Idioma georgianu
| Georgianu | |
|---|---|
| ႵႠႰႧႭჃႪႨ / ქართული / Kartuli | |
| Falau en |
Geórgia |
| Regiôn | Cáucasu |
| Falantis | 3 878 780 |
| Nativus | 3 724 240 |
| Otus | 154 540 |
| Familia |
Línguas kartvelianas |
| Escritura | Alfabetu georgianu |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | Geórgia |
| Códigus | |
| ISO 639-1 | ka |
| ISO 639-2 | geo (B), kat (T) |
| ISO 639-3 | kat |
| |
La luenga georgiana (ქართული ენა, kartuli ena) es la luenga oficial de Georgia, palrá pol el puebru georgianu. Huera deste país, se palra prencipalmenti en Turquia i Rússia, con comunidais más chiquinas nel vecín Azerbaiyán, otras antiguas repúbricas soviéticas, Grecia i Irán, siendu en total 3 878 780 las pressonas qu’umban esta luenga. Amás, es la prencipal luenga escrita pa tolos grupos étnicus georgianus, inclusu pa los hablantis delas otras luengas kartvelianas cumu el esvanu, mingrelianu i laçu.
El georgianu gasta un sistema d’escritura únicu, conociu cumu alfabetu georgianu qu’a través dela estoria á evolucionau en tres formas deferentis, desinás asomtavruli, nusjuri i mjedruli.
Destribución geográfica
[adital | adital cóigu]
El georgianu es la luenga materna d’ábate cuatru millonis de georgianus, aprossimadamenti el 70 % dela puebración de Georgia. En Rússia palran georgianu 171 000 pressonas[1] i unas 40 000 en Turquía (1983), mentris qu’en Irán puein sel entri 1000 i 10 000 las que gastan esta luenga.[2]
Enas otras antiguas repúbricas soviéticas, el georgianu es empleau pol 34 200 pressonas en Ucrania,[3] 16 300 pressonas en Azerbaiyán, 7700 en Kazajistán[4] i 4100 en Uzbekistán.[5] Armenia i Turkmenistán tamién cuentan con chiquinas comunidais de fala georgiana.
Aspetus estoricus, socialis i colturalis
[adital | adital cóigu]Estoria
[adital | adital cóigu]Se crei qu’el georgianu se deferenció del mingrelianu i del laçu hazi unos 3000 añus. Basándu-si nel grau del cambiu, angunus lingüistas cumu Georgy Klimov, T. Gamkrelidze i G. Machavariani pranteasun la possibiiliá de qu’el encetu del cambiu abríe ocurriu ya nel segundu mileniu a. C. o más dantis, deferenciandu el esvanu delas otras luengas. Las luengas mingrelianu i laçu se deferenciarían del georgianu aprossimadamenti un mileniu más tardi.
La más antigua mención al georgianu palrau puei sel un pasaji del gramáticu romanu Marco Cornelio Frontón nel sigru II: Frontón imagina alos iberianus (georgianus) dirigindu-si al emperador Marco Aurelio ena su incomprensibri luenga.
La lengua georgiana preteneci al grupu kartvéliu, que horma parti dela familia delas lenguas caucásicas. Desta familia, el georgianu es la única lengua que tieni un alfabetu i una vieja tradición literaria. Los más antiguos testus conocius redataus en georgianu datan dela segunda metá del sigru IV. Sigún las crónicas griegas, el georgianu se palrava en Cólquidi i ena Iberia caucásica nel passau largu.
L’antigua literatura georgiana es una importanti parti del cristianismu ortodoxu. El más antiguu periodu literariu georgianu (sigru V al sigru VIII) es bien ricu en imnografía i enos trabajus agiográficus. Las crónicas estóricas de Georgia tienin tamién la su importancia nel estuyu dela estoria i delas culturas caucásicas, tanto del norti como del sul. Son assina mesmu importantis pal estuyu de regiones vecínas, como el Orienti Próximu. Pol mé dela su posición estratégica entri el Norti i el Sul, l’Esti i l’Oesti, Georgia se volvió unu delos centrus dela tradución mientris la Edá Meya. Estas traduciones se hazían altonci tanto nel país (como enas academias de Pharissi[6], de Gélati[7] i d’Iqalto[8]) como enos monasterius georgianus asitiaus nel estranjeru, d’entri ellus los asitiaus en Siria, nel monti Sinaí n’Egitu, u bien Olimpia i Athos en Grecia, i n’otros lugaris n’Uropa del Esti. Los trabajus literarius traducius al georgianu añidierun abondus importantis datus a los estuyus delas estorias i delas culturas delos países del Orienti Próximu i ayudavan a reconstruil ciertus escritos originalis perdius en griegu, siríacu, persa i árabi.
Ciertus trabajus orientalis fuerun assina introducius n’Uropa polas traduciones georgianas. Pol ejemplu, el georgianu Visramiani (sigru XII) es l’aditación del poema persa Vis i Ramin, mentris que la Sabiduría de Balahvar (sigru XI) es, sobri la basi duna aditación árabi u persa, la versión cristiana dela estoria de Buda, volviéndu-si n’Ocidenti la de Barlaam i Josafat.
Endispués dela llegada del cristianismu a Georgia (en 337), las ideas religiosas i teológicas se desenvolvun nun nuevu nivel. Abondus destos trataus son consieraus como grandes obras del pensamientu ortodoxu. Amás destos trabajus, se puein topar los del famosu filósofu georgianu Pierri l’Iberi, que datan del sigru V. Ogañu, Georgia es consierá como el nial dela Renacencia oriental (del sigru IX al sigru XII). El poema filosóficu i alegóricu de Chota Roustaveli, El Caballeru cola piel de pantera es la más grande obra literaria deste periodu.

La lengua georgiana está carauterizá pol abondus préstamus de muchas otras lenguas cola que entró en contatu a lo largo dela estoria. La lengua tieni, pol tanto, un vocabulariu bien variu, asina como muchos dialeutos. Nostanti, la estrutura gramatical no muestra de mu bien ciertu essos préstamus, i la estrutura gramatical no se paréci sinu a las otras tres lenguas del grupu kartvéliu. El georgianu palrau ogañu está muy enfruenciáu pol palabras rusas u emprestás del persa, siendu esti últimu importanti sobri todo nel sigru XIX.
Georgia ya abría perdiu la su endependencia una vezi en 1801 i, en 1921, la Repúbrica socialista soviética de Georgia fue criá. José Stalin, jefi dela URSS i él mesmu con nacencia en Georgia, abría autorizáu a los países caucásicus a aguardar la su entiá nacional peru, endispués dela su muerti, la política de desestalinización de Nikita Khrouchtchev truxu la entrada de Georgia nuna larga etapa de rusificación que llegó al su puntu más altu en 1978 quandu el presienti del Soviet supremu dela RSS de Georgia Edouard Chevardnadze decidió camial l’artículu 75 dela Constitución georgiana (tocanti al estatu oficial del georgianu) col pesqui d'adotal el rusu como lengua oficial. Esto provocó un polvoreu delos georgianus que llegó al su puntu más altu el 14 d'abostu; a consecuencia desta revuelta, abondus georgianus fuerun mandaus a quedal-si ena su casa en Moscú. Nostanti, el gobiernu soviéticu reculó i Chevardnadze no camió nunca la lengua oficial de Georgia. El 14 d'abostu es el día dela lengua nacional.
Literatura
[adital | adital cóigu]El georgianu tieni una prolija traición literaria. El testu escritu más antiguu en georgianu qu’entavía se conserva es el Martiriu dela reina Santa Shushanik (წამებაჲ წმიდისა შუშანიკისი დედოფლისაჲ, C'amebaj c'midisa Shushanik'isi dedoplisaj) escritu pol Iakob Tsurtaveli entri 476 i 483. El primer manuscritu fechau delos Evangélius es el Manuscritu de Adysh (897). Duranti la «edá d’oru» de Geórguia —reináu dela reina Tamar (1184-1213)— se compuso el poema nacional épicu El caballeru ena piel de tigu, consierá la obra magna dela literatura nesta luenga.
L’obra más antigua dela literatura georgiana que entavía desisiti es el Martiriu dela santa reina Chouchanik (redatau entri el 474 i el 484), i cientus de palimpsestus que datan de los sigrus X, XI i XII endican qu’en aquessa etapa, los evanhelius, las epístolas de san Pablu i los Salmus ya abrían síu traducius. Desisitin tamién varias traduciones dela Biblia ena su totalidá, que datan de los sigrus VIII i IX.

La literatura georgiana tuvu la su edá d’oru baxu el reinau dela reina Tamar de Georgia (1184–1212), tiempu nel que Georgia llogró tamién el su puntu más altu enos campus políticu i cultural. L’obra más famosa d’aquessa época es entavía El Caballeru cola piel de pantera, del poeta Chota Roustaveli, que vivió a cabus del sigru XII i es consierau entavía como el poeta épicu nacional de Georgia. Nessi periodu, los rellatus i los mitus persas prencipiarun a hazel una enfruencia literaria mu huerti: hue enos escritos del poeta real Théimouraz de Kakhétie, que seríun condenaus pol unu de los sus sucesores, i del poeta real Artchil de Karthlie, ondi esta enfruencia hue más señalá. Siguió siendu huerti hata el nacimientu del nacionalismu georgianu, que nació nel sigru XVIII.
Los escritores señalaus d’essi mentau sigru del patriotismu huerun el rei Vakhtang VI de Karthli, el su iju Vakhoucht Bagration i el monji católicu Saba Soulkhan Orbéliani, otol d’un Recuillimientu de cuentus moralis i d’un diccionariu georgianu, asina como de poemas i d’un diariu ondi palrava de los sus largos viajis pol Uropa de l'Oesti. Los poetas David Gouramichvili i Bessarion Gabachvili son tamién grandes otores dela época.
El sigru XIX estuvo mercau pola huerti enfruencia d’Uropa de l'Oesti. D’entri los poetas desta época, Alexandre Tchavtchavadzé i Grigol Orbéliani s'alcuentran nun lugal emportanti. El su arti á quédau como famosu polos sus temas patrióticos i el su alabamientu desagerau del vinu i delas mujelis. Tocanti a Nicolas Baratachvili, estuvo mu enfruenciáu pol essa Uropa de l'Oesti que le hizo escribil poemas líricos de ruelu byronianu. A cabus del sigru XIX, el ombre de letras georgianu con más ruelu era el patriota Ilia Tchavtchavadzé, que sedría asesináu pol melitantes socialistas i endispués venerau como santu dela Ilesia ortodoxa georgiana.
De 1921 hata 1991, Georgia estuvo uñía a l’Unión Soviética i, anque la mayoría delas obras literarias siguierun escribiéndu-si en georgianu, pretenecían a la tradición cultural dela Unión de Repúbricas Socialistas Soviéticas i, pol ello, huerun a menú de propaganda i moralistas. Ogañu, l’arti dela escritura georgiana está un pocu dejáu de manu polos grandes del país, peru se puei entavía oíl palral de famosus otores, como Aka Mortchiladzé u Irina Assatiani.
Dialetus
[adital | adital cóigu]Dessistin al menus dieziochu dialetus del georgianu, los qualis entavía conservan caraterísticas únicas en términus de fonulogia, morfologia, sintassi i vocabulariu, inque virtualmenti son enteramenti inteligibris entri sí.[9] En cambiu, las otras luengas kartvelianas —mingrelianu, esvanu i laçu— solo son parcialmenti inteligibris palos hablantis de georgianu estándar o delos várius dialetus georgianus.
Entri los dialetus del georgianu que dessistin en Geórguia, ena zona ponentina del país, a lo largu dela costa del Mari Negru, se gastan el gurianu —al sul de Mingrelia— i el adzharianu o ach'aran. Al enteriol limitan col imiretianu. Al norti deste úrtimu, se sitúan los dialetus norocidentalis: lechjumianu i hacia el esti el rach'an. Entri los dialetus del norti, el mojevianu se acerca alas estribacionis meridionalis del Cáucasu mentris qu’el mtiuletianu se palra enmediau al sul. Entri los dialetus nororientalis destacan el jevsurianu —nel ária al esti del mokevianu—, el pshavianu i, aislau enas montañas que despartan Chechenia de Daguestán, el tush. El k'ajetianu es el dialetu oriental, mentris qu’ena estensa región central, el dialetu gastau es el kartlianu, basi dela luenga literaria moerna. Los dialetus meridionalis incluyen al dzhavajianu —al sudesti del kartlianu— i el mesjianu.
Huera de Geórguia se puein topar otrus dialetus del georgianu cumu el ingiloanu, palrau ena región azerí de Katala, el imerjevianu, palrau al esti de Turquía, i el fereydanianu, dialetu gastau en Fereydan (Irán). Otra forma dialetal conociú cumu qizlar-mozdokianu, ogañu en desusu, se palraba nel Cáucasu norti cumu consecuencia de migrantis que, procedentis de Geórguia oriental, se situn allí duranti el sigru XVIII.[10]
Pol úrtimu, judeogeorgianu, luenga palrá polos judíus de Geórguia, nu es consierá pol angunus autoris una luenga despartá, sinu solamenti un dialetu del georgianu.[11] En gran media comparti fonética, morfologia i sintassi col georgianu, inque contieni parabras d’origin hebreu i arameu.[12]
Influencia dotras luengas
[adital | adital cóigu]El georgianu cuenta con rasgos lingüísticus de tolos imperius qu’án estau presentis nel Cáucasu. Posei elementos grecorromanus, persas, árabis, [[luenga turca|turcus i russus, siendu los d’origin persa i russu los más significativus. Tamién s’án idintificau elementos procedentis del otru lau del Cáucasu, cumu pol ejemplu muxa(j), «roble», d’origin naj (Daguestán).[10]
Préstamus
[adital | adital cóigu]Como se dixu más arriba, el georgianu es una lengua con un vocabulariu bien ricu. Una gran parti d’él hue directamente emprestá de lenguas estranjeras, vecínas u no. Se topan paecíus entri el vocabulariu fonamental dela lengua georgiana i ciertas lenguas indo-uropéas antiguas enos campus del ganao, l’agricultura, las partis del cuerpu umanu i los númerus. Los préstamus delas lenguas iranias, antiguas (escitas, alalanus, osetis, partus), meyas i nuevas son crarus, de horma especial enos nombris de pressona. La lengua griega enriqueció la lengua georgiana nel campu dela terminología religiosa. Los préstamus del araméu (lengua oficial dela antigua Iberia), l'hebreu (ზეთი, zet'i pal azeiti), l'asiriu-babiloniu (თარგმანი, t'argmani pal intérpreti), el siríacu (კუპრი, koupri pal alquitrán), l'árabi (დავა, dava pala discusión), l'azeri (თოხლი, t'okhli pal corderu) i l'armeniu están pol compretu asimilaus. Más de pocu p'acá, enos sigrus XIX i XX, las lenguas rusa i englesa á traídu la su tupa de palabras nuevas i, a vezis, de «doblis».
Alfabetu
[adital | adital cóigu]L’alfabetu georgianu moernu posei 33 letras. Inque nun prencepiu constaba de 38, angunas letras án qudau anticuaus.
Estoria del alfabetu
[adital | adital cóigu]La forma más antigua del alfabetu georgianu, l’alfabetu asomtavruli («mayúsculas»), fue creau el 412 a. C. pol sacaerotis georgianus del cultu de Matra (Mithra de Persia). L’alfabetu asomtavruli sufrió reformas nel añu 284 a. C. hechas pol el rei Parnavaz I de Iberia.
L’alfabetu asomtavruli es tamién conociu cumu mrgvlovani («redondeau»). Entavía ogañu se conservan muestras deste alfabetu en inscricionis monumentalis, talis cumu las que se toplan ena ilesia georgiana de Bolnisi Sioni cerca de Tiflis (delos sigrus IV o V). Inclusu se toparun muestras más antiguas, que datan del sigru III a. C. al sigru III d. C., en Armaztsikhe (cerca de Mtskheta) i Nekresi (ena región de Kajetia al esti de Geórguia), en 1940 i dendi 1995 ata el 2003 espedicionis científicas realizadas pol Simon Janashia (1900-1947) i Levan Chilashvili. Las inscricionis del Armaztsikhe fueron estudiaus pol Pavle Ingorokva.
L’alfabetu nusjuri («minúsculas») o kutjovani («cuadriculau») apaeció nun prencepiu nel sigru IX. Asomtavruli i nusjuri, conocius cumu jutsuri (ხუცური, o «escritura eclesiástica»), fueron gastaus pa escribal manuscritus religiosus, gastandu el asomtavruli pa escribal las mayúsculas.
L’alfabetu moernu, llamau mjedruli (მხედრული, «secular» o «escritura delos caballeros»), apaeció pola primera vez nel sigru X. Se gastaba con finis nu religiosus ata el sigru XVIII, que fue quandu sustituyó pol completu al khutsuri. Los lingüistas qu’estudian georgianu catalogan la su ortografia cumu fonémica.
Sistema d’escritura
[adital | adital cóigu]


Prantilla:CSS image crop El georgianu á síu escritu nuna variabilidá de sistemas a lo largo dela su estoria. Ogañu el sistema Mkhedruli es casi pol compretu dominanti; los otros se gastan mayormenti en decumentus religiosus i arquitutura.
El Mkhedruli tieni 33 letras en usu común; una meyena de dozena más son obsoletas nel georgianu, inque entavía se gastan n'otros alfabetus, como el megrelianu, el laz i el svanu. Las letras del Mkhedruli se corresponden estrechamenti colos fonemas dela lengua georgiana.
Sigún el ruelu tradicional escritu pol Leonti Mroveli nel sigru XI, el primer sistema georgianu fue criau pol primer gobernanti del Reinu d'Iberia, Pharnavaz, nel sigru III a.C. Los primeros ejemplus dun sistema georgianu datan del sigru V d.C. Ogañu ai tres sistemas georgianus, llamaus Asomtavruli «capitalis», Nuskhuri «letras pequeñas», i Mkhedruli. Los dos primeros se gastan dambos dos como mayúsculas i minúsculas enos escritus dela Ilesia Ortodoxa Georgiana i dambos dous se llaman Khutsuri «alfabetu sacerdotal».
Nel Mkhedruli, no ai distinción de caxa. Nostanti, a vezis se llogra un efetu de mayúscula, llamau Mtavruli («títulu» u «encabeçau»), al moifical las letras de mo que los sus tamaños verticalis seyan idénticus i se sostribin ena línia de baxi sin traçus descendentis. Estas letras tipu mayúscula se gastan a menú enos encabeçaus de página, títulus de capítulus, inscripciones monumentalis i cosas d'essi ruelu.
| Letra | Prantilla:Nowrap | Prantilla:Nowrap |
|---|---|---|
| ა | a | [ä] |
| ბ | b | [b] |
| გ | g | [ɡ] |
| დ | d | [d] |
| ე | e | [e̞] |
| ვ | v | [v~w] |
| ზ | z | [z] |
| თ | t | [tʰ] |
| ი | i | [i] |
| კ | k’ | [kʼ] |
| ლ | l | [l] |
| მ | m | [m] |
| ნ | n | [n] |
| ო | o | [o̞] |
| პ | p’ | [pʼ] |
| ჟ | zh | [ʒ] |
| რ | r | [r] |
| ს | s | [s] |
| ტ | t’ | [tʼ] |
| უ | u | [u] |
| ფ | p | [pʰ] |
| ქ | k | [kʰ] |
| ღ | gh | [ɣ] |
| ყ | q’ | [qʼ] |
| შ | sh | [ʃ] |
| ჩ | ch | [t͡ʃʰ] |
| ც | ts | [t͡sʰ] |
| ძ | dz | [d͡z] |
| წ | ts’ | [t͡sʼ] |
| ჭ | ch’ | [t͡ʃʼ] |
| ხ | kh | [x] |
| ჯ | j | [d͡ʒ] |
| ჰ | h | [h] |
Disposición del teclau
[adital | adital cóigu]Esta es la disposición de teclau estándar georgiana.[13] El teclau estándar de Windows es rondamenti el delas máquinas d'escrebil manualis.
Descrición lingüística
[adital | adital cóigu]Clasificación
[adital | adital cóigu]
El georgianu es la más palrá entri las lenguas caucásicas meridionalis u kartvelianas, familia qu’amás encrúi el svanu i el megrelianu (palrás prencipalmenti al noroesti de Georgia), assín como el laz (palrá a lo largo dela costa del mari Negru de Turquía, dendi Trebisonda ata la raya con Georgia). Los georgianus se autodenominan kartv-el-i, de ellí la desinaúra gastá pa referil-si ala familia lingüística i pa aludil a los grupos étnicus que palran alguna destas lenguas.[10]
Fonología
[adital | adital cóigu]- Consonantis
Dondi ai tres consonantis nun mesmu puntu d’articulación el ordin es: sonora, sorda aspirá, sorda eyectiva; dondi ai dos (ecetu l, r) el ordin es: lateral, vibranti.
| Labial | Dorsal | Laríngea | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Postalveloar | Velar | Uvular | Glotal | ||||
| Nasal | მ /m/ | ნ /n/ | ||||||||
| Oclusiva | sonora | ბ /b/ | დ /d/ | გ /g/ | ||||||
| sorda | aspirada | ფ /pʰ/ | თ /tʰ/ | ქ /kʰ/ | ||||||
| eyectiva | პ /pʼ/ | ტ /tʼ/ | კ /kʼ/ | ყ /qʼ/ | ||||||
| Fricativa | sonora | ვ /v/ | ზ /z/ | ჟ /ʒ/ | ღ /ɣ/ | |||||
| sorda | ს /s/ | შ /ʃ/ | ხ /x/ | ჰ /h/ | ||||||
| Africada | sonora | ძ /ʣ/ | ჯ /ʤ/ | |||||||
| sorda | aspirada | ც /ʦʰ/ | ჩ /ʧʰ/ | |||||||
| eyectiva | წ /t͡s/ | ჭ /t͡ʃ'/ | ||||||||
| Líquida | lateral | ლ /l/ | ||||||||
| vibranti | რ /r/ | |||||||||
Nóte-si qu’en georgianu ai soníus similaris que son deferentis fonémicamenti:
ქ, kʰ (aspirá) i კ, kʼ (eyectiva)
თ, tʰ (aspirá) i ტ, tʼ (eyectiva)
ფ, pʰ (aspirá) i პ, pʼ (eyectiva)
ც, ʦʰ (aspirá) i წ, ʦʼ (eyectiva)
ჩ, ʧʰ (aspirá) i ჭ, ʧʼ (eyectiva)
- Vocalis
Gramática
[adital | adital cóigu]El georgianu moernu possea 5 vocalis i 28 consonantis, mentris qu’el antiguu tenía las mesmas vocalis peru 30 consonantis. Nel sistema de consonantis, las oclusivas i africadas son sonoras, sordas i glotalizás. Inque la mayor parti delas raícis delas palabras prencipian con una u dos consonantis, ai muchas palabras con grupos de consonantis ena posición inicial; dalgunus destos grupos puein constar de ata seis consonantis, como ena voz prckvna, «pelandu».[14]
El acentu tónicu se sitúa ena primera sílaba en palabras bisílabas peru en palabras más largas tendi a caer ena primera u ena antepenúltima sílaba.
El ordin delas palabras es relativamenti libri, puyendu sel sujetu-verbu-objetu, sujetu-objetu-verbu u objetu-sujetu-verbu. No dessisti géneru gramatical; si se nicesita destinguil entri sexos ai términus definius que se puein añidil.
El marcador pal prural se constitúi col sufiju -eb- endispués dela raíz. Pola otra parti, no dessisti artículu determinau. El numeral ert, «unu», puei sel gastau como artículu indeterminau.[15]
El georgianu es una lengua aglutinanti ena qual ciertus prefijus i sufijus se unun entri sí col pesqui de construil un verbu. En dalgunus casos, puei habel ata ochu morfemas deferentis nun verbu simultáneamenti: pol ejemplu, en ageshenebinat, «vós habéis construíu», el verbu puei sel subdividíu como a-g-e-shen-eb-in-a-t, en dondi cada morfema contribúi al significau del tiempu verbal u ala pressona que lleva a cabu l’acción. La conjugación verbal tamién exhibi polipersonalismu; un verbu puei encruil morfemas qu’aludin tanto al sujetu como al objetu.
En quanto al sistema verbal, esti es sumamenti compreju, deferenciándu-si entri verbos estáticus u dinámicus, i transitivos u intransitivos, encruyendu nesta última categoría los verbos pasivos i meyus.
Una carauterística notabli del georgianu, que comparti colas otras lenguas kartvelianas, es la construcción ergativa dela frasi. El sujetu dun verbu transitivu se marca pun casu especial, ergativu, mentris qu’el casu del objetu diretu es el mesmu qu’el del sujetu enos verbos intransitivos: kac-i (nominativu) midis, «l’ombri va», peru kac-ma (ergativu) molda datv-i (nominativu), «l’ombri mató al osu».[15]
El georgianu tieni sieti casos gramaticalis: nominativu, ergativu, dativu, genitivu, instrumental, vocativu i alverbial.
Vocabulariu
[adital | adital cóigu]El georgianu tieni un ricu sistema de palabras derivás.
A partil duna raíz, l’adición de determinaus prefijus i sufijus pirmiti otenel diversos sustantivos i adjetivos relacionaus. Pol ejemplu, partiendu dela raíz -kartv-, se puein derivar los términus Kartveli', «pressona de Georgia», Kartuli, «idioma georgianu» i Sakartvelo, «Georgia».
La mayoría delos apellíus georgianus terminan en -dze, «iju» (Georgia ocidental), -shvili, «niñu» (Georgia oriental), -ia (Georgia ocidental, Samegrelo), -ani (Georgia ocidental, Svaneti) u -uri (esti de Georgia).
La partícula -eli al final indica nobleza, equivalenti al de francés u al von alemán.
El georgianu, al igual qu’el vascu u el francés, tieni un sistema numéricu vigesimal, basau nun sistema de numeración de 20.
Pa espresal un númeru mayor que 20 i menol que 100, primeru se enuncia el númeru como múltiplo de venti i luegu se añidi el númeru restanti. Assin, el 93 se espresa como ოთხმოცდაცამეტი - otkh-m-ots-da-tsamet'i (lit. quatru vezis venti i treci).
Espresionis útililis en georgianu
[adital | adital cóigu]Entri paréntesis la prenunciación aprósimá al español. (kh se prenuncia como la J del español, dzh se prenuncia como la J del inglés)
- გამარჯობა (gamaryoba) – Hola
- გაგიმარჯოს (gaguimaryos) – Hola (respuesta)
- როგორ ხარ? (rogor jar?) – ¿Qué tal estás?
- ნახვამდis (najvamdis) – Ata luegu, ata la vista
- გმადლობ (gmadlob) – Gracias
- დიდი მადლობა (didi madloba) – Muchas gracias
- გთხოვ (gtjov) – Pol favol
- ბოდიში (bodishi) – Perdón
- მიყვარხარ(თ) (miqvarjar(t)) – Te(Os) quieru
- მე ქართველი/ესპანელი ვარ (me kartveli/espaneli var) – Yo soi georgianu(a)/español(a)
- რა გქვია შენ? (ra gkvia shen?) – ¿Cómo te llamas?
- მე მქვიa გიორგი (me mkvia Guiorgui) – Me llamu Guiorgui
- სასიამოვნოა თქვენი გაცნობა (sasiamovnoa tkveni gatsnoba) – Un pracer conocel-lu(la)
- გაუმარჯოს! (gaumaryos!) – ¡Chinchín! ¡Salú! (al brindal)
- გილოცავ (guilotsav) – Ennoragüena, Feliciáis
Véasi tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]Referencias en testu
[adital | adital cóigu]- ↑ Russian Federation (Ethnologue)
- ↑ Familia Kartvelia (Proel)
- ↑ Ukraine (Ethnologue)
- ↑ Uzbekistan (Ethnologue)
- ↑ Kazakhstan (Ethnologue)
- ↑ nel sigru IV.
- ↑ del sigru IX al sigru XII.
- ↑ nel sigru XII.
- ↑ Manana Kock Kobaidze (2004-02-11) From the history of Standard Georgian
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Price, Glanville. Enciclopedia de las lenguas de Europa. 2001. Editorial Gredos. isbn=9788424923006. Capítulo: Lenguas caucásicas. Páginas: 92-117
- ↑ Language Policy in the Soviet Union
- ↑ Jewish Culture and Identity in the Soviet Union
- ↑ Georgian Keyboard Layout Microsoft
- ↑ Promotora Española de Lingüística
- ↑ 15,0 15,1 Promotora Española de Lingüística Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «Promotora2» está definido varias veces con contenidos diferentes
Referencias generalis
[adital | adital cóigu]Pavle Ingorokva. Inscripciones antiguas en georgianu. Boletín de ENIMK, vol. X, Tbilisi, 1941, pp. 411-427 (en georgianu)
Zaza Aleksidze. Epistoleta Tsigni, Tiflis, 1968, 150 pp (en georgianu)
Korneli Danelia, Zurab Sarjveladze. Cuestiones sobri la paleografía del georgianu, Tiflis, 1997, 150 pp (en georgianu, sumariu en inglés).
Elene Machavariani. Grafía del alfabetu georgianu, Tiflis, 1982, 107 pp (en georgianu, sumariu en francés)
Ivane Dzhavakhishvili. Paleografía georgiana, Tiflis, 1949, 500 pp (en georgianu)
Ramaz Pataridze. El asomtavruli georgianu, Tiflis, 1980, 600 pp (en georgianu)
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre el idioma georgiano.
Prantilla:Wikilibros Prantilla:Interwiki
- Guía de conversación bilingüe: https://web.archive.org/web/20140603060941/http://georgiano-espanol.blogspot.com/
- Diccionario explicativo del georgiano antiguo (con algunas traducciones al griego y al ruso) https://web.archive.org/web/20070928064320/http://web.sanet.ge/meskhitb/lexicon/#ie
- Diccionario Inglés-Georgiano, Georgiano-Inglés http://www.translate.ge
- Diccionario de las voces foráneas en georgiano (Diccionario de palabras extranjeras en Georgiano) Prantilla:Enlace roto
- Fotos de Omniglot
