Ir al contenido

Ge'ez

Dendi Güiquipeya
Ge'ez
Lɨsanæ Gɨʕɨz
Palrantis Luenga litúlgica
Familia

Afroasiática
  Semíticu
    Semíticu meriyonal
      Etiópicu
        Etiópicu setentrional

          Ge'ez
Escreviúra alfabeto etíope
Códigus / Cóigus
ISO 639-2 gez
ISO 639-3 gez

Mosaicu del Consulau d'Etiopía en Jerusalén. Inscrición en ge'ez: "El León de Judá á runchíu".
Génesis 29.11–16 en ge'ez.

El 'ge'ez (ግዕዝ, AFI Prantilla:Audio-IPA) es una luenga desapaicía que pretenci al grupu delas luengas semíticas meriyonalis. Se palrava ena Antigüedá nel Reinu d'Aksum, nel norti dela ogañu Etiopia. La Biblia fue traucía a esti idioma nel sigru IV, i duranti abondus sigrus, endispués de que dejàra de sel luenga viva gastá ena comunicación cotidiana, acontinó siendu l’idioma oficial dela Corti Imperial d'Etiopía.

El ge'ez acontina siendu la luenga litúlgica dela Ilesia ortodoxa etíopi, Ilesia ortodoxa d'Eritrea, Ilesia católica etíopi, Ilesia católica eritrea i la comunidá judía Beta Israel. S'estudia en tolos monasterius i seminarius delas ilesias católicas i ortodoxas d'Etiopía i d'Eritrea, del mesmu mou qu’el latín es deprendíu i gastau pol cleru católicu de ritu latinu. Assinmesmu, el ge'ez fue, ata meyaus del sigru XIX, la prencipal luenga almenistrativa, legal i literaria d'Etiopía (antoci llamá Abisinia). Nesti sentíu, el su gastu comu lingua franca entri las diversas etnias del Imperiu Etíopi tamién es comparabli col gastu del latín ena Uropa meyeval.

Los idiomas moernus más emportantis que desciendin del ge'ez son el tigriña (l’idioma más palrau en Eritrea i ena región etíopi de Tigray) i el tigré. Otras luengas comu l’amáricu (idioma nacional d'Etiopía) o el gurage (guraguiña, la palra semítica más austral d'Etiopía) están estrechamenti relacionaus con él, inque no son descendientis diretus del ge'ez.

El ge'ez s'escrevi cola mesma abugida qu'acontina gastándu-se ogañu pa tolos idiomas descendientis del ge'ez, encluyíus los tres arriba mentaus.

Una delas series del Corpus Scriptorum Christianorum Orientalium está específicamenti dedicá ala literatura cristiana oriental escrevía en ge'ez (Scriptores Aethiopici).

Estoria i literatura

[adital | adital cóigu]

Inque se diga a menúu que la literatura de guèze está dominá pola Biblia, en realidá dessistin abondus testus meyevalis i delos primerus tiempus moernus ena luenga. Por ehemplu, alreol de 200 testus fuerun escrevíus sobri los santus etíopis nativus del sigru XIV al XIX. Esta orientación religiosa dela literatura guèze fue el resultau dela educación tradicional dá por curas i monhis.

Nostanti, abondus trebajus d'estoria, cronografía, derechu (eclesiásticu i civil), filología, medecina i letras huerun tamién escrevíus en guèze[1].

La coleción etíopi dela British Library encluyi unus 800 manuscritus que datan del sigru XV al XX, notablimenti manuscritus máhicus i devinatorius, assina comu manuscritus ilumináus delos sigrus XVI i XVII. El puntu de partía fue una donación de 74 códicis pola Church Mission Society enas décaas de 1830 i 1840 i s'amprió considerablimenti con 349 códicis saqueaus polos británicus en Magdala, l'antigua capital del emperaol Tewodros II, duranti la espedición británica n'Etiopía de 1868. El Metropolitan Museum of Art de Nueva York cuenta con al menus dos manuscritus ilumináus en guèze.

El guèze entri las luengas semíticas, duranti l'Antigüedá.
Eliza Codex

El guèze hazi parti del grupu semíticu meriyonal. Ya no se le considera, comu s'á barruntau nel pasau, una emanación del sabeu. Prévas lingüísticas (no escrevías) de luengas semíticas palrás n'Eritrea i n'Etiopía alreol del 2000 a.C.[2] muestran qu'abríe volucionau a partil dun antigu ancestru proto-etio-semíticu[3]. Los primerus escrevíus en guèze apaicin alreol del sigru VII i gastan un abjad guèze compuestu namás de consonantris, del que sobrivivin angunus ehemplus que datan del sigru III o IV. Entri estus escrevíus, está el Polvoreu d'Adán i Eva contra Satán (guèze fonéticu, Gadla Adan wa Hewan), un apócrifu veteotestamentariu paleu-cristianu, el Libru delos Jubileus (guèze, Kufale), i el Libru d'Henoc (guèze, Metsahaf Henoc) en velsión entera. El guèze podíe escrevil-se en bustrofedón, ala manera delas inscricionis griegas arcaicas. L'alfasilabariu guèze se desenvolvi añiyendu traçus aicionalis a ca consonanti pa anotal la vocal siguiente, sigún un esquema más o menus regulal. Esta trashormación acaeci alreol del sigru IV dela muestra era[4], es nesta época, bahu el reinau d'Ezana d'Aksum quandu se desenvolvi la literatura en guèze[1].

Sigrus V i VI

[adital | adital cóigu]

El ehemplu más antigu conocíu d'inscrición en guèze se topa nel obeliscu Hawulti en Matara, n'Eritrea. Se crei que el manuscritu guèze más antigu que á sobrivivíu es el Evanheliariu de Garima del sigru V. Ábate tolos testus desti periodu aksumita son de naturaleza religiosa (cristiana). La Biblia Etíopi contieni 81 Librus; 46 del Antigu Testamentu i 35 del Nuevu. Un ciertu númiru destus librus son deuterucanónicus (o apócrifus sigún angunus teólogus ocidentalis), talis comu l'Ascensión d'Isaías, los Jubileus, los Henoc, los Paralipómenus de Baruch, Noé, Esdras, Nehemías, Macabeus i el Tobías. El libru d'Henoc en particulal es notabli ya que el su testu completu no á sobrivivíu en denguna otra luenga. Qerlos, una coleción d'escrevíus cristolóhicus que prencepia col tratau de San Cirilu (conocíu comu Hamanot Rete'et o De Recta Fide). Estas obras son el hundamentu teolóhicu dela Ilesia etíopi. A la final del sigru V, la coleción aksumita, una gran seleción de documentus litúlgicus, teolóhicus, sinodalis i estóricus, fue traucía del griegu al guèze, proporcionandu un conhuntu hundamental d'estrucionis i leyis pala Ilesia etíopi en desenvolvimientu. Otru documentu religiosu emportanti es Ser'ata Paknemis, una traución delas reglas monásticas de Pacomiu. Entri las obras no religiosas traucías nesti periodu figura Physiologus, una obra d'estoria natural tamién mu populal n'Uropa.

Sigrus XIII i XIV

[adital | adital cóigu]

Endispués del declivi delos aksumitas, sigui un largu intervalu; no á sobrivivíu nenguna obra que puea sel datá del sigru VIII al XII. No es sinu cola llegá dela dinastía salomónida alreol de 1270 que se puein topal prévas del compromisu delos autoris conos sus escrevíus. Angunus autoris consideran el periodu que prencepia a partil del sigru XIV comu la edá d'oru real dela literatura de guèze, inque nesti tiempu el guèze ya no era una luenga viva. Si bien está ampriamenti demostrau que fue sustituíu pol amáricu nel sul i polas luengas tigriña i tigré nel norti, el guèze se mantuvu en gastu comu luenga oficial escrevía ata el sigru XIX, con un estatus comparabli al del latín meyeval n'Uropa. Las aghiografías emportantis desti periodu encluin:

la Gadle Sama'etat: «Hechus delos Mártiris»

la Gadle Hawaryat: «Hechus delos Apóstolis»

el Senkessar o Synaxarium, traucíu por «El Libru delos Santus dela Ilesia Etíopi» Fueraparti delas obras teolóhicas, las primeras crónicas rialis contemporánias d'Etiopía datan del reinau d'Amda Seyon I (1314-1444). Cola aparición delas «cancionis dela vitoria» d'Amda Seyon, esti periodu marca tamién el encetu dela literatura amárica. El Kebra Nagast del sigru XIV o «Gloria delos Reyis» es una delas obras más senificativas dela literatura etíopi, qu'apella estoria, alegoría i simbolismu nun relatu dela estoria dela reina de Saba, del rei Salomón i del su iju Menelik I. Otra obra qu'empeçó a tomal horma nesti periodu es el Mashafa Aksum o «Libru d'Aksum».

Sigrus XV i XVI

[adital | adital cóigu]
Testu en guèze, sacau d'un libru de rezu del sigru XV.

Al enceti del sigru XV, Fekkare Iyasus, «L'espricación de Jesús» contieni la profecía d'un rei llamau Tewodros, que cobró emportancia ena Etiopía del sigru XIX, ya que Tewodros II escogió essi nombri de tronu. Abondus sermonis huerun escrevíus nesta época, notablimenti Retu'a Haimanot («Verdá Ortodoxa»). L'aparición dela traución en guèze del Fetha Negest («Leyis delos Reyis»), dataríe de 1450 i se atribuyiríe a un tal Petros Abda Sayd, que endispués se convertiríe ena lei suprema d'Etiopía, ata que fue sustituía por una Constitución moerna en 1931. Al enceti del sigru XVI, las envasionis islámicas liderás pol imán somalí Ahmed Ibn Ibrahim Al-Ghazi pusun fin al frorecimientu dela literatura etíopi. Una carta d'Abba 'Enbaqom al Imán Ahmed, entitulá «Anqasa Amin» («Puerta dela Fe»), espricandu las razonis polas que tenía qu'empendolal el islam, está datá en 1532. Duranti esti periodu, escrevientis etíopis se centrarun enas deferencias entri Etiopía i la Ilesia Católica Romana en obras comu la Confesión del emperaol Gelawdewos, Sawana Nafs («Abilugu del Alma»), Fekkare Malakot Haymanote Abaw («Fe delos Pairis»). Alreol del añu 1600, un ciertu númiru d'obras huerun traucías del árabi al guèze por primera ves, encluyendu la Crónica de Juan de Nikiu i l'Estoria Univesal de Jirjis ibn al'Amid Abi'l-Wasir (al-Makin).

Gastu ogañu del guèze comu luenga litúlgica

[adital | adital cóigu]

Permaneciendu comu la luenga culta d'Etiopía ata el sigru XIX, el guèze desapaici comu luenga palrá alreol del sigru XIV. Ogañu el guèze ya namás se gasta comu luenga litúlgica dela Ilesia etíopi ortodoxa, dela Ilesia eritrea ortodoxa, delas Ilesias católicas etíopi i eritrea i dela comunidá Beta Israel.

Sistema d'escreviura

[adital | adital cóigu]

El guèze s'escrevi con l'alfasilabariu guèze, un sistema d'escreviura que fue desenvolvimientu originalmenti específicamenti pa esta luenga. Enas luengas que lo gastan, comu l'amáricu o el tigriña, la escreviura se llama Fidäl, que senifica escritu o alfabetu. El guèze se lei d'esquierda a derecha. L'alfasilabariu guèze fue adaptau pa escrevil otras luengas dela Cornu d'África, prencipalmenti luengas etiópicas comu l'amáricu, el tigriña, el tigré, las luengas guragué i la mayor parti delas luengas n'Etiopía. N'Eritrea, se gasta pal bilen, qu'es una luenga cushítica dela rama agaw. Otras luengas del Cornu d'África, comu l'oromo, huerun escrevías con l'alfasilabariu etíopi nel transcursu dela estoria, inque ogañu lo son en carateris latinus. Gasta, amás, quatru símbolus palas consonantis velaris labialisás, que son variantis delas consonantis velaris no labialisás.

Signus basis Prantilla:Transl Prantilla:Transl Prantilla:Transl Prantilla:Transl
Variantis labialisás Prantilla:Transl Prantilla:Transl Prantilla:Transl Prantilla:Transl

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 (ingrés) Ethiopic Language, nel sitiu International Standard Bible Encyclopedia Online.
  2. Prantilla:Ouvrage
  3. Weninger, Stefan, "Ge'ez" in Encyclopaedia Aethiopica: D-Ha, p.732.
  4. Bonfante et al. 1997, p. 306.

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]
Software i recursus enformáticus

Carta Unicode

Senamirmir Projects: Huenti etíopi de bardi (Win32, MacOS, Linux)

Bibliografía

[adital | adital cóigu]

Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.