Isabel López Lajas
| Isabel López Lajas | ||
|---|---|---|
| Información pressonal | ||
| Nacencia | 1884 | |
| Muerti | 1967 | |
| Nacionalidá | Española | |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Escrevienti | |
Isabel López Lajas (Valverdi del Fresnu, Estremaúra, 1884-1967), hue una escreviora estremeña ena fala del valli de Xálima o fala dos Tres Lugaris.
Biografía
[adital | adital cóigu]La su nacencia hue en Valverdi del Fresnu ena Estremaúra nel 1884, nuna familia acomoá. Estuyó ena escuela del su puebru de nacencia, peru al acabijal la primaria, no púu de siguil estudiandu, pos tenía que ayual ena su casa, enque acontinó leyendu librus comu los de Rosalía de Castro, que le hizierun entifical la su luenga mairi cona luenga dela escreviora gallega.[1]
Era una pessona mu religiosa i nel 1904 con venti añus, decedió d'entriegal-si a l'apostolau religiosu i passó tola vía exerciendu ena caridá, vesitandu maletus o ayuandu alos mas nessecitaus del lugal. Endrentu d'essa liña apostólica, una delas sus mássimas procupacionis hue la poquina estrución delos campusinus i possimenti dela mugel delos puebrus. Assina hundó una escuela enos domingus p'aprendel a leyel i escrevil alas zagalinas d'al reol, que col tiempu hue pa tolos zagalinus i zagalinas i pa tolos días dela semana. Nesta escuela apreparó un bandu de teatru, pal que escrevió sátiras en valverdeiru, una delas varianças dela fala del valli de Xálima o fala dos Tres Lugaris, con un conteníu morali i que s'entrepetarun dendi la Segundera Repúbrica Española hata los añus cincuenta del siegru passau. Anduvu viviendu en Valverdi del Fresnu hata la su muerti nel 1967.[1][2]
El tres d'abostu del 1992 se hundó l'associación Fala i Cultura, col proponimientu dentri otrus de lavoreal una gramática común, cona basi gallega, assina comu la comemoración dun día da nosa fala, celebrau ca añu dendi'l 1992 que hue en As Ellas, nel 1993 en Valverdi del Fresnu i nel 1994 en Sa Martín de Trevellu. Nel 1998, Xosé Henrique Costas pubricó seis delas sus sátiras, que están considerás comu la primel obra letraria escrevía en valverdeiru i assina nesti mesmu añu del 1998, el Gabiné de Delanteras Trasfronterizas esmençó a procupal-si pola fala i a sostribal el su estuyu. Passarun angunus añus hata qu'el catorzi de juñu del 2000, la Consejería de Coltura dela Junta d'Estremaúra reconoció la habra del valli de Xálima comu Bien d'Interés Coltural, pa poel protegel-la i conserval-la i ala final hue declará pola Junta d'Estremaúra comu Bien d'Interés Coltural nel 2001.[2][3]
Obra
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ 1,0 1,1 Fontán, Sara (27 de mayu del 2013). «Isabel López Lajas i el su teatru en valverdeiru.». Sierra de Gata Digital (en a fala). Consultado el 07 de mayu del 2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «A nosa fala – I.E.S.O. Val de Xálima – Valverdi del Fresnu ena Sierra de Gata.». 01 de mayu del 2026. Consultado el 07 de mayu del 2026.
- ↑ 3,0 3,1 Costas González, Xosé-Henrique (novembri del 2013). «Las falas d'origi gallegu.» (en galego). Consultado el 07 de mayu del 2026.