Diferencia entre revisiones de «Copa»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
VolkovBot (carava | Contribucionis)
c robot Modificado: et:Kopa (täht)
TXiKiBoT (carava | Contribucionis)
c robot Modificado: de:Koppa
Línia 32: Línia 32:
[[cy:Qoppa]]
[[cy:Qoppa]]
[[da:Qoppa]]
[[da:Qoppa]]
[[de:Qoppa]]
[[de:Koppa]]
[[el:Κόππα]]
[[el:Κόππα]]
[[en:Qoppa]]
[[en:Qoppa]]

Revisión de 17:19 8 may 2010

Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Hi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu

La copa es una antígua letra el alfabetu griegu. Enos antíguus alfabetus, acupaba el lugal entri la Π i la Ρ, lugal ondi se conselva nel alfabetu latinu.

La su mayúscula era Ϙ i la menúscula ϙ.

El su nombri era κόππα [kőppa] (en muelnu ['kopa]).

Esta letra rescreci del feníciu qoph i hue gastá enos primerus alfabetus i en ciertus dialeutus para represental el alofonu [kɣ] alantri las letras O i Υ, pol sonali a los griegus mas próssimu al son semíticu: ϘΟΡΙΝΘΟΣ. El alfabetu calcídicu, proceenti de la isla d’Ubea, gastau ena Mana Grécia, gastaba velaquí esta grafia. Los etruscus l’apañarun i tamién los latinus. Los latinus escrebian tamién Q alantrinu las vocalis velaris O i V: PEQVLATVS, PEQVNIA. El latín se sirvió desta letra tamién pa represental el fonema labiuvelal induropeu /kw/ pol mé el dígrafo QV: QVIS, ALIQVANDO.

Cumu numeral, la copa, empreá cola grafia ϟ, representa el 90 (ϟ´).

Bibliografia

  • Bassols de Climent, M., Fonética latina, Madril, 1962.
  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • Lejeune, M., Phonétique historique du mycénien et du grec ancien, París, Klincksieck, 1972.
  • VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.
  • VV. AA., Griego moderno para filólogos clásicos, Atenas, Ediciones Nefeli, 1999.