Ir al contenido

Estitutu Cervantes

Dendi Güiquipeya
Estitutu Cervantes
Logotipu del Estitutu
Logotipu del Estitutu
Sedi centrá del Estitutu, en 2009
Sedi centrá del Estitutu, en 2009.
Localización
País  España
Localidá Madrid
Coordenás 40°29′03″N 3°21′47″O
Información xeneral
Tipu organismu públicu
Sedi Edificiu de las Cariátides
Organisación
Direición Luis García Montero
Composición Véi el Patronatu
Depende d' Secretaría de Estado de Cooperación Internacional
Entidá superior Ministeriu d'Asuntus Esteriores
Dependencias 99 centrus n' 50 países
Véi los centrus nel mundu
Relacionaos Academia de España en Roma
Empleaos 1004 empleaos (31 de dizembre de 2024)[1]
+700 colaboradors (2023)[2]
Presupuestu 167,5 millones d' (2025)[3]
Estoria
Fundación 21 de marzu de 1991 (34 añus)
Notas
Paísis con sedis del Estitutu Cervantes
Paísis con sedis del Estitutu Cervantes
Sitiu web
[(http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)]

L’Estitutu Cervantes es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela lengua española, i la difusión dela coltura de España, Ispanoamérica, Guinea Equatorial i l’Sáhara Ocidental. Toma el su nombri del escreviol Miguel de Cervantes.

Fundá en 1991 pol Gobiernu d’España i dependienti del Ministeriu d'Assuntus Esterioris, está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel deficiu delas Cariátidis (u deficiu «Cervantes») dela calle de Alcalá de Madril.

Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al British Council, ala Aliança Francesa, al Goethe-Institut alemán, ala Sociedá Dante Alighieri italiana i al Estitutu Camões portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis.

Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol Gobiernu d’España, col altu patrociniu delos reyis d’España,[4] baju el mandatu del presidenti Felipe González i es dependienti del Ministeriu d'Assuntus Esterioris.[5]

Sedis n'España

[adital | adital cóigu]
Interiol dela sei central del Estitutu Cervantes en Madril.

La sei central está nel númeru 49 dela calli d'Alcalá de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’edficiu «delas Cariátidis». L’inmuebli, ocupau dantis pol Bancu Central, fue diseñau en 1918 polos arquitetus Antonio Palacios i Joaquín Otamendi pal Banco Español del Río de la Plata.[6]

Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena calli Librerus, 23, d’Alcalá d'Enares, lugal de nacencia de Cervantes.

Pesquis i funcionis

[adital | adital cóigu]

Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:[7]

Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela Alministración del Estau. Pa ellu s’encarga de:

Organiçal cursus de luenga española.

Organiçal cursus de lenguas cooficialis en España.

Organiçal los essámis i espedil los Diplomas de Español como Lengua Extranjera (DELE)

Atualiçal los métodus d’enseñança i la formación del professorau.

Apoyal la labol delos ispanistas.

Difundil la luenga española.

Colaboral con institucionis, sociedais i paísis hispanoamericanos ena difusión dela su coltura.

Atividá académica

[adital | adital cóigu]
Logu del Estitutu.

Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día.

Diploma d’Español comu Lengua Estrangera

[adital | adital cóigu]

Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del español comu lengua extranjera. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España cola participación dela Nuversidá de Salamanca ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: A1, A2, B1, B2, C1, C2.

Aula Virtual d’Español

[adital | adital cóigu]

L’Estitutu Cervantes cuenta col Aula Virtual d’Español, nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.[8] En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de Starbucks i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.[9]

Centru de Formación de Professoris

[adital | adital cóigu]

El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’Alcalá de Henares (Madril), nel Colegiu del Rei, calli Librerus, 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo.

Congresu Enternacional dela Lengua Española

[adital | adital cóigu]

Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola Real Academia Española i la Asociación de Academias de la Lengua Española, delos Congresus Enternacionalis dela Lengua Española, forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en Zacatecas (Méjicu, 1997), Valladolid (España, 2001), Rosariu (Argentina, 2004), Cartagena de Indias (Colombia, 2007), Valparaíso (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, Ciá de Panamá (Panamá, 2013), San Juan (Puertu Ricu, 2016), Córdoba (Argentina, 2019) i Cai (España, 2023).

Lingu@net Uropa

[adital | adital cóigu]

Proyeutu dela Comissión Uropea pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas.

Archivu Gramatical dela Lengua Española

[adital | adital cóigu]

L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes.

Oficina del Español ena Sociedá dela Información

[adital | adital cóigu]

L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información.

Portal del ispanismu

[adital | adital cóigu]

Centru de referencia del ispanismu n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri:

Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español.

Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español.

Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias.

Úrtimas noticias.

Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu.

Recursus en Internet pa investigaoris.

Enlacis relacionaus.

Redi de Centrus Asociaus

[adital | adital cóigu]

Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia.

Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC)

[adital | adital cóigu]

La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:[10]

Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional.

Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución.

Observatorius del Español

[adital | adital cóigu]
15.ª edición dela Tribuna del Ispanismu del Estitutu Cervantes nel Centru Coltural d’España en Malabu (21 de juliu de 2022).

*En 2013[11] se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.[12] *En juñu de 2022[13] s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, Luis García Montero anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",[14] ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu[15] qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel Centro Cultural de España en Malabo.

Second Life

[adital | adital cóigu]

Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional Second Life, ondi á recreau la sei d’Alcalá de Henares. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».[16]

Atividá coltural

[adital | adital cóigu]
Carles Santos Ventura nel centru de Berlín.

Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais.

A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son:

Festival literariu Benengeli: únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en Sídney, Tokio, Manila, Bruselas, Toulouse, Mánchester, Tánger i Los Ángeles; la edición de 2024 tuvu lugal en Sídney, Manila, Budapest, Utrecht, Bruselas, Toulouse, Mánchester, Madrid, Casablanca, Riu de Janeiru, São Paulo i Bellu Orizonti. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz.

Testigus del olviu: esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de Mario Vargas Llosa i Juan José Millás, entri otrus.

Festival delas Dos Orillas: festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en Casablanca, Marrakech, Rabat, Tánger i Tetuán.

Cincu mirás uropeas: essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis.

Orgánicu ena obra de Calatrava: esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de Santiago Calatrava nel centru de Belgrado.[17]

Dendi 2009, celebra anualmenti El Día E, una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu.

Publicacionis

[adital | adital cóigu]

Revista Institutu Cervantes

[adital | adital cóigu]

Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas.

Otubri - diziembri de 2004.[18] Eneru - hebreru de 2005.[19] Marçu - abril de 2005.[20] Mayu - juñu de 2005.[21] Juliu - abostu de 2005.[22] Setiembri - otubri de 2005.[23] Noviembri - diziembri de 2005.[24] Eneru - hebreru de 2006.[25] Marçu - abril de 2006.[26] Mayu - juñu de 2006.[27] Setiembri - otubri de 2006.[28] Noviembri - diziembri de 2006.[29] Eneru - hebreru de 2007.[30] Marçu - abril de 2007.[31] Mayu - juñu de 2007.[32] Setiembri - otubri de 2007.[33] Noviembri - diziembri de 2007.[34] Eneru - marçu de 2008.[35]

Anuariu del español

[adital | adital cóigu]

Porbaxu el titulu genéricu de L’español nel mundu analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español.

1998[36] 1999[37] 2000[38] 2001[39] 2002[40] 2003[41] 2004[42] 2005[43] 2006-2007[44] (Enciclopedia del español nel mundu). 2008[45] (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009[46] 2010-2011[47] 2012[48] 2013[49] 2014[50] 2015[51]

Memoria del Institutu Cervantes

[adital | adital cóigu]

Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras.

2009/10.[52] 2008/09.[53] 2007/08.[54] 2006/07.[55] 2005/06.[56] 2004/05.[57] 2003/04.[58]

Televisión digital

[adital | adital cóigu]

El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.[59]

Otras publicacionis

[adital | adital cóigu]

Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español: plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del Conseju d’Uropa.

L’español: una lengua viva: informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu L’español nel mundu.

Guías práticas del Institutu Cervantes : "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) .

Centru Virtual Cervantes

[adital | adital cóigu]

El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997[60] pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas.

Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’Internet. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.[61]

Caja delas Letras

[adital | adital cóigu]

L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela calle Alcalá, 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian.

El su primel depositariu fue l’escritol Francisco Ayala el 15 de hebreru de 2007.[62]

El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del Bancu Central.

Centrus nel mundu

[adital | adital cóigu]
Mapa delos Institutus Cervantes nel mundu (2016).
Centrus del Enstitutu Cervantes en España
País Ciá Función Enaguración Biblioteca
 EspañaMadridSei central11 d'otubri de 2006
 EspañaAlcalá de Henares (Madrid)Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central)1991Rafael Lapesa
Centrus del Enstitutu Cervantes en África
País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca Sitiu Web
Prantilla:Geodatos ArgeliaAlgelAntonio Gil de Carrasco1 d'abril de 1993Max Aub IC d'Algel
OránInmaculada Jiménez Caballero1 de jeneru de 2008Biblioteca d'Orán IC d'Orán
Prantilla:EGYAlejandríaLuis Javier Ruiz Sierra28 de setiembri de 1993
El CairuLuis Javier Ruiz Sierra[63]18 de hebreru de 1997Adolfo Bioy Casares IC d'El Cairu
Prantilla:Geodatos MarruecosCasablancaMª Dolores López Enamorado1993Calderón de la Barca IC de Casablanca
Fezjeneru de 1993Manuel Altolaguirre[64] IC de Fez
Marrakech30 d'otubri de 2007José Ángel Valente IC de Marrakech
RabatJavier Galván Guijojeneru de 1993Benito Pérez Galdós IC de Rabat
Tángeljeneru de 1993Juan Goytisolo IC de Tángel
Tetuánjeneru de 1993Vicente Aleixandre IC de Tetuán
Prantilla:Geodatos SenegalDakar23 d'abril de 2010 IC de Dakar
Prantilla:TUNTúnezDomingo García Cañedo noviembri de 2004Dulce María Loynaz IC de Túnez
Centru Cervantes en Nueva York
Centrus del Enstitutu Cervantes en América
País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca Sitiu web
 BrasilBelo HorizonteIgnacio Martínez Castignani2008 IC de Belo Horizonte
BrasiliaPedro Jesús Eusebio Cuesta17 de júliu de 2007[65]Ángel Crespo IC de Brasilia
Curitiba17 de júliu de 2007[66] IC de Curitiba
Porto AlegreÒscar Pujol Riembau17 de júliu de 2007[67] IC de Porto Alegre
RecifeIgnacio Ortega Campos11 de juñu de 2008 IC de Recife
Ríu de JaneiruAntonio Martínez Luciano2001José García Nieto IC de Ríu de Janeiru
Sarvaol de BaíaAnastasio Sánchez Zamorano2007Nélida Piñón IC de Sarvaol de Baía
São PauloPedro Benítez Pérez1998[68]Francisco Umbral IC de São Paulo
Prantilla:CANCalgaryCarlos Soler Montes22 de jeneru de 2007 IC de Calgary
 Estaus UniusAlbuquerqueVicente Luis Mora Suárez-Varelamarçu de 2009 IC d'Albuquerque
ChicagoIgnacio Olmos Serranootubri de 1996Severo Ochoa IC de Chicago
Nueva YorkRichard Bueno1992Jorge Luis Borges IC de Nueva York
SeattleRichard Bueno8 de marçu de 2007 IC de Seattle
BostonRichard Bueno IC de Boston
Los ÁngelesLuisgé Martín13 de diziembri de 2022Pedro Almodóvar IC de Los Ángeles
Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu
País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca Sitiu web
Prantilla:Geodatos ISRTel AvivJulio Martínez1998Camilo José CelaIC de Tel Aviv
Prantilla:Geodatos JORAmánAntonio Lázaronoviembri de 1994IC d'Amán
Prantilla:Geodatos LIBBeirutEduardo Calvo García1991IC de Beirut
Prantilla:SYRDamascu- 2000Álvaro CunqueiroIC de Damascu
Institutu Cervantes en Intramurus, Manila
Centru Cervantes en Nueva Delhi
Centrus del Institutu Cervantes en Asia
País Ciá Diretol Inauguración Biblioteca Página web
Prantilla:VietnamHanói8 de mayu de 2001[(http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Hanói]
Prantilla:Corea del SurSeúlRubén Cabello1 d’abril de 2011Biblioteca Seúl[(http://seul.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Seúl]
Prantilla:MalasiaKuala LumpurNuversidá d’Arti i Tecnología HELP de Malasia1 de mayu de 2003[(https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/) IC de Kuala Lumpur]
Prantilla:FilipinasManila i MakatiCarlos Madrid Álvarez-Piñer6 de mayu de 1994[69]Miguel Hernández[(http://manila.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Manila]
Prantilla:Geodatos AustraliaSídneyRaquel Romero Guillemas25 de juñu de 2009[69]Gabriela Mistral[(http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm) IC de Sídney]
Prantilla:Geodatos INDNueva DelhiCarlos Varona11 de noviembri de 2009[70]Zenobia-Juan Ramón Jiménez[(http://nuevadelhi.cervantes.es/) IC de Nueva Delhi]
Prantilla:JapónTokiuVíctor Ugarte Farrerons1 de setiembri de 2007[71]Federico García Lorca[(http://tokio.cervantes.es/es/) IC de Tokiu]
Prantilla:ChinaPequínInma González Puy14 de juliu de 2006[72]Antonio Machado[(http://pekin.cervantes.es/es/) IC de Pequín]
ShangáiInma González Puy10 de setiembri de 2024[73]Antonio Machado[(https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm) IC de Shangái]
Prantilla:IndonesiaYakarta4 de marçu de 2004[74][(http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Yakarta]


Enstitutu Cervantes d'Estambul
Enstitutu Cervantes en Varsovia; enagurau en 2008, es el mayol centru del Enstitutu Cervantes del mundu con una superfici de 4000 m².[75]
Centru Cervantes de Múnich
Enstitutu Cervantes en Palermo
Centru del Enstitutu en Utrecht
Centru Cervantes en Mánchester
Centru Cervantes en Berlín
Centru Cervantes en París
Sei del Enstitutu Cervantes en Viena
Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa
País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca
 AlemañaBerlín Cristina Conde de Beroldingen18 de marçu de 2003[76]Mario Vargas Llosa[77]
Bremen Helena Cortés Gabaudan22 de setiembri de 1995Gonzalo Rojas
Fráncfort del Meno Ramiro Alonso de Villapadierna22 d'otubri de 2008Antonio Gamoneda
Hamburgo Helena Cortés Gabaudanotubri de 2006
Múnich Ferran Ferrando Melià1994Augusto Roa Bastos
 ÁustriaViena Carlos Ortega Bayón24 de marçu de 1994Juan Gelman
 BélgicaBruselas Felipe Santos1998 (nueva sei 2016)Gerardo Diego
 BulgáriaSofía Luisa Fernanda Garrido10 de hebreru de 2006[78]Sergio Pitol[79]
 CroáciaZagreb José Ignacio Urquijo Sánchez8 d'abril de 2002
 ChipriNicosia 16 de hebreru de 2011
Prantilla:SVKBratislava Carlos Ortega Bayón1 de setiembri de 2004
Prantilla:SLOLiubliana Ferran Ferrando Melià21 d'abril de 2005
 FránciaBurdeus Teresa Imízcoz Beunza[80]1992Antonio Buero Vallejo
Lyon 12 de noviembri de 2003Gabriel Aresti
París Juan Manuel Bonet[81]14 de hebreru de 1992Octavio Paz
Toulouse María Jesús García González3 de juñu de 1996Manuel Azaña
Prantilla:GREAtenas Víctor Andresco[82]noviembri de 1992Juan Carlos Onetti
Prantilla:HUNBudapest Iñaki Abad Leguina8 de setiembri de 2004[83]Ernesto Sabato[84]
 IrlandaDublín Julia Piera Abadjeneru de 2008Dámaso Alonso
 ItáliaMilán Arturo Lorenzo26 d'otubri de 1994Jorge Guillén
Nápoli Luisa Castrootubri de 1994Rafael Alberti
Palermo Francisco Corral5 de juñu de 2006Salvador Espriu
Roma Sergi Rodríguez López-Ros26 d'otubri de 1994María Zambrano
 IslándiaReikiavikFerran Ferrando Melià3 de marçu de 2007
 Paisis BajusUtrecht 18 de hebreru de 1997José Jiménez Lozano
 PoloñaCracovia Abel Murcia Soriano11 de juñu de 2012
Varsovia Yolanda Soler Onisnoviembri de 1994Guillermo Cabrera Infante
 Portugal Lisboa José María Martín Valenzuelamarçu de 1993Gonzalo Torrente Ballester
 Réinu UniuLeeds Francisco Oda Ángel28 de setiembri de 1992
Londri Ignacio Peyró28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016)
Mánchester Iñaki Abad20 de juñu de 1997[85]Jorge Edwards
Prantilla:CZEPraga Ramiro Villapadiernasetiembri de 2005Carlos Fuentes[86]
Prantilla:Geodatos ROM RumaníaBucarest Joaquín Garrigós Bueno25 de jeneru de 1995Luis Rosales
Prantilla:Geodatos RusiaMoscú Josep Maria de Sagarra6 de hebreru de 2002[87]Miguel Delibes
Prantilla:SERBelgradu Enrique Camacho20 de diziembri de 2004José Hierro
Prantilla:SWEEstocolmu Joan M. Álvarez Valencia19 d'abril de 2005[88]Francisco Ayala[89]
 TurquiaEstambul Pablo Martín Asuero1 de setiembri de 2012[90]Álvaro Mutis

Aulas Cervantes

[adital | adital cóigu]
Sei del Institutu Cervantes en Burdeus (Francia)
Sei del Enstitutu Cervantes en Burdeus (Fráncia)
Aulas Cervantes
País Ciá
Prantilla:Geodatos ArgeliaAnnaba
Prantilla:Geodatos ArgeliaBugía
Prantilla:Geodatos ArgeliaBlida
Prantilla:Geodatos ArgeliaMostaganem
Prantilla:Geodatos ArgeliaSidi Bel Abbes
Prantilla:Geodatos ArgeliaSétif
Prantilla:Geodatos ArgeliaTlemcen
Prantilla:Geodatos ChinaChongqing[91]
Prantilla:Geodatos Costa de MarfilAbiyán
Prantilla:Geodatos Estados UnidosBoston
Prantilla:Geodatos Estados UnidosMiami
Prantilla:Geodatos FilipinasZamboanga (sin enagural)[92]
Prantilla:Geodatos FilipinasCebú (sin enagural)[93]
Prantilla:Geodatos IndonesiaYakarta
Prantilla:Geodatos MarruecosAlhucemas
Prantilla:Geodatos MarruecosChauen
Prantilla:Geodatos MarruecosLarache
Prantilla:Geodatos MarruecosNador
Prantilla:GNQ (Centru Coltural d'España en Malabo)Malabo
Prantilla:GNQ (Centru Coltural d'España en Bata)Bata

Aperturas previstas

[adital | adital cóigu]

L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en Cotonú, Porto Novo, Koror, Libreville, Acra, Luena, Ciá de Belici, Toronto, Apia, Boa Vista, Pangai, Majuro, Puertu Prencipi, Isla de Guadalcanal, Ponapé, Pago Pago, Nasáu, Dresde, Leipzig, San Petersburgu, Dávao, Port Vila, Agaña, General Santos, Distritu de Yaren, Saipán, Puertu Princesa, Puertu España, Qingtian, Semporna, Tarawa Sur i Keelung.

Entavía no ái nengún centru nel Sáhara Ocidental, únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.[94] Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en El Aaiún a travis dela AECID.

Huturus centrus Cervantes
PaísCiáFecha d'aperturaNota
Prantilla:CanadaToronto2024-2025[95]
Prantilla:EEUUWashington D.C.Po anuncial[96]
 GibraltalGibraltar2021-2022Reapertura de centru.
Prantilla:Costa de MarfilAbiyánPo anuncial"Puntu d'apoyu" ena embajá d'España.[97]

Premius Eñe

[adital | adital cóigu]

L’Institutu Cervantes creó en 2005 los Premios Eñe, que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.[98]

Premius recibíus

[adital | adital cóigu]

El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades de dichu añu, compartíu cola Alianza Francesa, la Sociedad Dante Alighieri, el Conseju Británicu, l’Institutu Camões i l’Institutu Goethe.[99]

Organización

[adital | adital cóigu]

Patronatu

[adital | adital cóigu]

La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del Institutu i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol rei d’España comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el presidenti del Gobiernu, los ministrus de Assuntus Esterioris, de Educación i Ciencia, Coltura, el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua (Real Academia Española, las academias dela lengua d’Isponoamérica i Filipinas, nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del Premio Cervantes.

Conseju d’alministración

[adital | adital cóigu]

El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del Ministeriu d’Educación i Ciencia i el subsecretariu del Ministeriu de Coltura), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos Ministrus d’Assuntus Esterioris, de Educación i Ciencia, de Coltura i de Economía i Hazienda i el diretol del Institutu.

Luis García Montero, diretol dendi 2018, en 2019.

Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español.

Ata la fecha án síu diretoris:

Nicolás Sánchez-Albornoz (1991-1996)

Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón (1996-1999)

Fernando Rodríguez Lafuente (1999-2001)

Jon Juaristi (2001-2004)

César Antonio Molina (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.[100]

Carmen Caffarel (2007-2012)

Víctor García de la Concha (2012-2017)

Juan Manuel Bonet (2017-2018)

Luis García Montero (2018-)

Colaboraoris

[adital | adital cóigu]

Agencia EFE, divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es.

Agencia Española de Cooperación Internacional, veasi tamién Centru Coltural d’España.

Asociación de Academias de la Lengua Española, que propusu ala Acadèmia Valenciana.

Ayuntamiento de Sevilla, pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.[101]

BBVA

CSIC, pa divulgal los avancis científicus españolis.

Cruz Roja, pala enseñança del idioma alos inmigrantis.

Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.[102]

Festival Enternacional de Cini de San Sebastián

Fundación José Ortega y Gasset, organización de diversus cursus.

Fundación Pablo Iglesias, ena organización d’esposicionis.

Fundación Reed

Fundación Nuversidá de La Rioja, organización de diversus cursus.

Gas Natural, pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol Miguel de Cervantes nuna delas sus fugas).

Generalidad Valenciana

Grupo Prisa, ena difusión dela coltura i l’idioma español.

Grupo Santander

Inditex, pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.[103]

Institución Alfons el Magnànim

Estitutu Ramón Llull

IVAM, col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.[104]

Radio Nacional d'España, pa difundil l’español col programa Un idioma sin fronteras.

Repsol YPF, pala recuperación dela Gruta Cervantes.

Real Academia de la Lengua Vasca, pa fomental la enseñança dela lengua vasca.[105]

Real Academia Gallega

RTVE, en diversus proyeutus de difusión del español.[106]

SGAE, pa promocional alos autoris españolis.

Universia

Nuversidá Antonio de Nebrija, organización de diversus cursus.

Nuversidá Autónoma de Barcelona, organización de diversus cursus.

Nuversidá Autónoma de Nuevo León

Nuversidá d’Alcalá de Henares

Nuversidá de Granada, organización de diversus cursus.

Nuversidá de Murcia, organización de diversus cursus.

Nuversidá de Lund

Nuversidá de São Paulo

Nuversidá de Zaragoza, organización de cursus de formación de professorau.

Nuversidá Estatal de Campinas

Nuversidá Enternacional d’Andalucía, organización de diversus cursus.

Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo, organización de diversus cursus.

Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu

Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial, organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus.

Nuversidá Púbrica de Navarra, organización de diversus cursus.

Ve-si tamién

[adital | adital cóigu]

Aliança Francesa, equivalenti francés del Estitutu Cervantes.

Consexu Británicu, equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes.

Estitutu Goethe, equivalenti alemán del Estitutu Cervantes.

Estitutu Camões, equivalenti portugués del Estitutu Cervantes.

Estitutu Guimarães Rosa, equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes.

Sociedá Dante Alighieri, equivalenti italianu del Estitutu Cervantes.

Estitutu Coltural Rumanu, equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes.

Fundación Japón, equivalenti japonés del Estitutu Cervantes.

Estitutu Confuciu, equivalenti chinu del Estitutu Cervantes.

Centru Coltural Coreanu n'España, equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes.

Estitutu Ramón Llull, equivalenti catalán del Estitutu Cervantes.

Premio Miguel de Cervantes, premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. [(https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal, IGAE]
  2. [(https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) El Institutu en zifras 2022-2023]
  3. [(https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025]
  4. Naturaleça i funcionis del estitutu
  5. Creación del Institutu en elpais.com
  6. Deficiu Las Cariátidis
  7. Información sobri pesquis i funcionis Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014
  8. Aula Virtual d’Español
  9. El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks, Cinco Días, 27 de mayu de 2009.
  10. Estitutu Cervantes: Conoci la rei de bibliotecas (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.
  11. José Antonio Millán: L’observatoriu del español en Estaus Uníus, El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.
  12. ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.
  13. Manuel Morales: El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja, El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.
  14. El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.
  15. Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.
  16. L’Estitutu Cervantes en Second Life
  17. Esposición sobri Calatrava
  18. Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004
  19. Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005
  20. Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005
  21. Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005
  22. Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005
  23. Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005
  24. Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005
  25. Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006
  26. Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006
  27. Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006
  28. Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006
  29. Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006
  30. Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007
  31. Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007
  32. Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007
  33. Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007
  34. Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008
  35. Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008
  36. Anuariu del español 1998
  37. Anuariu del español 1999
  38. Anuariu del español 2000
  39. Anuariu del español 2001
  40. Anuariu del español 2002
  41. Anuariu del español 2003
  42. Anuariu del español 2004
  43. Anuariu del español 2005
  44. Anuariu del español 2006 - 2007
  45. Anuariu del español 2008
  46. Anuariu del español 2009
  47. Anuariu del español 2010 - 2011
  48. Anuariu del español 2012
  49. Anuariu del español 2013
  50. Anuariu del español 2014
  51. Anuariu del español 2015
  52. Memoria del Institutu 2009/10
  53. Memoria del Institutu 2008/09
  54. Memoria del Institutu 2007/08
  55. Memoria del Institutu 2006/07
  56. Memoria del Institutu 2005/06
  57. Memoria del Institutu 2004/05
  58. Memoria del Institutu 2003/04
  59. Institutu Cervantes: Cervantes TV empiença a emitil esta tardi, 12 de hebreru de 2008.
  60. Creación del Centru Virtual Cervantes
  61. Descrición del Centru Virtual Cervantes
  62. Francisco Ayala inauguró la Caja delas Letras del Institutu Cervantes
  63. Nombramientu de varius diretoris
  64. Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez
  65. Enaguración de quatru centrus en Brasil
  66. Enaguración de quatru centrus en Brasil
  67. Enaguración de quatru centrus en Brasil
  68. Enaguración del centru de São Paulo
  69. 1 2 [(http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].
  70. [(http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.
  71. [(http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.
  72. [(http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).
  73. [(https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).
  74. [(http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.
  75. Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)
  76. Enaguración del centru de Berlín
  77. Enaguración del centru de Berlín
  78. Centru de Sofía
  79. Centru de Sofía
  80. Nombramientu de varius diretoris
  81. Nombramientus de diretoris
  82. Nombramientus de diretoris
  83. Enaguración del centru de Budapest
  84. Enaguración del centru de Budapest
  85. Enaguración del centru de Manchester
  86. Enaguración dela biblioteca de Praga
  87. Enaguración del centru de Moscú
  88. Enaguración del centru d'Estocolmu
  89. Enaguración del centru d'Estocolmu
  90. Enaguración del centru d'Estambul
  91. El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos
  92. El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos
  93. El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos
  94. Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti) Sahara Press Service. Consultau el 01-03-2009.
  95. cervantes.org
  96. El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)
  97. El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)
  98. Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis, ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.
  99. Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais, El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.
  100. Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua
  101. Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla
  102. Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes.
  103. Acuerdu entri Inditex i l’Institutu
  104. Acuerdu col IVAM
  105. Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca
  106. Maestru Alonso Quijano, El País.

Enlacis esternus

[adital | adital cóigu]

Página prencipal del Institutu Cervantes

Centru Virtual Cervantes

Portal del ispanismu Prantilla:Wayback

Página del Institutu en Second Life

Rei de Centrus Asociaus

Aula Virtual d’Español (AVE)

Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes

Plan curriculal del Cervantes, en línia

Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus. *Entrevista de José Romera Castillo a Fernando Rodríguez Lafuente, comu diretol, El lugal del Institutu Cervantes, emitida en TVE-2 (TV Educativa dela UNED) i Canal Enternacional de TVE, de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0