Diferencia entre revisiones de «Arena»

Dendi Güiquipeya
Contenido eliminado Contenido añadido
Xqbot (carava | Contribucionis)
c r2.7.3) (Robó Añiiu: mk:Песок
Xqbot (carava | Contribucionis)
c r2.7.3) (Robó Añiiu: kn:ಮರಳು
Línia 99: Línia 99:
[[jv:Wedhi]]
[[jv:Wedhi]]
[[ka:ქვიშა]]
[[ka:ქვიშა]]
[[kn:ಮರಳು]]
[[ko:모래]]
[[ko:모래]]
[[la:Harena]]
[[la:Harena]]

Revisión de 23:47 4 Mar 2013

Arena

L'arena es un conhuntu e partículas de rocas disgregás. En heulohia se llama arena al material holmau pol partículas cuyu grandol vária entri 0,063 i 2 mm. Una partícula endividual endrentu desti rangu es llamá bagu d'arena. Una roca consoliá i holmá pol estas partículas se denomina arenisca (Sin. psamita)

Las partículas pombahu los 0,063 mm i hata 0,004 mm se llaman limus, i poncima la miia el bagu d'arena i hata los 64 mm se denominan gravas.

Componentis i caraiterísticas

Henti ahilandu pol'arena

El componenti mas cumún de l'arena, en tierra continental i enas costas nu tropicalis, es el sílici, heneralmenti en holma e cuarçu. Sin embalgu, la compusición varia dalcuerdu a los reculsus i condicionis localis de la roca. Gran parti la fina arena alcuentrá enos arrecifis de coral, pol sabulugal, es caliza molia qu'á pasau pola dihestión el peci loru. N'angunus lugaris ai arena que contieni hierru, feldespatu u, enclusu, yesu.

Sigún el tipu e roca e la que procei, l'arena puei varial abondu n'aparéncia. Pol sabulugal, l'arena vorcánica es de colol negrúciu, mentris que l'arena assitiá en prayas con arrecifis de coral sueli sel branca.

L'arena es movia pol vientu, tamién llamá arena eólica, (puyendu prevocal el fenómenu conociu cumu canina) i el áugua, holmandosi prayas, dunas, méanus, ec. Nel desieltu, l'arena es el tipu e suelu mas abundante. La granulumetria l'arena eólica está mu concentrá (las sus partículas tiinin un diámetru aprosimau d'alreol los 0,2 mm).

Los suelus arenosus son idealis pa ciertas prantacionis, cumu la sandia i el maní, i son heneralmenti prefirius pala agricurtura entensiva polas sus escelentis caraiterísticas de renahi.

Especialmenti los chirivehis, gastan l'arena pa crial costrucionis cumu castillus d'arena u tunis.

L'arena s'usa pa frabical cristal polas sus propieais: la su estrordinária dureça, prefeción el cristal i artu puntu e fusión, i, unta la grava i el cementu, es unu los componentis básicus el holmigón.

Atributus físicus

Arena

El volumin dun bagu d'arena e cuarçu, dun diámetru e 0,06 mm (el arrayu inferiol), es 1,13 × 10–13 m3 con una masa e 3 × 10-7 g. Nel arrayu superiol, el volumin i la masa dun bagu d'arena con diámetru e 2,10 mm son 4,85 × 10-9 m3 i 1,28 × 10-8 g[1].

Granulumetria

Endrentu la crasificación granulumétrica las partículas el suelu, las arenas acupan el siguienti lugal:

Granulumetria
Partícula Tamañu
Arcillas < 0,002 mm
Limus 0,002-0,06 mm
Arenas 0,06-2 mm
Gravas 2 mm-6 cm
Cantus roaus 6-25 cm
Bloquis >25 cm


Huentis