Diferencia entre revisiones de «Gyps fulvus»
c robot Añadido: sh:Beloglavi sup |
c robot Añadido: nv:Tsétah jeeshóóʼ łibáhí |
||
Línia 55: | Línia 55: | ||
[[nl:Vale gier]] |
[[nl:Vale gier]] |
||
[[no:Gåsegribb]] |
[[no:Gåsegribb]] |
||
[[nv:Tsétah jeeshóóʼ łibáhí]] |
|||
[[pl:Sęp płowy]] |
[[pl:Sęp płowy]] |
||
[[pt:Abutre-fouveiro]] |
[[pt:Abutre-fouveiro]] |
Revisión de 08:16 14 Nov 2009
Otrus nombris: | {{{algotrasdenominacionis}}} |
Destribución | |
Crassificación científica | |
Autol | |
Hablitz, 1783 | |
Estau de conservación | |
El butri lionau[n 1] (Gyps fulvus) es una las mayoris rapacis dessistentis ena península Ibérica, huendu de mayol envergaura (hata 280 centímetrus[1]), mayol encrusu qu'el águila emperial ibérica. Unta el vutri negru u abantu, el quebrantagüessus i el alimochi (en vranu), es una las poquinas aspéciis de vutris que puein velsi en Uropa, pos se le puei alcuentral en España, Portugal, zonas aislás de Fráncia (ondi á siu reentroduciu) i Itália, güena parti los Balcanis i Crimea. El restu la su destribución acupa várias partis sureñas d'África i Ásia ociental, dendi Turquia, Arábia i el Cáucasu hata las estribacionis del Himalaya i el noroesti la Índia.
Caraiterísticas
Es el carroñeru mas grandi d'Uropa.[2] Tien las prumas colol pardu (dóndi le vien el nombri de "lionau"),[1] enque de nuevus son más escurus.
Huentis
Notas
Referéncias
Bibliografia
- De Juana, E.; Valera, J.M.: Aves de España, Lynx Edicions, SEO/BirdLife. Barcelona, 2005.
Atijus
- En Commons ai conteníu multimedia sobre Gyps fulvus.
- Güiquiespéciis tien un endirgui al tentu Gyps fulvus.
- Fauna Ibérica: el buitre leonado Enformación sobri espéciis animalis de la Península Ibérica.
- Un proyetu recuperación del Butri Lionau