Diferencia entre revisiones de «Prometeu»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
cSin resumen de edición
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Línia 15: Línia 15:


=== Robu el huegu el Olimpu ===
=== Robu el huegu el Olimpu ===
Endespues de castigal Zeu a los ombris a que comiessin la carni crua, Prometeu ruegó a Atenea que le dejara entral-se nel [[Olimpu]] ascodichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carvón que pusu nel güecu el tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorriu a los ombris pa caliental-se i alumbral-sa.
Endespues de castigal Zeu a los ombris a que comiessin la carni crua, Prometeu ruegó a Atenea que le dejara entral-se nel [[Olimpu]] ascodichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carvón que pusu nel güecu el tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorriu a los ombris pa caliental-se i alumbral-se.


[[File:Dirck van Baburen - Prometheus door Vulcanus geketend.jpg|thumb|left|''Efestu encaenandu a Prometeu'', de D. van Baburen]]
[[File:Dirck van Baburen - Prometheus door Vulcanus geketend.jpg|thumb|left|''Efestu encaenandu a Prometeu'', de D. van Baburen]]

=== Encaenamientu Prometeu ===
=== Encaenamientu Prometeu ===
Comu castigu, Zeu mandó a [[Efestu]] crial una mujel barru, [[Pandora]]. Esti sel hue entriegau a [[Epimeteu]] comu daiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio el avisiju. El germanu rehusó a la mujel i Zeu, aperrengau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas el Cáucasu. Pallí, el bienhechol la umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su higau de dia, golviendu-le a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’[[Esquilu]], ''Prometeu encaenau''.
Comu castigu, Zeu mandó a [[Efestu]] crial una mujel barru, [[Pandora]]. Esti sel hue entriegau a [[Epimeteu]] comu daiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio el avisiju. El germanu rehusó a la mujel i Zeu, aperrengau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas el Cáucasu. Pallí, el bienhechol la umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su higau de dia, golviendu-le a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’[[Esquilu]], ''Prometeu encaenau''.

Revisión de 08:16 11 may 2010

Prometheus, de Gustave Moreau

Ena mitologia griega, Prometeu [pɾomeˈtew] (en griegu Προμεθεύς [promeˈthews] «previsión») hue unu los sieti Titanis, criaol i amanti la umaniá.

Parentescu

Prometeu hue iju de Japetu (sigún algotras versionis del giganti Uromidonti) i la nimfa Climena. Sus germanus huerun Epimeteu, Alanti i Menéciu. Hue pairi de Ducalion junta Celenu.


Atributus

Prometeu hue enventol el taladru huegu i de tolas artis cevilizantis.


Mitus

Engañu a Zeus

En estuviendu en una quimera por qué cachus del toru sacrificau pretenecia a los diosis i qué a los ombris, Prometeu hue llamau cumu álbitru. Assinque solló i ataraçó un toru, cuya piel cosió hiziendu dos borsas. En una d'ellas metió la carni, encultá en baju el estógamu, i en otra el rebotallu conos güesus i la grassa. Quandu Zeu hue a ligil entre dambas a dos borsas, fijandu-se nel pelitasqui, se queó cona borsa que tenia las escarpícias. Endinau con Prometeu, que endespues de entruchilá-le s’estava riyendu, lo castigó, privandu a los ombris del huegu.

Robu el huegu el Olimpu

Endespues de castigal Zeu a los ombris a que comiessin la carni crua, Prometeu ruegó a Atenea que le dejara entral-se nel Olimpu ascodichas. Endrentu prendió un fachu alampandu un cachu de carvón que pusu nel güecu el tallu dun cañiherru grandi, que por ardel despacinu era mu acorriu a los ombris pa caliental-se i alumbral-se.

Efestu encaenandu a Prometeu, de D. van Baburen

Encaenamientu Prometeu

Comu castigu, Zeu mandó a Efestu crial una mujel barru, Pandora. Esti sel hue entriegau a Epimeteu comu daiva. No estanti, Prometeu anteriol le dio el avisiju. El germanu rehusó a la mujel i Zeu, aperrengau, mandó que encaenaran a Prometeu enas montañas el Cáucasu. Pallí, el bienhechol la umaniá hue condenau a qu’un butri l’esgarrara el su higau de dia, golviendu-le a crecel de nochi. Es soná ena literatura griega l’obra d’Esquilu, Prometeu encaenau.

Liberaeru

Angunas versionis hazin comu liberaol a Eracli, quien, en viajandu pal Jardín las Espéridis, hundeó una frecha pal butri. Zeu nu quiju castigal otra vezi a Prometeu por sel su iju Eracli quien lo salvó.


Relacion con otras culturas

Prometeu atija con el dios babilóniu Ea, criaol dun superombri cona sangri de Kingu, a la escontra d'Aruru que bichó un ombri barru. Prometeu tien relacion cona parabra sáscrita pramantha «esvástica», símbolu el sol quandu está canteau pa la derecha en numerosas culturas.

Bibliografia

  • Esquilo, Tragedias, trad. B. Perea, Mairil, Gredos, 1982.
  • Graves, R., Los mitos griegos, Barcelona, RBA, 2005.
  • Hesíodo, Obras y fragmentos, trad. A. Pérez Jiménez y A. Martínez Díez, Mairil, Gredos, 1982.