Diferencia entre revisiones de «Albert Einstein»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
c 5 revisionis
Sin resumen de edición
Línia 1: Línia 1:
[[Image:Albert Einstein Head.jpg|thumb|250px|Albert Einstein]]
[[Image:Albert Einstein Head.jpg|thumb|250px|Albert Einstein]]
'''Albert Einstein''' (14 e marzu e 1879 - 18 e abril de 1955) hue un [[Física|físicu]] i [[Céncia|centíficu]]. En 1921, recebió el [[Prémiu Nobel|Prémiu Nobel]] en [[Física|física]].
'''Albert Einstein''' (14 e marzu e 1879 - 18 e abril de 1955) hue un [[Física|físicu]] i [[Céncia|centíficu]]. En 1921, acibió el [[Prémiu Nobel|Prémiu Nobel]] en [[Física|física]].


Einstein es famosu polas sus teorías al tentu la [[Lus|lus]], [[Matéria|matéria]], [[Graveá|graveá]], [[Espáciu|espáciu]] i [[Tiempu|tiempu]], las cualas ayuun a los centíficus pa entendel estus chascus muchu mehol qu'endenantis. Estas teorías se huchean la Teoría de la [[Relativiá Especial|relativiá especial]] i la teoría de la [[Relativiá Heneral|Relativiá Especial]]. La su ecuación más famosa es <math>E=mc^2</math>. Senifica que l'[[Enerhía|enerhía]] i la [[Masa|masa]] son deferentis hormas del mesmu chascu i que la cantiá d'enerhía nun cachu masa es la mesma que la cantiá de masa murtipricau pola [[Velociá de la Lus|velociá de la lus]] al cuairau (un pahu cachu númiru).
Einstein es famosu polas sus teorías al tentu la [[Lus|lus]], [[Matéria|matéria]], [[Graveá|graveá]], [[Espáciu|espáciu]] i [[Tiempu|tiempu]], las cualas ayuarun a los centíficus pa entendel estus chascus muchu mehol qu'endenantis. Estas teorías se llaman la Teoría de la [[Relativiá Especial|relativiá especial]] i la teoría de la [[Relativiá Heneral|Relativiá Especial]]. La su ecuación más famosa es <math>E=mc^2</math>. Quíi idil que l'[[Enerhía|enerhía]] i la [[Masa|masa]] son deferentis hormas del mesmu chascu i que la cantiá d'enerhía nun cachu masa es la mesma que la cantiá de masa murtipricau pola [[Velociá de la Lus|velociá de la lus]] al cuairau (un pahu cachu númiru).


== La su vía ==
== La su vía ==


Einstein tuvu nacéncia en [[Ulm|Ulm]], [[Württemberg|Württemberg]], [[Alemaña|Alemaña]]. La su família hue hudiu, peru nu hue mu relihiosu. Albert hue pa un coléhiu [[Roma|romanu]] católicu. Nu hue un güen estuyanti i p'abonda henti, qu'era un calabazu. Un día, angunu le dio una brúhula manética. Estuvu mu enteresau en tratal d'entendel lo cúmu una huerza invisibri puía hadel que la auha se moviesi i en estuyal céncia i matemáticas.
Einstein tuvu nacéncia en [[Ulm|Ulm]], [[Württemberg|Württemberg]], [[Alemaña|Alemaña]]. La su família hue hudia, peru nu hue mu relihiosu. Albert hue pa un coléhiu [[Roma|romanu]] católicu. Nu hue un güen estuyanti i p'abondu henti, qu'era un calabazu. Un día, angunu le dio una brúhula manética. Estuvu mu enteresau en tratal d'entendel lo cúmu una huerza invisibri puía hadel que la auha se moviesi i en estuyal céncia i matemáticas.


Deque hídusi mayol, hue pa un coléhiu en [[Suiza|Suiza]]. Endispúes que grauósi, consiguió un labutu nuna oficina e patentis. En labutandu allí, escrebió los papelis que le hidun famosu cumu gran centíficu.
Deque se hidu mayol, hue pa un coléhiu en [[Suiza|Suiza]]. Alú de graualsi, consiguió un trebahu nuna oficina e patentis. En labutandu allí, escrebió los papelis que le hidun famosu cumu gran centíficu.


Hustu endenantis del esmienzu e La[[I Guerra Mundial|Primel Guerra Mundial]], gorvió pa Alemaña i hue diretol dun colehiu. Vivió en [[Berlín|Berlín]] hata qu'el gobielnu nazi acendió al puel. Los nazis tinían enterría a los hudius u quienis ahorraban endi una família hudía. Acusun a Einstein d'ayual a crial "Física hudía" i los físicus alemanis tratun de prebal que las sus teorías estaban marrás. Einstein huesi palos [[Estaus Uñius|Estaus Uñius]] i en 1940 se gorvió ciaanu americanu.
Hustu endenantis del esmienzu e La[[I Guerra Mundial|Primel Guerra Mundial]], gorvió pa Alemaña i hue diretol dun colehiu. Vivió en [[Berlín|Berlín]] hata qu'el gobielnu nazi acendió al puel. Los nazis tinían enterría a los hudius u quienis ahorraban endi una família hudía. Acusarun a Einstein d'ayual a crial "Física hudía" i los físicus alemanis tratarun de prebal que las sus teorías estaban marrás. Einstein aballó palos [[Estaus Uñius|Estaus Uñius]] i en 1940 se gorvió ciaanu americanu.


Duranti la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]], Einstein hue unu e los centíficus qu'escrebió al presienti e los EEUU. [[Franklin D. Roosevelt|Franklin D. Roosevelt]], pa idili que los Estaus Uñius eberíen cuaharingal una [[Bomba Atómica|Bomba Atómica]] endenantis qu'el gobielnu nazi lo hidiesi primeru.
Duranti la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]], Einstein hue unu e los centíficus qu'escrebió al presienti e los EEUU. [[Franklin D. Roosevelt|Franklin D. Roosevelt]], pa idili que los Estaus Uñius eberían crial una [[Bomba Atómica|Bomba Atómica]] endenantis qu'el gobielnu nazi lo hidiesi primeru.


En 1952, el gobielnu e [[Israel|Israelí]] pidió a Einstein que huera el segunderu Presienti e Israel, peru ihu que nu.
En 1952, el gobielnu e [[Israel|Israelí]] piyó a Einstein que huera el segundu Presienti e Israel, peru ihu que nu.


Einstein espenó el 18 e abril de 1955 echamborilau del coradón.
Einstein espenó el 18 e abril de 1955 echamborilau del corazón.


Unu de los sus frasis espiraoras es "Ain dos hormas de vivil, una es pensal que ná es un miragru, i la otra es pensal que tó es un miragru."
Unu de los sus frasis espiraoras es "Ain dos hormas de vivil, una es pensal que ná es un miragru, i la otra es pensal que tó es un miragru."

Revisión de 15:53 27 may 2008

Albert Einstein

Albert Einstein (14 e marzu e 1879 - 18 e abril de 1955) hue un físicu i centíficu. En 1921, acibió el Prémiu Nobel en física.

Einstein es famosu polas sus teorías al tentu la lus, matéria, graveá, espáciu i tiempu, las cualas ayuarun a los centíficus pa entendel estus chascus muchu mehol qu'endenantis. Estas teorías se llaman la Teoría de la relativiá especial i la teoría de la Relativiá Especial. La su ecuación más famosa es . Quíi idil que l'enerhía i la masa son deferentis hormas del mesmu chascu i que la cantiá d'enerhía nun cachu masa es la mesma que la cantiá de masa murtipricau pola velociá de la lus al cuairau (un pahu cachu númiru).

La su vía

Einstein tuvu nacéncia en Ulm, Württemberg, Alemaña. La su família hue hudia, peru nu hue mu relihiosu. Albert hue pa un coléhiu romanu católicu. Nu hue un güen estuyanti i p'abondu henti, qu'era un calabazu. Un día, angunu le dio una brúhula manética. Estuvu mu enteresau en tratal d'entendel lo cúmu una huerza invisibri puía hadel que la auha se moviesi i en estuyal céncia i matemáticas.

Deque se hidu mayol, hue pa un coléhiu en Suiza. Alú de graualsi, consiguió un trebahu nuna oficina e patentis. En labutandu allí, escrebió los papelis que le hidun famosu cumu gran centíficu.

Hustu endenantis del esmienzu e LaPrimel Guerra Mundial, gorvió pa Alemaña i hue diretol dun colehiu. Vivió en Berlín hata qu'el gobielnu nazi acendió al puel. Los nazis tinían enterría a los hudius u quienis ahorraban endi una família hudía. Acusarun a Einstein d'ayual a crial "Física hudía" i los físicus alemanis tratarun de prebal que las sus teorías estaban marrás. Einstein aballó palos Estaus Uñius i en 1940 se gorvió ciaanu americanu.

Duranti la Segundera Guerra Mundial, Einstein hue unu e los centíficus qu'escrebió al presienti e los EEUU. Franklin D. Roosevelt, pa idili que los Estaus Uñius eberían crial una Bomba Atómica endenantis qu'el gobielnu nazi lo hidiesi primeru.

En 1952, el gobielnu e Israelí piyó a Einstein que huera el segundu Presienti e Israel, peru ihu que nu.

Einstein espenó el 18 e abril de 1955 echamborilau del corazón.

Unu de los sus frasis espiraoras es "Ain dos hormas de vivil, una es pensal que ná es un miragru, i la otra es pensal que tó es un miragru."