Diferencia entre revisiones de «Islandia»
Sin resumen de edición |
|||
Línia 49: | Línia 49: | ||
Islándia es una gran |
Islándia es una gran isla volcánica asihadá nel Atánticu Norti, es la 18ª isla 'el mundu por cumprimentu. Es la mayol parcela heográdica totalmenti d'orihin volcánico 'el mundu. Por tantu, tieni un trahineu heotérmicu emportanti. |
||
Está asitiá ena Dorsal Meya 'el Atlánticu Norti, dela que representa la su parti emerhenti. Está asihadá al salienti e Groenlándia dela que dista 250km i deseguia al sul 'el cículu polar árticu, a l'oesti 'el mar e Noruega. |
Está asitiá ena Dorsal Meya 'el Atlánticu Norti, dela que representa la su parti emerhenti. Está asihadá al salienti e Groenlándia dela que dista 250km i deseguia al sul 'el cículu polar árticu, a l'oesti 'el mar e Noruega. |
Revisión de 18:31 22 Hún 2007
| |||
Luengua oficial | islandés | ||
Capital | Reykjavík | ||
Presidenti | Ólafur Ragnar Grímsson | ||
Primel Menistru | Geir Haarde | ||
Cumprimentu - Total - % augua |
Posición 105ª 103.125 km² 2,75% | ||
Puebración - Total (2007) - Densidá |
Puestu 169º 6299.388 2,9 ab/km² | ||
PIB - Total (2005) - PIB/capita |
Posición 135ª 11.271 millonis e US$ 37.792 US$ | ||
Moeda | Corona islandesa | ||
Innu | Lofsöngur | ||
Domeñu Internet | .is | ||
Código telefónico | +354 | ||
Miembru e: ONU, OTAN, OCDE, OSCE, Consehu Nórdicu | |||
La República d'Islándia (n'islandés Lýðveldið Ísland [ˈliðvɛltɪð ˈislant]) es un estau insular que horma parti d'Uropa i que se encuentra asihadau al norti 'el océanu Atlánticu, cerquina dela parti bahera 'el círculu polar árticu.
Heografia
Islándia es una gran isla volcánica asihadá nel Atánticu Norti, es la 18ª isla 'el mundu por cumprimentu. Es la mayol parcela heográdica totalmenti d'orihin volcánico 'el mundu. Por tantu, tieni un trahineu heotérmicu emportanti.
Está asitiá ena Dorsal Meya 'el Atlánticu Norti, dela que representa la su parti emerhenti. Está asihadá al salienti e Groenlándia dela que dista 250km i deseguia al sul 'el cículu polar árticu, a l'oesti 'el mar e Noruega.
El rift asociau a la dorsal Meyu Atlántica, hazi la partición entri la placa Uroasiántia i la placa Nortiamentica pasa por meyu e Ilándia e suroesti a nordesti. Esti fenómenu heográficu está bien claru nel Parque Nacional e Þingvellir ondi el promontóriu hizu un anfiteatru natural i comu curiosidá nese mesmu sitiu hazi cuasi mil añus, los islandesis hizun el su primel parlamenu el únicu dantañu qu'a sobreviviu asta ogañoti, el llamau Alþingi.
Cuasi la mitá 'el área islandesa, d'orihin volcánicu recienti, consiti en desiertus e lava montañosus, el puntu mas cimeru está a una altitú e 2.119 metris por cima 'el nivel meyu delas auguas 'el mar, i algotrus terrenus árius. Onci por cientu e la su superficie está acopetau polos glaciaris, siendu el Vatnajökull e 8300 km² el mayol e tós.
El cumprimentu e la ila midi en conhuntu 103 125 km², delos cualis 100 329 km² son de tierra i 2.796 km² d'augua. El largu delas sus costas es e 4 988 km. Su puntu mas arribota es el volcán Hvannadalshnjúkur con 2 119 m.
Los tozus mas largos que recorrin l'ila d'Islándia son el Þjórsá con 230 km de longol i el Jökulsá á Fjöllum con 206 km. Estus tozus son cortinus, inqui suelin lleval abondu caudal d'augua.
Volcanis
Islándia es unu delos paisis con mas trahineu volcánicu. Ai alreol e 200 volcanis post-glaciaris, delos cualis polo menus 30 tienin hechu erupción dende qu'el pais fue estabeleciu nel sigru IX end. Cr. Mas mas, mas menus sueli abel una erupción ca cincu añus.
El volcán islandés con mas nombraria es el Hekla conociu nel mundi cristianu dela Edá Meya comu la morá delos condenaus, dende la su primera erupción rehistrá en 1104, que desfarató grandis áreas i campus. Al escomiençu dela su erupción en Marçu e 1947 la coluna e flama i cenizas subió a 30.000 m i ubu algotras erupcionis en 1980 i 1981.
Clima
El clima islandés es oceánicu, marcau porel luchi entri la influéncia atemperá dela Corrienti 'el Gofu i el fluhu delos frentis polaris.
La costa sul, sometía al empuhi e los cheirus marinus, non tieni unus invielnus, en términus e temperatura, demasiau rigurosus, teniendu en cuenta su latitú. La temperatura meya nel mes de Heneru es de 0ºC en Reykjavik (11°C en Huliu, meyaa anual e 5°C aprosimadamenti).
Las precipitacionis anualis asciendin a 775 mm, repartiéndosi a lo largu e 150 días al añu. El noresti es una çona seca por el echo d'estal nuna çona e sombra pluviométrica (las montañas 'el centru 'el pais l'aíslan delos cheirus úmedos 'el suresti).
Demografia
Al añu 2007, Islándia tieni una puebración e 301.931 abitantis. L'esperança e vida es e 80 añus. El 99.9% dela puebración está alfabetiçá. El promeyu e ihus por muhel es e 1,91.
La naturaleça aislá d'Islándia a supuestu una tasa d'inmigración i una diversidá henética mu limitás a lo largu e cientus d'añus.
La similitú henética delos islandesis es, ogañu, motivu d'estudiu, puestu que tantu el aislamientu nuna ila apartá comu las condionis climáticas dela mesma hizun que l'endogamia huera emportanci i ogañoti tolos islandesis puedin considerarsi descentientis delos mesmus antiguus i por tanto parientis en mayol o menol media.
Los islandesis hablan islandés, una luengua escandinava, a la que forfesan muchus cuidiaus ena introcuddión de nuevas palabras i qu'a permaneciu invariable dendi que los primerus colonus chegun a la ila, de moo que ogañoti cualesquia islandés puedi leyel nel orihinal i sin problemas las Sagas Islandesas, que son escritus 'el sigru X.
Ena su grandi mayoria, son luteranus, peru bien es verdá qu'en Islándia ai completa liberta relihiosa, i algotras congregacionis protestantis i el calocismu tamién estan presentis. La mas emportanti congregación relihiosa, e la que más desegia creció en 2003 fue l'Ásatrúarfélagið, o Comunidá Ásatrú, que revivi a relihión pre-cristiana d'Islándia.
La composición étnica ogañoti (2007) es la siguienti :
- Uropeus: 99,0% (Islandesis 95,4% + algotrus uropeus 3,6%)
- Asiáticus: 0,6% (mayoria e filipinus)
- Americanus: 0,3% (mayoria e estadounidensis)
- Africanus: 0,1% (mayoria e marroquís)
Estória
Escomiençus
Islándia fue coloniçá por vezi primera por inmigrantes noruegus i celtas, prencipalmenti escocesis i aluego endispués tamién por mohis irlandesis que vinun a deprendel el cristianismu nestas tierras, enas escurriahas 'el sigru IX i duranti el sigru X.
Tieni el parlamentu activu más antiguu 'el mundu, el Alþingi, que fue estableciu nel añu 930.
Época Muelna
Islándia fue independienti duranti mas e tres sigrus, endispués delos cualis fue gorberná por Noruega i Dinamarca, formalmenti comu una colónia dela corona noruega asta 1814, que fue cuandu los reiñus uñius e Dinamarca i Noruega se despartan porel tratau e Kiel, i Islándia escomenço a sel una dependéncia danesa.
Idependéncia
L'uripción 'el volcan Askja en 1875 devastó l'economia islandesa i causó habrina heneral. Por cuasi un cuarto e sigru, el 20% dela puebración emigró, prencipalmenti a Canadá i a los Estaus Uñius.
El gobiernu danés l'otrogó un grau chiqueninu d'autonomia en 1874 i en 1918 una independéncia i soberania sobri asuntus internus similaris a los que podia tenel un protectorau. Las relacionis esteriois i la defensa sigierun por habu dela autoridá danesa i el rei desi pais siguio siendu el soberanu d'Islándia asta 1944 en que se fundo la República D'Islándia.
Economia
L'ecomia d'Islándia es e tipu capitalista, aparecia a la dotrus paisis nórdicus, con preséncia 'el estau nel bienestal social. La tasa e paraus es bahina.
L'econmia el pais es modesta, dependi en gran parti e la pesca i industias relaciónas conella, que son responsablis de cuasi el 70% delas exportacionis. L'estau dela econmia nacional dependi muchu 'el mercau delos produtus d'orihin marinu.
Algotras juntanillas emportantis dela esportación son. l'aluminu el hierru-silíceu, equipamientus pal procesamientu e produtus maritimus i lana. El comerciu esteriol desempeña un papel emportanti ena economia d'Islándia. Esportacionis i importacionis valin ca una, a un terciu 'el PIB. La mayol parti delas esportacionis van a paral a los Estaus Uñius, pa Hapón i algotrus paisis.
Islándia desfruta e huerça heotérmica comu recursu enerhérticu pa toas las sus actividais, por mol e su asitiamientu, nun territóru achipotau e volcanis.
Transportis
Ya que non desistn líneas e ferrocarril n'Islándia el transporti terrestre se realiça por destintas carreteras, en total ai 13.028 e quilómetrus e vias, 4.343 dellus pavimentaus i 8.685 sin pavimental, estu es debiu a que nel invienlnu el tráficu pol meyu dela ila es imposibili, por mol e las incremencias 'el tiempu i hazin mu dificultosu i inútil l'asfaltau e dichas carreteras. Dentre ellas la primereriça es la carretera e circunvalación, nombrá Hringvegur.
Tamiñen Islándia tieni abondu pueltus pa el transporti marítimu, comu los d'Akureyri, Hornafjörður, Ísafjörður, Keflavík, Raufarhöfn, Reykjavík, Seyðisfjörður, Straumsvík, Vestmannaeyjar.
Cultura
L'alabán d'islandesis famosus incluyi a la cantanti pop Björk, la banda e post rock Sigur rós i l'escribiol Halldór Laxness, ganaol 'el Prémiu Nobel e literatura en 1955.
Entavia son cidadanus islandesis l'antañu campeón mundial d'ahedré Bobby Fisher e el tocaol e pianu Vladimir Ashkenazy, que adoptó la nacionalidá islandesa nel añu 1972.
La tasa e lectura n'Islándia es delas más elevás 'el mundu. A los islandesis les pilra la literatura, el ahedré i otras cosas aparecias.
Endetru dela sociedá i cultura islandesas s'encuentran muheris en posicionis destacás 'el gobierlnu i nel mundu e los negocius i contráriu a lo que pasa notras sociedis 'el norti d'Uropa las muheris islandesas mantienin el su apellido endispués e casal-si
Islándia tieni pola nochi una vida mu animá. El centru e Reykjavík tieni abondu baris ondi amenúo puedin encontral-si bandas e música tocandu en directu.
Los mayoris problemas socialis que tieni el pais tienin que vel con problemas derivaus d'alcolismu.