Diferencia entre revisiones de «Barbañu»

Dendi Güiquipeya
Sin resumen de edición
c Barbañu s´á moviu a Barbaño
(Sin diferencias)

Revisión de 22:25 16 Ago 2010

Barbañu

{{{imagin}}}
País  España
Comunidá Autónoma [[{{{comunidá}}}]]
Provincia [[Provincia de {{{provincia}}}|{{{provincia}}}]]
Comarca [[{{{comarca}}}]]
Códigu postal 06499
Superficii {{{superficii}}} km²
Altitú {{{altitú}}} msnm.
Largol 35 km a Baajós
Puebración 625 ab. (2009)
Gentiliciu Barbañeru
Ríus Guadiana, Cabrillas
Página web [1]
{{{assitiamientu}}}

Barbañu [baɾˈβaɲu] (oficialmenti Barbaño) es una entiá local menol pretenecienti al monicípiu pacensi de Montiju.

Sítiu

Esti puebrinu está assitiau a 5,5 km de Montiju, cerca de Puebra de la Calçá i Lobón, arrenti del riu Guadiana. Preteneci a la comarca de Tierra de Méria – Vegas Bajas i al partiu judicial de Montiju.

Estória

Barbañu hue inagurau comu puebru de colonizacion el 6 Outubri de 1956 frutu del Pran Baajós. Los colonus huerun prencipalmenti de las localiais vezinas, assin comu d'otrus puebrus de la comuniá comu Chelis, Berlanga o Casas de Reina.

Recebió el nombri la hesa andi lo costruyerun, junta al santuáriu de “Nuestra Señora de Barbaño”.

Morumentus

Sobresal la ermita de Nuestra Señora de Barbaño, santuáriu del sigru XV o XVI. Esti edifíciu lo alevantarun cerca dandi atoparun l’imagin la virgin, lugal esti que conocin por Pareones.

La elésia el puebru es la parróquia de Nuestra Señora de Barbaño, que preteneci a la Archidiócesi de Méria-Baajós[1].

Diendu pola carretera que uni Barbañu cona carretera nacional direcion Lobón se enhallan las ruinas de lo que hue una enormi villa romana de metá del sigru I i que siguió enhuncionandu hata el sigru VII comu villa visigoda. Se la conoci pol nombri de Villa de Torreáguila. S’alcuentra a 189 m i a unus 300 m del riu Guadiana. La hallaura d’esta villa aconteció en 1984 i se crei que puu vel teniu una puebracion de 500-700 pressonas al julgal pol númeru esqueletus atopaus nel yacimientu. Ogañu las escavacionis están parás i el conjuntu abaldonau.

Fiestas

  • San Isiru. 15 de Mayu: Es la fiesta mas soná. Hazin una romeria ata Guadiana, celebrandu-se ena alamea. Ain concursus de carrus i caballus. Es una muestra de la cultura populal de la zona.
  • Fiesta del emigranti. Se celebra el primel fin de semana d’Agostu i cuenta con una tradicion de mas de 25 añus.
  • Carnavalis.
  • Semana Santa i Corpus Christi.
  • Navidad.


Huentis

Atijus