Pran Badajós

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Pran Baajós)

El Pran Badajós (castellanu Plan Badajoz) hue una seri d’atuacionis el Estau español al tentu dela Província de Badajós, esminciás en 1952 i que'l su fin era creal un sistema mehorau d’eletrificación, riegu, trashormación i comercialización pa la agricurtura pacensi, teniendu cumu basi el riu Guadiana i cumu ohetivu mehoral la proución i renta agraria e la província.

Lehislación[Edital | Editá'l códigu]

La primel lei hue aprebá el 5 d’abril de 1952 i pubricitá nel BOE (Boletín Oficial el Estau) el 6 d’abril de 1952. El prazu al prencipiu era e 14 añus (1952–1965), peru alogu se moificó en 1963 i de nuevu en 1971, estendiéndulu hata 1975.

Obra social[Edital | Editá'l códigu]

La obra social mas valiosa es el movimientu e presonas cifrau ena costrución de 6.000 viviendas familiaris, p’asental a otrus tantus empresarius agrícolas.

Cumu obras idráulicas mas emportantis quean los 3.500 millonis de metrus cúbicus de capaciá de embalsi ena cuenca e riu Guadiana, colas presas prencipalis de Cíhara, la e Garcia e Sola (Puertu Peña), la e Orellana, la e Zúhar i la e Montihu, pa regal mas de 100.000 etárias. Se hizun centralis idruelétricas con una potencia e 71.000 Kilowatius.

Farta d’endustrialidación[Edital | Editá'l códigu]

La fasi mas creticá es la de la farta d’endustrialidación, si bien con relación al Pran se superun las previsionis de fabricación de piensus componius, mataerus, desmotau d’algodón, tehius d’algodón, cementu, motoris, cervezas, enulóhicas (vinu), eleoténicas (aceite) i semoleras ; si bien nu se chegó al ohetivu marcau en conservas vehetalis (95 pol 100), fertiliçantis (91 pol 100) i secaerus de produtus vehetalis (76 pol 100).

Bibliografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Martín Lobo, Manuel, El Plan Badajoz, ¿éxito o fracaso?, Badajós, 2002
  • Medina, Juan, El Plan Badajoz y el desarrollo económico de la provincia, Tecnigraf Editores, Badahó, 2002