Golfu de Finlandia
| Golfu de Finlandia | ||
|---|---|---|
| Suomenlahti (fi) – Финский залив (ru) – Finska viken (su) – Soome laht (ee) | ||
| Uciánu u mar dela IHO | n.º id.: 1b | |
| Ubiación xeográfica | ||
| Continenti | Uropa | |
| Uciánu | Mar Bálticu | |
| Ubiación alministrativa | ||
| País | ||
| División alministrativa | Finlandia Meridional (FIN) Condáus d' Ida-Viru, Lääne-Viru, Harju y Lääne (EST) | |
| Accidentis xeográficos | ||
| Otros accidentis | Golfu de Kronstadt y bahías de Vyborg, Kopor, Luga y Narva (RUS) Penínsulas de Kurgalsky y Soikinsky (RUS) | |
| Cuerpu d' agua | ||
| Islas interiores | Naissaar (EST) | |
| Ríos drenaus | Neva (RUS) y Narva y Pirita (EST) | |
| Largor | 428 km | |
| Anchura máxima | 10–120 km | |
| Superfici | 29 500 km² | |
| Profundidá media | 60–100 m | |
| Profundidá máxima | 121 m | |
| Ciudades ribeireñas | Hanko, Espoo, Helsinki, Porvoo y Kotka (FIN) Vyborg y San Petersburgo (RUS) Narva, Tallin (EST) | |
| Áreas protexías | Parque nacional Lahemaa (EST) | |
| Mapa de localización | ||
| Localización dil golfu de Finlandia | ||
| Vista satéliti | ||
El golfu de Finlándia (Prantilla:Lang-fi; Prantilla:Lang-ru; Prantilla:Lang-sv; Prantilla:Lang-et) es el más oriental delos braçus del mari Bálticu, i está assitiau n'Uropa del norti, entri Finlándia, al norti, i Estónia, al sul. La orilla oriental del golfu pertenci a Rússia, siendu la su única salía derechera al Mari Bálticu.
Nel estremu esti del golfu, ondi desenboca el riu Nevá, está San Petersburgu, la segunda ciá más puebrá de Rússia. Otras ciais emportantis assituaas ena costa del golfu son Helsinki, la capital finlandesa, ena orilla norti, i Tallín, la capital estónia, ena orilla sul.La parti oriental del golfu pertenci a Rússia i angunus delos más emportantis puertus petroilerus están allí alocalizaus, cerca de San Petersburgu, (incluyendu Primorsk).
Pol sel la ruta p'acia San Petersburgu, el golfu de Finlándia á síu, i acontina siendu, de gran emportancia estratégica pa Rússia. Angunus delos pobremaas meriuambientalis más gravus que tocaban al mari Bálticu son producius enas áuguas bahas deste golfu, pol estal tan zerrau.
Geografía
[adital | adital cóigu]
El golfu de Finlándia acebi un ária de $29.500\, \text{km}^{2}$. Cuna largu de $428\, \text{km}$, el golfu prencipia nel mari Bálticu, endirixandu-si p'acia l'esti, i finandu nel golfu de Krónstad, frenti a San Petersburgu. La su anchura es cangianti, cun un anchu mássimu de $120\, \text{km}$ (entri Kotka i Sillamäe); un anchu ena boca de $75\, \text{km}$; un tramu d'unus $52\, \text{km}$, entri Porkkala, cerca de Kirkkonummi, ata Rohuneeme, cerca de Tallin); i una anchura menima ena parti más oriental, entri $10-28\, \text{km}$. Los sus acientis geugráficus más notabris son, ena costa norti, la bahía de Víborg, i nel sul la bahía de Narva, dambas dos en Rússia.
Dessistin várias islas nel golfu de Finlándia. Gogland, Bolshói Tyuters, Moschny i Séskar son las mayoris, i á un incontabri númiru d'islas a lo largu de toa la costa norti, dendi l'oesti ata la bahía de Výborg, nel esti. Las partis más hundas puen alcuentral-si ena boca del golfu, ondi pué arrimbal a una hundura de $80-100\, \text{m}$. Nostanti, puen alcuentral-si partis entavía más hundas, superióris a los $100\, \text{m}$, ena costa sul: justu al norti de Tallín s'alcuentra la parti más hunda (cun $121\, \text{m}$). Al contráriu, la parti norti es de poca hundura i nunca superal los $60\, \text{m}$, amás de sel abondu rocosa, lo qual abati las navegacionis costeras. Alreol del 5% la massa d'áugua del mari Bálticu s'alcuentra nel golfu de Finlándia.
Las corrientis oceánicas tiendin a meneal-si nel sentíu delas agujas del reló nel emisferiu norti (debíu al efeutu Coriolis); pol tantu, las áuguas se menean p'acia l'esti ena costa finesa i p'acia l'oesti ena costa estónia. La ya baxa saliniá delas áuguas del golfu es entavía más baxa nel estremu oriental, debíu a que el riu Nevá, el tercel en caudal d'Uropa, desáugua allí.


El golfu de Finlándia teni un ária de $30.000\, \text{km}^{2}$.[1] La largu (dendi la península de Hanko ata San Petersburgu) es $400\, \text{km}$ i l'anchura es cangianti dendi $70\, \text{km}$ cerca dela entra'a ata $130\, \text{km}$ nel meriyanu dela isla Moschny; ena bahía de Nevá, decreci ata $12\, \text{km}$. El golfu es relativasenti pocu hundu, cola hundura decreciendu dendi l'entra'a al golfu ata el continenti. El chambu más acutau socedi cerca de Narva-Jõesuu, pol tantu, esti lugal es llamau el muru de Narva. La hundura meya es $38\, \text{m}$ cun el mássimu de $115\, \text{m}$. La hundura dela bahía de Nevá es menus de $6\, \text{m}$; pol esti motivu, en marçu del 2019, s'escavó un canal nel hondón pala segurá navegacion. Debíu al grandi afluhu d'áugua fresca delos rius, prencipalmenti del riu Nevá (dos tercius del escurrimientu total), l'áugua del golfu teni una saliniá abondu baha – entri el 0.2 i el 0.3 ‰ ena superficii i el 0.3–0.5 ‰ cerca del hondón. La temperatura meya del áugua está cerca delos $0\, ^{\circ}C$ nel iviernu; en vranu, es $15-17\, ^{\circ}C$ ena superficii i $2-3\, ^{\circ}C$ nel hondón. Partis del golfu puen helal-si dendi caberus de noviembri ata caberus d'abril; el helaeru prencipia nel esti i acontina lentamenti p'acia l'oesti. El helaeru cumplíu socedi normalmenti a caberus de jeneru, i no pué socedel en iviernus suaves.[2] Locus de ponienti abondu huentis hazin olas, repuntis d'áugua i anegacionis.[3][4]
La costa norti del golfu es alta i andurriaora, cun abondu bahías chiqueninas i islas chiqueninas, inque namás angunas bahías grandis (Víborg) i penínsulas (Hanko i Porkkalanniemi). La costa es prencipalmenti aboca'á; á abondu dunas de arena, con pinus de quandu en quandu.[5] Las orillas meriyonalis son lisas i con poca hundura, inque a lo largu de toa la costa passal un escarpamentu de calcita, el Baltic Klint, cuna artura ata $55\, \text{m}$.[6][7] Nel esti, el golfu tini el su fin ena bahía de Nevá; nel oesti se mestura col mari Bálticu.
El golfu tini abondus bancus, islas chiqueninas i islas. Las mayoris encrúin la isla de Kotlin cola ciá de Krónstad (puebración 42.800), islas Beryozovye, isla Lisiy, isla Maly Vysotsky cola ciá cercana de Vysotsk (puebración 1.706), Gogland (Suursaari), Moschny (Lavansaari), Bolshói Tyuters (Tytärsaari), Sommers, Naissaar, Kimitoön, Kökar, Séskar (Seiskari), Islas Pakri i otras.[8]Prencipiandu nel 1700, Rússia construyó diecinuevi islas artificialis con hortalecis nel golfu. El su pesqui era defendel a Rússia d'ataquis marísimus, prencipalmenti nel contestu dela Gran Guerra del Norti del 1700-1721. Estus hortalecis encrúin Horti Alexandru, Krasnaya Gorka, Horti Inu, Totleben i Krónshlot.[9]Los rius más grandis que corrin pal golfu son el riu Nevá (dendi l'esti), el riu Narva (dendi el sul), i el riu Kymi (dendi el norti). Riu Keila, Riu Pirita, Riu Jägala, Riu Kunda, Riu Luga, Sista i Kovashi corrin pal golfu dendi el sul. Dendi el norti corrin el riu Sestra, Riu Porvoo, Riu Vantaa i otrus rius chiqueninus. El canal de Saimaa uni el golfu col lagu Saimaa.[10]
Largu
[adital | adital cóigu]L'Organiçación Hidrográfica Entrenacional defiini el límiti oesti del Golfu de Finlándia cumu una raya que corria dendi Spithami ($59^{\circ}13' \text{N}$), ena Estónia, atraviesandu la isla estónia de Osmussaar dendi el SE al NO i acontinandu ata el estremu SO dela península de Hanko ($22^{\circ}54' \text{E}$) ena Finlándia.[11]
Problemas meyuambientalis
[adital | adital cóigu]La gravi eutrofiçación delas áuguas es el mayol pobrema del golfu de Finlándia. El frolu delas algas que socedi duranti el vranu, pué cubril grandis árias del golfu.
Sitiu Ramsal dela costa meriyonal del golfu de Finlándia
[adital | adital cóigu]Nel 1994 se declara sitiu Ramsal númiru 689 ($60^{\circ}00' \text{N}\, 29^{\circ}15' \text{E}$), una çona de $64\, \text{km}^{2}$, al sul del golfu de Finlándia, al oesti del puenti qu'atraviesa el golfu pola isla de Kotlin. El sitiu acebi una bahía pocu hunda cun hunçus, arena i prahas pedregosas. Los abitáculis terrestris encrúin bosquis de alisus (Alnus glutinosa), cachus d'abetus i pinus, i bosquis mesturaus de biúles i chopus. El sitiu es emportanti pa abondus especis d'avis acuáticas duranti la migración primaveral i, en menol midía, duranti la migración outoñal i las temporás de reprodución. La pesca es la prencipal actividá umana.[12]
Puebrus i ciais
[adital | adital cóigu]Prencipalis islas
[adital | adital cóigu]- Bolshói Tyuters (Tytärsaari)
- Gogland (Suursaari)
- Isla de KotlinMoschny (Lavansaari)
- NaissaarSéskar (Seiskari)
- Islas Pakri
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ golfu de Finlándia Encyclopædia Britannica
- ↑ Oceanugrafía operacional: el retu pala coperación uropea: atas dela Primera Conferencia Entrenacional sobri EuroGOOS, 7-11 Outubri de 1996, L'Aya, Los Paísus Bahus, Volumin 1996
- ↑ SPb Entsiklopediya
- ↑ Darinskii, A. V. Óblast de Leningráu. Lenizdat, 1975
- ↑ SPb Entsiklopediya
- ↑ East Viru Klint
- ↑ Monumentus Geológicus del Óblast de Leningráu
- ↑ Atlas dela URSS. M.: GUGK, 1984
- ↑ Golfu de Finlándia – Hortalecis. Fingulf.ru. Recup. el 2011-08-14.
- ↑ Atlas dela URSS. M.: GUGK, 1984
- ↑ Límitis d'Océanus i Maris, 3ª eición
- ↑ títulu=Costa meriyonal del Golfu de Finlándia, Mari Bálticu|url=https://rsis.ramsar.org/es/ris/689%7Cobra=Ramsar%7Cidioma=inglés%7Cfechaacceso=26 de huniu de 2022