Hurzanu (Palra)
Aparencia
| Hurzanu | ||
|---|---|---|
| Hurzanu | ||
| Palrau en |
| |
| Región | Las Hurzis, Caçris, Estremaúra, España | |
| Palrantis | non essestin estaísticas fiabris | |
| Familia |
Indouropeu | |
| Escreviúra | Latina | |
| Estatus oficial | ||
| Oficial en | Careci d'oficialiá, inque comu parti del estremeñu estadría teóricamenti afiau por sel Bien d'Intrés Coltural. | |
| Reglau por | Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (OSCEC) (non oficial) | |
| Códigus / Cóigus | ||
| ISO 639-2 | ast | |
| ISO 639-3 | ext | |
|
Sitación dela comarca delas Hurzis ena Provincia Caçris
| ||
El Hurzanu es una variança popria del estremeñu gastá ena comarca delas Hurzis, ena provincia Caçris.
Estuyus lengüísticus
[adital | adital cóigu]La palra hue estuyá i descrevía pol lengüista Juan José Velo Nieto nel añu 1956 ena su obra El habla de las Hurdes.[1]
Descrición lengüística
[adital | adital cóigu]Fonética
[adital | adital cóigu]- Deferenciación entri elli e i griega.[2]
- Asparación de hachi, jota i essi cabera comu j castillana, relajada.[2]
- Destensión delas aspiracionis anterioris a varias consonantis al caberu de sílaba. Up: carahter (caracter), dihno (digno), concehto (concepto), etc.[2]
- Apaición de cientu, d'aspiración al prencipiu duna parabra en vocal. Up: janda (anda), jestuvo (estuvu). Esta apaició por contaminación de parabras anterioris acabijas en essi, muau a hachi aspirá.[2]
- Nassaliçación de vocal cabera en angunus vocabrus. Up: non (no); sin (si); aquín (aquí); panriba (p'arriba); pambajo (p'abajo).[2]
Morfosintassis
[adital | adital cóigu]- Conservación delos grupus g-, j-, + palatal. Up: gierno, gielnu, giela, gencías, gelmanu, etc.
Letratura i meyus de comunicación
[adital | adital cóigu]L'escreviol d'origi hurzanu Anibal Martín hazi espairigil a tentu l'estremeñu i la palra hurdana en redis socialis.[3]
Vea-si tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Velo Nieto, Juan José (1956). «El habla de las Hurdes». Revista de estudios extremeños 12 (1): 59-207. ISSN 0210-2854. Consultado el 29 de julio de 2026.
- 1 2 3 4 5 «El habla de las Hurdes.».
- ↑ «Aníbal Martín: “Somos una comunidad autónoma que no se escucha”». www.elsaltodiario.com. 20 de noviembri de 2024. Consultado el 21 de diciembre de 2025.
Biblografía
[adital | adital cóigu]- Zamora Vicente, Alonso (1979). Dialectología española. Madrid: Gredos. ISBN 84-249-1115-6.