Diferencia entre revisiones de «Añu lus»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
c r2.7.2) (Robó Añiiu: af:Ligjaar
AvicBot (carava | Contribucionis)
c r2.6.8) (Bot: Modificando pnb:نوری سال por pnb:چانن ورہ
Línia 83: Línia 83:
[[om:Wagga Iffa]]
[[om:Wagga Iffa]]
[[pl:Rok świetlny]]
[[pl:Rok świetlny]]
[[pnb:نوری سال]]
[[pnb:چانن ورہ]]
[[pt:Ano-luz]]
[[pt:Ano-luz]]
[[qu:Achkiy wata]]
[[qu:Achkiy wata]]

Revisión de 22:52 4 Dic 2012

Nebula el Conu, a un longol de 2500 añus lus.

Un añu lus es la destáncia que recorri la lus nun añu. Equivali aprossimadamenti a 9,46 × 1012 km = 9.460.000.000.000 km, algu menus de 10 billonis de quilómetrus [1] (no s'ebi conhundil con millardus). Mas específicamenti, un añu lus es la destáncia que recorreria un foton nun añu Julianu (365,25 dias de 86.400 s) a la velociá de la lus nel vaziu (299.792,458 km/s), a una destáncia infinita de cualesquiel campu gravitacional o campu manéticu.

Un añu lus es una uniá de longol, (es una meyia del longol del espaciotiempu asolutu einstenianu). En campus especializaus i científicus se prefieri el pársec (unus 3,26 añus lus) i los sus múltiplus palas destáncias astronómicas, mentris que el añu lus sigui huendu abitual en céncia populal i divulgacion. Tamien ain uniais de longol basás en otrus períous, comu el segundu lus i el minutu lus, gastás especialmenti pa descrevil destáncias endretu del Sistema Solal, pero normalmenti se gastan namás en trebajus de divulgacion, ya que en contestus especializaus se prefieri la uniá astronómica (unus 8,32 minutus lus).

Referéncias

  1. Programa de diversificación curricular: ámbito científico-tecnológico. Manuela Blanco Sánchez, Marcial Carreto Sánchez, José Ma González Clouté. Página 123 ( books.google.es )