Güiquipedia:El Seranu/Archivo/2010

Dendi Güiquipeya


Güiquipeyas vs Wikipédias[Editá'l códigu]

Güenas! Imus a vel, tengu un tema relativaenti emportanti que descutil pol aquina. La muestra wiki se llama Güiquipeya, peru essu no senifica qu'el restu las wikis eban tenel nombris estremeñizaus. Pol essu, prepongu gastal "Güiquipeya" pa cuandu mos refiramus a la muestra wiki, y Wikipédias cuando mos refiramus al proyetu en general i a algotras wikis p'aí (Hundación Wikipédia, Wikipédia en aragonés). Desta holma, mantendremus la grafia original (salvu la tildi, comu la wiki portuguesa), pol vezi d'andal pusiendu nombris totalmenti enventaus. Á qué os paeci. Un salú! — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 01:27, 29 Diciembri 2009 (UTC)

Creu que lo corretu sedria una las siguientis ocionis:
  • Anombral güiquipeya a tolas wikipedias, de mó que quearia "Güiquipeya en ingrés", "Güiquipeya en asturianu"...
  • Anombral a ca Güiquipeya pol su nombri: "Wikipedia en ingrés", "Uiquipedia en asturianu"...
  • Queal ca wikipedia en ingrés (en rialiá creu qu'es hamaicanu ^^), pol sel el nombri original: "wikipedia en ingrés", "wikipedia en asturianu".
Presonalmenti me quearia cola segunda oción, gastandu redirecionis con la tercera. Nu me peta que fruja tirdi la parabra "wikipedia", ya que nu es una parabra estremeña, i pa estremeñizala, ya se gasta "güiquipeya". Salús. Better 13:24, 29 Diciembri 2009 (UTC)
Pressonalmenti creu que la oción es la mejol, enque con matizis. Un ejemplu:
Títulu: Wikipédia en asturianu
Encabeçau: La Uiquipedia es la velsión de Wikipédia en idioma asturianu. Empençó a huncional...
Pol supuestu, gastaríamus tolas redirecionis possibris. Qué vos paeci?
Sobri la tildi, creu qu'eberiamus ponela, igual que hazin ena wiki portuguesa. No se trata duna estremeñización, sinu duna adatación de la acentuación del télminu Wikipedia a la grafia utilizá mayoritariamenti ena Güiquipeya (áin muchas otras prepuestas ortográficas). Lo de la tildi es un poblema menol. — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 14:31, 29 Diciembri 2009 (UTC)
Nu me paci mal hazelu cumu izi Cancho, ecetu polo de la tirdi, ya que al entitulal los artículus "Wikipedia en...", lo hazriamus pol sel el nombri oficial del proyeutu (nu me paci mal anombralus assina), ena wikipedia en purtugués... lo que hazin es adatal el nombri a la su idioma, cumu si mussotrus escrebieramus "Güiquipeya en...". Salús! Better 14:03, 2 Eneru 2010 (UTC)
Güenu, pos ya está. Imus a cambial tolos nombris de tolos endilguis essus. Gastamus Wikipedia sina tildi. Un salú! — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 15:08, 2 Eneru 2010 (UTC)

Continiu ménimu[Editá'l códigu]

Creu que sedria güenu aprebal una pulítica de continiu ménimu en artículus pa hazel una wikipedia de caliá, i que nu seya tan sujetiva la decisión d'esborral un artículu u nu. Criu el tema nel seranu pos me petaria que ca unu diera la su opinión i propuestas enantis de votal. Á que vus paci lo que tengu cavilau:

  • Los artículus s'esborrarán aluspués de 2 dias cola prantilla: esborral
  • S'esborrarán los artículus de menus de 1000 bytes sin prantillas (Limpieza de sangre...) i los de menus de 1500 bytes con prantillas (Vigu...), sarvu ececionis:
    • Artículus cola prantilla: pol acabijal. Ésta prantilla s'esborrará tras una semana sin hazel eicionis nel artículu (que sedrá esborrau si nu cumpri las condicionis, u remanecerá si las cumpri).
    • Artículus própius (nu dessistentis en otras wikipedias) que gastin huentis, i que seyan d'enterés enciclopéyicu.
    • Artículus cuyu autol pia la criación duna votación pala conserváncia el artículu.

A que vus paci. Salús!Better 14:38, 2 Eneru 2010 (UTC)

Ejal las vuestras opinionis pa dil redatandu la política i alú votala nel puertal las votacionis.

Opinionis[Editá'l códigu]

  • Estoi d'alcuerdu en heneral, anque nu me peta essu de "Cualisquiel ortografia puei sel atarugá si assina lo decíi la comuniá pol me duna votación nel Seranu", si la ortugrafia dessisti, es izil, tiini huentis i tal, la Güquipeya ebi mantenel la neutraliá i premitil la ortografia. Better 11:45, 15 Eneru 2010 (UTC)
Con essa frasi se puei evital ortografias que no gustan a naidi, enque esté espublicá en una bitácora. Si agora me enventu una grafia nueva i pa que me permitan escrebil con ella criu una bitácora, podria escrebil con ella polque cumpri tolos requisitus (alfabetu latinu, ortografia que se gasta huera Wikipedia...). Estu es pa casus en que se cumpran tolas condicionis, peru que la orotgrafia no seya almitibri. — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 15:14, 26 Eneru 2010 (UTC)
  • Voy a votal a favol porque estu jadía farta y estoy d'acuerdu en cuasi to. Pero essu de "no puean sel resueltas polos métous comunis i más senzillus abitualmenti conocius polos estremeñupalrantis" es mu general y pue permitil desterral muchas innovacionis ortográficas que puen valel, pol no idil que quidiás se puea aprical a la ortografía más en usíu ena Güiqui. Pero comu essu se decíi en votación nel seranu, es un mal menol ya qu'esta reforma ena política ortográfica jadía farta. Essu sí, hay que tradudil al estremeñu parti d'esta nueva política.--Ringurrangu 10:16, 16 Eneru 2010 (UTC)
Con essu lo que ententu es evital ortografias que lo únicu que procuran es deseparalsi de la tradición castellana. Escrebil çini es un ejempru. Aí no ái un pobrema etimológicu que resolvel comu lo puei abel enas aspiracionis... El tema de las aspiracionis si era un pobrema i, aunque la solución tapocu es conocia polos estremeñufalantis, sí que es entendibris. En cámbeu, pa escrebil Cini no abia pobrema dengunu: tolas propuestas alternativas pa escribil "cini" son ganas de fastidial, pa entendelmus. Si a anguien se le ocurri una frasi mejol pa espressal lo qu'estó iziendu, pol favol que lo preponga. — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 15:14, 26 Eneru 2010 (UTC)

Categorias[Editá'l códigu]

Abru un nuevu puntu pa descutil (empençamus a abarcal demasiau a la ves) un assuntu conas categorias. Bien es sabiu que ena Güiquipeya no abemus muchus endilguis de casi ná, enque en temas como la música (sobri tó grupus), luengas, filologia o escribioris crássicus tenemus bastantis cosas. La dua es si de prencípiu ebemus categorizal al máissimu o ebemus empençal con categorias generalis. Pol ejempru, el tiu Fraili sueli categorizal muchu, enque ná mas aiga un sólu endilgui (velaquí, muchas sucategorias hata llegal a la prencipal). Algotrus usuárius, comu yo, gastan categorias más generalis (velequí, está derechamenti categorizau comu "música"). Pi qué vos paeci? Es mejol categorizal muchu dende el prencípiu o debemus supicategorizal sólu aquellus temas enos que áin más endilguis? — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 23:11, 25 Eneru 2010 (UTC)

Ortografia pala entrihazi i los nombris los artículus[Editá'l códigu]

Abru esti tema pa chalral al tentu las posibris ortografias (ventahas, enconvenientis...). Que ca unu dé la su opinión, i cuandu creamus que ya amus acabijau la caraba, encetamus a votal. Las opinionis aquí escrebias nu tendrán valol cumu votu, sedrá el resurtau la votación asiahá nel Puertal de Votacionis el que valga. Güenu, pa encetal, ya palré con el Fraili hazi unus dias al tentu la mi opinión sobri lo qu'ebi sel la ortografia: nu creu que seya mestel izil que ebi sel mas u menus estabri, peru mas allá d'esu, el estremeñupalranti nu estuya el estremeñu ena escuela, i mu poquinus son los que eciin estuyal anguna ortografia, es pol esu que si entran ena Güiquipeya i lein "Estremaura", nel intri contestará: estu nu es estremeñu! yo las s las aspiru, i asina colas z i con tó, nu entru ya nel tema la ç. Nu igu que nu seya correta la ortografia el Fraili, sin mas, nu tengu conocéncia luengüística cumu pa custionala, i lo suyu sedria que s'estuyara, peru pol esgrácia, atualmenti nu s'estuya. Es esa la razón de que prantei gastal la I Gramática Ehtremeña ena Güiquipeya, me petaria sabel la vuestra opinión. Salús! Better 14:30, 26 Eneru 2010 (UTC)

La primera gramática ehtremeña sabemus que tien muchus marrus. La ventaja que tien es que á siu la más utilizá en parabrerus, obras editás i tal i más... peru tien tamién enconvenientis. Pa empençal es más fea (hachih pol toh lauh), pa seguil no repressenta el prenunciaeru rial del estremeñu. Precissamenti ena su zona (la de Gonzálvez quiu izil) entovia las esis finalis siguias de vocal no s'aspiran, sinu que se uñin a la vocal siguienti: Los arbus (lo-sárbus), los tus ojus (loh tu-sojuh), etc. Es más, esta esi es sonora! (comu la de casa, mesa, purgosu... igual qu'en catalán o portugués, totalmenti destinta a la castellana). Como veis, la ortografia el Pablinu no es la solución ni de lejus. Amás, la riqueza etimológica se pierdi considerablimenti (las aspiracionis toas tres con "h", no destinción b/v, -s-/-ss- dessistentis en estremeñu...). La gramática de Pablo Gonzálvez es essu, una gramática (con tos los sus fallus i aciertus) i no una ortografia.
Las velsionis primeras de la ortografia el Fraili son las mejoris en tós los sentius, peru tamién tienin una milenta fallus: pa empençal, cámbian ca dos pol tres (i ya amus vistu cómu...) i pa siguil son muchu más restritivas que la tradicional (véasi Lístestain). Amás, es una ortografia que no tien acetación populal denguna.
La ortografia tradicional, que es la que votaré i la que prefiu con diferéncia pa la interfaz, es la que menus probremas tien de tós. No está espubricá, polo que poemus hazel lo cámbius i adatacionis a la muestra wiki que queramus. Es la usá pol Grabiel i Galán, Chamizu i, sobri tó, polos escritoris nuevus comu Antòniu Garríu Correas. La su tradución d'El Prencipinu probabrimenti es libru en estremeñu más vendiu (lo mandan enas escuelas de pal norti). Lo únicu malu es qu'esta grafia no sueli represental es la destinción -s-/-ss-, peru que se la añiimus musotrus i jau. Es muchu más fressibri con cultimus (se puei ponel Nueva York tranquilaenti, i que ca unu lo prenúncii comu le de la gana) i es la única que á mostrau una acetación general (las dos anterioris tienin simpatizantis i detratoris). Pa rematal, es la que mejol premiti a los no estremeñufalantis vel cómu se prenúncia realmenti el estremeñu, i se ve craraenti que no es una holma enventá de escrebil en castellanu (cosa que últimamenti convién resartal, tós sabemus a qué me refiu)
Esta es la mi opinión. Agora opinin vusteis vusotrus :)Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 15:04, 26 Eneru 2010 (UTC)
Pa sel sinceru, la ortografia gastá nel Prencipinu siempri m'á petau, el pobrema vié cola flesiviliá de la que palras, ondi tu ves argu güenu, yo veu que nu se trata duna gramática u ortografia, es izil, una retahila nolmas que nu den lugal a duas, peru güenu, se podria prebal. La custión de la I Gramática, anque tié marrus (el mesmu Pablo Gonzalvez lo reconoci), sí que hazi una idea de cumu se prenuncia el estremeñu, i es relativamenti simpri, anque cumu ya é iziu, la prepuesta de Cancho tamién me peta. La custión de la s: nu creu que ortograficamenti ebieramus deferencial entri -s-/-ss-. El hechu de que nu seya un rasgu heneral nel estremeñu (quei aparti si un dia lo hue) hazi que los que nu lo tenemus sintiu tengamus pobremas al escrebil, i nu creu que seya custión. Si nu lo gastamus, un garrovillanu acontinará leyéndu cumu hata agora, peru si s'apreba, pos mos dehais sin escrebil a los que nu lo deferenciamus. Ena mi opinión, lo que aconteci agora con esti tema es que izís que deprendiendu una luenga romanci ena que tamién se deferenci escrebirás corretamenti el son: qué sintiu tendria izili a un estremeñupalranti que nu lo deferenci que deprenda purtugués enantis d'escrebil ena Güiquipeya en estremeñu, polque si nu tendrá marrus?. Otra cosa sedria si se deprendiera la palra enas escuelas, peru aí ya entrarian los sabihondus del tema. Better 18:05, 26 Eneru 2010 (UTC)
No ái que deprendel otra luenga romanci pa sacal nolmas qu'aprical al estremeñu. La destinción -s-/-ss- no era minoritária ni muchu menus i, pressonalmenti creu qu'es unu los rasgus más vivus la muestra palra. Si alguien no sabi distinguil el usiu la -s- del de la -ss- es, simplimenti, que no conoci bien del tó el estremeñu. De hechu, es unu los rasgus definitórius el estremeñu, juntu cona aspiración de f- i la z sonora. Amás, ten en cuenta que hata la z sonora es un rasgu en recesión, en n'angunus sítius ná más que se conselva "jadel" i "idil" (es ya mu ralu alcuentral algu d'estremeñu que reuna tolas condicionis intatas). Lo que te quiu izil es que tolas destincionis dessistentis debin reflejalsi ena interfaz, i alogu el que nel su endilgui quia destinguil entri -s- i -ss- pos que lo haga i el que no no, que lo haga alogu otru. — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 19:50, 26 Eneru 2010 (UTC)
La destinción s/ss se gasta, atualmenti, en poquinus lugaris. Nu igu que nun pasau huera un rasgu mas u menus heneral, peru atualmenti nu, i el palranti meyu d'estremeñu, nu sabi ná al tentu la destinción (a nu sel que viva en Garrovillas, Serrailla...), i nu pol esu nu palra bien estremeñu. El chascu la z sonora se conserva bastanti mehol (anqu'esté afetau pola castellanización). A lo que vo es que el nu deferencial entri s/ss nu es argu que aiga que correhil: nu palra mehol estremeñu el que lo gasta (quiciás menus castellanizau, peru el que nu las destingui palra el estremeñu el su lugal, colas sus caraterísticas i volucionis própias, i ena Güiquipeya naidi es quien pa corrihil gastandu caraterísticas que atualmenti solu se dan en angunus territórius). Nu igu que nu lo gasti quien asina quiera, peru la referéncia nu ebin sel caraterísticas dun lugal concretu. Better 21:33, 26 Eneru 2010 (UTC)

Comu t'é iziu, no es una cosa ni generalizá ena totaliá el territóriu estremeñufalanti ni es una cosa escrusiva de 4 pueblus (vel el libru el Aurelio Espinosa). Los rasgus están ya deseparaus unus d'otrus (n'angunus laus izirán "icil" i izirán "casa" i "pressenti!" i n'otrus laus izirán "jadel" i "cassa" i "pressenti", en otrus estarán dambus dos rasgus pressentis). Estu da una idea de que tos essus rasgus estaban antañu pressentis en tol territóriu estremeñufalanti. El que en un puebru no destingan essi fonema concretu respondi a destintus nivelis de castellanización. Con essa regra tres, tamién tendriamus que ponel "Jacé" (Hurdis, Quintana de la Serena, Méria...) o encrusu "acel". Es más, en Praséncia de juru que no ya izin ná en estremeñu. Ena interfaz debemus repressental el estremeñu más puru (que pol ciertu entovia dessisti), i alogu enos endilguis ya que ca unu haga lo que crea convenienti — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 22:18, 26 Eneru 2010 (UTC) PD: Sí que palra mejol estremeñu quien diferéncie entri las destintas esis. La destinción es condición sin equa non pa palral estremeñu puru i duru. I lo de que la z sonora se conselva mejol... a vezis, ná más que nalgunus chascus comu hazel o izil, el restu está bastanti tocau i tien divelsos graus de conselvación entri los destintus puebrus

Cumu tu izis, pol esa regra tres, coñu tol mundu a escrebil en asturlionés, latín... i asina , es el estremeñu mas puru... nu se trata d'escrebil cumu se palró nel pasau, se trata d'escrebil cumu se palra agora (si es mas castellanizau, pos asina son las luengas, volucionan). Pol ciertu, un endilgui con "jacé" sedria corretu, pos enas hurdis palran tan güen estremeñu cumu nel Rebollal (pol sabulugal), deferenti, con unas enfluéncias dun lau, i otras d'otru, peru corretus dambus los dos. El estremeñu mas puru (del que palras) nu desisti, ca lugal tié la su estória, las sus enfluéncias, i nu semus dengunu naidi pa izil que alguien palra mehol estremeñu que naidi (fartaba mas). Cumu igu, el dia que aiga una Acaemia que dé un estandal i se deprenda la luenga, la cosa sedrá destinta, peru mestris tantu, nu ebemus crial una wikipedia nel estremeñu duna minoria (menus entovia iziendu que son el restu los que palran mal, pos vamus aviaus altonci). Better 22:37, 26 Eneru 2010 (UTC)

Si no debemus descriminal las zonas ondi no aiga essa destinción, antonci pol qué descriminal las que sí la tinin?? Es que no entiendu polqué ái que orvial un rasgu i conserval otrus... — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 23:42, 26 Eneru 2010 (UTC)

Polque el que hazi la destinción, l'acontinará haziendu a leyel un endilgui, ya está acostumbrau, el que nu la hazi, nu sabrá cuandu escrebil una i cuandu nu (yo mesmu). Better 00:02, 27 Eneru 2010 (UTC)
Pos pola mesma regra debemus quital tamién z/ç (jacel vs jadel), h/- (hornu vs ornu) i -r/-/-l (jimplar, jimplá, jimplal), i assina mos aseguramus de que tolas variantis d'ogañu están repressentás... Es un ejemplu assurdu, verá? Pos lo mesmu que no destinguil entri -s- i -ss-. — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 09:59, 27 Eneru 2010 (UTC)
Las conselvación las caraterísticas que izis es muchu mayol que la destinción s/ss, que solu se dá en Garrovillas i Serrailla (dessisti angún restu en otras palras, nu lo niegu, peru se gasta con propieá en pocus sitius). Peru amos, tamién te igu, yo nu lo vo a gastal, polque nu lo tengu sintiu a naidi, si esu, te deprendu a traucil la entrihazi i enas tus traucionis, gastas la deferenciación. Better 14:50, 29 Eneru 2010 (UTC)

Tu sabrás, chacho, no te voi a obligal (amás, me temu qu'agora no pueu andal deprendiendu cosas totalmenti desconocias pa mi pa las traducionis las interfaz). Ara, qu'essu de que ná más se izi en Garrovillas i Serrailla me petaria sabel d'ándi lo ás sacau... Á si me llega el libru el Aurelio Espinosa i t'igu ándi se palra con -s- i con -ss- i ándi non.

No sé lo qu'opinará el restu la comuniá, peru en cualisquiel casu abrá que hazel lo qu'iga la mayoria (i si no te peta, pos no lo hagas, peru essu d'eliminal un rasgu polque a ti te de la gana...). I no t'enfurrusquis tantu, ome, qu'aquina estamus tos pa dal lo mejol pal estremeñu. Ah, i yo tapocu dominu el tema las esis con crariá, peru qué dimus a hazel, abrá que deprendel igu yo — Tiu Cancho (vai a la mi caraba) 15:10, 29 Eneru 2010 (UTC)

Yo nu igu que nu vaiga hazel lo que voti la comuniá, esu sí, nu vo a gastal la destinción, güervu a izil, polque nu la é sintiu a naidi, i la mi família vié del herti i las hurdis, anque el "–ohu" que izi el Fraili sí lo tengu sintiu, peru amus, ná de s/ss. Landeandu é alcuentrau nel Cuyu un artículu al tentu la destinción:

Ergumentus a favol: - Se trata dun rahu autau al de la destinción entri [θ] (ort. c/ç) i [ð] (ort. z) d'orihin meyeval. - Desistin angañu testimoñus desta destinción en tres núclius cacereñus -Malpartia de Praséncia, Garrovillas d'Alconeta i Serrailla-, ena fala i ena palra d'El Rebollal. - Desistin múrtipris testimoñus repartius pol tola heugrafia estremeña de que el son sonoru [z] asina se prenunció hasta há nu muchu, pos án volucionau a [h]: muhotrus, vuhotrus, peheta, prehenti. -Entavia se conselva de holma heneral la s entrivocálica a final de parabra con rializacionis sonoras en sintamas cumu: los ohus, los añus, las enaguas prenunciá [lo zóhuh], [lo záñuh] i [la zenáγwah]. -En Cillerus i Villamiel, en ciertus contestus la [z], lo mesmu que pasó en latín, esprimenta rotacismu: derordin, deratá, lar ochu. -Ahetivus cuyu acaberu es –osu en Las Hurdis puein prenuncialsi –ohu: albundohu, frialdohu pol albundosu i frialdosu.

Ergumentus en contra -La destinción entri sirbanti sorda/sonora está lesicalizá. -Está en prehunda regresión, mas entavia que la destinción entri c-ç/z. -Namás hazin esta destinción con propieá enos núclius riba almientaus, anque nellus, en parabras de pocu usiu u préstamus mas recientis, se dua: paraissu i nu paraisu. -El estremeñu, al nu prenuncial cumu sirbantis c/ç i z nu se dan chascus d’opusición fonulóhica entri paris de parabras cumu desisti en purtugués u francés: casa/caça, poisson/poison. En estremeñu la opusición está entri dental i sirbanti, nu ena sonoriá de la s: casa [káza] / caça [káθa]. Desti heitu, tantu el son [s] cumu el [z] son alufonus de /s/. -Sonorizacionis esporádicas de [s] entrevocálica a menú son el risurtau duna prenunciación descudiá i nu se tratan de restus meyevalis. -Dengún autol literáriu á arreparau nesta destinción ortugráfica, con ececión d'escrebioris los núclius darriba (ena palra el Rebollal s pa [s] i ss pa [z]). -Ena Gramática de Pablo Gonzálvez tapocu se há referéncia ni fonética ni ortugráfica a esti hechu. Namás Carlos Quiles hazi destinción ortugráfica i fonética enos sus opúsculus gramaticalis.

En fin, la comuniá es quien tenga la úrtima parabra, peru yo soi libri de eciil que ortografia gastal, i pol supuestu, si traucil la entrihazi u nu (i pa hazel las cosas mal, pos que lo haga otru). Better 15:48, 29 Eneru 2010 (UTC)

¿Alguien puede traducir esto de es:Pichilemu o simple:Pichilemu ? Gracias. --MisterWiki 21:35, 28 Eneru 2010 (UTC)

Wikimedia España[Editá'l códigu]

Hola a todos. Disculpad que no me exprese en extremeño, pero lo desconozco y prefiero no usar traductores automáticos. Como muchos ya sabréis, se está planteando (esta ves en serio) la creación de un capítulo local de la Fundación Wikimedia en España, para promocionar el conocimiento libre y los proyectos de Wikimedia, muy especialmente en las lenguas que se hablan en nuestro país. Sería genial que alguno de los usuarios activos en esta Wikipedia participaseis en el proceso, que está muy abierto a nuevas ideas. Por ejemplo, ahora se están planteando una red de wikiencuentros para coordinar los proyectos y hablar de cómo potenciar el trabajo local de los wikimedistas. Os dejo unos enlaces:

Esperamos vuestra participación. Todos somos necesarios en este proceso, --Lucien leGrey 10:34, 10 Hebreru 2010 (UTC)

Revisión definitiva de los Estatutos del Capítulo[Editá'l códigu]

Se ha terminado con la redacción definitiva de los estatutos del futuro capítulo español de la Fundación Wikimedia. Se ha pretendido realizar una redacción simple y lo suficientemente flexible para que no sea necesario modificarlos en una buena temporada. Algunos de los detalles del funcionamiento de la asociación se incluirán en el futuro Reglamento de Régimen Interno para facilitar su modificación, ya que ese documento no necesita ser presentado en el Registro de Asociaciones y nos ahorramos ese papeleo.

Esta versión de los estatutos se va a someter a la votación de todos los interesados para lo que se abre un período de votación del 28 de abril al 5 de mayo, ambos inclusive. Oportunamente se hará saber el link donde se puede votar. Se ruega encarecidamente a quienes deseen proponer textos, artículos o frases alternativas, que no las intercalen en el texto del borrador de Estatutos, para no hacerlo ilegible, y que trasladen sus propuestas a la discusión de la página.

Queda convocada una reunión para el día 8 de mayo de 2010 en Madrid, reunión a la que podrán asistir todos los interesados, pues en ella se procederá a la firma del Acta de Constitución. Se ruega a todos los interesados en firmar que acudan con sus DNI o identificaciones oficiales (Pasaporte o Carné de Conducir), a ser posible en vigor.

Cualquier duda o sugerencia puede realizarse en las páginas de meta o en la lista de correo. Saludos, Elisardojm, --79.148.121.98 12:49, 26 Abril 2010 (UTC)

P.D.: Pido disculpas a todos los usuarios por no poder redactar este mensaje en su lengua ya que no tengo ningún conocimiento de la misma.

2010 Fundraising Is Almost Here[Editá'l códigu]

Hello Wikipedians, I am Theo and I am working for the Wikimedia Foundation during the 2010 Fundraiser. My job is to be the liaison between your community and the Foundation. This year's fundraiser is intended to be a collaborative and global effort; we recognize that banner messages which may perform well in the United States don't necessarily translate well, or appeal to international audiences.

I'm contacting you as I am currently looking for translators who are willing to contribute to this project by helping translate and localize messages into different languages and suggesting messages that would appeal to your readers on the Fundraising Meta Page. We've started the setup on meta for both banner submission, statistical analysis, and grouping volunteers together.
Use the talk pages on meta, talk to your local communities, talk to others, talk to us, and add your feedback to the proposed messages as well! I look forward to working with you during this year's fundraiser. If someone could translate this message I would really appreciate it so that everyone is able to understand our goals and contribute to this year's campaign.
Theo (WMF) 19:50, 20 Otubri 2010 (UTC)