Gaborone
| Gaborone | ||
|---|---|---|
| Capital | ||
|
Prantilla:Montaje fotográfico | ||
|
Bandera | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Gaborone en Botsuana | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Gaborone en África | ||
| Coordenadas | 24°39′25″S 25°54′31″E / -24.656944444444, 25.908611111111 | |
| Entidad | Capital | |
| • País | Prantilla:Geodatos Botsuana | |
| • Distrito | Distrito Sudeste | |
| • Subdistrito | Gaborone | |
| Dirigentes | ||
| • Alcalde | Florence Shagwa[1] | |
| Superficii | ||
| • Total | 169 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 1014 m s. n. m. | |
| Puebración (2022[2]) | ||
| • Total | 246 325 hab. | |
| • Densidá | 1395,76 hab/km² | |
| • Metropolitana | 421 907 hab. | |
| Huso horario | Hora Central Africana y UTC+02:00 | |
| Prefijo telefónico | 00267 | |
| Sitio web oficial | ||
Gaborone (pron. AFI [χabʊˈrʊnɪ]) es la capital de Botsuana, con una puebración estimá de 246 325 (censu del 2022). Se localiza nel valli delos montis Kgale i Oodi, ena çona suroriental de Botsuana. Está a 15 quilómetrus dela raya con Sudáfrica i a 358 quilómetrus de Pretoria. Tamién es la capital alministrativa del destritu sudesti.
Ena ciá se topa la sei dela Comuniá de Desenvolvimiento d'África Austral; la organización fue fundá en 1980 col pesqui d'acrecel la cooperación económica delos sus biembrus i achical la dependència de Sudáfrica. En Gaborone se topa la Nuversidá de Botsuana.
Topónimu
[adital | adital cóigu]La parabra "Gaborone" rondamenti queri dicil "no s'ajusta mal" u "no es desegual".[5] La ciá fue antoncis llamada "Gaberones" polos primerus coloniçaoris uropeus.[6] Gaberones, un acurti de "Gaborone's Village", recibió el su nombri pol Xefi Gaborone delos Tlokwa,[7] cuya aldea (ogañu llamada Tlokweng) estaba al otru lau del ríu dendi el Gobiernu Camp, el nombri dela sei del gobiernu colonial. El moti, "GC", vien del nombri "Government Camp".[8] En 1890, Cecil John Rhodes escogió Gaberones pa tenel un huerdi colonial.[9] El huerdi fue onde Rhodes praneó el Jameson Raid.[6] La ciá cambió el su nombri de Gaberones a Gaborone en 1969.[10][11]
Estoria
[adital | adital cóigu]La ciá fue fundá alreol de 1890 pol Kgosi Gaborone, un xefi africanu. Dantis de 1969, la ciá era conocía como Gaberones. Gaberones reemplaçó a Mafeking como la capital de Bechuanalandia nel sigru 1965 [12]. Esta ciá estaba fueraparti de Bechuanalandia, nel que ogañu es una província de Sudáfrica, un arreglu delos prencepius del períodu colonial. Quandu el protectorau se independizó, Botsuana necesitaba una capital drentu del su territoriu. Se pensó qu'Lobatse sedríe capital, peru se decidió que era bien limitá, i qu'a la nueva capital se criaría junta Gaberones. El centru dela ciá fue construíu en tres añus, encruyendu la sei del parramentu, oficinas de gobiernu, una estación d'enerxía, un espital, escuelas, una estación de radiu, comisarías de policía, oficinas postalis i más de 1000 casas.

Las prebas muestran qu'á habíu abitantis a lo largu del Ríu Notwane duranti sigrus. Ena estoria más moerna, los Tlokwa abandonarun las cordilleras de Magaliesberg pa establecel-si ena çona enreol 1880, i llamarun ala puebración Moshaweng.
La puebración moerna solo fue fundá en 1964, endispués de qu'una decisión fuera tomá pa establecel una capital pa Botsuana, que se convirtió nun territoriu con autogobiernu en 1965, dantis de convertí-si nuna repúbrica con tora la endependéncia el 30 de setiembri de 1966.
En 1965, la capital del Protectorau de Bechuanalandia se movió dendi Mafeking a Gaberones.[13] Quandu Botsuana ganó la su endependéncia, Lobatse fue la primera escogencia como capital dela nación.[14] Nostanti, Lobatse se consideró mui limitá, i nel su lugal, una nueva ciá capital sedríe criá untu a Gaberones.[8] La ciá fue escogía por mé dela su cercanía a una huenti d'augua fresca, la su cercanía al ferrocarril a Pretoria, la su ubicación central entri las tribus del centru, i la su farta de relación con dessas tribus de d'alreol.[15]
La ciá fue praneá baxo los Prencipius de ciá xardín con abondus caminatus pa peatoni i espacius abiertos.[16] La construcción de Gaborone s'encetó a metá de 1964. Duranti la construcción dela ciá, el presidenti dela Gaberones Township Authority, Geoffrey Cornish, comparó el diseño dela ciá cun "vasu de brandi" colos d'oficinas del gobiernu ena basi del vaso i los negocius nel "mall", una franja de tierra que s'extiendi dendi la basi.[17]
La mayor parti dela puebración inicial fue construía en tres añus, como una puebración pequeña diseñá pa acohel a 20.000 pressonas – solo pa endispués desenvolver-si tras la endependéncia nuna ciá moerna. Los eificius ena Gaborone de dantis encruyin eificius dela semblea, oficinas gubernamentalis, una central elétrica, un espital, escuelas, una estación de radiu, una central telefónica, comisarías de policía, una oficina de correus, i más de 1.000 casas.[18] Como la puebración se construyó tan apressu, á habíu una entrada masiva de trabajaoris qu'habían construíu asentamientus ilegalis ena nueva çona de desenvolvimiento industrial del sul dela ciá. Estus asentamientus fuerun llamaus Naledi. Esti últimu términu rondamenti queri dicil "la estrella", peru tamién sedríe "baxo el cielu abierto" u "una comuniá que destaca dendi todas las demás". En 1971, por mé del crecimientu d'asentamientus ilegalis, el Conceyu de Gaborone i el Ministeriu de Gobiernu Local i Tierras estudiarun una çona llamada Bontleng, que contendríe viviendas pa bajus ingresus. Nostanti, Naledi entavía creció, i la demanda de vivienda fue mayor que nunca. En 1973, la Botswana Housing Corporation (BHC) construyó un "New Naledi" al otru lau dela carretera dendi el "Old Naledi". Los residentis de Old Naledi sedrían movíus a New Naledi. Nostanti, la demanda de vivienda aumentó otra vés; amás, alos residentis que se mudarun a New Naledi no les gustarun las casas. El polvoreu se resolvió en 1975 quandu Sir Seretse Khama, el presidenti de Botsuana, cambió la çona de Naledi dendi una çona industrial a una çona de viviendas pa bajus ingresus.[19]
El 30 de setiembri de 1966, Bechuanalandia se convirtió nel undécimu Dependéncia británica en África en convertí-si en endependienti. El primer alcaldi de Gaborone fue el Reverendu Derek Jones.[20] La vieja Gaberones se convirtió nun suburbiu dela nueva Gaborone, i ogañu es conocía como "the Village" (l'Aldea).[8]
A metá delos añus 80, Sudáfrica atacó Botsuana i realizó incursiones en Gaborone i otras puebraciones dela raya. El Atraqui a Gaborone resultó en dozi muertis.
Endispués delas Elecciones generalis de Botsuana de 1994, s'encetarun disturbius en Gaborone por mé del artu desempléu i otrus asuntus.[21]
Geografía
[adital | adital cóigu]

Gaborone está situau enas coordennás 24°39′29″S 25°54′44″E / -24.65806, 25.91222, entri los montis Kgale i Oodi, ena esquina sudesti de Botsuana, a unos 15 quilómetrus dela raya con Sudáfrica [22]. Gaborone es bañá pol ríu Notwane. La ciá se topa a una altitú de 1010 metrus sobri el nivel del mari.
Gaborone está arroeau polas ciais de Ramotswa al sudesti, Mogoditshane al nordesti, Mochudi al esti i Tlokweng al otru lau del ríu. La mayoría dellas son ciais dormitoriu de Gaborone. Los suburbius dela ciá encruyin Broadhurst, Gaborone West, The Village, Naledi [23] i New Canada. Phakalane, un barriu acomodau, se topa al norti delos lindis dela ciá [24].
Nel centru dela ciá se topa el centru comercial, financieru i turísticu de Gaborone, qu'alberga abondus bancus i centrus comercialis. Nel estremu oriental se topa el centru cívicu, col Pula Arch que conmemora la endependéncia de Botsuana. La Bolsa de valoris de Botsuana, el museu nacional, i el campus prencipal dela Nuversidá de Botsuana tamién se topan nel centru dela ciá.
Al ponienti está l'enclavi del Gobiernu. Esta área contién los eificius gubernamentalis, como la Semblea Nacional de Botsuana i el Ntlo ya Dikgosi. El eificiu del Archivu Nacional tamién se topa aquí.
Parquis i reservas naturalis
[adital | adital cóigu]
La presa de Gaborone se topa al sul dela ciá, polas carreteras Gaborone-Lobatse, i da augua tanto a Gaborone como a Lobatse. La presa es la más grande de Botsuana, escapás de sostenel 141 400 000 metrus cúbicus. Tamién s'está encetandu a comercializal-si con un área recreativa, l'estremu norti del embalsi está previstu pa convertil-si nun lugal d'entretenimientu llamau The Waterfront. Ai un club de yatis llamau Gaborone Yacht Club, tamién nel lau norti dela laguna. Alreol delas casas nel estremu sul del Club de Pesca Kalahari.
La reserva pal xuegu de Gaborone es de 600 ectáreas, el parqui se topa al esti dela ciá. El parqui fue construíu en 1988 i ogañu es el terceru más activu de Botsuana. Exemplus d'animalis del parqui son el impala, kudu, avestruz, ñu, cebra, orix, antílope, gacela i jabalí. El parqui es famosu pola su oservación de páxarus ya qu'a la su variiedá encruyi a la Culebrera, boubou, calamón, el martín pescaol i el cálao.
La colina Kgale se topa a unos cuántus centenaris de metrus dela ciá. La colina es conocía como el Gigante Dormíu i es de 1.287 metrus. Ai tres caminus desferentis pa allegal ala cima, polo común se tarda dos oras.
La Reserva Natural de Mokolodi es una reserva de 30 quilómetrus quadraus que se crió en 1994. Se topa a 12 quilómetrus al sul de Gaborone. Ai muchas especis desferentis d'animalis que se topan nel parqui, como jabalís, steenbok, kudus, cebras, jirafas, eland común, avestrucis, ipopótamus i rinocerontis. El parqui contribuyi con proyeutus pala vida silvestri en Botsuana, qu'encruyin: la reintroducción del rinoceronte brancu i la reubicación delos problemáticus guepardus. Mokolodi tamién lleva un Centru d'Educación que deprendi alos zagalis alreol delos proyeutus de conservación.
Somarelang Tikologo es una ONG medioambiental basá enos abitantis alojaus nel enteriol del parqui ecológicu nel centru de Gaborone. El pesqui dela organización es promoviel la protección sostenibli del mediu ambienti por mé dela educación, la demostración i el fomentu delas mejoris práuticas ena pranificación del mediu ambienti, la conservación de recursus i la gestión de resuridus en Botsuana. El parqui fue inaugurau oficialmenti pol ministru de Botsuana de Mediu Ambienti, Vida Silvestri i Turismu el 27 de febreru de 2009. El parqui cuenta con un parqui de xuegu pa qu'elos zagalis jueguin mientis tol día, un uertu ecológicu dela comuniá, un centru de reciclaxi, i una tienda ondi se puein compral produtus fechus de materialis reciclaus [25].
Climi
[adital | adital cóigu]Gaborone teni un climi semiárida calienti (BSh ena clasificación climática de Köppen). La mayor parti del añu, Gaborone es mu soliau, con vranus polo común calientis. Los vranus con pocas precipitacionis son más cálidus qu'elos vranus con lluvias regularis. Si ai una seca, las temperaturas más artas del añu son de continu en eneru u febreru. Si ai precipitacionis normalis, las temperaturas más artas son polo común en otubri, xustu dantis de qu'encetin las lluvias. Durante el enviernu, los días son cálidus, i las nuechis frías [26].
| Mes | Jen. | Feb. | Mar. | Abr. | May. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Out. | Nov. | Diz. | Anual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. máx. rexistrá (°C) | 39.4 | 40.0 | 38.9 | 36.7 | 32.8 | 28.9 | 28.3 | 32.8 | 39.4 | 37.8 | 40.0 | 39.4 | 40.0 |
| Temp. máx. media (°C) | 32.7 | 32.1 | 30.8 | 28.4 | 25.6 | 23.1 | 22.9 | 26.2 | 30.0 | 32.0 | 32.3 | 32.5 | 29.1 |
| Temp. media (°C) | 25.7 | 25.2 | 23.7 | 20.6 | 16.8 | 13.7 | 13.5 | 16.9 | 21.2 | 24.0 | 24.7 | 25.3 | 20.9 |
| Temp. mín. media (°C) | 19.7 | 19.3 | 17.4 | 13.5 | 8.3 | 5.0 | 4.4 | 7.5 | 12.3 | 16.3 | 17.7 | 18.8 | 13.4 |
| Temp. mín. rexistrá (°C) | 13.9 | 12.8 | 11.1 | 0.0 | -1.1 | -1.1 | -2.2 | 0.0 | 5.0 | 7.2 | 7.8 | 11.1 | -2.2 |
| Precipitación total (mm) | 42.5 | 30.2 | 20.9 | 12.9 | 8.4 | 10.2 | 0.4 | 4.8 | 6.1 | 23.1 | 48.5 | 69.9 | |
| Días de precipitación (≥ 0,1 mm) | 6 | 5 | 5 | 3 | 2 | 1 | 1 | 1 | 2 | 4 | 5 | 6 | 41 |
| Fontis: African Regional Climate Centre — «Precipitation and temperature reference climatologies: Seretse Khama International Airport» (accessu 19-01-2016); Weatherbase — «Historical Weather for Gaborone, Botswana» (récords). | |||||||||||||
Demografía
[adital | adital cóigu]La puebración, sigún el censu de 2022, es de 246.325. Ai 118.727 ombris i 127.598 mugeris ena ciá. Ai 58.476 ogaris en Gaborone [27]. En 2001, el tamañu mediu delos ogaris era de 3,11 pressonas. La ciá de Gaborone alberga a más del 10% dela puebración de Botsuana. Ábate la metá delos ciaunus de Botsuana vivin drentu delos 100 quilómetrus (62 millas) de Gaborone.
El crecimiento puebracional de Gaborone es de 3.4%, el más artu del país. Esto es asimplismenti polque la ciá cuenta con una infraestructura más desenvolvía, polo qu'es más abitable [28]. Gaborone es una delas ciais de mayor crecimiento nel mundu. Gran parti del crecimiento se basa ena redi de migración del restu de Botsuana.
El índice de masculinidá en Gaborone es de 96.3, lo que senifica qu'ai 963 ombris por cada 1000 mugeris [29]. La mayoría delos matrimoñus en Botsuana son registraus en Gaborone; el 15% de tolos matrimoñus nel país se registrarun ena ciá en 2007 [30]. En promediu, ai 3,3 pressonas por familia en Gaborone. Este es un númeru baxu en comparanza col restu de Botsuana [31].
Infraestructura
[adital | adital cóigu]Gaborone es una delas ciais que más apressu crecin en África. El crecimientu de Gaborone, especialmenti el suburbanu, á causau qu'una gran parti delas tierras de cautivu d’alreol dela ciá haigan síu asorbías pola ciá. Una gran parti dela comida pa Gaborone vien del norti dela ciá con algunas fincas más pequeñas nel estremu sul. [35]
El centru dela ciá se praneó pa sel funcionalista, con importantis eificius diseñaus i construíus nel estilu dela Arquitetura moerna. La ciá está rodeá por eificius más pequeñus. El destritu central de negocius (CBD) dela ciá entavía está en construcción, assin que quandu se palra del centru, rondamenti se refierun alas çonas del Main Mall i el Enclavi del Gobiernu onde se topan de normal eificius artus. El Main Mall, una çona comercial i de compras sin coches, va nuna direción esti-ponienti cola Semblea Nacional i l'Enclavi del Gobiernu nel estremu ponienti i el comprexu del Conceyu dela Ciá de Gaborone nel estremu esti.
El CBD de Gaborone es la sei del muevo Square Mall, The Tower, la nueva sei dela SADC, el Tribunal Industrial, un tribunal especialmenti pal polvoreu de disputas de comerciu, i el Monumentu delos Tres Dikgosi, un lugal señalau conas estatuas de Khama III, Sebele I, i Bathoen I, tres dikgosi, u xefis, que viaxarun al Reinu Uníu pa establecel el Protectorau de Bechuanalandia desapartau de Rodesia del Sul (ogañu Zimbabue) u dela Colonia del Cabu (ogañu Sudáfrica). El monumentu fue inaugurau el 29 de setiembri de 2005. Inque las estatuas representan figuras estóricas famosas, á habíu ciertu polvoreu pol costu dela construcción, P12.000.000 (unes 1,7 millonis de dólares, 1,4 millonis d'euros, u 1,1 millonis de libras en juñu de 2010), i pola empresa de construcción, la norcoreana Mansudae Overseas Projects, que punxo la fecha d'inscripción marrá. Otrus eificius en construcción nel CBD encruyin el Holiday Inn Gaborone, espaciu minorista, i espaciu d'oficinas.
Servicius púbricos
[adital | adital cóigu]La ciá saca la mayoría dela su augua del depósito hormau pola Presa de Gaborone nel lau sudesti dela ciá, lo que á facilitau el crecimientu. La ciá de Gaborone se construyó prencipalmenti como una puebración pequeña, assin que la Presa de Gaborone tuvu que sel construía pa dral augua a tós los sus ciaunus.
Dendi 2007 ata 2008, s'vendierun 23.963.000 m³ d'augua en Gaborone. El seltor del gobiernu mercó la mayor parti del augua, 11.359.000 m³. Se mercarun 8.564.000 m³ d'augua pal usu domésticu, i 4.040.000 m³ d'augua fuerun mercaus polos seltores comercial i industrial. En 2008, la ciá de Gaborone consumió 25.657.363 kl d'augua, i el consumu d'augua por pressona fue de 0,184 m³ por pessona al añu, la tasa más baja dendi 1999.
Gaborone teni algunas delas tarifas d'augua más artas nel país por mé delos artus gastus de trasporti i el artu consumu d'augua. Las artas tarifas tamién puein sel debías al efetu de qu'una parti del suministru d'augua de Gaborone es importá dendi la Presa de Letsibogo.
El pH mediu del augua ena Presa de Gaborone es de 7,95 en Hebreru de 2006. La concentración de calciu nel depósito fue de 14,87 miligramos por litru dendi abril de 2001 ata abostu de 2006. Duranti el mesmu periodu, la concentración de carbonatu de calciu (CaCO₃) fue de 57,73 miligramos por litru, un poquinu pol dencima dela concentración ideal de Botsuana, lo que queri dicil qu'el augua es augua dura. Tamién duranti el mesmu periodu, la concentración de cloruru fue de 6,44 mg/l, la de fluoruru fue de 0,54 mg/l, la de potasiu fue de 6,72 mg/l, i la de sodiu fue de 10,76 mg/l.
Lugaris de cultu
[adital | adital cóigu]La ciá teni varios lugaris de cultu, como la Catedral de Cristu Rei [36] [37], Hindu Hall, assin como un gurdwara i varias mezquitas (Musurmanas).
Centrus de salú
[adital | adital cóigu]La Sociedá dela Crús Roxa de Botswana, establecía en 1968, teni la su sei en Gaborone. El Espital Princess Marina es el prencipal espital de referencia en Gaborone i alberga 500 camas [38]. Tamién está el Espital Privau de Gaborone i el Espital Privau de Sidilega, tolos en funcionamientu ena ciá de Gaborone. La Asociación del Cáncer de Botswana es una organización no gubernamental voluntaria establecía como fideicomisu en 1998. La asociación es un proveeol punteru de servicius que complementa los servicius dessistentis por mé dela provisión de programas de promoción dela salú i prevención del cáncer, facilitandu l'atacu alos servicius de salú palos pacientis con cáncer i ofreciendu apoyu i asesoramientu alos afetaus. La su sei está en Ditlhakore Way, Extension 12, Gaborone.
VIH/sida
[adital | adital cóigu]El sida es un problema bien seriu en Gaborone. 17.773 ciaunus de Gaborone, el 17,1% dela puebración total de Gaborone, han dau positivu ena preba del VIH. Ai una mayor prevaléncia del VIH entri las mugeris; El 20,5% delas mugeris han dau positivu frenti al 13,6% delos ombris. La puebración entri 45 i 49 añus d'edá es la más propensa a tenel sida cun 35,4% delos residentis en dessu grupu d'edá dandu positivu.
La educación sobri el VIH/sida es estensa en Gaborone. Nostanti, un estuyu de 2008 muestra qu'el 14,5 % delos residentis de Gaborone entri 10 i 64 añus qu'han oíu palral del VIH/sida cree qu'el VIH se puei transmitir por mé dela brujería, i el 31,3 % delos residentis cree qu'el VIH se puei transmitir por mé delas picaduras de mosquitus.
Política
[adital | adital cóigu]
Gaborone es controlau pol Ayuntamientu de Gaborone, se componi de 35 consejerus que representan alos barrios de Gaborone. La Lei de municipios por mandatus es la estrutura delos gobiernos localis en Botsuana. Debido a qu'Botsuana es un Estau unitariu, el poel delos consejos localis se delegan a ábitu nacional. El Ministeriu de Gobiernu Local, Tierra i Vivienda teni una gran riga ena contra d'escogencia de pessonal i formación, presupuestus i pranificación del desenvolvimiento. [39]
Gaborone es el centru políticu de Botsuana. La mayoría delos eificius gubernamentalis se topan al ponienti dela alameda prencipal, ena çona conocía como l'Enclavi del gobiernu, está hormau pola Semblea Nacional de Botsuana, el Ntlo ya Dikgosi, el Archivu Nacional, el Departamentu d'Impuestus i Cámaras de construcción del procuraol general, i el Ministeriu de Salú. Cerca dela entrá del eificiu del parramentu, ai una estatua de Sir Seretse Khama, primer presidenti de Botsuana, assin como un monumentu dedicau alos trescientos indígenas que fuerun asesinaus dendi 1939 ata 1945. Otru monumentu rindi omenaxi alas fuerças de Defensa de Botsuana, dedicá alos soldaus que murierun ena guerra de Bush Rhodesian.
La Academia Enternacional de Aplicación dela Lei (ILEA) fue criá el 24 de xunetu de 2000 en Gaborone. La academia sedríe escapás de capacital alos mandatarius delos países dela Comuniá pal Desenvolvimiento del África Meridional (SADC). [40]
Educación
[adital | adital cóigu]
Ai más pressonas qu'han ganau un títulu u títulus de postgrau en Gaborone qu'en qualquiera otru lugal en Botsuana. El 70,9% dela puebración de Gaborone teni al menos la educación secundaria, i el 2,6% dela puebración de Gaborone nunca á iu ala escuela. [41]
El campus prencipal dela Nuversidá de Botsuana, fue estableciu en 1982, i está nel lau esti dela ciá. Otras son la Nuversidá Limkokwing de Tecnología Creativa, que tamién teni un campus en Gaborone.
La Escuela de Contabiliá de Botsuana abasteci alos estudiantis de contabiliá. La Escuela Técnica de Gaborone, el Colexu Boitekanelo, i la Escuela d'agricultura de Botsuana, están situaus a unos 15 quilómetrus del centru dela ciá, i tamién se topa en Gaborone. La Escuela dela Lei Universal de Gaborone, fue inaugurau en 2006, i teni el su campus prencipal en Gaborone, la nuversidá celebró la su primera graduación en 2010 i fue el su primer grupu de graduaus. [42]
Coltura
[adital | adital cóigu]El Museu Nacional de Gaborone, encruyi una galería d'arti i se topa al norponienti del centru comercial dela capital. El museu abrió las sus puertas en 1968, teni muchas piezas d'artesanía tradicional i obras d'arti d'artistas localis, el museu cuenta con pinturas originalis de Thomas Baines i Lucas Sithole, el museu tamién aporta a artistas de Botsuana, col concursu d'arti pala infancia i el Thapong International Aartist Workshop. Ena ciá ai una esposición sobri los bosquimanos, los primerus abitantis del sul d'África. El Xardín Botánicu Nacional (Botsuana) se abrió el 2 de noviembri de 2007, el xardín fue construíu pa protegel la vida delas valiosas prantas indígenas de Botsuana, el 90% del total d'especis de prantas son nativas de Botsuana.
El Festival Maitisong se encetó en 1987 i se celebra cada añu durante siete días ena última semana de marçu u la primera semana d'abril. El festival ofrece conciertos al airi libri, obras de teatru i películas en diversos espacius dela ciá.
Mi Sueñu Africanu es un concursu d'artis escénicas, se celebra cada añu nel Centru de Convencionis Enternacionalis de Gaborone. El espetáculu cuenta prencipalmenti con bailotis i músicos.
La serie de llibrus de detectives Agencia de Señoras N.º 1, se ambienta en Gaborone. La serie está escrita pol Alexander McCall Smith. Los llibrus tratan sobri la primera detective privau en Botsuana Precious Ramotswe, i los misterius qu'ella resuelvi.
Economía
[adital | adital cóigu]
Gaborone es el centru económicu de Botsuana, es la sei d'importantis instituciones financieras como el Bancu de Botsuana, Gaborone Bank, BancABC, i la Bolsa de Botsuana que se topa nel centru, assin como la sei de Air Botswana, Consumer Watchdog, Botswana Telecommunications Corporation, i Debswana. La estracción de diamantis se realiza juntamenti entri De Beers i el gobiernu de Botsuana. La Comuniá pal Desenvolvimiento d'África Meridional (SADC) teni la su sei en Gaborone, la organización fue hormá en 1980, los sus pesquis eran acrecel la cooperación económica entri los sus biembrus i achical la su dependéncia de Sudáfrica. [43]
Varias empresas enternacionalis han invertíu ena ciá: Hyundai, IBM, Daewoo, Volvo, Owens -Corning i Siemens. Orapa House, es propiedá de Debswana, clasifica i valora los diamantis estraídus. Orapa House está ubicau ena intersección de Khama Crescent i Nelson Mandela Drive, teni un diseño únicu d'arquitetura que pirmiti qu'a la cantidá perfecta de lús indireuta del sol brilli por mé delas ventanas, col fin de clasificar con precisión los diamantis. [44] Ena ciá se procedi la Conferencia de Botsuana, que se celebra añalmenti nel Centru Enternacional de Conferencias de Gaborone.
La tasa de desempléu en Gaborone era del 11,7% en 2008. [45] El 19,7 % dela puebración en Gaborone se emplea nel seltor financieru. Sigún dadus del 2011, Gaborone teni el 195.º mayor costu de vida pa expatriaus nel mundu, en 2010 estaba pol dencima de 203.º. Gaborone es la quarta ciá más barata palos expatriaus en África, allegandu pol dencima de Addis Abeba (Etiopía), Kampala (Uganda) i Windhoek (Namibia). [46]
Tresporti
[adital | adital cóigu]Ferrocarrilis
[adital | adital cóigu]El ferrocarril que sirvió pal propósitu de fundación dela ciá acontina siendu importanti, partiendo la ciá nuna direción norti-sul.[7] Botswana Railways opera una línia que va dendi Ciá del Cabu ata Harare por mé de Bulawayo. La estación de tren en Gaborone está asitiá al sul del Palaciu del Parlamentu nel centru dela ciá.[47] La línia para enas siguientis ciais en i cerca de Botsuana: Ramatlabama ena raya con Sudáfrica, Lobatse, Gaborone, Palapye, Serule, Francistown, Ramokgwebana, i Plumtree, Zimbabue.[48] La línia se convirtió nuna línia solo de carga el 1 d'abril de 2009, peru los servicius de passageirus se d’enprencipiarun de muevo a prencipius de 2016.[49]
Aeropuertus
[adital | adital cóigu]L’Aeropuertu Internacional Sir Seretse Khama (códigu OACI: FBSK [50] códigu IATA: GBE [50]) s'alcuentra a 25 km al norti dela ciá i en 2018 teni vuelus a Ciá del Cabu, Johannesburgu, Durban, Addis Abeba i varius destinus nacionalis.[51] Es la sei de Air Botswana, la línia aérea nacional de Botsuana.
En 2008, l’Aeropuertu Internacional Sir Seretse Khama muvió 15.844 aviones, siendu el segundu tras l’Aeropuertu de Maun (códigu OACI: FMBN [52] códigu IATA: MUB [52]). El tránsitu áereu en Gaborone á descrecíu dendi 2006. Nostanti, Gaborone teni el mayor tránsitu de passageirus pol airi, representandu el 51,6% de tós los muvimientus de passageirus en Botsuana. Los passageirus internacionalis suman un total de 244.073 mientris qu'el muvimientu de passageirus nacionalis llega a los 333.390.[53] La terminal del Aeropuertu Internacional de Gaborone fue reconstruía nuna terminal moerna en 2010.
Carreteras
[adital | adital cóigu]
Las carreteras prencipalis en i alreol de Gaborone encruyin la Carretera Trans-Kalahari, la Carretera A1, la Carretera A10 i la Carretera de El Cairo a Ciudad del Cabo. Ai cinco carreteras emportantis en Gaborone que van a Lobatse, Kanye, Molepolole, Francistown por mé de Mochudi, i Tlokweng.[54]
Tresporti púbricu
[adital | adital cóigu]El tresporti púbricu ena ciá es por un regul fiabri, si se compara con otras grandis ciais africanas. Las kombis (furgonetas pequeñas) i taxis recorrin las rutas drentu dela ciá, mientris que los otobusis sirvin alas aldeas d'alreol i otras puebraciones de Botsuana.[7]
Tránsitu privau
[adital | adital cóigu]Gaborone teni varias estaciones de licencia de vehículos. En 2008 se registrarun en Gaborone 15.538 muevus vehículus de motor privaus, lo que representa el 46,5% del total de muevus registrus de vehículos de Botsuana, delos cualis 8.440 fuerun coches de passageirus, 440 fuerun minibuses, 204 fuerun motocicletas i 181 fuerun tratoris. El total á aumentau dendi los 12.690 muevus registrus de vehículos en 2007. Gaborone tamién teni el mayor númeru de renovacionis de registrus de vehículos con 73.206 en 2008.[53]
Meyus de comunicación
[adital | adital cóigu]Los periódicos espubricaus en Gaborone encruyin Mmegi, The Botswana Gazette, The Monitor, Midweek Sun, The Patriot on Sunday, Sunday Standard, i The Voice. Las revistas espubricás son Lapologa, Peolwane, Kutwlano entri otras.
La estación de radiu Yarona FM emiti dendi Gaborone; la su frecuencia en Gaborone es 106.6 FM. Otra pequeña estación de radiu local en Gaborone es Gabz FM, dambas dos con Duma FM i Yarona FM. [55] El 86,6% delos hogares de Gaborone tenin una radiu que funciona.
Dantis de 2000, los residentis de Gaborone recibían la programación de televisión dendi BOP TV en Mahikeng por mé dun trasmisior repetiol nel picu de Kgale Hill. [56] Ogañu, la Gaborone Broadcasting Company i Botswana TV ofrecen programación de televisión pa Gaborone. El 78,7% delos hogares en Gaborone tenin una televisión que funciona. Otrus canalis localis con sei en Gaborone son Now TV, Khuduga HD, Access TV i Maru TV.
El 93,7% delos hogares en Gaborone tenin un teléfanu móvil.
Deporti
[adital | adital cóigu]Ai una tupa de estadius de fúrbul situaus en Gaborone i alreol d’élla. Estus encruyin el Estadiu SSKB, el Estadiu Mochudi, i el Estadiu Nacional de Botsuana. Tamién ai una tupa d'equipus de fúrbul que representan a Gaborone, qu'encruyin, entri otrus, al Botswana Defence Force XI, Gaborone United, Police XI, Township Rollers i Uniao Flamengo Santos FC, que teni la su basi ena cercana Gabane; tós ellus han xugau ena Liga Menuda de Botsuana. La Selección nacional de fúrbul de Botsuana xuga nel Estadiu Nacional, peru nunca s'á clasificau pal Mundial de la FIFA, inque ogañu se clasificaron pala Copa Africana de Nacionis, celebrá en Gabón en eneru de 2012.
La Asociación de Cricket de Botsuana, el cuerpu de gobiernu del cricket en Botsuana, teni la su sei en Gaborone. Ai dos Óvalus onde se xuga al cricket ena ciá.
La Steinmetz Gaborone Marathon, la segunda maratón en Botsuana, se celebró pola primera vés el 18 d'abril de 2010. El caminu s'encetó nel Phakalane Golf Estate en Phakalane, al norti dela ciá, i pasó por Gaborone, pasandu pol Eificiu dela Semblea Nacional. La maratón, que fue cancelá en 2011, s'á celebrau añalmenti dendi 2012. [57]
Celebridais
[adital | adital cóigu]Alec Campbell, arqueólogu i curaol de museus.
Kgosi Gaborone, xefi del puebru tsuana, la ciá debi el su nombri a él.
Mpule Kwelagobe, Miss Universu 1999.
Emma Wareus, Primera finalista en Miss Mundu 2010.
Sumaiyah Marope, Miss Botsuana 2009.
Matsieng, grupu de música tradicional, hormau en Gaborone.
Thamsanga Mnyele fue biembru del Congresu Nacional Africanu i artista.
Dirang Moloi, biembru del equipu nacional de fúrbul de Botsuana.
Joel Mogorosi, xugaol de fúrbul.
Vernon Nkadimeng, biembru del Congresu Nacional Africanu, murió en Gaborone pol parti dela policía del apartheid.
Abednico Powell, xugaol de fúrbul.
Dipsy Selolwane, xugaol de fúrbul.
Bonifacio Tshosa Setlalekgosi, obispu católicu dela diócesis de Gaborone, i de Botsuana dendi 1981.
Alister Walker, xugaol de squash.
Galería
[adital | adital cóigu]-
Vistia dela calli untu al Main Mall.
-
Vagón de Rhodesia Railways nel Museu Nacional.
-
Vistia dendi el monti Kgale.
-
Presa de Gaborone.
-
Torris iTowers de Gaborone, Botsuana.
-
Templu hindú de Gaborone.
-
Mesquita de Gaborone.
-
Destritu central de negocius (CBD).
-
Muevas construccionis.
-
Vistia dendi el pisu d'un restauranti.
-
Muevu destritu de negocius.
-
Aeropuertu SSKI.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Keoreng, Ephraim (5 de octubre de 2011). New Gaborone Mayor seeks power to hire and fire 28 (148). Gaborone, Botswana: Mmegi Online. Archivado desde el original el 4 de noviembri de 2011. Consultado el 9 de octubre de 2011.
- ↑ «The Population of Towns, Villages and Associated Localities» (PDF). 2011 Population and Housing Census. Gaborone: Statistics Botswana. junio de 2012. Archivado desde el original el 14 de junio de 2012. Consultado el 14 de junio de 2012.
- ↑ timeanddate.com
- ↑ Botswana Telecommunications Authority (11 de septiembre de 2009). «Botswana (country code +267)» (DOC). National Numbering Plans (International Telecommunication Union). Archivado desde el original el 27 de diciembre de 2009. Consultado el 27 de diciembre de 2009.
- ↑ Travel Companion – Southern Botswana
- ↑ 6,0 6,1 Botswana & Namibia
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasseth - ↑ 8,0 8,1 8,2 History of Gaborone
- ↑ African cities- Gaborone History
- ↑ Regions Given New Spelling
- ↑ Britannica, Gaborone
- ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 113
- ↑ Capital Cities around the World
- ↑ Settlements in Botswan
- ↑ Botswana and Its People
- ↑ From understanding to action
- ↑ Capital City Being Built On Virgin Soil
- ↑ The Unsustainable urban growth of Gaborone City, Botswana
- ↑ Old Naledi, the village becomes a town
- ↑ Our Heritage
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasbotswana - ↑ Seth, Willie, Botswana and Its People
- ↑ seth
- ↑ Phakalane Properties, Gaborone Information – Phakalane Properties, Botswana
- ↑ Somarelang Tikologo (Environment Watch Botswana) (en inglés)
- ↑ Bauer, Carl, Climate, Energy Efficiency and Energy Conservation in the Building Sector in Botswana
- ↑ Central Statistics Office, Table 1.1: Population by sex and census districts (1991 And 2001)
- ↑ Central Statistics Office, 2001 POPULATION CENSUS ATLAS: BOTSWANA
- ↑ 2011Census
- ↑ A. N. Majelantle, MARRIAGE STATISTICS 2007
- ↑ Central Statistics Office, BOTSWANA DEMOGRAPHIC SURVEY 2006
- ↑ BOTSWANA STATISTICAL YEAR BOOK 2010
- ↑ 2011Census
- ↑ demo
- ↑ Incorporating Urban Agriculture In Gaborone City Planning
- ↑ Cheney, David M., Gaborone (Diocese)
- ↑ Diocese of Gaborone, Botswana
- ↑ Princess Marina Hospital improvements – VelaVKE
- ↑ Ayuntamientu de Gaborone (en inglés)
- ↑ Estoria de ILEA en Gaborone
- ↑ Dadus dela educación en Gaborone (en inglés)
- ↑ Gaborone University College of Law (en inglés)
- ↑ Comuniá de Desenvolvimiento del África Meridional
- ↑ African cities- Gaborone Culture
- ↑ Tasa de desempléu en Gaborone. (en inglés)
- ↑ Worldwide Cost of Living survey 2011 – city ranking
- ↑ Gaborone City map
- ↑ Botswana Railway Network
- ↑ Termination of Botswana Railways' Passenger Service
- ↑ 50,0 50,1 Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasSSKA - ↑ Domestic & international airline routes map
- ↑ 52,0 52,1 Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasFMBN - ↑ 53,0 53,1 Botswana transport statistics – 2008
- ↑ Road network map
- ↑ Culture and customs of Botswana
- ↑ Culture and customs of Botswana
- ↑ Gaborone City Marathon
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]Gaborone - Turismu de Botsuana (en inglés)
- Páginas con argumentos formatnum no numéricos
- Páginas con errores en las referencias
- Wikipedia:Artículos con datos por trasladar a Wikidata
- Wikipedia:Artículos con datos locales
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en noruego (bokmål)
- Wikipedia:Artículos con ficha sin actualizar
- Páginas con atijus rotus a archivus
