Diferencia entre revisiones de «Carçá romana»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
Xqbot (carava | Contribucionis)
c r2.7.3) (Robó Añiiu: sh:Rimski putevi, uk:Римські дороги; cambios triviales
c r2.7.2) (Robó Añiiu: sr:Римски путеви
Línia 48: Línia 48:
[[sk:Rímske cesty]]
[[sk:Rímske cesty]]
[[sl:Rimska cesta]]
[[sl:Rimska cesta]]
[[sr:Римски путеви]]
[[sv:Romerska vägar]]
[[sv:Romerska vägar]]
[[tr:Antik Roma yolları]]
[[tr:Antik Roma yolları]]

Revisión de 04:35 15 Ene 2013

Borne milliaire, au nom de l’empereur Septime Sévère, à Sankt Margarethen im Lungau, Austria.
La Voie Appienne, près de Roma.

La carçá romana era el moelu e caminu gastau pol Roma pala vertebración el su Imperiu. La redi viaria hue gastá pol el ehércitu ena conquista e territorius i gracias a ella se puían mual grandis efetivus de una horma lihera. Nel aspetu económicu huegó un papel hundamental ebiu a que el trasporti e mercancias se hadia en menus tiempu. Las carzás tamién permitierus difundil de mehol horma la nueva curtura i estendel pol tó el imperiu la romanidación. El Itinerariu d’Antoninu el sigru III, es la huenti escrebia que mayol enhormación mos da sobri la redi viaria romana.

El procesu e costrución de una carzá consistía en varias fasis deferenciás, que proporcionaba a estus caminus una gran durabiliá que, en angunus chascus, á permitiu que cheguin a los muestrus dias:

  1. Enantis de costruil, se allanaba el firmi.
  2. En primel lugal, se delimitaba el anchón de la carzá meyanti dos zanjas paralelas.
  3. Alogu se estraía la tierra entri estas zanjas hata una prohundiá e un metru i meyu.
  4. Nel hondu la zanja resultanti, se introducia piedra en brutu (statumen).
  5. Sobri esti statumen se asiahaba un rellenu d´arena u grava (rudus).
  6. Finalmenti, se revestia la superfici e la carzá con piedra triturá (nucleus) i se cubria con losas de piedra assitiás de holma regulal (suma cresta).

Sigún huera la emportancia e la carçá, el anchón era mayol u menol (entri 1,5 y 8m). La redi prencipal tinia mas de 120 000 km. Pa delimital el longol, se asiahaban a intervalus regularis unus señalidaoris de piedra hucheaus miliarius.

Las ciáis tamién se alcuentraban cruciás pol carçás, con aceras lateralis elevás una mihina. Estas callis tinian unus bloquis de piedra separaus regularmenti entri sí que permitían crucial d´una acera a otra en dias de lluvia, i nu ehaban que los veículus alcanzaran velociáis peligrosas. Pol esta radón, pa puel pasal entri las piedras, el anchón entri las rueas de los carrus era siempri la mesma.