.
  3. Mesuamérica i família Na-Dené en Nortiamérica.
  4. Angunas zonas la selva amaçónica.

Entri las palras uropeas, el suecu tieni dos tonus (gravi u bahu i agú u artu) qu'es contrastivu enas parabras dun lesema, nu enas compuestas.

Sabulugaris

El idioma chinu es un idioma tonal. Desistin cuatru tonus prencipalis:

  • El primel tonu, que se prenúncia e horma sostenia, sin variación.
  • El segunderu tonu, qu'esmienza bahu i acabiha artu, tal cumu hazemus en castellanu cuandu hormulamus una pregunta.
  • El tercel tonu, que prencipia meyu, alogu baha abondu i acabiha artu.
  • El cuartu tonu, u tonu neutru, que se carateriza pol sel cortu.

Es mestel izil qu'el tercel tonu, polo heneral el mas dificultosu e prenuncial, tieni la cualiá e convertilsi nun segunderu tonu cuandu va preceiu d'otru tercel tonu, i tamién que heneralmenti, cuandu se prenúncia acompañau d'otras sílabas (ena mayol parti los chascus) nu se prenúncia el final elevau, sinu que quea cumu nun tonu bahu.

La emportáncia el corretu prenunciaeru los tonus es grandi, ya que puei dal lugal a malentendius i confusionis esagraabris. Pol sabulugal, la siguienti sílaba:

  • , en primel tonu senifica "mairi" en chinu, entri otras cosas.
  • , en segunderu tonu, tieni el senificau e "sésamu".
  • , en tercel tonu, puei senifical "caballu".
  • , en cuartu tonu, "ensurtal".
  • ma, sin tonu, es una partícula enterrogativa. (a vezis s'endica sin marca u meyanti un puntu (·), que nu tieni contornu específicu, i el realizaeru concretu es rihiu pol tonu las sílabas ayacentis. Los gramáticus el mandarín se refierin a esti tonu cumu el tonu liheru (輕聲).

Gracias al tonu puein costruilsi oracionis(nu enteramenti gramaticalis, peru comprensibris) cumu la siguienti:

妈妈骂麻马吗? (en caráteris traicionalis 媽媽罵麻馬嗎?) māma mà má mǎ ma? 'Está la mairi arregañandu al caballu e sésamu?'

Nu ostanti, colas sílabas anterioris ai unus cuantus carateris distintus con senificaus tamién distintus, que viéndulus escritus nu dan lugal a dua, i nel luengahi palrau, inque suenan igual entri sí, se puein deferencial pol contestu.