Ir al contenido

Garvín

Garvín
Entidad subnacional


Escudo


Ubicación de Garvín
Coordenadas 39°43′11″N 5°20′47″O / 39.7197146, -5.3464648
Capital Garvín
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 38,27 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Puebración (2024)  
 • Total 94 hab.
 • Densidá 2,46 hab/km²
Código postal 10333[1]

Garvín (tamién Garvín dela Jara) es un monecipiu i localidá española dela provincia de Caçris, ena comunidá utónoma d'Estremaúra. El términu monecipal tiene una puebración de 94 abitantis en 2024.

Dendi la su reconquista alos musulmanis perteneció al conceju de Talavera dela Reina, estandu Garvín entegrau ena provincia de Toleu i nel partíu judicial de Talavera ata la redivisión provincial de 1833, añu en que passa a formal parti d’Estremaura. Ala caída del Antiguu Régimen la localiá se constituyi en monicipiu constitucional, entoncis conociu cumu Garbín, ena región d’Estremaura. Dendi 1834 queó entegrau nel partiu judicial de Navalmoral dela Mata.[2] Nel censu de 1842 contaba con 40 lugaris i 219 vecinus.[3]

Hazia mediaus del XIX, el lugal tenía contabilizá una puebración de 219 abitantis.Prantilla:Sfn Apaici descritu nel ochavu volumin del Diccionario geográficu-estadísticu-estóricu d'España i las sus posesionis d'Ultramar de Pascual Madoz dela siguienti manera:

CABAÑAS: l. con ayunt. dela prov., aud. terr., c. g. i dióc. de Zaragoza (5 leg.), part. jud. i adm. de rent. dela Almunia (7): sit. en llanu, combatíu principalmenti polos vientus del N.; goça dun clima saludabli, siendu las enfermedais que más comúnmenti se paecin las intermitentis. Tien 100 casas i una d’ayunt. distribuyías en varias callis; una escuela de primeras letras concurría prr 12 discípulus i dotá con 22 cahicis de trigu, debiendu el maestru servil la secretaría d’ayunt., i una igl. (San Ildefonso) aneja dela parr. de Figueruelas: los vec. se surtin pa bebel delas aguas de varias huntis que brotan en el térm.: el qual confina pol N. col de Remolinos; pol E. col de Figueruelas; pol S. col de Alcalá, i pol O. col de Alagon. El terrenu es güenu i fértil; lo cruça el r. Ebro, que tien pa el su pasu una barca; inque nu se fertiliça conas sus aguas, ai sin embargu tierras de regadiu que recibin esti beneficiu delas del Jalón i canal d’Aragón, pol meyu d’acequias que las conducin delos térm. delos puebrus inmediatus; á la parti del N. ai montis puebraus de romeru i en ellus se crian yerbas de pasti: careci d’arbolaus i solu tien argun plantíu d’olivus. caminos: cruça el térm. el que dendi Zaragoza conduci á Navarra; los demás son localis i tous se hallan en mal estau. correos: se recibin dela adm. dela v. de Alagon sin que tengan dia fiju d’entrà ni salía. prod.: trigu, cebá, aceiti, judías i otras legumbris i hortalizas; cria ganau lanar i vacunu, caça d’ánadis i codornicis, perdicis i conejus, i pesca d’anguilas, madrillas i barbos. Nu ejercin denguna classi d’ind. i el comerci se reduci á la esportación d’argunas delas sus prod. é importación ó pol cambiu delos art. que hacin halla. puebl.: 57 vec., 271 alm. cap. prod.: 543,200 rs. imp. 32,100. contr.: 7,697 rs. 28 mrs.

Demografía

[Edital | Editá'l códigu]

Tien un ária de 38,27 km² con una puebración de 97 abitantis i una densidá de 2,53 ab./km². Sigún datus del INE, en el añu 1900 Garvín era el 4º monicipiu con mayol densidá de puebración dela provincia de Caçris (137,4 ab./km²). La atual densidá de puebración (2,53 ab./km²) lo sitúa cumu el décimu con menus densidá de puebración dela provincia.

Ogañu cuenta cuna puebración de 94 abitantis en 2024.

Gráfica de evolución demográfica de Garvín[4] entre 1842 y 2021

     Población de derecho sigún los censos de puebración del INE.     Población de hecho sigún los censos de puebración del INE.

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]

Bibliografía

[Edital | Editá'l códigu]

Madoz, Pascual (1847). «Garvin». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar VIII. Madrid. Wikidata Q115624375.