Festival de Cini de Cannes
| Festival de Cannes | |
|---|---|
| Datus básicus | |
| Nombri oficial | Festival de Cannes |
| Tipu | Crassi A dela FIAPF |
| Assitiu | Prantilla:Geodatos Francia Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia |
| Primel edición | 1946 (79 añus) |
| Organizaol | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini |
| Premius | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau |
| Idioma | Francés |
| Última edición | |
| Diretor | Thierry Frémaux |
| Inaguración | 20 de setiembri de 1946 |
| Cierri | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus. |
| Días de duración | 12 días nel mes de mayu |
| Salas de proyeción | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes |
| Página oficial | |
Festival de Cannes es un festival de cini criau nel 1946, [1] conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau Festival international du film. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de cini del mundu. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena ciá francesa de Cannes. El "mercau dela película" (marché du film) aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá francesa de Cannes, ena Costa Azul (Riviera Francesa), Provenza-Alpis-Costa Azul. Está acreditau pola Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris CinematográficusEstatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de Festival Enternacional de Cini de Berlín, Festival Enternacional de Cini de San Sebastián, Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata, Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary i Festival Enternacional de Cini de Venecia, entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'Industria cinematográfica uropea.
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de Jean Zay, ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Populal (Fráncia), i Albert Sarraut, ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
C'añu, duranti la segunda quincena de mayu, Cineastas, estrellas, profesionalis del'Industria cinematográfica (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes, ubicau nel paseu de La Croisette.
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
Estoria
[adital | adital cóigu]Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de Venecia, Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela Fráncia i del Reinu Uniu ala Alemaña el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a Union Pacific, de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la Palma d'Oru como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como Grand Prix du Festival international du Film.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de Amor à Flor da Pele i 2046). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por Babel), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con The Wind That Shakes the Barley.
Organización
[adital | adital cóigu]Jurau
[adital | adital cóigu]Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris."Festival de Cannes: Juries". festival-cannes.com. Archived from the original on 27 de septiembre de 2007. Check date values in: |archive-date= (help) El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación."Festival de Cannes: Juries". festival-cannes.com. Archived from the original on 18 de abril de 2015. Check date values in: |archive-date= (help)
Selección oficial
[adital | adital cóigu]- Largometrajis: un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
- La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis: compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela Cinéfondation.[2]
- Un Certain Regard: compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
- Cámara de oru: compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.[3]
Semana dela crítica
[adital | adital cóigu]La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
Quincena de Diretores
[adital | adital cóigu]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
Cinéfondation
[adital | adital cóigu]En 1998, Gilles Jacob crió la Cinéfondation p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, La Cinef seleccionó 16 películas -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o destribución delas sus películas.
Secciones del Festival de Cannes
[adital | adital cóigu]
- La selección oficial
Largu-metragis en competición (Longs métrages en compétition)
Largu-metragis fueraparti de competición (Longs métrages hors compétition)
Un ciertu miral (Un certain regard)
Cortu-metragis en competição (Courts métrages en compétition)
Cini-fundación (Cinéfondation)
- Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (La Semaine de la critique)
La Quincena delos diretoris (La Quinzaine des réalisateurs)
Premius
[adital | adital cóigu]
- Largu-metragis dela competição oficial
La Palma d'Oru (Palme d'or) recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (Grand Prix) recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (Prix du jury)
El Premiu de enterpretación femenina (Prix d'interprétation féminine) recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (Prix d'interprétation masculine) recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (Prix de la mise en scène) recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (Prix du scénario) recompensa el mejol guionista.
- Cortu-metragis dela competição oficial
La Palma d'Oru de cortu-metragi (Palme d'or du court métrage) recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (Prix du jury du court métrage)
- Selección oficial (competição i Un certain regard), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (Caméra d'or) recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (Premiu de Performance Revelación)
Cerimónia i protocolu
[adital | adital cóigu]
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La Passéu dela Croisette i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, Pun puñau de dólaris de Sergio Leone, presentá pol Quentin Tarantino en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês
- ↑ «La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana». www.sortiraparis.com. Consultado el 16 de octubre de 2025.
- ↑ "Patrimoine: Villa Domergue". Site officiel de la Ville de Cannes. Archived from the original on 2021-03-20. Retrieved 6 de julio de 2017. Unknown parameter
|urlarchivo=ignored (|archive-url=suggested) (help); Unknown parameter|fechaarchivo=ignored (|archive-date=suggested) (help); Check date values in:|access-date=(help)
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]Canal del Festival de Cannes en YouTube
Cannes Cannes Film Festival - A Potted History
Cannes - A Festival Virgin's Guide
El blog del Festival de Cannes