Goethe-Institut
| Goethe-Institut | |
| Sedi del Goethe-Institut en Múnich. | |
| Sedi | Múnich, Alemaña |
|---|---|
| Fundación | 1951 |
| Sitiu web | [[1](http://www.goethe.de/uun/deindex.htm) goethe.de] |





El Goethe-Institut es una estituzión púbrica alemana de gran releváncia i cuya misión es promovell, divulgal i promocional el conocimientu dela luenga alemana i la su coltura. Amás, esti enti púbricu trata de hovental las relazionis esteriores entri Alemaña i los países ondi se topa. La su sede central está en Múnich. Está constituyíu dendi prencepius de 2013 pol trezi estitutos en Alemania i 145 nel esteriol (destus, 35 son Centros Goethe).
Esti estitutu es el equivalente del Estitutu Cervantes español, la Sociedá Dante Alighieri italiana, la Alliance Française francesa, el British Council británicu o el Estitutu Camões portugués. Broadamenti dambos dos labutan pol divulgal las sus respetivas colturas pol tol mundu, favoreziendu assina el conocimientu de algunas delas prencipales luengas uropeas, hechu pol el que se les á otorgau el Premiu Préncipi d'Astúrias de Comunicazión i Umanidáis nel añu 2005.
Estoria
[adital | adital cóigu]Fue criáu en 1951 cumu sucesol dela Academia Alemana (Deutsche Akademie, fundá en 1925). La su primera faina fue la de capacital profesores d'alemán cumu luenga estranjera en Alemania. En 2001 se fusionó con Inter Nationes, organismu dela Ofizina de Prensa Alemana criáu en 1952, i estonzi fue conociu cumu «Goethe Institut Inter Nationes» mientis un cortu períodu (de 2001 a 2003).
El 1 de juniu de 2005, el Goethe-Institut recibió el Premiu Préncipi d'Astúrias de Comunicazión i Umanidáis correspondienti a dichu añu. Comparti el galardón cola Alianza Francesa, la Sociedá Dante Alighieri, el British Council, el Estitutu Camões i el Estitutu Cervantes.[1]
Presidentis
[adital | adital cóigu]| N.º | Periodu | Nomi |
|---|---|---|
| 1 | 1951 – 1962 | Kurt Magnus |
| 2 | 1962 – 1963 | Max Grasmann |
| 3 | 1963 – 1971 | Peter Pfeiffer |
| 4 | 1971 – 1977 | Hans von Herwarth |
| 5 | 1977 – 1989 | Klaus von Bismarck |
| 6 | 1989 – 1993 | Hans Heigert |
| 7 | 1993 – 2001 | Hilmar Hoffmann |
| 8 | 2002 – 2008 | Jutta Limbach |
| 9 | dendi 2008 | Klaus Dieter Lehmann |
Centros nel mundu
[adital | adital cóigu]A prencepius de 2013 dessistían 158 representazionis del Goethe-Institut, delas qualis estavan 30 en África, 24 en América, 31 en Ásia, 70 en Uropa i 3 en Oceanía. Itália, Fráncia i los Estaus Unius son los países con mayol cantidá de representazionis (7 ciais diferentis, respetivamente).
África
[adital | adital cóigu]| País | Ciá | Inaugurazión | Página web |
|---|---|---|---|
| Prantilla:Geodatos Argelia | Argel | 2003(1) | [2] |
| Prantilla:CMR | Yaundé | [3] | |
| Prantilla:CIV | Abiyán | 1977 | [4] |
| Prantilla:EGY | El Cairu | [5] | |
| Prantilla:ETH | Addis Abeba | 1962 | [6] |
| Prantilla:GHA | Acra | [7] | |
| Prantilla:KEN | Nairobi | [8] | |
| Prantilla:MDG | Antananarivo (CG) | 2000 | [9] |
| Prantilla:MLI | Bamako (CG) | [10] | |
| Prantilla:Geodatos Marruecos | Casablanca | [11] | |
| Rabat | [12] | ||
| Prantilla:NAM | Windhoek (CG) | [13] | |
| Prantilla:NGR | Lagos | [14] | |
| Prantilla:SEN | Dakar | [15] | |
| Prantilla:ZAF | Johannesburgu | [16] | |
| Ciá del Cabu (CG) | [17] | ||
| Prantilla:TOG | Lomé | [18] | |
| Prantilla:TUN | Túnez | [19] | |
| Prantilla:ZIM | Harare (CG) | [20] |
(1) - Añu de reapertura tras un períodu largu de inatividá
(CG) – Centro Goethe
América
[adital | adital cóigu]| País | Ciá | Inaugurazión | Página web |
|---|---|---|---|
| Prantilla:ARG | Buenos Airis | 1967 | [21] |
| Córdoba | [22] | ||
| Mendoza (CG) | [23] | ||
| San Juan (CG) | [24] | ||
| La Paz | [25] | ||
| Santa Cruz dela Sierra (CG) | 1998 | [26] | |
| Brasília (CG) | 1971 | [27] | |
| Curitiba | [28] | ||
| Portu Alegri | [29] | ||
| Riu de Janeiru | [30] | ||
| Salvador | [31] | ||
| São Paulu | [32] | ||
| Prantilla:CAN | Montreal | 1962 | [33] |
| Ottawa | [34] | ||
| Torontu | [35] | ||
| Vancouver (CG) | [36] | ||
| Prantilla:CHL | Santiagu | 1952 | [37] |
| Concepzión (CG) | [38] | ||
| Viña del Mari (CG) | [39] | ||
| Bogotá | 1957 | [40] | |
| Prantilla:CRC | San José (CG) | [41] | |
| Quitu (CG) | [42] | ||
| Atlanta | [43] | ||
| Boston | [44] | ||
| Chicagu | [45] | ||
| Los Ángelis | [46] | ||
| Nueva York | [47] | ||
| San Francisco | 1967 | [48] | |
| Washington | [49] | ||
| Prantilla:GUA | Ciá de Guatemala | [50] | |
| Prantilla:MEX | Ciá de Méjicu | [51] | |
| Prantilla:PAR | Asunción (CG) | [52] | |
| Prantilla:PER | Lima | 1966 | [53] |
| Prantilla:URY | Montevideu | [54] | |
| Prantilla:VEN | Caracas | [55] |
(CG) – Centro Goethe
Ásia
[adital | adital cóigu]| País | Ciá | Inauguración | Página web |
|---|---|---|---|
| Prantilla:AFG | Kabul | 2003(1) | [56] |
| Prantilla:BGD | Dacca | [57] | |
| Hong Kong | [58] | ||
| Pequín | [59] | ||
| Shanghái | [60] | ||
| Prantilla:KOR | Seúl | 1968 | [61] |
| Prantilla:PHL | Manila | [62] | |
| Prantilla:GEO | Tiflis | [63] | |
| Bangalore | 1960 | [64] | |
| Bombay | [65] | ||
| Calcuta | [66] | ||
| Madras | [67] | ||
| Nueva Delhi | [68] | ||
| Pune | [69] | ||
| Prantilla:INA | Bandung | [70] | |
| Surabaya (CG) | [71] | ||
| Yakarta | [72] | ||
| Jerusalén | [73] | ||
| Tel Aviv | 1979 | [74] | |
| Prantilla:JAP | Kioto | [75] | |
| Osaka | [76] | ||
| Tokiu | [77] | ||
| Prantilla:JOR | Amán | [78] | |
| Prantilla:KAZ | Almaty | [79] | |
| Prantilla:LBN | Beirut | [80] | |
| Prantilla:MAS | Kuala Lumpur | [81] | |
| Prantilla:NEP | Katmandú (CG) | [82] | |
| Prantilla:PAK | Karachi | [83] | |
| Lahore (CG) | [84] | ||
| Prantilla:PLE | Ramala | [85] | |
| Prantilla:SIN | Singapur | [86] | |
| Prantilla:SRI | Colombo | 1957 | [87] |
| Prantilla:SYR | Damascu | [88] | |
| Prantilla:ROC | Taipéi | [89] | |
| Prantilla:THA | Bangkok | [90] | |
| Ankara | [91] | ||
| Esmirna | [92] | ||
| Estambul | [93] | ||
| Prantilla:UZB | Taskent | [94] | |
| Prantilla:ARE | Abu Dabi | [95] | |
| Prantilla:VNM | Ciá Ho Chi Minh (CG) | [96] | |
| Hanói | 1997 | [97] |
Uropa
[adital | adital cóigu]Oceanía
[adital | adital cóigu]
| País | Ciá | Inauguración | Página web |
|---|---|---|---|
| Melbourne | [160] | ||
| Sídney | [161] | ||
| Prantilla:NZL | Wellington | [162] |
Iniciativa Pasch: "Colegius: Socius pal Futuru"
[adital | adital cóigu]
PASCH "Colegius: Socius pal Futuru" es una iniciativa fundá nel 2008 pol Menistériu Federal de Relacionis Esterioris. Esta compriendi una redi mundial de 1800 colegius asociaus con un enfoque especial n'Alemaña i tini comu pesqui entroucil i/u enamplal las clasis d'alemán enos colegius asociaus.
L'iniciativa
[adital | adital cóigu]L'iniciativa Colegius: Socius pal Futuru está coordiná pola Ofecina Federal de Relacionis Esterioris i s'emplementa juntamenti cola Ofecina Central d'Escuelas nel Estrangeru, el Goethe-Institut, el Serviciu d'Intercambiu Pedagógicu (PAD) dela Secretaria dela Conferéncia de Menistrus d'Educación i el Serviciu Alemán d'Intercambiu Académicu (DAAD).
El pesqui del'iniciativa es expandil la cooperación escolar pa consolidar entavía más l'alemán comu idioma estrangeru enos sistemas educativus nacionalis. Amás, s'está ampliandu la redi d'escuelas alemanas nel estrangeru i escuelas qu'ofrecin el diploma d'idioma alemán. Estu construye lazos a largu praçu con Alemaña, i s'alienta alos alumnos i professoris delas escuelas asociás a intercambiar ideas i trabajar juntus. Amás d'aprendel l'idioma alemán, PASCH, comu comuniá enternacional d'aprendiçaçi, hazi una contribución duradera al intercambiu coltural i a una mejol comprensión mutua.
Coordinación col Goethe-Institut
[adital | adital cóigu]El Goethe-Institut apoya 600 colegius qu'ala vezi supervisa pa entroucil o expandil l'idioma alemán comu matéria escolar. Ofreci alos maestrus capacitación didática i metódica, assina comu cursos d'idioma i equipa alos colegius con materialis d'enseñança que puein gastal-si en multimedia. Amás, comu parti del'iniciativa, el Goethe-Institut envía espertus en tol mundu pa enseñal enos colegius asociaus.
El Goethe-Institut ofreci cada añu cursos d'idiomas pa jóvenis n'Alemaña pa más de 1.100 becarius en tol mundu. Los participantis son estudiantis destacaaus, entregaus i comprometidus delos colegius PASCH supervisaus pol Goethe-Institut. Una comuniá en línia supervisá pol Goethe-Institut premiti alos estudiantis ponel-si en contatu entri ellus en tol mundu i intercambiar ideas en alemán en forus i chats moderaus.
Becarius Pasch del Goethe-Institut
[adital | adital cóigu]Los cursos d'idioma n'Alemaña, más conocius comu JuKu (en alemán Jugendkurs), s'empartin en deferentis ciaais alreol d'Alemaña. Cada unu delos cursos cuenta con 30 a 40 participantis aprossimadamenti de tol mundu. El númeru de becarius por país puei varial de país en país.
Los becarius tienin la oportunidá duranti 2 a 3 semanas de poel enamplal los sus conocimientus nel idioma alemán a través de clasis personalizás pa cada nivel, amás de poel tenel un pograma coltural variáu pa conocel más a fondu la coltura alemana. Duranti el cursu, cada becariu está en contatu con deferentis colturas i tini la oportunidá de poel entablar nuevas amistais i ala vezi de prohundizar los sus conocimientus cola presentación delos países nel "Länderabend", ondi cada país puei amostrar la coltura del su país a través d'una presentación, dança o alguna característica típica del mesmu.
Al final de cada cursu, todos los participantis vesitan entri 1 a 2 nuversidáis alemanas i/u tienin charlas informativas con espertus nel tema d'estudios n'Alemaña. Estu cola finalidá de poel enamplal las opciónis delos becarius que tengan el pesqui de volvel al país pa acontinar colos sus estudios superioris.
Pasch Alumni en coordinación col Instituto Goethe
[adital | adital cóigu]La prataforma en línia de Redi Alumni se conforma delos ex-alumnus de todos los colegius Pasch nel mundu. Quandu un alumnu d'un colegiu es supervisáu pol Goethe-Institut, estus puein contal col apoyo del mesmu nel que respeti a, por ejemplu, el apoyo col idioma alemán posterior al bachilleratu. Tamién se puei contal col apoyo dentru del Goethe-Institut mentris un alumnu destos colegius ya dantis mentaus esté cursandu un estudiu dual, más conociu comu "Duale Ausbildung".
Objetivos de Pasch Alumni
[adital | adital cóigu]La redi d'ex-alumnus de Pasch Alumni tini por finalidá amontar el númeru d'Alumni i de poel crial una conexión real de cada unu dellus. Pa ellu se realizan deferentis proyetus en cada unu delos países ondi l'iniciativa está presenti.
Dessistin alreol del mundu deferentis grupus de Pasch Alumni que se reúnen regularmente medianti la coordinación del Goethe-Institut pa amontar la redi d'Alumni dessistenti. Cada unu destos encuentros está dirigíu a una inclinación pa poel fortalecel la redi Alumni de cada región independienti dentru d'un país o dela región en completu.
Pal añu 2020 s'esperan entavía más reunionis dentru del país anfitrión Alemaña comu tamién de cada región Pasch alreol del mundu.
Presencia virtual
[adital | adital cóigu]L'estitutu ofreci cursos d'e-aprendizahi i tini pranus d'abril una isla nel mundu tridimensional Second Life.[2]
Prémius i pogramas de residéncia
[adital | adital cóigu]Los dos prémius anualis rellacionaus con los EE. UU. pa las traducionis literarias del alemán al inglés son el renombrau Prémiu de Tradución Helen i Kurt Wolff i el Prémiu Gutekunst delos Amigus de Goethe Nueva York. Esti últimu está abiertu a estudiantis de nuversidá i a todos los tradutoris con menus de 35 añus que, nel momentu que s'entrega el prémiu, entavía no haigan espubricau.[3]
Prémiu de Tradución Helen i Kurt Wolff
[adital | adital cóigu]Medalla Goethe
[adital | adital cóigu]Prantilla:Main Una vezi al añu, el Goethe-Institut entrega la Medalla Goethe, una condecoración oficial dela Repúbrica Federal d'Alemaña. Esta honra a pressonas estrangeras que haigan realizau un serviciu destacau pol idioma alemán i las rellacionis colturalis enternacionalis. La Medalla Goethe fue creá pol comité d'esecución del Goethe-Institut nel 1954 i reconocía comu condecoración oficial pola Repúbrica Federal d'Alemaña nel 1975.
Prémiu Goethe-Institut pa Nueva Tradución
[adital | adital cóigu]La Sociedá d'Autoris i el Goethe-Institut de Londri, gobiernarn el Prémiu Goethe-Institut pa Nueva Tradución de horma bienal.
Pograma de residéncia d'artistas Villa Kamogawa
[adital | adital cóigu]Goethe-Institut Villa Kamogawa (en japonés: ゲーテ・インスティトゥート・ヴィラ鴨川), es una estitución alemana qu'acogi residéncias d'artistas en Kioto, Japón. Establecía nel 2011 con una cerimónia d'apertura llevá a cabu por Christian Wulff, antoncis Presidenti d'Alemaña,[4][5][6] s'alcuentra a la vera del Ríu Kamo mu mital del Paláciu Enperial de Kioto. Villa Kamogawa es unu delos tres pogramas mayoris de residéncia artística alemana nel estrangeru, juntu cona Villa Massimo de Roma i la Villa Aurora en Los Ángeles.[7][8] Acogi tres grupus de quatru artistas cada añu.[8] Entri los antiguos becarius s'alcuentran Doris Dörrie,[9] Jörg Koopmann[10] i Stefan Goldmann.[11]
Reconocimientus
[adital | adital cóigu]Nel 2005 el Goethe-Institut recibió, juntu con otras estitucionis colturais, el Prémiu Préncipi d'Astúrias. Polos sus "méritus ena enseñanza i espardimientu pol mundu del idioma alemán" fue galardonau nel 2007 col Prémiu Especial Konrad Duden.
Participantis conocius enos cursos d'alemán nel Goethe-Institut
[adital | adital cóigu]Jorge Mario Bergoglio (1936–2025), Papi Francisco
- Avi Primor (* 1935), dantis embajaol israelí[12]
- Primo Levi (1919–1987), escreviol italianu
- Renée Fleming (* 1959), cantanti d'ópera[13]
- Abdul Rahman Ashraf (* 1944), embajaol dela Repúbrica Islámica d'Afganistán en Berlín
- Costa Cordalis (1944–2019), cantanti de música schlager
- Auma Obama (* 1960), periodista
- Ian Kershaw (* 1943), estoriaol
Otras cosinas
[adital | adital cóigu]El 29 d'abril de 2005 el Goethe-Institut en Lomé, en Togo, fue escarallau i quemau por unos jóvenis. Endispués de disparal contra el prediu, entrun ena estitución coltural. Pol mé dela propaganda electoral anti-alemana del gobiernu togolés, no paeci empossibri que se tratara dun atu políticu. Sigún la opinión del gobiernu d'antoncis de Togo, Alemaña abríe estau del lau dela oposición togolés. Endispués deste ataqui s'ofreció a todos los ciudadanos alemanis qu'estaban en Togo que ahorraran del país.
En noviembri de 2008 l'estitutu recibió críticas polque dixun que querían mandal al raperu berlinés Massiv, que dantis á llamau l'atención polos sus testos que celebran la violencia i l'islamismu, comu "embajador de pas" enas zonas palestinas.[14]
Henrike Grohs, la diretora del Goethe-Institut en Abidjan, fue asesiná el 13 de marçu de 2016 nun ataqui en Grand-Bassam por terroristas d'al-Qaida nel Magreb. Con ella espernun otras 13 pressonas cevilis.[15] En alcordança d'Henrike Grohs, el Goethe-Institut i la família Grohs crearun un prémiu dedicau a artistas que vivan i trabajen n'África.[16]
El "Estitutu d'Idioma i Coltura Alemán" que sali ena série de televisión dela ARD Das Institut – Oase des Scheiterns, nel país d'enventu de Kisbekistán en Asia Central, tini cosas del Goethe-Institut.[17]
Véa-si tamién
[adital | adital cóigu]Centru Coltural Coreanu n'España
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Los institutos culturales europeos, premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades|url=http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html%7Cfecha=1 de junio de 2005|fechaacceso=26 de abril de 2017|agencia=EFE|periódico=El País|ubicación=Oviedo
- ↑ Nico Daniel Schlösser, Zweite Chance, http://www.sueddeutsche.de, Süddeutsche Zeitung, 30 de júliu de 2007
- ↑ Gutekunst Prize of the Friends of Goethe New York, Goethe-Institut New York, 25 de mayu de 2019
- ↑ Die mit dem Wulff tanzen – Nun hat auch Asien eine Künstlerresidenz, 27 d'otubri de 2011
- ↑ Wullf eröffnet deutsche Künstlerresidenz in Japan, 9 de marçu de 2021
- ↑ Villa Kamogawa opening, 13 de jineru de 2025
- ↑ "Kyoto ist ja die Stadt der Kunst und der Bildung", 13 de jineru de 2025
- ↑ 8,0 8,1 "Deutsche Künstlerresidenzen im Ausland", Deutsche Welle, 13 de jineru de 2025
- ↑ Kunst@Kamogawa ~ヴィラ鴨川で、ドイツのアートに親しもう!~, 13 de jineru de 2025
- ↑ ドイツアート Bar Creators@Kamogawa, 13 de jineru de 2025
- ↑ Alexander Krex: Das Berghain in Kyoto, Zeit Online, Die Zeit, 4 de setiembri de 2012
- ↑ Über Brücken – Avi Primor über die israelisch-deutschen Beziehungen und seinen Sprachkurs am Goethe-Institut, goethe.de, Goethe-Institut e. V.
- ↑ Anna Patazcek, 60 Jahre Sprachkurse des Goethe-Instituts – Deutsch lernen mit Schnäpschen, tagesspiegel.de, Der Tagesspiegel, 25 de júliu de 2013
- ↑ Louisa Löwenstein, „Massiv“ im nahen Osten – Berliner Gewalt-Rapper tourt als Friedensbotschafter, morgenpost.de, Berliner Morgenpost, 13 de noviembri de 2008
- ↑ Elfenbeinküste: Leiterin des Goethe-Instituts getötet, dw.com, Deutsche Welle, 14 de marçu de 2016
- ↑ Henrike Grohs Art Award, goethe.de, Goethe-Institut e. V., 30 de juñu de 2020
- ↑ Thomas Lückerath, „Das Institut – Oase des Scheiterns“ geht in die zweite Staffel, dwdl.de, 3 de marçu de 2019