Diferencia entre revisiones de «Gyps fulvus»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
Xqbot (carava | Contribucionis)
c robot Modificado: hu:Fakó keselyű; cambios triviales
Línia 23: Línia 23:
{{listaref}}
{{listaref}}
=== Bibliografia ===
=== Bibliografia ===
*De Juana, E.; Valera, J.M.: ''Aves de España'', Lynx Edicions, SEO/BirdLife. [[Barcelona]], 2005.
* De Juana, E.; Valera, J.M.: ''Aves de España'', Lynx Edicions, SEO/BirdLife. [[Barcelona]], 2005.


== Atijus ==
== Atijus ==
Línia 29: Línia 29:
{{wikispecies}}
{{wikispecies}}
* [http://www.faunaiberica.org/?page=buitre-leonado Fauna Ibérica: el buitre leonado] Enformación sobri espéciis animalis de la Península Ibérica.
* [http://www.faunaiberica.org/?page=buitre-leonado Fauna Ibérica: el buitre leonado] Enformación sobri espéciis animalis de la Península Ibérica.
*[http://www.fapas.es/canyet.htm Un proyetu recuperación del Butri Lionau]
* [http://www.fapas.es/canyet.htm Un proyetu recuperación del Butri Lionau]


[[Category:Avis]]
[[Category:Avis]]
Línia 47: Línia 47:
[[he:נשר מקראי]]
[[he:נשר מקראי]]
[[hr:Bjeloglavi sup]]
[[hr:Bjeloglavi sup]]
[[hu:Fakókeselyű]]
[[hu:Fakó keselyű]]
[[it:Gyps fulvus]]
[[it:Gyps fulvus]]
[[ja:シロエリハゲワシ]]
[[ja:シロエリハゲワシ]]

Revisión de 05:10 21 Dic 2009

Gyps fulvus
 (Butri lionau)
Gyps fulvus
Otrus nombris: {{{algotrasdenominacionis}}}
Destribución
Destribución de Gyps fulvus
Crassificación científica
Reinu
Animalia
Filu
Cordata
Crassi
Aves
Ordin
Falconiformes
Familia
Accipitridae
Géneru
Gyps
Especii
G. fulvus
Autol
Hablitz, 1783
Estau de conservación
Conservación deGyps fulvus

El butri lionau[n 1] (Gyps fulvus) es una las mayoris rapacis dessistentis ena península Ibérica, huendu de mayol envergaura (hata 280 centímetrus[1]), mayol encrusu qu'el águila emperial ibérica. Unta el vutri negru u abantu, el quebrantagüessus i el alimochi (en vranu), es una las poquinas aspéciis de vutris que puein velsi en Uropa, pos se le puei alcuentral en España, Portugal, zonas aislás de Fráncia (ondi á siu reentroduciu) i Itália, güena parti los Balcanis i Crimea. El restu la su destribución acupa várias partis sureñas d'África i Ásia ociental, dendi Turquia, Arábia i el Cáucasu hata las estribacionis del Himalaya i el noroesti la Índia.

Caraiterísticas

Es el carroñeru mas grandi d'Uropa.[2] Tien las prumas colol pardu (dóndi le vien el nombri de "lionau"),[1] enque de nuevus son más escurus.

Huentis

Notas

  1. Etimológicamenti sedria "vutri" (del latín vulter), peru la dessisténcia la varianti "gutri" endica que se trata duna labial. Esta labial, a vezis se trasholma en "g-" cuandu va siguia de /w/, polo que debemus escrebil butri con b-. En asturianu se dis "utre" i en portugués "abutre".

Referéncias

Bibliografia

  • De Juana, E.; Valera, J.M.: Aves de España, Lynx Edicions, SEO/BirdLife. Barcelona, 2005.

Atijus