Esiodu

Dendi Güiquipeya
Hesíodo
Enhormación pressonal
Nombre en griego antiguo Ἡσίοδος Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia c. 776 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Cime (Eólida) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti Ascra (Grécia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua materna Griego antiguo Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Poeta, escrevienti, rapsoda y mitógrafo Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Poesia Ver y modificar los datos en Wikidata

Esiodu, (griegu antíguu Ἡσίοδος, Hēsíodos, latinu Hesiodus) (s. VIII e. C.), hue, unta Omeru, unu los puetas mas apreciaus la literatura griega.

Tolo que se sabi con seguráncia sobri la su via es lo que él mesmu cuenta enos sus puemas. Su pairi abitaba en Cumas, ena Eólia, ondi poseia un pequeñu negóciu navegación. Arruinancau, gorvió pa Beócia, lugal los anti suyus pasaus. Aina, en Ascra, se eicó al cautivu la tierra.

Aluspués de moril, el pairi ehó las sus tierra pa Esiodu i pa su helmanu Persi. Ena partiha los bienis, Esiodu se vidu prehudicau pol helmanu, que tinia sobolnau a los huezis. Esta polémica con el helmanu hue el motivu que le llevó a escrebil una las sus grandis obras, Los trebahus i los dias. Amás el trebahu nel campu, Esiodu s’iba hechu aedu embahu el ispiraeru las Musas, hormi el própiu autol cuenta ena Teugonia.

Sigún se tresmiti, participó nun conculsu d’aedus i otuvió la vitória. Espenó en Ascra i las sus zenizas remanecierun en Orcómunu, ondi le rindidun onoris cumu si huera siu hundaol la ciá.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Esiodu i la Musa, Gustave Moreau, Musée d'Orsay, Paris
Hesiodi Ascraei quaecumque exstant, 1701

Las sus obras, cumu las d’Omeru, huerun ohetu d’estuyu dendi el sigru IV e. C. Es el gran i primel moralista la relihión griega, ya que pusu pol escritu tol cuelpu mitulóhicu tresmitiu hata el intri oralmenti. La su obra hue pilal hundamental pal basaeru el escrebieru los mitugrafus posterioris crásicus. A farta dun libru sagrau la relihión griega, la Teugonia d’Esiodu hue lo mas autau a libru sagrau que tuvun los griegus.

Las obras que se conselvan enteras son:

Amás destas obras se conselvan numirosus framentus cumu:

  • Catalogu las muheris u Eeas
  • Grandis Eeas
  • Voa de Cei
  • Melampódia
  • Decensu e Pirítou
  • Dátilus ídius
  • Consehus de Quirón
  • Grandis trebahus
  • Astrunomia
  • Ehímiu
  • El holnu u Los alfarerus

Se l’atribuin amás puemas cumu La ornitumancia, Los velsus mánticus i Las espricacionis los prodíhius, anque se sabi que nu son rialmenti suyus.

Biblografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Hesíodo (1997), Obras y fragmentos: Teogonía. Trabajos y días. Escudo. Fragmentos. Certamen, Madril: Eitorial Gredos. ISBN 978-84-249-3517-7.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]