Ir al contenido

Golfu de Guinea

Dendi Güiquipeya
Golfu de Guinea
Golfo de Bonny
Océanu u mar de la IHO (n.º id.: 34)
Retrataúra de satéliti del golfu de Guinea.
Ubigación geográfica
Continenti África
Océanu/mar Océano Atlántico
Coordenás 1°N 4°E
Ubigación administrativa
Paísis

Liberia
Costa de Marfil
Ghana
Benín
Togo
Nigeria
Camerún
Guinea Ecuatorial
Gabón
Santo Tomé y Príncipe

Accidentis geográficus
Golfus i bahías Golfo de Benín i golfo de Biafra
Cabus Cabo Palmas (LBR) i cabo López (GAB)
Cuerpu d'agua
Islas de drentu BiokoAnnobón (GNQ)
Santo ToméPríncipe (STP) • Ilhéu BombomIlhéu CaroçoElobey GrandeElobey ChicoAnnobónCoriscoBobowasi
Ríus drenáus Níger, Volta, Komoé, Sassandra, Cavalla, Cross i Mono
Ária 2350000 km²
Capitalis rivereñas San Pedro i Abiyán (COS)
Sekondi-Takoradi, Saltpond i Acra (GHA)
Lomé i Aného (TOG)
Cotonú (BEN)
Lagos, Oron i Calabar (NIG)
Limbe i Douala (CAM)
Malabo i Bata (GNQ)
Libreville i Port Gentil (GAB)
Santo Tomé, Porto Alegre (STP)
Vista del golfu de Guinea (con los golfus de drentu de Biafra i Benín)

El golfu de Guinea es un gran golfu del ociánu Atlánticu oriental localizau ena costa centru-oesti d’África. Baña las costas, de oesti a esti, de Libéria, Costa de Marfil, Ghana, Togu, Benín, Nigéria, Camerún, Guinea Equaturial, Gabón i Santu Tomé i Préncipi.

Etimulogia

[adital | adital cóigu]

Se crei qu’el nomi Guinea dessiñaba a una çona ena región, inque los detallis son enciertus. Edward William Bovill (1995) proporcina una concenzúa descrición: [1][2] Usualmenti se consiera el nomi Guinea una corrución del nomi Ghana, tomau polos portuguesis nel Magreb. Esti autol topa esta teoria inaceptabli. El nomi Guinea tenía síu gastau nel Magreb i n'Uropa abondu dantis dela época d’Enriqui el Naveganti. Pol sabulicu, nun mapa del cartógrafu henuvés Giovanni di Carignano datau pol reol de 1320, quien tenía otiniu la su enhormación al tentu d’África dun compattriota abitanti de Siyilmasa (antigúa ciá comercial del Norti d’África), atopamus Gunuia; i nel Atlas catalán de 1375, Ginyia. Un passahi de León el Africanu (vol. III, 822) apunta que Guinea es una corrución del nomi Djenné (ciá de 2000 añus d’antigüeá nel centru de Malí, cima del riu Níhel), menus conocía que Ghana peru nostanti duranti abondus sigrus conocía nel Magreb comu un gran focu comercial i d'enseñança. L’emportanti passahi izi: «El réinu de Ghinea [...] llamau polos comerciantis de la muestra nación Gheneoa, polos sus mesmus abitantis Genni i polos portuguesis i otrus uropeus Ghinea». Peru pareci sel más probabli que Guinea ieriva de «aguinaou», en berberi negru. Marraquech (ciá nel sur-esti de Marruecus) tieni una puerta, construía nel sigru XII, llamá «Bab Aguinaou», la Puerta del Negru (Delafosse, Haut-Sénégal-Niger, II, 277-278). La moerna apricación del nomi Guinea a l’ária costera data namás de 1481. N’essa fecha los portuguesis construyun un huerti, San Horgi dela Mina (ogañu Elmina, ena Costa d’Oru), i Huan II de Portugal, fue autorizau pol el Papa (Sistu IV u Enocenciu VIII) a gastal el títulu de Señol dela Guinea, títulu que pervivió ata la estinción dela monarquía.

La costa sur d’África ocidental, al norti deste golfu, fue llamá estóricamenti Alta Guinea i la costa ocidental del África austral, pal sul, Baha Guinea. Ogañu á quatru paísis cola parabra enos sus nomis: Guinea, Guinea-Bissau, Guinea Equaturial i Papúa Nueva Guinea. Esti úrtimu está, nostanti, n'otru continenti, n'Oceanía, ebíu al parecíu delos melanesius, que vierun los esploraoris uropeus, colos pobraoris dela Guinea africana. En angunus paísis americanus se gasta el nomi de «guineu» pa dessiñal una variá de banana, lu que demuestra l’origin africanu del términu.

Geografia

[adital | adital cóigu]

El golfu de Guinea está delimitau puna línea que va dendi el cabru Palmas, en Libéria, ata el cabru Lópiz, en Gabón. Está devidiu en dos golfus enterioris: el golfu de Benín, al oesti, i el golfu de Biafra, al esti.

Los siguientis son los paísis que compartin la costa del Golfu de Guinea:

Libéria

Costa de Marfil

Ghana

Togu

Benín

Nigéria

Camerún

Guinea Equaturial

Gabón (parti norti)

Santu Tomé i Préncipi

Nel enteriol del golfu de Guinea á varias islas emportantis:

La isla de Santu Tomé está cerca delas costas de Gabón i la isla de Préncipi delas de Guinea Equaturial. Dambas dos islas constituyin la Repúbrica de Santu Tomé i Préncipi.

La isla de Bioku (2017 km²), está cercana alas costas de Camerún, i la de Annobón (17 km²) alas de Gabón i ala isla de Santu Tomé. Estass dos islas conholman, cola rehión continental de Mbini, amás d’angunus territorius menolís, la palraora d’español repúbrica de Guinea Equaturial.

Ríus que desembocan nel golfu

[adital | adital cóigu]

Nel golfu de Guinea desaguan abondus ríus dela vertienti ocidental africana, siendu los más emportantis los siguientis, de oesti a esti:

Riu Cavalla, ena costa que marca la raya entri Libéria i Costa de Marfil, con 515 km.

Riu Sassandra, ena costa de Costa de Marfil, con 650 km de longol i una quenca de 75 000 km².

Riu Komoé, en Costa de Marfil, con 759 km i 79 087 km².

Riu Volta, en Ghana, con 1500 km i 407 093 km².

Riu Monu, en Togu-Benín, con 467 km i 25 000 km².

Riu Níhel, en Nigéria, con 4184 km de longol i una quenca de 2 261 763 km².

Riu Cross, en Nigéria, con 489 km.

La esploración uropea del golfu de Guinea s’encetó bahu el protagonismu de Portugal. En 1471, el portugués Fernandu Pó (que buscaba una rota palas Índias) viahó pola rehión.[3][4][5] Essi mesmu añu Pedru Escobal aihú a destapal la endustria del oru que creceríe alreol d’Elmina en 1471.[6][7] En diziembri d’essi añu la espedición d’Escobal i Huan de Santarém llegó ala isla de Santu Tomé i en 1472 ala isla de Préncipi, arcançandu el 1 d’eneru de 1475 la isla d’Annobón (ala que llamarun «Ilha do Annobom» (u «Isla del Añu Nuevu»), buscandu puertus segurus d’escala pal tráficu d’esclaus i el caminu palas Las Índias bordeandu el sul d’África.

En 1482 los portuguesis fundarun el huerti de San Horgi dela Mina,[8] al que siguiríe el de Santu Antóniu d’Axim en 1486, estableciendu la llamá Costa d’Oru portuguesa. Pola su parti, en los sus viahis pola costa africana duranti los añus 1480, el naveganti portugués Diogu Cão (quien tamién visitó Annobon) en 1483 baxó del Cabru Lópiz, topandu el vecíñu réinu de Loangu. En 1484 el réinu de Benín recebió la visita del portugués Huan Affonsu d'Aveiru, que trei las primeras armas de huegu i las primeras simientis de cocu, encetandu-si dendi altoncis un acontinau comerciu colos uropeus.

Pal 1493, don Huan II de Portugal añiió ala seri de los sus títulus rialis el de Señol de Guinea i primel Señol de Coriscu. Los portuguesis encetarun la colonización delas islas de Bioku, Annobón i Coriscu en 1494, las qualis se gorvirun en «factorías» u puestus pal tráficu d’esclaus. Alos encetis del sigru XVI (1507), el portugués Ramus d’Esquivel hizu un primel ententu de colonización ena isla de Bioku, estableciendu una factoría en Riaba[9] i desenvelviendu plantacionis de caña d’azúcal, inque fracasó nel su empeñu.

Delimitación dela Organiçación Idrográfica Enternacional

[adital | adital cóigu]

La mássima autoria enternacional en matéria de delimitación de maris a efeutus marítimus, la Organiçación Idrográfica Enternacional («International Hydrographic Organization, IHO), consiera el golfu de Guinea comu un[mari. Nel su púbricación de referéncia mundial «Limits of oceans and seas» («Límitis d’ociánus i maris», 3.ª edición de 1953), li assiña el númeru d’eentificación 34 i lu defin i dela horma siguienti:

Al sul-oesti.
Una línea que cor ri pal sul-esti dendi el cabru Palmas, en Libéria, ata el cabru Lópiz (0°38'S, 8°42'E) Gabón. Limits of oceans and seas páh. 19.[10] Versión original dela «International Hydrographic Organization» (en ingrés)

Pirateria

[adital | adital cóigu]

El Golfu de Guinea es una delas çonas más peligrósas palos navigantis. N'esta çona se rehístran abondus casus de pirateria violenta enos barcus, qu’emplican el rob u de produtius i/u secuestru delos tripulantis. Namás en 2015 se reportarun 54 ataquis, el 48% d’estus ataquis en ágüas enternacionalis, i 15 casus de secuestrus qu’afetarun a 44 marinerus. Essi añu morrierun 23 pressonas en ataquis piratas.[11]

La seguráncia marítima nel golfu de Guinea dependi de 18 estaus soberanus diferentis.[12] Múltiplis entis enstitucionalis abordan la seguráncia marítima nel golfu de Guinea: la Comuniá Económica delos Estaus d’África Ocidental (CEDEAO) i la Comuniá Económica delos Estaus d’África Central (CEEAC). Amás, la Comisión del Golfu de Guinea (GGC) tamién s'encarga dela seguráncia marítima nel golfu de Guinea.[12] La seguráncia marítima nel golfu de Guinea se caracteriza nu namás pola pirateria, sinu pun un sinfín de delitus marítimus, inque la pirateria a menus domina la descusión al tentu dela seguráncia marítima. Sigún el Documentu prioritoriu palos esfuerçus danesis pol combatil la pirateria i otrus tipus de delinqüéncia marítima 2019-2022, la pirateria i la delinqüéncia marítima se defin in dela siguienti manera: [13]

Los demás delitus notablis nel golfu de Guinea son la pesca ilegal, el secuestru pol rescati, el tráficu de drogas i la acumulación de petróliu.[14] La acumulación ilegal de petróliu consisti nel ataqui de barcus que trasportal petróliu i el trasláu al barcu delos ladronis, endispués del qual el petróliu se vend i enos mercaus localis i enternacionalis.[14]

El secuestru pol rescati es unu delos delitus marítimus más frecuentis ena región. Entri 2018 i 2019, el númeru de biembrus dela tripulación que fuerun secuestraus nel golfu de Guinea aumentó un 50%, lu que hizu que la rehión repressentasi el 90% delos secuestrus mundialis nel mari.[15]

Boya ena entesseción entri el Equaol i el meridianu de Greenwich

[adital | adital cóigu]

La entesseción entri el Equaol i el meridianu de Greenwich s’assitia nesti golfu enas coordenás: 0°0′0.0″N 0°0′0.0″E / 0.000000, 0.000000. Pa marcal esti puntu está la boya Soul (u estación 13010 [16]) qu’es una boya meteuroloha dela Agéncia NOAA (Oficina Nacional d’Alministración Ociánica i Atmosférica) d’EE.UU., que cohi datus meteurolohicus i ocianográficus.[17]

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Guinea (rehión)

Repúbrica d’Annobón

Golfu de Benín

Golfu de Biafra

Montañas Kong

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. Cita web|url=http://journal.oraltradition.org/files/articles/12ii/2_Hale.pdf%7Ctítulu=From the Griot of Roots to the Roots of Griot: A New Look at the Origins of a Controversial African Term for Bard|apelliu=Hale|nombri=Thomas A.|obra=Oral Tradition|fechaaccesu=25 de húliu de 2012|fechaarchivu=2 de diziembri de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171202101752/http://journal.oraltradition.org/files/articles/12ii/2_Hale.pdf
  2. Cita libru|autol=Edward William Bovill|títulu=The Golden Trade of the Moors:West African Kingdoms in the Fourteenth Century|edición=2|añu=1995|editorial=Princeton: Wiener|idioma=ingrés
  3. Cita libru|url=https://books.google.pt/books/about/Education_in_East_and_Central_Africa.html?id=tBn5BgAAQBAJ&source=kp_book_description&redir_esc=y%7Ctítulu=Education in East and Central Africa|apellius=Wolhuter|nombri=Charl|editorial=Bloomsbury Academic|añu=2014|páhi=177|idioma=en|isbn=1472505417
  4. Cita web|apellius=Infopédia|url=https://www.google.com/search?q=https://www.infopedia.pt/apoio/artigos/$fernando-po%7Ctítulu=Fernandu Pó - Infopédia|fechaaccesu=2022-04-07|sitiuweb=Infopédia - Portu Editora|idioma=pt
  5. Cita web|url=https://artsandculture.google.com/entity/fern%C3%A3o-do-p%C3%B3/m06gshv%7Ctítulu=Fernãu do Pó|fechaaccesu=2022-04-07|sitiuweb=Google Arts & Coltura|idioma=en|fechaarchivu=25 de mayu de 2022|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20220525105002/https://artsandculture.google.com/entity/fern%C3%A3o-do-p%C3%B3/m06gshv%7Cdeadurl%3Dyes
  6. cita web|url=http://www.marinha.pt/extra/revista/ra_fev1999/pag21.html%7Ctítulu=El Contratus de Fernañu Gomi|fechaaccesu=24 de diziembri de 2006|idioma=pt|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131203020748/http://www.marinha.pt/extra/revista/ra_fev1999/pag21.html%7Cfechaarchivu=3 de diziembri de 2013
  7. cita web| url=http://www.ghanatourism.gov.gh/regions/highlight_detail.asp?id=&rdid=116#%7Ctítulu=Castellu d’Elmina| fechaaccesu=24 de diziembri de 2006| editorial=Goviernu de Ghana| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061009012322/http://www.ghanatourism.gov.gh/regions/highlight_detail.asp?id=&rdid=116%7Cfechaarchivu=9 d’otubri de 2006
  8. The Portuguese In West Africa, Cambridge University Press, 1950, p. 93. (en)
  9. Cita web| url=http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ciudad_de_malabo_historia_de_malabo.htm%7C títulu=Estoria de Malabu| autol=Ayuntamientu de Malabu| fechaaccesu=2 d’abril de 2010| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080914055732/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ciudad_de_malabo_historia_de_malabo.htm%7C fechaarchivu=14 de setiembri de 2008
  10. «On the Southwest.
    A line running Southeastward from Cape Palmas in Liberia to Cape Lopez (0°38'S, 8°42'E)».
  11. Cita web|url = https://www.historico.portugal.gov.pt/media/19923515/20160607-bimco.pdf%7Ctítulu=BIMCO - Pirateria nel Golfu de Guinea: una presspetiva dela endustria|autol=BIMCO|fecha =7 de húniu de 2016|fechaaccesu =14 de marçu de 2018
  12. 12,0 12,1 cita libru|nombri=Héssica|apellius=Larsen|url=http://worldcat.org/oclc/1152018425%7Ctítulu=Reconciling international priorities with local needs -- DENMARK AS A NEW SECURITY ACTOR IN THE GULF OF GUINEA|editorial=Danish Institute for International Studies|oclc=1152018425|idioma=ingrés
  13. La pirateria puéi definil-si comu qualquiel atu ilegal de violéncia, detención u depreación cometía con finis privaus en artu mari contra otru barcu u avión. Los delitus marítimus puedin encluil rob u a manu armá nel mari, tráficu de pressonas u contrabandu de mercancias ilícitas, drogas i armas, pesca ilegal, rob u de bustibli i abondu más.Ministry of Foreign Affairs of Denmark. (2019). Priority paper for the Danish efforts to combat piracy and other types of maritime crime 2019-2022. Copenhagen: Ministry of Foreign Affairs of Denmark.
  14. 14,0 14,1 Ministry of Foreign Affairs of Denmark. (2018). Gulf of Guinea Maritime Security Programme, 2019-2021. Copenhagen: Ministry of Foreign Affairs of Denmark.
  15. Cita web|apellius=Nicolosu|nombri=Húlia|fecha=2020-07-17|títulu=Stark increase in kidnapping at sea in the Gulf of Guinea|url=https://criticalmaritimeroutes.eu/2020/07/17/stark-increase-in-kidnapping-at-sea-in-the-gulf-of-guinea/%7Cfechaaccesu=2021-05-30%7Cobra=Critical Maritime Routes|idioma=en-US|fechaarchivu=2021-06-02|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210602214609/https://criticalmaritimeroutes.eu/2020/07/17/stark-increase-in-kidnapping-at-sea-in-the-gulf-of-guinea/}
  16. cita web | idioma = en | url = http://www.ndbc.noaa.gov/station_page.php?station=13010 | títulu = Station 13010 - Soul | sitiuweb = National Data Buoy Center | editorial = National Oceanic and Atmospheric Administration
  17. cita web | idioma = en | url = http://confluence.org/confluence.php?id=13976 | títulu = 0° 0° | editorial = Degree Confluence Project

Bibliografia adicional

[adital | adital cóigu]

Cita libru|autol=Louis-Gustave Binger |títulu =Du Niger au golfe de Guinée par le pays de Kong et la Mossi : 1887-1889 |editorial = Hachette |ubicación = Paris |añu = 1892 | idioma= francés.

Cita libru|autol=Ludvig Ferdinand Rømer |títulu = Le Golfe de Guinée, 1700-1750, récits de marchand d'esclaves sur la côte ouest africaine |autol2=Mette Dige-Hess (tradutora)|editorial =L'Harmattan|ubicación =Paris|ISBN=2-7384-0236-4.

Cita libru|autol=Bruno Wauthy|títulu = Introduction à la climatologie du golfe de Guinée|revista = Océanographie tropicale|añu = 1983|volumen = 18 |númeru=2|páhiñas =103-138|ISSN=0245-9418| idioma= francés.