Diferencia entre revisiones de «Copa»
c robot Añadido: tr:Kopa |
ar |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:Greek qoppa.png|left|100px]] |
[[File:Greek qoppa.png|left|100px]] |
||
{{Alfabetu griegu}} |
{{Alfabetu griegu}} |
||
La '''copa''' es una antígua letra el [[alfabetu griegu]]. Enos antíguus alfabetus, acupaba el lugal entri la '''Π''' i la '''Ρ''', lugal ondi se conselva nel [[alfabetu latinu]]. |
La '''copa''' es una antígua letra el [[alfabetu griegu]]. Enos antíguus alfabetus, acupaba el lugal entri la '''Π''' i la '''Ρ''', lugal ondi se conselva nel [[alfabetu latinu]]. |
||
Línia 29: | Línia 23: | ||
[[als:Ϙ]] |
[[als:Ϙ]] |
||
[[ar:قوبا (حرف |
[[ar:قوبا (حرف)]] |
||
[[arc:Ϙ]] |
[[arc:Ϙ]] |
||
[[bg:Копа]] |
[[bg:Копа]] |
Revisión de 13:37 4 may 2010
La copa es una antígua letra el alfabetu griegu. Enos antíguus alfabetus, acupaba el lugal entri la Π i la Ρ, lugal ondi se conselva nel alfabetu latinu.
La su mayúscula era Ϙ i la menúscula ϙ.
El su nombri era κόππα [kőppa] (en muelnu ['kopa]).
Esta letra rescreci del feníciu qoph i hue gastá enos primerus alfabetus i en ciertus dialeutus para represental el alofonu [kɣ] alantri las letras O i Υ, pol sonali a los griegus mas próssimu al son semíticu: ϘΟΡΙΝΘΟΣ. El alfabetu calcídicu, proceenti de la isla d’Ubea, gastau ena Mana Grécia, gastaba velaquí esta grafia. Los etruscus l’apañarun i tamién los latinus. Los latinus escrebian tamién Q alantrinu las vocalis velaris O i V: PEQVLATVS, PEQVNIA. El latín se sirvió desta letra tamién pa represental el fonema labiuvelal induropeu /kw/ pol mé el dígrafo QV: QVIS, ALIQVANDO.
Cumu numeral, la copa, empreá cola grafia ϟ, representa el 90 (ϟ´).
Bibliografia
- Bassols de Climent, M., Fonética latina, Madril, 1962.
- Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
- Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
- Lejeune, M., Phonétique historique du mycénien et du grec ancien, París, Klincksieck, 1972.
- VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.
- VV. AA., Griego moderno para filólogos clásicos, Atenas, Ediciones Nefeli, 1999.