Ir al contenido

Estoria antigua dela península Ibérica

Dendi Güiquipeya

L'estoria antigua dela Península Ibérica abarca'l periodu entri'l final dela preestoria, al reol del siegru VIII a.C. i el siegru V d.C., quandu la región holmava parti del Imperiu Romanu. Esti destensu intervalu se caraiteiça pol una serii de trasformacionis colturalis, políticas i socialis que dierun holma alas sociedáis ibéricas hata la su integración enel mundu romanu.

Duranti'l primel mileniu a.C., la Península Ibérica hue ecenariu d'intensus contatus entri las colturas utótonas i diversas civilizacionis mediterráneas. Estus entrecambius dierun lugal a una rica diversidá coltural que marcó el pulu dela región.

Puebrus endígenas

[adital | adital cóigu]
Los puebrus dela Penínsua Ibérica antis dela conquista cartaginesa.

Los abitantis originarius dela Península Ibérica eran diversus i s'agrupavan en diferentis puebrus. Entri ellus destacan-si los tartesius, una civilización que froreció enel suroesti peninsulal i que dexó un legau arquiológicu senificativu. Amás, los íberus i celtas ocuparun amprias zonas del territoriu, desenroandu lenguas i colturas proprias qu'enfrugerun ena configuración social y política dela región.

Colonizacionis mediterráneas

[adital | adital cóigu]

A raís del siegru VIII a.C. la Península Ibérica hue ojetu de colonización pol parti de puebrus provenientis del Mediterráneu oriental. Los fenicius establecierun fatorías comercialis ena costa sul i esti, entroduciendu nuevas ténicas i produtus. Posteriormenti, los griegus hundarun colonias enel noresti, comu Emporion, i los carteginesis espandierun la su enfrugencia dendi'l siegru III a.C., consolidandu la su presencia enel sul i esti peninsulal.[1]

Entrevención romana

[adital | adital cóigu]

L'entrevención romana ena Península Ibérica esmençó enel contestu delas Guerras Púnicas, quandu Roma entró en conflitu con Cartagu. Tras la holla delos cartaginesis, Roma esmençó la conquista dela región, con la escusa del sitiu de Saguntu (oi ena Comunidá Valenciana), processu que se destendió duranti más de dos siegrus.

Las campañas se desenroarun de holma desigual, avançandu dendi las costas p'azia l'interiol, con conflitus prolongaus especialmenti enas zonas montañosas del noroesti i en territorius con huerti tradición guerrera. Sin bargu, la resistencia delos últimus puebrus endígenas, comu los cántabrus i astures, arremató enas Guerras Cántabras (29-19 a.C.), que marcarun l'integración definitiva dela península enel Imperiu Romanu.

Angunus exemprus de resistencia ala conquista romana son la ciá de Numancia (oi ena provincia de Soria), contra la que lucheó Roma entri 154 i 133 a. C., i el Viriatu, que lucheó contra los romanus en Lusitania entri 147 i 139 a.C.

Hispania romana

[adital | adital cóigu]

Una ves encorporá al Imperiu, la Península Ibérica hue organiçá en provincias romanas. Duranti l'Altu Imperiu, Hispania esperimentó un notabli pulu urbanu i económicu, destacandu ciudáis comu Tarraco (ogañu Tarragona) i Emerita Augusta (oi Méria). Sin embargu, a raís del siegru III a.C., la región sufrió los efetus dela crisi del Imperiu Romanu, encruyendu invasionis de puebrus germánicus i una crecienti inestabilidá interna.

Envasionis germánicas i fin dela Antigüedá

[adital | adital cóigu]

Enel siegru V, los visigodus, un puebru germánicu, establecierun el su dominiu ena Península Ibérica. El su assentamientu definitivu en Hispania enel añu 711 marcó'l fin dela Edá Antigua ena región, dandu pasu a l'Edá Meya i ala holmación del reinu visigodu, que duró hata la llegá delos musulmanis.[2]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Las colonizaciones mediterráneas: fenicios, griegos y cartagineses
  2. Reino visigodo