Ir al contenido

Hurzanu (Palra)

Dendi Güiquipeya
Hurzanu
Hurzanu
Palrau en  España
Región Las Hurzis, Caçris, Estremaúra, España
Palrantis non essestin estaísticas fiabris
Familia

Indouropeu
  Itálicu
    Romanci
     Romanci ociental
      Iberorromanci
        Asturleonés
          Lionés orental
            Estremeñu

             Hurzanu
Escreviúra Latina
Estatus oficial
Oficial en Careci d'oficialiá, inque comu parti del estremeñu estadría teóricamenti afiau por sel Bien d'Intrés Coltural.
Reglau por Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (OSCEC) (non oficial)
Códigus / Cóigus
ISO 639-2 ast
ISO 639-3 ext

Sitación dela comarca delas Hurzis ena Provincia Caçris

El Hurzanu es una variança popria del estremeñu gastá ena comarca delas Hurzis, ena provincia Caçris.

Descrición lengüística

[adital | adital cóigu]

Fonética

[adital | adital cóigu]
  • Deferenciación entri elli e i griega.[1]
  • Asparación de hachi, jota i essi cabera comu j castillana, relajada.[1]
  • Destensión delas aspiracionis anterioris a varias consonantis al caberu de sílaba. Up: carahter (caracter), dihno (digno), concehto (concepto), etc.[1]
  • Apaición de cientu, d'aspiración al prencipiu duna parabra en vocal. Up: janda (anda), jestuvo (estuvu). Esta apaició por contaminación de parabras anterioris acabijas en essi, muau a hachi aspirá.[1]
  • Nassaliçación de vocal cabera en angunus vocabrus. Up: non (no); sin (si); aquín (aquí); panriba (p'arriba); pambajo (p'abajo).[1]

Morfosintassis

[adital | adital cóigu]
  • Conservación delos grupus g-, j-, + palatal. Up: gierno, gielnu, giela, gencías, gelmanu, etc.

Letratura

[adital | adital cóigu]

L'escreviol d'origi hurzanu Anibal Martín hazi espairigil a tentu l'estremeñu i la palra hurdana en redis socialis.[2]

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El habla de las Hurdes.». 
  2. «Aníbal Martín: “Somos una comunidad autónoma que no se escucha”». www.elsaltodiario.com. 20 de noviembri de 2024. Consultado el 21 de diciembre de 2025. 

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Zamora Vicente, Alonso (1979). Dialectología española. Madrid: Gredos. ISBN 84-249-1115-6.