Ir al contenido

George Enescu

Dendi Güiquipeya
George Enescu

George Enescu en 1930
Información pressonal
Nacencia 19 d'abostu de 1881 Ver y modificar los datos en Wikidata
George Enescu (en) (Reino de Rumania) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 4 de mayu de 1955 Ver y modificar los datos en Wikidata (73 años)
VIII Distrito de París (Fráncia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Cementerio del Père-Lachaise y Grave of Enesco Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Francesa y rumana
Familia
Cónyugi Marie Cantacuzène (1937-1955) Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Conservatorio de París
  • Universidad de Música y Arte Dramático de Viena Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Componeol, violinista, pianista, director de orquesta, profesor de música, profissol nuversitariu, musicólogo, políticu y estadista Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargus acupaus
  • Senador de Rumania (1939-1940)
  • Diputado de Rumania por Dorohoi County (1946-1948) Ver y modificar los datos en Wikidata
Empreaol
  • Conservatorio de París
  • École Normale de Musique de Paris
  • Accademia Musicale Chigiana
  • George Enescu Philharmonic Orchestra
  • Orquesta Filarmónica de Nueva York
  • Orquesta Sinfónica de la BBC Ver y modificar los datos en Wikidata
Génerus Ópera, sinfonía, música de cámara y pianu Ver y modificar los datos en Wikidata
Estrumentu Violín y pianu Ver y modificar los datos en Wikidata
Discográficas
  • Electrecord
  • His Master's Voice
  • Decca Records Ver y modificar los datos en Wikidata
Partiu políticu
  • Frente de Renacimiento Nacional (1939-1940)
  • Frente Democrático Popular (Rumania) (1946-1948) Ver y modificar los datos en Wikidata
Biembru de Academia Rumana Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Caballero de la Orden Nacional de la Legión de Honor (1924) Ver y modificar los datos en Wikidata
Hirma

George Enescu (Liveni - Vàrnav, Botoșani, 19 d'agostu de 1881París, 4 de mayu de 1955) fue un compositol, violinista, pedagogu, pianista i diretol d'orquesta rumanu, consideraun unu delos más emportantis músicos del su país. La su carrera estuvu mu atá a Fráncia, ondi se sueli mental el su apellíu cumu Enesco.

Biografía

[adital | adital cóigu]
la ópera Edipu.

George Enescu tuvu nacencia el 19 d'abostu de 1881 ena aldea Liveni-Varnav dela província Botoșani, ena familia del arrendaol Costache Enescu i la su muger, María, ija del sacerdoti Cosmovici. Fue el octavu delos ijus i el primeru que no murió ena enfáncia. Más tardi los sus pais se desapartarun i el su padri tuvu relacionis con María Ferdinand, Suschi, una moza d'orihin polacu, dela qual tuvu nacencia un iju ilehítimu, el pintol Dumitru Bâșcu.

Dendi mu temprana edá encetó a demostral las sus albeliás artísticas. Encetó a toca el violín a los 4 añus, i a los 5 celebró el su primer conciertu. Encetó a estudial teniendu cumu professol a Eduard Caudella.

Entri los añus 1888-1894 estudió nel Conservatoriu de Viena, teniendu cumu professores a Josef Hellmesberger (iju) (violín), Robert Fuchs i a Sigismond Bachrich entri abondus otrus. Se muó mu de priessa ala via musical de Viena, i los sus conciertus, enos que interpretaba obras de Johannes Brahms, Pablo Sarasate, Henri Vieuxtemps i Felix Mendelssohn-Bartholdy, entusiasmarun ala prensa i al púbricu. Tenía entoncis solo 12 añus.

Endispués dela graduación del Conservatoriu de Viena con medalla de prata, acontinarun los sus estudius nel Conservatoriu de París (1895-1899) teniendu cumu professores a Armand Marsick, André Gedalge, Jules Massenet i Gabriel Fauré. El 6 de febreru de 1898 hizo el su debú cumu compositol enos Conciertus Colonne de París cola su obra Opus 1, Poema Rumanu. Nel mesmu añu encetó a botiar conciertus en Bucarest i a dal conciertus de violín. Atitau pola reina Elisabeta de Rumanía fue varias vezis envitau a toca las sus obras nel castillu Peleş de Sinaia.

Delos primerus añus del sigru XX datan las sus composicionis más conocias, cumu dambas a dos Rapsódias Rumanas (1901-02), la Suite nº 1 para orquesta (1903), la su primera Sinfonía de Madurés (1905) i Siete Cantis para los velsus de Clément Marot (1908). Los sus conciertus se dierun en abondus paísis de Uropa i en ocasionis fue acompuñau de pressonas con prestíhiu cumu: Alfredo Casella, Pau Casals, Louis Fournier o Richard Strauss.

Duranti la Primera Guerra Mundial se queó en Bucarest i botió la Sinfonía nº 9 de Ludwig van Beethoven (que se tocaba entregamenti por primera vegá en Rumanía), composicionis de Hector Berlioz, Claude Debussy, Richard Wagner, i tamién las sus propias composicionis: la Sinfonía nº 2 (1913), Suite para orquesta nº 2 (1915) i la ópera Edipu (1936). Nel mesmu añu tuvu lugar la primera edición del concursu de composición que lleva el su nobri: George Enescu.

Endispués dela guerra, acontinó la su actividá repartia entri Rumanía i Fráncia. Án queau para siempri las sus interpretacionis del Poema para violín i orquesta de Ernest Chausson i delas sonatas i las partitas para violín de Johann Sebastian Bach. Hizo dalgunos viahis ata Estaus Unius, ondi botió las orquestas de Filadelfia (1923) i Nueva York (1938).

La su actividá pedagóhica tuvu tamién gran emportáncia. Entri los sus alumnos se topan violinistas cumu: Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux, Ginette Neveu o Yehudi Menuhin. Esti últimu mostró un gran cariñu i almiración por Enescu, considerándulu cumu el su padri espiritual:

Prantilla:Almientacion

Aceción

[adital | adital cóigu]
Un violín que fue de George Enescu nun museu en Bucarest, Rumanía

Pau Casals almientó a Enescu cumu «el mayor fenómenu musical dendi Mozart»[1] i cumu «unu delos mayoris sabius dela música moerna».[2] La reina María de Rumanía escrebió enas sus mermórias que «en George Enescu avía oru de verdá».[3] Yehudi Menuhin, el iju de deprendiça más mentau de Enescu, dixu una vegá sobri el su professol: «Él queará para mí cumu el asolutu pol qual julgó alos otrus», i «Enescu me dio la lus que á botiáu toa la mi dessisténcia».[4] Tamién consideró a Enescu cumu «el sel umanu más estraordinariu, el mayor músicu i la enfruéncia más hormativa» que jamás á vivíu.[5] Vincent d'Indy sostuvo que si las obras de Beethoven se fuesin a escarrañar, rondamenti todas sedrían reconstruias dendi la memória por George Enescu.[6] Alfred Cortot, unu delos mayoris pianistas de tol tiempu, dixu una vegá que Enescu, inque huessi prencipalmenti un violinista, tenía mejor ténica de pianu que la su própia.[7]

La única ópera de Enescu, Edipu (Oedipe), s’estrenó por primera vegá nel Royal Opera House en Londri en 2016, 80 añus endispués del su debú en París, nuna produción botiá i diseñá por La Fura dels Baus que rruchó críticas mu señaleás en The Guardian,[8] The Independent,[9] The Times[10] i otras pubricacionis. Un anánlisis del labutu de Enescu i las razones polas qualis es poco conociu nel Reinu Uniu fue pubricau pol músicu Dominic Saunders nel The Guardian.[11]

Conmemoracionis

[adital | adital cóigu]

Enescu encetó el Prémiu Enescu de composición, que s’entregó dendi 1913 ata 1946, i endispués pola Nuversidá Nacional de Música de Bucarest.[12]

La Sonata para violín nº 3 en Re menol, col sutítulu de "Ballade" (componía en 1923) de Eugène Ysaÿe, fue dedicada cumu un atu d'onol al su compañeru violinista Enescu.[13]

Mentri se queaba en Bucarest enos añus 30, Enescu vivió nel Paláciu Cantacuzino ena Calea Victoriei i se casó cola su dueña d’entoncis, Maruca Cantacuzino, en 1939. Endispués del otu rumanu polos comunistas, la pareja ocupó una parti dél duna horma corta dantis de mual-si a París en 1947. Tras la muerti de Enescu en 1955, Maruca donó el paláciu al Estau rumanu con el pesqui d'aviar un museu en memória del músicu.[14] De dambas a dos maneras, la Orquesta Sinfónica de Bucarest i el Festival George Enescu —encetau pol musicólogu Andrei Tudor i sostribáu pol su amigu, defensol musical i anguna vegá colaboraol, el briandán George Georgescu— llevan el su nobri i se celebran nel su onol,[15] i la casa ondi el compositol vivió de chinu en Liveni s’inauguró cumu museu memorial en 1958.[16]

Entavía dantis, en 1947, la su muger Maruca donó al Estau el palaceti amondu de Moinești ondi Enescu avía vivíu i ondi acabó la su ópera Edipu, cola condición de que s’albantasi ellí un centru coltural.[17] En Moinești mesmu ai una rúa con el nobri del compositol, assina cumu una escuela de deprendiça meya. Amás, el renombranau Aeropuertu Enternacional George Enescu en Bacău está a unas venti millas. Endispués, en 2014, la casa del su agüelu pol parti de su madri en Mihăileni, Botoșani, ondi el compositol pasó parti dela su enfáncia, fue rescatá dun estau de mu abondu escarrañu por un equipu d'arquitetus voluntarius i ogañu acohi un centru de maestría para el estudiu dela música.[18]

El retratu de Enescu salió nel moernu billeti de 5 lei rumanu en 2005.[19]

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. George ENESCU Part I: Enescu the composer Evan Dickerson - May 2005 MusicWeb-International musicweb-international.com
  2. EXCLUSIV VIDEO Documentar inedit despre George Enescu: "A fost cel mai măreț fenomen muzical, de la Mozart încoace" adevarul.ro
  3. Anon. "George Enescu, fața nevăzută a unui geniu" [George Enescu, the Unseen Face of a Genius], Historia Special, 2, no. 4 (Setiembri 2013): 14. ISSN 1582-7968.
  4. Yehudi Menuhin, aproape romān georgeenescu.ro
  5. The Romanian Cultural Centre in London
  6. Radio Romania Muzical en.romania-muzical.ro
  7. ENESCU piano music Vol 2 Borac AVIE AV2081 [GF]: Classical CD Reviews- March 2006 MusicWeb-International musicweb-international.com
  8. Clements, A, "Oedipe review – spellbinding staging of a 20th-century masterpiece" The Guardian, 24 May 2016
  9. Chanteau, C, "Oedipe, Royal Opera House, review: 'A masterpiece'" The Independent, 24 May 2016
  10. Morrison, Richard Opera: Oedipe at Covent Garden The Times
  11. Saunders, Dominic The Mozart we missed www.theguardian.com
  12. Malcolm 1990. p.164
  13. Timothy Judd, "Augustin Hadelich Plays Ysaÿe: Sonata No. 3", The Listener's Club
  14. Muzeul George Enescu
  15. Alain Chotil-Fani, "Un voyage dans la Roumanie musicale: George Georgescu", Souvenirs des Carpates blog site
  16. Muzee de la sat
  17. Muzee de la sat
  18. Pro Patrimonio
  19. "5 Lei 2005, Romania" Numista

Atihus d'ahuera

[adital | adital cóigu]

Sociedá enternacional Enescu

Festival Enescu