Diferencia entre revisiones de «Marruecu»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
Sa (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Zorrobot (carava | Contribucionis)
c robot Modificado: so:Marooko
Línia 234: Línia 234:
[[sk:Maroko]]
[[sk:Maroko]]
[[sl:Maroko]]
[[sl:Maroko]]
[[so:Maroc]]
[[so:Marooko]]
[[sq:Maroku]]
[[sq:Maroku]]
[[sr:Мароко]]
[[sr:Мароко]]

Revisión de 00:39 11 Nov 2009

ATENCIÓN! Esti endirgui tien erroris ortográficus i gramaticalis
Réinu e Marruecus
Bandera e Marruecus Escudu e Marruecus
Asihamientu e Marruecus
Luengua oficial Árabi
Capital Rabat
Rei Mohammed VI
Primel Menistru Driss Jettou
cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 57ª
446 550 km²
Insignificanti
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 35º
33.241.259
70 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 54ª
135.74 millonis e US$
4.503 US$
Moeda Dirham
Innu Hymne Chérifien
Domeñu Internet .ma
Código telefónico +212
Miembru e: LA, ONU, UMA

Marruecus, oficialmenti el Reinu e Marruecus (en árabi المملكة المغربية‎, Al Mamlakatu'l-Maghribiya), es un pais africano el Magreb, bañau pol el océanu Atlánticu i pol el mari Mediterráneu. S’alcuentra desaparau d’Uropa pol el estrechu e Hibraltar. Hazi arrayu al esti con Argélia, pol el sul con el Sáhara Occidental (que ocupó ena su mayol parti) i pol el norti con España, ondi comparti tantu fronteras marítimas comu terrestris con España (ciais autónomas españolas e Ceuta i Melilla).

Heografia

Marruecus dendi l’espaciu
Caias d’Ouzoud

Marruecus es un pais ’el norti d’África, ena su costa occidental, los sus paísis vecinos son Sahara Occidental al sul i Arhélia al esti (la frontera con Arhélia s’alcuentra cerrá). Desisitin tamién cuatru enclavis españolis ena costa ’el Mediterráneu i hazi 16 km de frontera con España por mol delas cidais e Ceuta i Melilla.

La su costa tieni un longol e 1835 km.

Su capital es Rabat que nel añu 1992 contaba conuna puebración e 787.745 abitantis, inqui non es la mayol cidá ’el pais en puebración ni n’idustria. Nesi casu es Casablanca que tieni cuasi tres millonis d’abitantis, inque si se cuentan tamiénlos subirbius, la ciudá sobrepasa fácilmenti los 5 millonis d’abitantis.

Marruecus es un pais mu montañosu, cuenta con cuatru serranias emportantis: el Rif que s’asitua ena costa ’el mari Mediterráneu, l’Atlas Meyu, el Gran Atlas i l’Antiatlas.

La montaña más tarangalla es el Tubkal, que supera los 4000 metrus d’altitú. Entri el Rif i l’Atlas Meyu está el valli ’el Sebou. Dendi Larache asta Agadir está la llanura atlántica i entri l’anterior i l’Atlas Meyu ai una meseta asitiá porcima delos 500 metrus d’altitú. Al sul ’el Antiatlas ya escomienza el desiertu ’el Sahara.

Los tozus prencipalis son: Sebou, Moulouya, Rbia i Draa que tieni 1200 km de recorriu.

El su puntu más baheru es Sebkha Tah con −55 m.

La vehetación que se puedi encontral nel pais es de tipu mediterráneo, escaloná en pisus altitudinalis, y las prencipales espécies: encina, alcornoqui, cedru, pinu.

Clima

Marruecus vistu dendi España

El clima e Marruecus es la mesmu tiempu arlánticu i mediterráneu, con una estación seca i otra úmea. El fin ’el tiempu secu está marcau polas lluvias d’Otubri que tienin una distribución claramenti invernal delas precipitacionis (qu’oscilan entri 300 i 800 mm) i unas temperaturas e Heneru que rondan los 12 - 13 °C en a costa i los 10 °C en Fez, Meknes, Ujda i Marrakech. Las temperaturas de Huliu rondan los 25 °C ena costa i lugaris ’el interiol.

La desitencia ’el mari atempera el clima ’el pais i las sus temperaturas. Nel interiol el clima varia en función dela altitú.

Los Vranus son calurosus i secus, sobri tó cuandu sopla el cheiru ’el Sirocu o el Chergui que son mareas que vienin ’el Sáhara.

Los Invielnus son frius i lluviosus con precipitacionis i yelu i nievi.

Enas montañas las precipitacionis son más abundantis y las temperaturas más bahas. Nel Sahara el clima ya es desértico.

Etimulohia

Palácio real e Fez.

El nombri completu ’el pais n’árabi puedi traducil-se comu « El Reinu Occidental ». « Al Maghrib », que significa l’« Oesti », es comúnmenti usau. Pa las referencias estóricas, los estoriadoris usan « Al Maghrib al Aqşá » (« El lehanu Oesti ») pa referil-se a Marruecus, diferenciándu-la dela estórica rehión llamá Maghreb. El términu Marruecus notras luenguas procedi ’el nombri dela antigua capital emperial Marrakech, provenienti dela espresión bereber que significa "Tierra e Dios".

Política

Marruecus es una Monarquia constitucional, conun parlamentu electu. El Rei e Marruecus tieni abondu poeris ehecutivus, con la posibilidá e desfaratal el gobiernu i ponel a disposición las huerças militaris, amás d’algotrus poeris. Partius políticus d’oposición están premitius i várius s’án presentau enos úrtimus añus.

Demografia

Archivu:Hasan Mosque.jpg
La proliha mezquita Hassan II, e Casablanca

Emn 2003, la puebración era e 31.689.263 abitantis, que vivin prencipalmente enas áreas chanas al norti i oesti dela serrania ’el Atlas. Las tasas e natalidá i e mortalidá son, respectivamenti, e 23,26‰ i 5,78‰.

La esperança meya e vida es e 70,04 añuss. El valol ’el índice e desarrollu umanu (IDH) es e 0,606, en 2001.

Se barrunta que pal añu 2025 la puebración sea e 42.553.000 abitantis. los árabis apresentan cerca e 70% dela puebración i los bereberis el 30%; toas las otras etnias no llegan a correspondel a 1%.

Luenguas

L’idioma oficial e Marruecus es l’árabi crásicu qu’es el idioma dela lehislación, inqui las leyis tamien se traducin al francés i dalgunas vezis al español.

La luengua palrá mayoritariamenti pola henti es l’árabi marroquí, peru desisti una disglosia i asta triglosia, con várias variedais dialectalis. Una gra parti e la pruebración tamién chasca las luenguas bereberis, sobri tó enas zonas ruralis.

El francés es la luengua ’el comérciu i asta hazi pocus añus l’enseñaça superiol se hazia en francés.

Nel norti i tamien nel sul ’el pais la henti conoci i palra tamien l’español, sobri tó enas cidais e Tetuán i Nador, nel antiguu Sáhara Español, en Larache, Tánher, Alucemas i Sidi-ifni. Desistin grupus d’ispanupalrantis enas cidadis comu Rabat, Agadir, Kenitra, Casablanca, Taza, Fez, Marrakesh, Mequínez i Oudja.

Economia

La economia de Marruecus es una delas mehoris d’África, por mol delos tratus comercialis quel pais hizu colos Estaus Uñius i cola Uñión Uropea. Se basa fundamentalmenti ena agricultura, ena indústria transformaora i ena esplotación minera.

Inque tieni tierras áridas en casi toel territóriu, la tierra arabli abarca 8,5 millonis e ectáreas i produzi trigu, millu, cebá, cítricus, caña d’açúcar i algodón.

Es el mayol esportaol mundial e fosfatus i d’equipamientus petrolíferus.

La prencipalis endustrias transformaoras son las que se deican a los produtus alimentícius, testilis, cueru i los abonus. El turismu es una emportanciosa huenti d’ingresus. Los prencipalis sócius comercialis e Marruecus son: Purtugal, España, Fráncia, Estaus Uñius i Alemaña.

El rei Mohamé VI mandó hazel vários proyectus pa lançal i remual la economia ’el pais i a partil daquellu el pais emprencipió a apresental un crecimientu grandi ’el PIB que nel añu 2005 fue ’el 7,5%.

Se barrunta que nel desiertu ’el Sáhara puedi abel enormis reservas e petróleu.