Herrera d'Alcántara
Herrera d'Alcántara | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
![]() | ||||
| ||||
![]() Ubicación de Herrera d'Alcántara | ||||
Coordenadas | 39°38′20″N 7°24′22″O / 39.6388065, -7.4061943 | |||
Capital | Herrera de Alcántara | |||
Entidad | Monicipiu d'España | |||
• País |
![]() | |||
Superficii | ||||
• Total | 121,61 km² | |||
Puebración (2024) | ||||
• Total | 224 hab. | |||
• Densidá | 1,84 hab/km² | |||
Código postal | 10512[1] | |||
Herrera d'Alcántara es un monecipiu español del oesti dela provincia de Caçris, ena comunidá utónoma d'Estremaúra i integrau ena Mancomunidá Integral Sierra de San Pedru.
Estensión i puebración
[Edital | Editá'l códigu]Tien un área de 121,61 km² con una puebración de 293 abitantis i una densiá de 1,97 abitantis por km².
Demografía
[Edital | Editá'l códigu]Cuenta con una puebración de 293 abitantis en 2024.
Gráfica de evolución demográfica de Herrera de Alcántara[2] entre 1842 y 2021 |
![]() |
Población de derecho según los censos de población del INE. Población de hecho según los censos de población del INE. |
Prantilla:Evolución demográfica
Dessisti un estuyu Sobri la puebración de Herrera d'Alcántara duranti el sigru XX ena revista O Cachan.[3]
Lengua i cultura
[Edital | Editá'l códigu]En Herrera d'Alcántara a día de oï el español es la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración.
Según Martín Galindo, los quatru lugaris en los que se palró portugués cumu lengua materna nel pasau n'Estremaura son:
- el portugués alentejanu d'Olivença,
- el portugués arcaicu de Herrera de Alcántara i el modernu de Ceillu,
- la franja dela lengua portuguesa dela Campiña de Valencia d'Alcántara i el municipiu de La Codosera.
- la antigua fala galaicu-portuguesa d'Eljas, Valverdi del Fresnu i San Martín de Treveju (la única que oï pervivi cumu idioma maternu i social)
Un libru imprescincibli pa conocel el ferrereñu es la tesis doctoral escrita en 1965 por María da Conceição Vilhena, publicá nel añu 2000 baju el títulu de Hablas de Herrera [de Alcántara] y Cedillo. Mérida: Editora Regional de Extremadura, 2000.
En Herrera ata los añus 1940, se transmitió de pairis a ijus el ferrereñu huntu con el español, peru endispués el su usu á íu desapareciendu.
Dentru dun intentu más simbólicu que efetivu de recuperación cultural, ai que situal la edición del libru, de Julio Marqués Acosta: A la sombra de la encina, Barcelona 1999 (Autoedición). Libru que recogi las costumbris i tradicionis de Herrera de Alcántara amás delas vivencias del autol, emigrau a Barcelona.
El habla de Herrera d'Álcantara: CARRASCO GONZÁLEZ, JUAN M. La lengua portuguesa en Valencia de Alcántara durante la Edad Media. en la obra Revista de estudios extremeños, Vol. 71, N.º III, 2015. http://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXXI/2015/T.%20LXXI%20n.%203%202015%20sept.-dic/81782.pdf
Estoria
[Edital | Editá'l códigu]La contribución de Herrera de Alcántara a la conquista americana nu fue abondu emportanti, solu cincu vizínus deste pueblu salierun pa América, inque unu dellus, Gonzalo Silvestre, a quedau inmortalizau enas páginas dela Estoria literaria al sel el relator de "La Florida del Inca" que escribiera el Inca Garcilaso de la Vega, ya que Silvestre abía interveníu ena conquista del territoriu norteamericanu con Hernando de Soto i endispués pasaba a la conquista del Perú, ondi conoció al Inca Garcilaso de la Vega, peru Posadas fue el lugal ondi s’armó el relatu del territoriu norteamericanu.
A la caía del Antiguu Régimen la localiá se constituyi en monicipiu constitucional ena región d'Estremaura, dendi 1834 queó integrau nel Partiu Judicial de Valencia d'Alcántara.[4] Nel censu de 1842 contaba con 180 hogaris i 986 vecínus.[5]
Sobri el periodu republicanu (1931-1936) se puei consultal: MÁRQUEZ BERROCAL, Manuel. "Herrera de Alcántara: de la esperanza republicana a la negra noche franquista (1931-1936)" Ena obra: Revista de estudios extremeños, ISSN 0210-2854, Vol. 71, N.º Extra 1, 2015 (Ejemplar dedicau a: X Encuentro Historiográfico del GEHCEX: "Extremadura durante la II República (1931-1936)". Actas del Congreso), págs. 501-528. http://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXXI/2015/T.%20LXXI%20numero%20extraordinario%202015/76892.pdf
Monumentus
[Edital | Editá'l códigu]Ilesia parroquial católica baju la advocación de San Sebastián, pertenecienti a la diócesis de Coria.[6]
Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10512.
- ↑ Instituto Nacional de Estadística (España). «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». Consultado el 11 de noviembri de 2023.
- ↑ Manuel Márquez Berrocal: “La población de Herrera de Alcántara, 1900-1991”, O Cachan, n° 3-7, Ayuntamientu de Herrera de Alcántara (Càceres), 1997-1998
- ↑ Cervantes Virtual http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12937287558181532976846/022503_006.pdf
- ↑ Municipio Código INE -10.094 http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=herrera+de+alcantara&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n
- ↑ https://web.archive.org/web/20200529142106/http://diocesiscoriacaceres.es/Parroquias/parroquias.php Parroquias] Prantilla:Wayback Diócesis de Coria-Cáceres