Gondwana

Gondwana fue un gran bloqui continental meriyonal que dessistió dendi el Neoproterozoicu (acíe unus 550 millonis d'añus). Acíe unus 270 millones d'añus, Gondwana colisionó colos continentis de Laurentia, Báltica i Siberia pa formal un supercontinenti conocíu comu Pangea. Gondwana encetó a dividil-si duranti el Jurásicu (acíe unus 180 millonis d'añus) i el Cretácicu, cola abertura del Passagi DrakE, que separó Sulamérica i la Antártida duranti el Eocenu. La partición en dos de Pangea estendió el Mari de Tetis pal oesti, lo que lo separó de Laurasia, duranti el Jurásicu. El processu dio lugal a las massas continentalis delas atualis Sulamérica, África, Ustrália, Zealandia, el Endostán, la islla de Madagascar i la Antártida, un processu de partición i alejamientu qu'acontinó duranti el Cenozoicu i ogañu acontina activu.
Toponímia
[adital | adital cóigu]El continenti de Gondwana fue nombrau pol científicu austríacu Eduard Suess (1831-1914) pol nombri duna región del norti dela Índia, Gond (gondwana, en sánscritu, bosqui de Gond),[1] ena que s'abían descritu secuencias sedimentárias del Pérmicu-Triásicu que él pensó sedríen dun Vieju Continenti. Endispués Suess escrevió sobri él llamándolu Gondwána-Land nel su libru Las caras dela Tierra (Das Antlitz der Erde), publicau entri 1883 i 1901.
El nombri abía síu gastau dantis nun contestu geológicu, primeru pol Henry Benedict Medlicott en 1872, a partil del qual tamién se describin las secuencias sedimentárias de Gondwana (Pérmicu-Triásicu).[2]
Argún científicus prefierin el términu "Gondwanalandia" pa hazel una destincion crara entri la región i el supercontinenti.[3]
Estória geológica
[adital | adital cóigu]
Nel Pérmicu (hacíe más de 250 millonis d'añus) toas las massas continentalis aban síu reunías nun únicu supercontinenti, al qual llamamus ogañu Pangea. Hacíe unus 200 millonis d'añus esti s'abía partíu en dos supercontinentis: Laurasia, al norti i Gondwana, al sul. Los separaba endoncís el océanu Tetis, que s'estendía dendi el sul d'Ásia, pol'atual cuenca del Mari Mediterráneu, ata l'atual América, separá en dos pol las sus áuguas, ya que Nortiamérica estaba unía a Uropa i Sulamérica a África. Endispués, el continenti de Gondwana se fue subdevidiendu en grandis bloquis separaus pol fraturas dela litósferi continental. Essus fragmentus, continentis o subcontinentis, se dispersun nun processu qu'entavía acontina, complementau ogañu cuna convergéncia general colos continentis del norti (laurásicus) contra los del sul (gondwánicus). Deste móu, Gran Adria abríe empujau contra los continentis borealis el geosinclinal mediterráneu, plegandu los Alpis uroasiáticus i provocandu nellus grandis corrimientus p'al norti.[4] Ala vezi, Nortiamérica i Sulamérica confluín diendu lugal al levantamentu del ismu de Panamá.
África, que constituyía el núcliu central de Gondwana, sigui fragmentándu-si. Nun pasau relativamenti recienti se separó d'Arábia, que sigui alehándu-si p'al noroesti d'il ensanchándu-si el rift del Mari Ronchu. Ogañu, inque mu lentamenti, s'está desgajandu otru fragmentu del continenti africanu, al esti del llamau Gran Valli del Rift, que es una enormi fratura que parti dela desembocaúra del Ríu Cambeçi i va ata el Mari Ronchu, jaloná polos lagus Malaui, Tanganica, Victória i Rodolfu. Tamién se desplaça mu lentamenti p'al Mari Mediterráneu i acabará encrustándu-si contra los paísis del sul d'Uropa.
Biogeografía
[adital | adital cóigu]| Engler devidió la flori mundial en 6 reinus fitogeográficus sigún los sus endemismus de famílias de prantas. |
| Nel Cretácicu se originun las angiospermas i se diversificun ligeru, originándu-si abondus delos linajis ogañu ena categoría de família. P'al norti s'observan Nortiamérica i Uropa, p'al sul la Antártida, Ustrália i la Índia (aquí amplificaus pola deformación del mapamundi), i nel centru los continentis d'África i Sulamérica. |
Gondwana es emportanti biogeográficamenti, pos esprica la destribución geográfica d'abondus grupos taxonómicus que surjun allí i argún delos qualis se diseminun endispués polos continentis setentrionalis derivaus de Laurasia; o que, originárius de Laurasia, án irrumpíu alogu enos continentis meriyonalis, comu es el casu delos mamíferus placentárius que pasarun a Sulamérica; tamién sirvió de proteción pa argún espécis comu las placerias i koolasuchus. El supercontinenti es el orihin común dela destribución atual dela flora antártica.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ cite journal |last1=Chakrabarti |first1=Pratik |title=Gondwana and the Politics of Deep Past |journal=Past & Present |date=2019 |volume=242 |issue=1 |pages=119–153 |doi=10.1093/pastj/gty016
- ↑ Harvnb|Suess|1885|p=768: "Wir nennen es Gondwána-Land, nach der común antiga Gondwána-Flora, … "(We name it Gondwána-Land, after the common ancient flora of Gondwána …)
- ↑ Harvnb|McLoughlin|2001|loc=Gondwana or Gondwanaland?, pp. 272–273
- ↑ van Hinsbergen, D. J., Torsvik, T. H., Schmid, S. M., Maţenco, L. C., Maffione, M., Vissers, R. L., ... & Spakman, W. (2019). Orogenic architecture of the Mediterranean region and kinematic reconstruction of its tectonic evolution since the Triassic. Gondwana Research.

