Diferencia entre revisiones de «Ismael Carmona Garcia»

Dendi Güiquipeya
Sin resumen de edición
c 20 revisionis
(Sin diferencias)

Revisión de 16:27 27 may 2008

Ismael nel congresu APLEX 2004

Ismael Carmona Garcia (Badahó 1986) es oriundu e Valdelacarçá (Badahó). Filulogu i pueta, unu los prencipalis defensoris el estremeñu.

Via

Ihu dun valviensi i duna poblanchina, culsó los estuyus primária nel coléhiu Adolfo Díaz Ambrona de Valdelacarçá. Nel 2000 tresladó los sus estuyus de secundária al estitutu Enrique Díez Canedo de Puebra la Carçá. Angañu estuya Filulohia Crásica ena Uex.

El su enterés pol estremeñu vinu grácias a la su família i tras la letura el Miajón de los Castúos. Partiendu dun contautu vivu cola luenga, esmiençó con estuyus de fonética envestigandu la palra las Vegas Bahas, destraçandu quairus fonéticus i parabrerus con el léssicu autótunu.

Ativiá literária

Archivu:Portada Pan i Vereajpg.jpg
Portá de Pan i Verea'

En 2003 gana un prémiu nel conculsu literáriu qu’olganizó Extremadura Unida con el puema entitulau La matanza.

Entri los añus 2003-2004 escrebi el su primel puemáriu entitulau El otoño del hombre, con puemas escrebius en castellanu con pelitasqui arcaiçanti i filusóficu olganizaus en tres partis: Lux clara, Nebula y Lux obscura.

En Abril de 2005 alcibi una mención d'onol con un relatu cortu nel certamin literáriu San Isidoro de Sevilla qu’olganiza la Facurtá de Filusofia i Letras, en Caçris.

En Otoñu 2006 apaici la su primel espubricación puética ena rivisita asturiana d’autoris nuevus Formientu cola pieça Cumpriu.

En Abril 2007 gana el accesit de puesia nel certamin literáriu añeru San Isidoro de Sevilla con tres puemas embahu el títulu e Tres piezas en un estilo flamígero.

En Noviembri 2007 alcibi una mención especial en puesia nel conculsu olganizau pol Coletivu Ataecina de Terrassa (Barcelona) pol conhuntu puemas Kyklos.

Entri el 2006 i el 2007, hueraparti la su labutación filulóhica, escrebió mas dun centenal de testus puéticus. Frutu el espurgu i seleción dessus puemas es el su segunderu puemáriu Pan i verea, escritu pol enteru en estremeñu.

Ativiá envestigaora

En 2004, ena asisténcia al 1l congressu entrinacional qu’olganizó l’associación curtural APLEX espubricó las sus entencionis de trebahal pun estremeñu unificau u coiné estremeña, destiná prencipalmenti pal lenguahi escritu. Dendi esti añu hata agora, escomiençó paralelamenti a sus estuyus de Crássicas, el estuyu el estremeñu. Lehoti de consieral el estremeñu cumu varianti dialeutal i mantuviéndusi al malhin de conotacionis políticas, Ismael s’arrochó a eical gran parti el su tiempu a la envestigación el estremeñu enas sus dos vertientis —oral i escritu—, cola crara entención de labutal puna nolma que sirviessi p’unifical i solidifical esta palra.

Pa dil enseñandu al púbricu las sus pesquiças, en 2005 crió la bitácura Cúyu pan eharras?. Nella tinin lugal artículus ondi s’esboçan preceutus de fonética, fonulohia, lessiculohia, etimulohia, morfulohia, ortugrafia i sintassi el estremeñu.

En vranu 2006 escomencipió la redación la Ortografía del extremeño, un manual ondi se pretendi regulal las pautas el escrebieru.

En vranu 2007 escrebió la primel eición el Diccionario castellanu-estremeñu, con un total de 7.300 entrás i ondi se hazi húiciu sobri el correutu escrebieru las parabras i la correspondéncia d’equivalentis entri dambas luengas.

Angañu anda nel escrebieru duna Gramática del extremeño, hueraparti dun estuyu la palra estremeña enas Vegas Bahas de Guadiana (Badahó) i de divelsus estuyus alreol el léssicu estremeñu, sobritó etimulóhicus.

Enlacis