Estitutu Cervantes
| Estitutu Cervantes | |
|---|---|
| Logotipu del Estitutu | |
| Sedi centrá del Estitutu, en 2009. | |
| Localización | |
| País | |
| Localidá | Madrid |
| Coordenás | 40°29′03″N 3°21′47″O |
| Información xeneral | |
| Tipu | organismu públicu |
| Sedi | Edificiu de las Cariátides |
| Organisación | |
| Direición | Luis García Montero |
| Composición | Véi el Patronatu |
| Depende d' | Secretaría de Estado de Cooperación Internacional |
| Entidá superior | Ministeriu d'Asuntus Esteriores |
| Dependencias | 99 centrus n' 50 países Véi los centrus nel mundu |
| Relacionaos | Academia de España en Roma |
| Empleaos | 1004 empleaos (31 de dizembre de 2024)[1] +700 colaboradors (2023)[2] |
| Presupuestu | 167,5 millones d'€ (2025)[3] |
| Estoria | |
| Fundación | 21 de marzu de 1991 (34 añus) |
| Notas | |
| Paísis con sedis del Estitutu Cervantes | |
| Sitiu web | |
| [[10](http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)] | |
L’Estitutu Cervantes es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela lengua española, i la difusión dela coltura de España, Ispanoamérica, Guinea Equatorial i l’Sáhara Ocidental. Toma el su nombri del escreviol Miguel de Cervantes.
Fundá en 1991 pol Gobiernu d’España i dependienti del Ministeriu d'Assuntus Esterioris, está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel deficiu delas Cariátidis (u deficiu «Cervantes») dela calle de Alcalá de Madril.
Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al Conseju Británicu, ala Alianza Francesa, al Estitutu Goethe alemán, ala Sociedá Dante Alighieri italiana i al Estitutu Camões portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis.
Estoria
[adital | adital cóigu]Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol Gobiernu d’España, col altu patrociniu delos reyis d’España,[4] baju el mandatu del presidenti Felipe González i es dependienti del Ministeriu d'Assuntus Esterioris.[5]
Sedis n'España
[adital | adital cóigu]
La sei central está nel númeru 49 dela calli d'Alcalá de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’edficiu «delas Cariátidis». L’inmuebli, ocupau dantis pol Bancu Central, fue diseñau en 1918 polos arquitetus Antonio Palacios i Joaquín Otamendi pal Banco Español del Río de la Plata.[6]
Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena calli Librerus, 23, d’Alcalá d'Enares, lugal de nacencia de Cervantes.
Pesquis i funcionis
[adital | adital cóigu]Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:[7]
Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela Alministración del Estau. Pa ellu s’encarga de:
Organiçal cursus de luenga española.
Organiçal cursus de lenguas cooficialis en España.
Organiçal los essámis i espedil los Diplomas de Español como Lengua Extranjera (DELE)
Atualiçal los métodus d’enseñança i la formación del professorau.
Apoyal la labol delos ispanistas.
Difundil la luenga española.
Colaboral con institucionis, sociedais i paísis hispanoamericanos ena difusión dela su coltura.
Atividá académica
[adital | adital cóigu]Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día.
Diploma d’Español comu Lengua Estrangera
[adital | adital cóigu]Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del español comu lengua extranjera. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España cola participación dela Nuversidá de Salamanca ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: A1, A2, B1, B2, C1, C2.
Aula Virtual d’Español
[adital | adital cóigu]L’Estitutu Cervantes cuenta col Aula Virtual d’Español, nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.[8] En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de Starbucks i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.[9]
Centru de Formación de Professoris
[adital | adital cóigu]El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’Alcalá de Henares (Madril), nel Colegiu del Rei, calli Librerus, 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo.
Congresu Enternacional dela Lengua Española
[adital | adital cóigu]Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola Real Academia Española i la Asociación de Academias de la Lengua Española, delos Congresus Enternacionalis dela Lengua Española, forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en Zacatecas (Méjicu, 1997), Valladolid (España, 2001), Rosariu (Argentina, 2004), Cartagena de Indias (Colombia, 2007), Valparaíso (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, Ciá de Panamá (Panamá, 2013), San Juan (Puertu Ricu, 2016), Córdoba (Argentina, 2019) i Cai (España, 2023).
Lingu@net Uropa
[adital | adital cóigu]Proyeutu dela Comissión Uropea pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas.
Archivu Gramatical dela Lengua Española
[adital | adital cóigu]L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes.
Oficina del Español ena Sociedá dela Información
[adital | adital cóigu]L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información.
Portal del ispanismu
[adital | adital cóigu]Centru de referencia del ispanismu n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri:
Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español.
Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español.
Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias.
Úrtimas noticias.
Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu.
Recursus en Internet pa investigaoris.
Enlacis relacionaus.
Redi de Centrus Asociaus
[adital | adital cóigu]Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia.
Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC)
[adital | adital cóigu]La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:[10]
Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional.
Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución.
Observatorius del Español
[adital | adital cóigu]
*En 2013[11] se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.[12] *En juñu de 2022[13] s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, Luis García Montero anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",[14] ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu[15] qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel Centro Cultural de España en Malabo.
Second Life
[adital | adital cóigu]Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional Second Life, ondi á recreau la sei d’Alcalá de Henares. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».[16]
Atividá coltural
[adital | adital cóigu]
Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais.
A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son:
Festival literariu Benengeli: únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en Sídney, Tokio, Manila, Bruselas, Toulouse, Mánchester, Tánger i Los Ángeles; la edición de 2024 tuvu lugal en Sídney, Manila, Budapest, Utrecht, Bruselas, Toulouse, Mánchester, Madrid, Casablanca, Riu de Janeiru, São Paulo i Bellu Orizonti. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz.
Testigus del olviu: esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de Mario Vargas Llosa i Juan José Millás, entri otrus.
Festival delas Dos Orillas: festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en Casablanca, Marrakech, Rabat, Tánger i Tetuán.
Cincu mirás uropeas: essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis.
Orgánicu ena obra de Calatrava: esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de Santiago Calatrava nel centru de Belgrado.[17]
Dendi 2009, celebra anualmenti El Día E, una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu.
Publicacionis
[adital | adital cóigu]Revista Institutu Cervantes
[adital | adital cóigu]Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas.
Otubri - diziembri de 2004.[18] Eneru - hebreru de 2005.[19] Marçu - abril de 2005.[20] Mayu - juñu de 2005.[21] Juliu - abostu de 2005.[22] Setiembri - otubri de 2005.[23] Noviembri - diziembri de 2005.[24] Eneru - hebreru de 2006.[25] Marçu - abril de 2006.[26] Mayu - juñu de 2006.[27] Setiembri - otubri de 2006.[28] Noviembri - diziembri de 2006.[29] Eneru - hebreru de 2007.[30] Marçu - abril de 2007.[31] Mayu - juñu de 2007.[32] Setiembri - otubri de 2007.[33] Noviembri - diziembri de 2007.[34] Eneru - marçu de 2008.[35]
Anuariu del español
[adital | adital cóigu]Porbaxu el titulu genéricu de L’español nel mundu analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español.
1998[36] 1999[37] 2000[38] 2001[39] 2002[40] 2003[41] 2004[42] 2005[43] 2006-2007[44] (Enciclopedia del español nel mundu). 2008[45] (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009[46] 2010-2011[47] 2012[48] 2013[49] 2014[50] 2015[51]
Memoria del Institutu Cervantes
[adital | adital cóigu]Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras.
2009/10.[52] 2008/09.[53] 2007/08.[54] 2006/07.[55] 2005/06.[56] 2004/05.[57] 2003/04.[58]
Televisión digital
[adital | adital cóigu]El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.[59]
Otras publicacionis
[adital | adital cóigu]Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español: plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del Conseju d’Uropa.
L’español: una lengua viva: informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu L’español nel mundu.
Guías práticas del Institutu Cervantes : "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) .
Centru Virtual Cervantes
[adital | adital cóigu]El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997[60] pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas.
Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’Internet. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.[61]
Caja delas Letras
[adital | adital cóigu]L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela calle Alcalá, 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian.
El su primel depositariu fue l’escritol Francisco Ayala el 15 de hebreru de 2007.[62]
El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del Bancu Central.
Centrus nel mundu
[adital | adital cóigu]
España
[adital | adital cóigu]Centrus del Enstitutu Cervantes en España País Ciá Función Enaguración Biblioteca
EspañaMadrid Sei central 11 d'otubri de 2006
EspañaAlcalá de Henares (Madrid) Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central) 1991 Rafael Lapesa
Centrus del Enstitutu Cervantes en África País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca Sitiu Web Prantilla:Geodatos Argelia Algel Antonio Gil de Carrasco 1 d'abril de 1993 Max Aub IC d'Algel Orán Inmaculada Jiménez Caballero 1 de jeneru de 2008 Biblioteca d'Orán IC d'Orán Prantilla:EGY Alejandría Luis Javier Ruiz Sierra 28 de setiembri de 1993 El Cairu Luis Javier Ruiz Sierra[63] 18 de hebreru de 1997 Adolfo Bioy Casares IC d'El Cairu Prantilla:Geodatos Marruecos Casablanca Mª Dolores López Enamorado 1993 Calderón de la Barca IC de Casablanca Fez jeneru de 1993 Manuel Altolaguirre[64] IC de Fez Marrakech 30 d'otubri de 2007 José Ángel Valente IC de Marrakech Rabat Javier Galván Guijo jeneru de 1993 Benito Pérez Galdós IC de Rabat Tángel jeneru de 1993 Juan Goytisolo IC de Tángel Tetuán jeneru de 1993 Vicente Aleixandre IC de Tetuán Prantilla:Geodatos Senegal Dakar 23 d'abril de 2010 IC de Dakar Prantilla:TUN Túnez Domingo García Cañedo noviembri de 2004 Dulce María Loynaz IC de Túnez

Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca Sitiu web Prantilla:Geodatos ISR Tel Aviv Julio Martínez 1998 Camilo José Cela IC de Tel Aviv Prantilla:Geodatos JOR Amán Antonio Lázaro noviembri de 1994 IC d'Amán Prantilla:Geodatos LIB Beirut Eduardo Calvo García 1991 IC de Beirut Prantilla:SYRDamascu- 2000Álvaro CunqueiroIC de Damascu
Asia i Oceanía
[adital | adital cóigu]







Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa País Ciá Diretol Enaguración Biblioteca
AlemañaBerlín [21] Cristina Conde de Beroldingen 18 de marçu de 2003[76] Mario Vargas Llosa[77] Bremen [22] Helena Cortés Gabaudan 22 de setiembri de 1995 Gonzalo Rojas Fráncfort del Meno [23] Ramiro Alonso de Villapadierna 22 d'otubri de 2008 Antonio Gamoneda Hamburgo [24] Helena Cortés Gabaudan otubri de 2006 Múnich [25] Ferran Ferrando Melià 1994 Augusto Roa Bastos
ÁustriaViena [26] Carlos Ortega Bayón 24 de marçu de 1994 Juan Gelman
BélgicaBruselas [27] Felipe Santos 1998 (nueva sei 2016) Gerardo Diego
BulgáriaSofía [28] Luisa Fernanda Garrido 10 de hebreru de 2006[78] Sergio Pitol[79]
CroáciaZagreb [29] José Ignacio Urquijo Sánchez 8 d'abril de 2002
ChipriNicosia [30] 16 de hebreru de 2011 Prantilla:SVK Bratislava [31] Carlos Ortega Bayón 1 de setiembri de 2004 Prantilla:SLO Liubliana [32] Ferran Ferrando Melià 21 d'abril de 2005
FránciaBurdeus [33] Teresa Imízcoz Beunza[80] 1992 Antonio Buero Vallejo Lyon [34] 12 de noviembri de 2003 Gabriel Aresti París [35] Juan Manuel Bonet[81] 14 de hebreru de 1992 Octavio Paz Toulouse [36] María Jesús García González 3 de juñu de 1996 Manuel Azaña Prantilla:GRE Atenas [37] Víctor Andresco[82] noviembri de 1992 Juan Carlos Onetti Prantilla:HUN Budapest [38] Iñaki Abad Leguina 8 de setiembri de 2004[83] Ernesto Sabato[84]
IrlandaDublín [39] Julia Piera Abad jeneru de 2008 Dámaso Alonso
ItáliaMilán [40] Arturo Lorenzo 26 d'otubri de 1994 Jorge Guillén Nápoli [41] Luisa Castro otubri de 1994 Rafael Alberti Palermo [42] Francisco Corral 5 de juñu de 2006 Salvador Espriu Roma [43] Sergi Rodríguez López-Ros 26 d'otubri de 1994 María Zambrano
IslándiaReikiavik Ferran Ferrando Melià 3 de marçu de 2007
Paisis BajusUtrecht [44] 18 de hebreru de 1997 José Jiménez Lozano
PoloñaCracovia [45] Abel Murcia Soriano 11 de juñu de 2012 Varsovia [46] Yolanda Soler Onis noviembri de 1994 Guillermo Cabrera Infante
Portugal
Lisboa [47] José María Martín Valenzuela marçu de 1993 Gonzalo Torrente Ballester
Réinu UniuLeeds [48] Francisco Oda Ángel 28 de setiembri de 1992 Londri [49] Ignacio Peyró 28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016) Mánchester [50] Iñaki Abad 20 de juñu de 1997[85] Jorge Edwards Prantilla:CZE Praga [51] Ramiro Villapadierna setiembri de 2005 Carlos Fuentes[86] Prantilla:Geodatos ROM Rumanía Bucarest [52] Joaquín Garrigós Bueno 25 de jeneru de 1995 Luis Rosales Prantilla:Geodatos Rusia Moscú [53] Josep Maria de Sagarra 6 de hebreru de 2002[87] Miguel Delibes Prantilla:SER Belgradu [54] Enrique Camacho 20 de diziembri de 2004 José Hierro Prantilla:SWE Estocolmu [55] Joan M. Álvarez Valencia 19 d'abril de 2005[88] Francisco Ayala[89]
TurquiaEstambul [56] Pablo Martín Asuero 1 de setiembri de 2012[90] Álvaro Mutis
Aulas Cervantes
[adital | adital cóigu]

Sei del Enstitutu Cervantes en Burdeus (Fráncia)
Aperturas previstas
[adital | adital cóigu]L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en Cotonú, Porto Novo, Koror, Libreville, Acra, Luena, Ciá de Belici, Toronto, Apia, Boa Vista, Pangai, Majuro, Puertu Prencipi, Isla de Guadalcanal, Ponapé, Pago Pago, Nasáu, Dresde, Leipzig, San Petersburgu, Dávao, Port Vila, Agaña, General Santos, Distritu de Yaren, Saipán, Puertu Princesa, Puertu España, Qingtian, Semporna, Tarawa Sur i Keelung.
Entavía no ái nengún centru nel Sáhara Ocidental, únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.[94] Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en El Aaiún a travis dela AECID.
| País | Ciá | Fecha d'apertura | Nota |
|---|---|---|---|
| Prantilla:Canada | Toronto | 2024-2025[95] | |
| Prantilla:EEUU | Washington D.C. | Po anuncial[96] | |
| Gibraltar | 2021-2022 | Reapertura de centru. | |
| Prantilla:Costa de Marfil | Abiyán | Po anuncial | "Puntu d'apoyu" ena embajá d'España.[97] |
Premius Eñe
[adital | adital cóigu]L’Institutu Cervantes creó en 2005 los Premios Eñe, que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.[98]
Premius recibíus
[adital | adital cóigu]El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades de dichu añu, compartíu cola Alianza Francesa, la Sociedad Dante Alighieri, el Conseju Británicu, l’Institutu Camões i l’Institutu Goethe.[99]
Organización
[adital | adital cóigu]Patronatu
[adital | adital cóigu]La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del Institutu i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol rei d’España comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el presidenti del Gobiernu, los ministrus de Assuntus Esterioris, de Educación i Ciencia, Coltura, el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua (Real Academia Española, las academias dela lengua d’Isponoamérica i Filipinas, nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del Premio Cervantes.
Conseju d’alministración
[adital | adital cóigu]El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del Ministeriu d’Educación i Ciencia i el subsecretariu del Ministeriu de Coltura), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos Ministrus d’Assuntus Esterioris, de Educación i Ciencia, de Coltura i de Economía i Hazienda i el diretol del Institutu.
Diretol
[adital | adital cóigu]
Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español.
Ata la fecha án síu diretoris:
Nicolás Sánchez-Albornoz (1991-1996)
Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón (1996-1999)
Fernando Rodríguez Lafuente (1999-2001)
Jon Juaristi (2001-2004)
César Antonio Molina (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.[100]
Carmen Caffarel (2007-2012)
Víctor García de la Concha (2012-2017)
Juan Manuel Bonet (2017-2018)
Luis García Montero (2018-)
Colaboraoris
[adital | adital cóigu]Agencia EFE, divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es.
Agencia Española de Cooperación Internacional, veasi tamién Centru Coltural d’España.
Asociación de Academias de la Lengua Española, que propusu ala Acadèmia Valenciana.
Ayuntamiento de Sevilla, pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.[101]
CSIC, pa divulgal los avancis científicus españolis.
Cruz Roja, pala enseñança del idioma alos inmigrantis.
Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.[102]
Festival Enternacional de Cini de San Sebastián
Fundación José Ortega y Gasset, organización de diversus cursus.
Fundación Pablo Iglesias, ena organización d’esposicionis.
Fundación Nuversidá de La Rioja, organización de diversus cursus.
Gas Natural, pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol Miguel de Cervantes nuna delas sus fugas).
Grupo Prisa, ena difusión dela coltura i l’idioma español.
Inditex, pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.[103]
Institución Alfons el Magnànim
IVAM, col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.[104]
Radio Nacional d'España, pa difundil l’español col programa Un idioma sin fronteras.
Repsol YPF, pala recuperación dela Gruta Cervantes.
Real Academia de la Lengua Vasca, pa fomental la enseñança dela lengua vasca.[105]
RTVE, en diversus proyeutus de difusión del español.[106]
SGAE, pa promocional alos autoris españolis.
Nuversidá Antonio de Nebrija, organización de diversus cursus.
Nuversidá Autónoma de Barcelona, organización de diversus cursus.
Nuversidá Autónoma de Nuevo León
Nuversidá de Granada, organización de diversus cursus.
Nuversidá de Murcia, organización de diversus cursus.
Nuversidá de Zaragoza, organización de cursus de formación de professorau.
Nuversidá Enternacional d’Andalucía, organización de diversus cursus.
Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo, organización de diversus cursus.
Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu
Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial, organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus.
Nuversidá Púbrica de Navarra, organización de diversus cursus.
Ve-si tamién
[adital | adital cóigu]Aliança Francesa, equivalenti francés del Estitutu Cervantes.
Consexu Británicu, equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes.
Estitutu Goethe, equivalenti alemán del Estitutu Cervantes.
Estitutu Camões, equivalenti portugués del Estitutu Cervantes.
Estitutu Guimarães Rosa, equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes.
Sociedad Dante Alighieri, equivalenti italianu del Estitutu Cervantes.
Estitutu Coltural Rumanu, equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes.
Fundación Japón, equivalenti japonés del Estitutu Cervantes.
Estitutu Confucio, equivalenti chinu del Estitutu Cervantes.
Centro Cultural Coreano n'España, equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes.
Estitutu Ramon Llull, equivalenti catalán del Estitutu Cervantes.
Premio Miguel de Cervantes, premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ [[1](https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal, IGAE]
- ↑ [[2](https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) El Institutu en zifras 2022-2023]
- ↑ [[3](https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025]
- ↑ Naturaleça i funcionis del estitutu
- ↑ Creación del Institutu en elpais.com
- ↑ Deficiu Las Cariátidis
- ↑ Información sobri pesquis i funcionis Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014
- ↑ Aula Virtual d’Español
- ↑ El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks, Cinco Días, 27 de mayu de 2009.
- ↑ Estitutu Cervantes: Conoci la rei de bibliotecas (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.
- ↑ José Antonio Millán: L’observatoriu del español en Estaus Uníus, El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.
- ↑ ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.
- ↑ Manuel Morales: El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja, El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.
- ↑ El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.
- ↑ Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.
- ↑ L’Estitutu Cervantes en Second Life
- ↑ Esposición sobri Calatrava
- ↑ Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004
- ↑ Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005
- ↑ Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005
- ↑ Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005
- ↑ Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005
- ↑ Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005
- ↑ Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005
- ↑ Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006
- ↑ Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006
- ↑ Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006
- ↑ Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006
- ↑ Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006
- ↑ Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007
- ↑ Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007
- ↑ Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007
- ↑ Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007
- ↑ Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008
- ↑ Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008
- ↑ Anuariu del español 1998
- ↑ Anuariu del español 1999
- ↑ Anuariu del español 2000
- ↑ Anuariu del español 2001
- ↑ Anuariu del español 2002
- ↑ Anuariu del español 2003
- ↑ Anuariu del español 2004
- ↑ Anuariu del español 2005
- ↑ Anuariu del español 2006 - 2007
- ↑ Anuariu del español 2008
- ↑ Anuariu del español 2009
- ↑ Anuariu del español 2010 - 2011
- ↑ Anuariu del español 2012
- ↑ Anuariu del español 2013
- ↑ Anuariu del español 2014
- ↑ Anuariu del español 2015
- ↑ Memoria del Institutu 2009/10
- ↑ Memoria del Institutu 2008/09
- ↑ Memoria del Institutu 2007/08
- ↑ Memoria del Institutu 2006/07
- ↑ Memoria del Institutu 2005/06
- ↑ Memoria del Institutu 2004/05
- ↑ Memoria del Institutu 2003/04
- ↑ Institutu Cervantes: Cervantes TV empiença a emitil esta tardi, 12 de hebreru de 2008.
- ↑ Creación del Centru Virtual Cervantes
- ↑ Descrición del Centru Virtual Cervantes
- ↑ Francisco Ayala inauguró la Caja delas Letras del Institutu Cervantes
- ↑ Nombramientu de varius diretoris
- ↑ Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez
- ↑ Enaguración de quatru centrus en Brasil
- ↑ Enaguración de quatru centrus en Brasil
- ↑ Enaguración de quatru centrus en Brasil
- ↑ Enaguración del centru de São Paulo
- ↑ 69,0 69,1 [[4](http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].
- ↑ [[5](http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.
- ↑ [[6](http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.
- ↑ [[7](http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).
- ↑ [[8](https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).
- ↑ [[9](http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.
- ↑ Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)
- ↑ Enaguración del centru de Berlín
- ↑ Enaguración del centru de Berlín
- ↑ Centru de Sofía
- ↑ Centru de Sofía
- ↑ Nombramientu de varius diretoris
- ↑ Nombramientus de diretoris
- ↑ Nombramientus de diretoris
- ↑ Enaguración del centru de Budapest
- ↑ Enaguración del centru de Budapest
- ↑ Enaguración del centru de Manchester
- ↑ Enaguración dela biblioteca de Praga
- ↑ Enaguración del centru de Moscú
- ↑ Enaguración del centru d'Estocolmu
- ↑ Enaguración del centru d'Estocolmu
- ↑ Enaguración del centru d'Estambul
- ↑ El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos
- ↑ El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos
- ↑ El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos
- ↑ Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti) Sahara Press Service. Consultau el 01-03-2009.
- ↑ cervantes.org
- ↑ El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)
- ↑ El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)
- ↑ Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis, ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.
- ↑ Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais, El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.
- ↑ Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua
- ↑ Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla
- ↑ Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes.
- ↑ Acuerdu entri Inditex i l’Institutu
- ↑ Acuerdu col IVAM
- ↑ Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca
- ↑ Maestru Alonso Quijano, El País.
Enlacis esternus
[adital | adital cóigu]Página prencipal del Institutu Cervantes
Portal del ispanismu Prantilla:Wayback
Página del Institutu en Second Life
Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes
Plan curriculal del Cervantes, en línia
Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus. *Entrevista de José Romera Castillo a Fernando Rodríguez Lafuente, comu diretol, El lugal del Institutu Cervantes, emitida en TVE-2 (TV Educativa dela UNED) i Canal Enternacional de TVE, de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0