James Dean
| James Dean | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Información pressonal | ||
| Nombri de nacencia | James Byron Dean | |
| Nacencia |
8 de hebreru de 1931 Marion (Estaus Unius) | |
| Muerti |
30 de setiembri de 1955 (24 años) Cholame (Estaus Unius) | |
| Causa de muerti | Accidente automovilístico | |
| Sepoltura | Park Cemetery | |
| Nacionalidá | Estadounidense | |
| Lengua materna | Ingrés | |
| Caraitirísticas físicas | ||
| Altol | 1,71 m | |
| Familia | ||
| Pairis |
Winton Dean Mildred Marie Wilson | |
| Educación | ||
| Educau en |
| |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Atol de cini, atol de televisión, atol de teatru, piloto de automovilismo y atol | |
| Añus ativu | 1951-1955 | |
| Empreaol | Warner Bros. | |
| Sitiu web | www.jamesdean.com | |
| Correúra deportiva | ||
| Deporti | Automovilismo | |
| Destincionis |
| |
| Hirma |
| |
James Byron Dean (Marion, Indiana; 8 de hebreru de 1931-Cholame, California; 30 de setiembri de 1955) fue un autol estaunidensi. Endispués de realizal papelis menoris en programas de televisión i obras de teatru duranti los prencepius dela década de 1950, si mudó a Los Ángeles, California.
Es considerau un iconu coltural, un símbolu estaunidensi pol escelencia, i representa la «desilusión aolescenti» i el «distanciamentu social», tal comu lu espresaba el títulu dela su película más célebri, Rebelde sin causa (1955), ondi enterpretó al problemáticu aolescenti «Jim Stark». Los otrus papelis que definierun el su estrellatu fuerun el del solitariu «Cal Trask» en East of Eden (1955) i el del peón «Jett Rink», en Giganti (1956). La su duraera fama i populariá si basan enas sus autuacionis nestas tres películas, ondi en caúna d'ellas encarnó al su protagonista.[1]
La su muerti prematura nun acidenti automobilísticu cimentó el su estatus de leyenda.[2] Fue el primer autol en recibil una nominación póstuma al Óscar comu mejol autol i entavía si mantien comu el únicu autol qu'á teníu dos nominacionis póstumas.[3] En 1999, el American Film Institute lu ubicó nel 18.º puestu comu mejol estrella de cini masculina ena su lista AFI's 100 años... 100 estrellas.[4]
Biografía
[adital | adital cóigu]Dean tuvu nacencia el 8 de hebreru de 1931 en Marion (Indiana),[5] comu James Byron Dean. Los sus pairis fuerun Mildred Wilson i Winton Dean. Afirmaba qu'la su mairi era en parti endígena americana i qu'el su pairi pertenecía a una «estirpi de colonus originarius que si remontaba al Mayflower».[6] Seis añus endispués de qu'el su pairi tuviessi dejau de sel agricultol pa sel ténicu dental, James i la su familia si mudarun a Santa Mónica, California, ondi la familia pasó varius añus. Si cuenta qu'el jovin Dean fue un iju mu apegau ala su mairi; sigún Michael DeAngelis, ella fue «l'única pressona capás de comprendelu».[7] Si matriculó ena escuela púbrica de primaria Brentwood, nel vecindariu del mesmu nombri dela ciá de Los Ángeles ata qu'la su mairi murió de cáncer, quandu Dean tenía nuevi.[8]
Sin opción de poel cuidal al su iju, Winton Dean mandó a James cola su ermana i tía del zagal, Ortense, i el su maríu, Marcus Winslow a una granja en Fairmount (Indiana),[9] ondi fue educau nun entornu d'influencia cuáquera. Dean si guió polos consejus i l'amistá del pastol metodista, el reverendu James DeWeerd. A DeWeerd si l'atribuyó abel ejercíu una influencia formativa sobri Dean, especialmenti en abel creau un interés polos torus, las carreras de cochis i el teatru.[10] Sigún Billy J. Harbin, «Dean mantuvu una relación mu cercana col su pastol... la qual prencipió nel su últimu añu d'educación secundaria i duró abondus añus».[11] Una supuesta relación sessual fue sugería nel libru de Paul Alexander de 1994 Boulevard of Broken Dreams: The Life, Times, and Legend of James Dean.[12] En 2011, s'informó que Dean una vezi le confió a Elizabeth Taylor que fue abusau sessualmenti pol un ministru aprossimadamenti dos añus endispués dela muerti dela su mairi.[13][14] Otrus informis sobri la vida de Dean también sugierin que fue abusau sessualmenti pol DeWeerd ya sea de zagal o d'aolescenti.Error en la cita: La etiqueta de apertura <ref> es incorrecta o tiene el nombre mal
Nessa etapa dela su educación, las representacionis teatralis hechas pol Dean puein consideralsi de poca monta. Nostanti, llegó a sel un deportista populal, ya que jugó enos equipus de baloncestu i de béisbol i amás estuyó teatru.
El rendimientu escolal general de Dean fue escepcional i era un estuyanti populal. Jugó enos equipus de béisbol i baloncestu nuversitariu, estuyó teatru i compitió en oratoria a través dela Asociación Forensi d'Escuelas Secundarias d'Indiana.[15] Endispués de gradualsi dela Escuela Secundaria Fairmount en mayu de 1949,[16] regresó a California pa vivil col su pairi i la su mairastra, Ethel Case Dean.[17] Dean si matriculó nel Santa Monica College i s'especializó en derechu. Si transfirió ala Nuversidá de California en Los Ángeles (UCLA) pun semestri[18] i chambó la su especialización a teatru.[19] El su ententu de reconciliasi col su pairi terminó nun impassi de «antagonismu pocu comunicativu» causau polos esfueçus de Winton pol guialu azia una carrera más tradicional. S'unió ala fraterniá Sigma Nu, inque nunca fue iniciau.[20] Duranti los sus estuyus ena UCLA, Dean fue selecionau entri un grupu de 350 autoris pa enterpretal a Malcolm en Macbeth.[21] Nessa época, también prencipió a autual nel taller de James Whitmore. En eneru de 1951, empendoló los sus estuyus dela UCLA pa dedicasi pol completu ala autuación.[22][23] Sobri la su búsqueda d'una carrera comu autol, Dean declaró más tardi: «La decisión d'autual nunca fue motivá. É dedicau toa la mi vida a una esibición dramática d'espresión».
Trayectoria
[adital | adital cóigu]Primerus trebajus comu autol
[adital | adital cóigu]Dantis de viajal a Nueva York consiguió en 1951 un papel ena película Fixed Bayonets, también hizu otrus dos pequeñus papelis enas películas Sailor Beware i Has Anybody Seen My Gal?, dambas dos en 1952. Endispués de solicital a abondas agencias d'autoris, trebajó n'una obra de teatru, l'ofrecierun en 1952 entervenil en See the Jaguar, ena que enterpretó a un aolescenti qu'abía estau encerrau n'una jaula la mayol parti dela su vida. También hizu varias aparicionis en televisión d'escasa trascendencia. En 1953 le dierun otru papel en Broadway, The Immoralist, que tuvu una acogía mu positiva pola crítica;[24] essi añu también tuvu otru papel ena película Trouble Along the Way. Duranti la produción de The Immoralist, Dean tuvu un romanci cola autris Geraldine Page.[25]
East of Eden
[adital | adital cóigu]
Finalmenti, Jimmy, comu si le conoceríe, consiguió convertilsi en autol de cini, quandu en 1954 el diretol Elia Kazan, qu'abía rodau Un tranvía llamau deseu con Marlon Brando, l'ofreció el papel prencipal de Cal Trask en Al este del Edén. El diretol eligió a Dean pola su similitú col pressonagi, entrovertíu, toscu, melancólicu i apasionau. A diferencia del libru, el guión dela película si centró ena última parti dela estoria, predominantementi col pressonagi de Cal. Inque inicialmenti pareci más distanti i emocionalmenti problemáticu qu'el su ermanu gemelu Aron, Cal prontu si ve comu más mundanu, astutu palos negocius i sensatu en comparación col su pairi piadosu i constantementi desaprobaol (enterpretau pol Raymond Massey), que busca envental un procesu de refrigeración de vegetalis. A Cal le procupa el misteriu dela su mairi supuestamenti muerta i destapa que entavía está viva i es una 'madame' regenti d'un burdel; El papel fue enterpretau pola autris Jo Van Fleet.[26]
Dean i Kazan volarun juntus de Nueva York a Los Ángeles el 8 de marçu.[27][28][29] Dean si mudó a un pisu nel plató dela Warner con Richard Davalos (que haríe d'Aaron, ermanu de Cal). El rodagi emprencipió el 27 de mayu i acabó el 9 d'abostu.
Dean nu acudió al estrenu d'Al esti del Edén el 9 de marçu de 1955. Na menos que Marilyn Monroe, Eva Marie Saint i Marlene Dietrich trebajarun nessa ocasión comu acomoaoras.[30][31] Días endispués Dean vio la su película pasandu desapercibíu enas filas del cini, comu un espectaol más.
En reconocimientu ala su autuación en Al esti del Edén, Dean fue nominau póstumamenti alos Premius dela Academia de 1956 comu Mejol Autol nun Papel Protagonista de 1955, la primera nominación póstuma oficial ena estoria delos Premius dela Academia.[32] (Jeanne Eagels fue nominá a Mejol Autris en 1929,[33] quandu las reglas pala seleción del ganaol eran diferentis). Al esti del Edén fue l'única película protagonizá pol Dean estrená duranti la su vida.[34][35]
Rebeldi sin causa, Giganti i rolis planificaus.
[adital | adital cóigu]
Al pocu tiempu, Nicholas Ray le contrató pal papel de Jim Stark en Rebelde sin causa, coprotagonizá pol Natalie Wood. La película á síu citá comu una representación precisa dela angustia aolescenti.[36][37]
Endispués d'Al esti del Edén i Rebeldi sin causa, Dean quería evital sel encasillau comu un aolescenti rebeldi comu Cal Trask o Jim Stark, i pol tantu asumió el papel de Jett Rink, un peón de ranchu tejanu que topa petróleu i si güelvi ricu, en Giganti, una película estrená póstumamenti en 1956. La película retrata varias décadas enas vidas de Bick Benedict, un rancheru tejanu, enterpretau pol Rock Hudson; la su esposa, Leslie, enterpretá pol Elizabeth Taylor; i Rink.[38] Pa retratal una versión más vieja del su pressonagi enas escenas posteroris dela película, Dean si tiñó el pelu de gris i s'afeitó un pocu pa dalsi una línia de pelu en retrocesu. El su pressonagi, Jett Rink, tenía también rasgus de Dean, ya que dambos dos eran pressonas solitarias.
También nesta película si le proïbió partecipal en carreras de cochis duranti la filmación. La película si rodó cerca dela raya con Méjicu. Duranti los descansus del rodagi Dean grababa la película entri bastioris col su Bolex de 16 mm. Pol esta película otuvu la su segunda nominación al Óscar (nesta ocasión póstuma) i también el su compañeru de repartu Rock Hudson otuvu otra nominación ena mesma categoría. Dambos dos fuerun derrotaus pol Yul Brynner pol El rei i yo.
Giganti resultadríe sel la última película de Dean. Al final dela película, si suponi que Dean da un discursu en estau d'ebrieá nun banqueti; estu si conoci comu la «Última Cena» porque fue la última escena dantis dela su repentina muerti. Debíu al su deseu de hazel la escena más realista al estal realmenti ebriu pala toma, Dean murmuró tantu qu'el diretol George Stevens decidió que la escena tenía que sel doblá pol Nick Adams, quien tuvu un pequeñu papel ena película porque Dean abía muertu dantis de que si editara la película. Dean recibió la su segunda nominación póstuma al Premiu dela Academia al Mejol Autol pol su papel en Giganti ena 29.ª edición delos Premius dela Academia en 1957 pa películas estrenás en 1956.Error en la cita: La etiqueta de apertura <ref> es incorrecta o tiene el nombre mal Endispués de terminal Giganti, Dean estaba listu pa protagonizal comu Rocky Graziano n'una película dramática, Somebody Up There Likes Me (1956), i, sigún el propiu Nicholas Ray, diba a hazel una estoria llamá Heroic Love col diretol.[39]
Afición polas carreras de cochis
[adital | adital cóigu]En 1954, Dean s'interesó en desenvolvel una carrera nel automovilismu. Compró varius veículus tras concluíl el rodagi d'East of Eden, encluyíu un Triumph Tiger T110 i un Porsche 356.[40][41] Justu dantis de que prencipiara a rodal Rebeldi sin causa, compitió nel su primer eventu profesional enas Palm Springs Road Races, que si llevarun a cabu en Palm Springs, California del 26 al 27 de marçu de 1955. Dean otuvu el primer lugal ena clasi de novatus i segundu lugal nel eventu prencipal. La su carrera acontinó en Bakersfield un mes endispués, ondi terminó primeru ena su clasi i terceru ena general.[42] Dean esperaba competil enas 500 Millas de Indianápolis, inque la su apretá agenda si lu empedía.[43]
L'última carrera de Dean tuvu lugal en Santa Bárbara el Día delos Caíus, el 30 de mayu de 1955. Nu puu acabal la competición debíu a un pistón reventau.Error en la cita: La etiqueta de apertura <ref> es incorrecta o tiene el nombre mal[44] La su brevi carrera queó en suspensu quandu Warner Brothers le proïbió partecipal en toas las carreras duranti la produción de Giganti.[45] Dean abía terminau de filmal las sus escenas i la película estaba en posprodución quandu decidió volvel a correl.
Acidenti de tráficu i espernamentu
[adital | adital cóigu]
Mentris trebajaba en Giganti, Dean si compró un Porsche Spyder 550, bautizau comu «Little Bastard» pol Bill Hickman,[46][47] otru correol, amigu pressonal de Dean, que formó parti dela su peñi comu instrutol, siendu especialista en rodagis d'escenas peligrosas con cochis. El 17 de setiembri (días dantis dela su muerti) hizu un anunciu publicitariu ena que advertía alos jovinatis a que condujeran con prudencia.[48] Tan prontu comu terminó el rodagi dela película, Dean fue a competil n'una carrera d'automóvilis en Salinas, cerca de San Franciscu. La nochi dantis dejó el su gatu con Elizabeth Taylor pa que si lu cuidara, ya que temía que argu le sucediera.[49]
El 30 de setiembri de 1955[50] enganchó el Porsche ena su ranchera pa llevalu a Competition Motors pa una puesta a puntu. Allí si reunió col fotógrafu Sanford Roth i el su amigu l'autol Bill Hickman. El su mecánicu Rolf Wütherich pasó tres oras poniendu a puntu el motol d'altu rendimientu i un cinturón de seguriá nel asientu del condutol. Dantis d'dil a Salinas, Dean aparó n'una gasolinera a seis manzanas dela su casa pa repostal. Antoncis decidió conducil el Porsche a lo largu dela costa pa hazel-le unus kilómetrus (quandu nun prencepiu diba a lleval el Porsche nel remolqui dela su ranchera).[51] Mentris Dean conducía pola carretera, acompañau pol su mecánicu, si l'acercó nel cruci 41-46, ena localidá de Cholame, California, un Ford Tudor 1950[52] a gran velocidá, conducíu pol un estuyanti. Dean trató d'esquivalu, inque nu puu.Error en la cita: La etiqueta de apertura <ref> es incorrecta o tiene el nombre mal[53][54] S'encrustó contra el Ford frontal i lateralmenti pola izquierda. Fue vistu pol varius transeúntis que corrierun nel su auxilio. Una enfermera lu topó cun pulsu mu débil i col pescueçu frauturau pol choqui, perdiendu la vida istantániamenti el 30 de setiembri de 1955, ala temprana edá de 24 añus.[55] Donald Turnupseed, el condutol del Ford, solu sufriu erías levis.[56] Turnupseed, que solu si rompió el narís i si lastimó un ombru, murió de cáncer en 1995, mentris qu'el mecánicu de Dean salió despedíu del veículu, s'estrozó una pierna i si rompió la mandíbula, inque murió añus endispués nun acidenti de tráficu en Alemania (1981).[57]
James Dean fue aterradu nel Park Cemetery de Fairmount (Indiana) el 8 d'otubri de 1955.[58] En 1977 s'inauguró un memorial nel su onol cerca del lugal del acidenti, en Cholame.[59][60][61]
En 2005, Channel 5 emitió un documental nel que si desvelaban nuevus datus sobri el acidenti de Dean. Pa prencipial, Dean nu ententó esquival el Ford; sinu que frenó a fondu el su 550 Spyder. James Dean nu murió nel autu, sinu que salió despedíu contra el parabrisas del Ford (puei velsi el impautu del cristal enas fotografías del incidenti). Tras essi impautu, el su cuerpu rebotó al interiol del Porsche, cayendu nel asientu del copilotu. Sigún Hickman, quandu llegarun (alos tres minutus), él mesmu estraería a James del veículu siniestrau i moriríe enos sus braçus. El condutol del Ford aseguró que «nu vio el cochi» de Dean, i afirmó vel cómu dos cuerpus salían volandu del cochi: unu cayó ena cuneta (el del mecánicu de Dean) i otru «cayó sobri el mi cochi i rebotó».
Algunus investigaoris, periodistas i biógrafus topan ciertus detallis que cuestionan la versión del acidenti. Si palra d'un suicidiu planificau, planificau pol propiu James Dean. Pa apoyal esta estraña conjetura, s'esgrimin diferentis teorías. La primera abri un interroganti sobri pol qué Dean nu esquivó el veículu col que diba a colisional, lo qual nu s'esplica sigún la declaración dá pol mecánicu Weutherich. En segundu lugal, otru datu esgrimíu, que suscita a pensal que Dean buscaba d'alguna manera la fataliá, fuerun las distintas visitas que realizó a algunus delos sus mejoris amigus i algunus delos sus compañerus de repartu delas sus películas. Si dizi que tras el acidenti toos concordarun en lo estrañu del casu, pos s'abía presentau anti toos ellus vistíu de tragi escuru, lo que nu era abitual ena su vistimenta.[62] Nostanti, es mu improbabil que decidiera suicidalsi, poniendu en riesgu la vida del copilotu i la del condutol del otru veículu; tampocu s'esplica la razón de pisal el frenu si la su entención era suicidalsi, pol lo que es más bien una teoría conspiranoica del ámbitu de YouTube.
Vida privá
[adital | adital cóigu]Ogañu, Dean es considerau un iconu pola su manera esperimental de percibí la vida, lo qu'encluyía ala su sessualidá. Quandu si le preguntaba pola su sessualidá, Dean respondía: «Nu soi omosessual, inque nu voi a dil pola vida cuna manu atá ala espalda».[63] El periodista Joe Hyams sugirió que qualquiel actividá gay ena que Dean si viera envueltu pía debelsi a un interés pol avanzal ena su carrera. En qualquiel casu el diretol Nicholas Ray afirmó que Dean era gay, mentris qu'el autol John Howlett afirmó qu'era bisexual. Una biografía escrita pol George Perry aseguraba qu'era «esperimentación». Elizabeth Taylor, que si hizu amiga íntima de Dean nel rodagi de Giganti, aseguró en 2001 qu'era gay.
En quantu a relacionis oficialis, duranti la su estancia en Hollywood Dean salió con abondas mujeris, inque el amol dela su vida fue l'autris Pier Angeli, a quien conoció duranti el rodagi d'Al esti del Edén.[64] A pesal de que la mairi d'Angeli s'opusu a essi romanci, pol su comportamientu i forma de vestil, amás de nu sel católicu, estuvierun juntus un tiempu ata qu'Angeli le comunicó que diba a casalsi col cantanti Vic Damone.[65] Dean nu acetó essa decisión i, sigún algunus biógrafus, la golpió. Los columnistas de rejarius informarun que Dean vio la boda dendi l'otru lau dela calli ena su motocicreta, enclusu acelerandu el motol duranti la ceremonia. Nostanti, Dean luegu negó abel hechu argu tan «tontu».[66]
Sessualidá
[adital | adital cóigu]Ogañu, Dean es considerau un iconu debíu ala su percepción dela vida esperimental, qu'enclui la su sessualidá ambivalenti. Los premius Gay Times Readers lu citarun comu el mejol iconu gay masculinu de tolos tiempus.[67] Quandu si le preguntó sobri la su orientación sessual, si dizi que Dean diju: «Nu, nu soi omosessual. Inque tampocu voi a pasal pola vida cuna manu atá ala espalda».[68] Bast, el primer biógrafu de Dean, diju una vezi qu'él i Dean «esperimentarun» sessualmenti, inque sin esplicalu, i nun libru posteriol descrebi las circunstancias.
El rumol sobri la su sessualidá más estendíu si dio cola pubricación en 2016 del libru James Dean: Tomorrow Never Comes, escritu pol Darwin Porter i Danforth Prince, qu'encluyó entrevistas d'amigus del propiu Dean. Nel libru si palraba d'una relación puramenti sessual entri Dean i Marlon Brando. Inque dichu rumol dessistía dendi dantis i Marlon Brando llegó enclusu a desmentilu, un amigu de Dean, Stanley Haggart, llegó a palral enclusu delas sus práticas sessualis masoquistas i de que Dean estaba completamenti enamorau. «Creu que Brando estaba gastandu sádicamenti a Jimmy, que lu seguía a toas partis cola lengua fuera», esplica. Nel libru también s'afirmaba una posibri relación con Walt Disney.
El periodista Joe Hyams sugieri que qualquiel actividá omosessual ena que Dean pía abel teníu parti pareci abel síu estrictamenti «pal comerciu», comu un meyu pa avanzal ena su carrera. Nostanti, la noción de «solu comerciu» es contrarichá pol Bast i otrus biógrafus de Dean. Amás del relatu de Bast sobri la su propia relación con Dean, el compañeru moteru de Dean i biembru de «Night Watch», John Gilmo, afirmó qu'él i Dean «esperimentarun» con sessu gay en múltipris ocasionis en Nueva York, descrebiendu los sus encuentrus sessualis comu «los zagalis malus juegan alos zagalis malus mentris abrin los laus bisesualis de musotrus mesmus». James Bellah, iju de James Warner Bellah, quien era amigu de Dean ena UCLA, diju que «Dean era un gastaol. Nu creu que fuera omosessual. Inque si piera obtenel argu realizandu un autu... Una vezi, ena oficina d'un agenti, Dean mi diju qu'abía pasau el veranu comu 'güéspedi profesional dela casa' en Fire Island».
El diretol rebeldi Nicholas Ray dizi que Dean era gay, mentris qu'el autol John Howlett crei que Dean era «con toa certeza bisesual». La biografía de George Perry atribuyi estus aspetus informaus dela sessualidá de Dean ala «esperimentación». Martin Landau declaró: «Abonda genti dizi que Jimmy estaba empeñau en suicidalsi. Nu es ciertu. Abondus omosessualis lu hazin vel comu gay. Nu es ciertu. Quandu Jimmy i yo estábamus juntus, palrábamus sobri chicas. Autoris i chicas. Éramus zagalis a prencepius delos 20 añus. A essu aspiramus». Mark Rydell declaró: «Nu creu que fuera esencialmenti omosessual. Creu que tenía un gran apetitu i creu que lu ejercitó». Elizabeth Taylor, de quien Dean s'abía hechu amigu íntimu tras conocelsi nel set de Giant, si refirió a Dean comu pressona gay duranti un discursu enos GLAAD Media Awards en 2001.
Legau i iconu
[adital | adital cóigu]Cini i televisión
[adital | adital cóigu]Adolescentis estaunidensis de meyaus dela década de 1950, quandu s'estrenarun las prencipalis películas de James Dean, s'identificarun con él i los papelis que desempeñó, especialmenti el de Jim Stark en Rebeldi sin causa. La película muestra el dilema d'un típicu aolescenti dela época, que senti que naidi, ni siquiá los sus compañerus, puein entendelu. Humphrey Bogart comentó endispués dela muerti de Dean sobri la su imagin púbrica i el su legau: «Dean murió nel momentu justu. Dejó una leyenda. Si tuviessi vivíu, nunca abría poyu estal ala altura dela su publiciá».
Joe Hyams dizi que Dean era «una delas estrellas raras, comu Rock Hudson i Montgomery Clift, a quienis ombris i mujeris topan sexy». Sigún Marjorie Garber, esta qualiá es «el estra indefinibri que hazi una estrella». El atractivu icónicu de Dean s'á atribuyíu ala necesiá del púbricu de que alguin defienda alos jóvinis marginaus dela época, i al airi d'androginia que proyetó ena pantalla.
Dean á síu una piedra angulal d'abondus programas de televisión, películas, librus i obras de teatru. La película September 30, 1955 (1977) descrebi las formas en que varius pressonagis d'una pequeña ciá del sul delos Estaus Uníus reacionan anti la muerti de Dean. La obra Come Back to the Five and Dime, Jimmy Dean, Jimmy Dean, escritá pol Ed Graczyk, muestra una reunión de fanáticus de Dean nel 20.º aniversariu dela su muerti. Fue realizau pol diretol Robert Altman en 1982, inque la receción nu fue positiva i si cerró tras 52 autuacionis. Quandu la obra estaba entavía en Broadway, Altman filmó una adatación cinematográfica que fue lançá pol Cinecom Pictures en noviembri de 1982.
El 20 d'abril de 2010, l'escritol dela NBC Wayne Federman destapó un largu episodiu «perdíu» en vivu del Teatru General Electric llamau «The Dark, Dark Hours» con Dean n'una autuación con Ronald Reagan mentris trebajaba n'una retrospetiva televisiva desti últimu. El episodiu, emitíu el 12 de diciembri de 1954, atraju l'atención enternacional i si destacó n'abondus meyus de comunicación, encluyíus: CBS Evening News, NBC Nightly News i Good Morning America. Más tardi si reveló que algunas imagis del episodiu aparecierun pol primera vezi nel documental de 2005, James Dean: Forever Young.
La erencia de James Dean entavía rucha alreol de 65 mil millonis de dólaris pol añu, sigún la revista Forbes.Prantilla:Cita requerida El 6 de noviembri de 2019, s'anunció qu'la imagin de Dean si gastará, a través de CGI, pa una película dela guerra de Vietnam llamá Finding Jack, basá ena novela de Gareth Crocker. La película sedrá dirigía pol Anton Ernst i Tati Golykh i otru autol enterpretará el papel de Dean. Inque los diretoris otuvierun los derechus pa gastal la imagin de Dean dela familia desti, pressonas dela endustria si mofarun del anunciu dela película.
Coltura juvenil i música
[adital | adital cóigu]Abondus comentaristas án afirmau que James Dean tuvu una influencia singulal nel desenvolvimiento dela música de rock and roll. Sigún David R. Shumway, investigaol de coltura i teoría coltural estaunidensi ena Nuversidá Carnegie Mellon, Dean fue la primera figura icónica dela rebelión juvenil i «un precursol dela política d'identiá juvenil». El pressonagi que Dean proyetó enas sus películas, especialmenti Rebeldi sin causa, influyó en Elvis Presley i n'abondus otrus músicus que lu siguierun, encluyíus los roquerus estaunidensis Eddie Cochran i Gene Vincent.
Nel su libru Live Fast, Die Young: The Wild Ride of Making Rebel Without a Cause, Lawrence Frascella i Al Weisel escrebierun: «Irónicamenti, inque Rebel nu tenía música rock ena su banda sonora, la sensibiliá dela película, i especialmenti l'autitú desafianti i James Dean, sin esfueçu, tendríe un gran impautu nel rock. Los meyus de música a menú veían a Dean i al rock comu un vínculu[...] inestricabri. La revista comercial dela endustria Music Connection enclusu llegó a llamal a Dean "la primera estrella del rock"».
A meyía qu'el rock and roll si convertía n'una fuerça revolucionaria qu'afetaría ala coltura delos paísis de tol mundu, Dean adquirió un estatus míticu que consolidó el su lugal comu iconu desti géneru musical. Dean escuchaba música que diba dendi la música tribal africana ala música clásica moerna de Stravinsky i Bartók, assin comu a cantantis contemporáneus comu Frank Sinatra.
Mentris qu'el magnetismu i el carisma manifestau pol Dean ena pantalla atrajerun a pressonas de toas las edais i sessualidais, la su personaliá de rebeldi juvenil proporcionó un patrón pa que las futuras generacionis futuras de jóvinis si modelaran alreol d'él.
Nel su libru The Origins of Cool in Postwar America, Joel Dinerstein descrebi cómu Dean i Marlon Brando erotizarun el arquetipu rebeldi ena película, i cómu Elvis Presley, siguiendu el su exemplu, hizu lo mesmu ena música. Dinerstein detalla la dinámica desta erotización i el su efetu enas aolescentis con pocas salías sessualis. Presley diju n'una entrevista de 1956 con Lloyd Shearer pa Paraderevista, «É hechu un estuyu de Marlon Brando. I é hechu un estuyu del pobri Jimmy Dean. É hechu un estuyu de mi mesmu, i sé pol qué las chicas, al menus las jóvinis, van pol musotrus. Estamus malumoraus, pensativus, somus una especi d'amenaça. Nu lu entiendu essatamenti, inque essu es lo que les gusta alas chicas enos ombris. Nu sé na de Hollywood, inque te conozcu, nu pueis sel sexy si sonríis. Nu pueis sel rebeldi si sonríis».
Dean i Presley a menú án síu representaus ena literatura académica i el periodismu pressonificandu la frustración que sentin los jóvinis estaunidensis brancus colos valoris delos sus pairis, i representaus comu avataris delos disturbius juvenilis endémicus del estilu i l'autitú del rock and roll. El estoriaol del rock Greil Marcus los caraterizó comu símbolus dela identiá tribal dela aolescencia, lo que proporcionó una imagin cola que los jóvinis dela década de 1950 pían identificalsi i imitalsi. Nel libru Lonely Places, Dangerous Ground: Nicholas Ray en American Cinema, Paul Anthony Johnson escrebió qu'la autuación de Dean en Rebeldi sin causa proporcionó un «moelu d'autuación pa Presley, Buddy Holly, Bob Dylan, tolos qualis tomarun prestaus elementus dela autuación de Dean enas sus propias estrellas cuidadosamenti construías». Frascella i Weisel escrebierun: «A meyía qu'la música rock si convertía ena espresión definitoria dela juventú ena década de 1960, si transmitía la influencia de Rebel a una nueva generación».
Músicus de rock tan diversus comu Buddy Holly, Bob Dylan i David Bowie consideraban a Dean comu una influencia formativa. El dramaturgu i autol Sam Shepard entrevistó a Dylan en 1986 i escrebió una obra basá ena conversación que mantuvu con él, ena que Dylan analiza pressonalmenti la influencia temprana que Dean tuvu nél. Un jovin Bob Dylan, entavía nel su períodu de música populal, evocó conscientementi a Dean visualmenti ena portá del su álbum The Freewheelin 'Bob Dylan (1963), i más tardi en Highway 61 Revisited (1965), curtivandu una imagin qu'el su biógrafu Bob Spitz llamó «James Dean cuna guitarra». Dean á síu invocau duranti abondu tiempu enas letras delas cancionis de rock, famosu en cancionis comu «A Young Man Is Gone» de The Beach Boys (1963), «James Dean» de The Eagles (1974), i «James Dean» de Goo Goo Dolls (1989). También s'á hechu referencia a él en algunas cancionis pop dela década de 2010, comu «Blue Jeans» de Lana Del Rey (2012), «Style» de Taylor Swift (2014), «Ghost Town» de Adam Lambert (2015) i «Ordinary Life» de The Weeknd (2016).
Filmografía
[adital | adital cóigu]Teatru
[adital | adital cóigu]Broadway
[adital | adital cóigu]See the Jaguar (1953)
The Immoralist (1954) — basau ena novela de André Gide.
Off-Broadway
[adital | adital cóigu]The Metamorphosis (1952) — basau ena novela de Franz Kafka.
The Scarecrow (1954).
Women of Trachis (1954) — traducíu pol Ezra Pound.
Televisión
[adital | adital cóigu]Father Peyton's Family Theatre, «Hill Number One» (1 d'abril; domingu de Pascua, 1951).
The Web, «Sleeping Dogs» (20 de hebreru de 1952).
Studio One, «Ten Thousand Horses Singing» (3 de marçu de 1952).
Lux Video Theater, «The Foggy, Foggy Dew» (17 de marçu de 1952).
Kraft Television Theater, «Prologue to Glory» (21 de mayu de 1952).
Studio One, «Abraham Lincoln» (26 de mayu de 1952).
Hallmark Hall of Fame, «Forgotten Children» (2 de juñu de 1952).
The Kate Smith Show, «Hounds of Heaven» (15 d'eneru de 1953).
Treasury Men In Action, «The Case of the Watchful Dog» (29 d'eneru de 1953).
You Are There, «aliens» (8 de hebreru de 1953).
Danger, «No Room» (14 d'abril de 1953).
Treasury Men In Action, «The Case of the Sawed-Off Shotgun» (16 d'abril de 1953).
Tales of Tomorrow, «The Evil Within» (1 de mayu de 1953).
Campbell Soundstage, «Something For An Empty Briefcase» (17 de júliu de 1953).
Studio One Summer Theater, «Sentence of Death» (17 d'abostu de 1953).
Danger, «Death Is My Neighbor» (25 d'abostu de 1953).
The Big Story, «Rex Newman, Reporter for the Globe and News» (11 de setiembri de 1953).
Omnibus, «Glory In Flower» (4 d'otubri de 1953).
Kraft Television Theater, «Keep Our Honor Bright» (14 d'otubri de 1953).
Campbell Soundstage, «Life Sentence» (16 d'otubri de 1953).
Kraft Television Theater, «A Long Time Till Dawn» (11 de noviembri de 1953).
Armstrong Circle Theater, «The Bells of Cockaigne» (17 de noviembri de 1953).
Robert Montgomery Presents the Johnson's Wax Program, Harvest (23 de noviembri de 1953).
Danger, «The Little Women» (30 de marçu de 1954).
Philco TV Playhouse, «Run Like A Thief» (5 de setiembri de 1954).
Danger, «Padlocks» (9 de noviembri de 1954).
General Electric Theater, «I'm a Fool» (14 de noviembri de 1954).
General Electric Theater, «The Dark, Dark Hour» (12 de diciembri de 1954).
U.S. Steel Hour, «The Thief» (4 d'eneru de 1955).
Lux Video Theatre, «The Life of Emile Zola» (10 de marçu de 1955) — aparecíu n'una entrevista promocional pa Al esti del Edén emitía endispués del programa.
Schlitz Playhouse of Stars, «The Unlighted Road» (6 de mayu de 1955).
Premius i distincionis
[adital | adital cóigu]- Óscar {| class="wikitable" ! style="background
- #F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1956[69] || Mejol autol || East of Eden || Prantilla:Celda |- |1957[70]|| Mejol Autol || Giganti|| Prantilla:Celda |}
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Biografia de James Dean, El Criticon. Consultau el 27 de diciembri de 2013.
- ↑ Cita noticia |título=Delirium over dead star |apellido=Goodman |nombre=Ezra |fecha=24 de setiembri de 1956 |obra=Life |páginas=75–88 |ubicación=Vol. 41 No. 13
- ↑ Cite book|author1=David S. Kidder|author2=Noah D. Oppenheim|title=The Intellectual Devotional Modern Culture: Revive Your Mind, Complete Your Education, and Converse Confidently with the Culturati|url=http://books.google.com/books?id=9KOHEPbBBbIC&pg=PA228%7Caccessdate=21 de júliu de 2013|date=14 d'otubri de 2008|publisher=Rodale|isbn=978-1-60529-793-4|page=228|quote=Dean was the first to receive a posthumous Academy Award nomination for acting and is the only actor to have received two such posthumous nominations.
- ↑ https://web.archive.org/web/20110707093027/http://connect.afi.com/site/DocServer/stars50.pdf?docID=262
- ↑ Epting 2009 , pág. 163.
- ↑ Dalton 2001 , pág. 2.
- ↑ DeAngelis 2001 , pág. 97.
- ↑ Perry 2005 , pág. 27.
- ↑ Holley 1991 , pág. 18.
- ↑ Cita libro|título=James Dean: A Life in Pictures|url=https://books.google.es/books?id=XqH4tLngGmsC&q=%22james+dean%22+%22James+DeWeerd%22&redir_esc=y%7Ceditorial=Barnes and Noble Books|fecha=2004|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-7607-5614-0|idioma=en|nombre=Marie|apellidos=Clayton
- ↑ Harbin, Marra y Schanke 2005 , págs. 133-134.
- ↑ Cita libro|título=Boulevard of Broken Dreams: The Life, Times, and Legend of James Dean|url=https://books.google.es/books/about/Boulevard_of_Broken_Dreams.html?id=mcfVuaSE0hQC&redir_esc=y%7Ceditorial=Viking%7Cfecha=1994%7Cfechaacceso=2025-09-28%7Cisbn=978-0-670-84951-2%7Cidioma=en%7Cnombre=Paul%7Capellidos=Alexander
- ↑ Cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1360935-el-secreto-de-james-dean-que-liz-taylor-guardo-hasta-su-muerte%7Ctítulo=El secreto de James Dean que Liz Taylor guardó hasta su muerte|fechaacceso=27 de diciembri de 2013
- ↑ Cita web|url=https://www.thedailybeast.com/elizabeth-taylor-interview-about-her-aids-advocacy-plus-stars-remember/%7Ctítulo=Elizabeth Taylor Interview About Her AIDS Advocacy|fechaacceso=2025-09-28|fecha=2011-03-23|sitioweb=The Daily Beast|idioma=en
- ↑ Ferguson 2003 , pág. 106; Roberts 2014 , pág. 42.
- ↑ Ferguson 2003 , pág. 106.
- ↑ Cita libro|título=LIFE James Dean: A Rebel's Life in Pictures|url=https://books.google.es/books?id=zlcADQAAQBAJ&redir_esc=y%7Ceditorial=Time Inc. Books|fecha=2016-10-01|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-1-68330-550-7|idioma=en|nombre=The Editors of|apellidos=LIFE
- ↑ Cita web|url=http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-actors/%7Ctítulo=Notable Actors | UCLA School of Theater, Film and Television|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.tft.ucla.edu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100713125858/http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-actors/%7Cfechaarchivo=2010-07-13
- ↑ Warrick 2006 , pág. 44.
- ↑ Alleman 2005 , pág. 330.
- ↑ Chandler 2007 , pág. 73.
- ↑ Cita web|url=https://www.thetimes.com/world/us-world/article/the-unseen-james-dean-fgkr3q98phm%7Ctítulo=The unseen James Dean|fechaacceso=2025-09-28|apellido=Perry|nombre=Report by George|fecha=2005-03-06|sitioweb=www.thetimes.com|idioma=en
- ↑ Cita web|url=http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-alumni-actors/%7Ctítulo=Notable Alumni Actors | UCLA School of TFT|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.tft.ucla.edu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141006111604/http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-alumni-actors/%7Cfechaarchivo=2014-10-06
- ↑ Cita libro|título=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|url=https://books.google.es/books/about/The_unabridged_James_Dean.html?id=-2VZAAAAMAAJ&redir_esc=y%7Ceditorial=Contemporary Books|fecha=1991|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-8092-4061-6|idioma=en|nombre=Randall|apellidos=Riese
- ↑ Cita web|url=https://www.huffpost.com/entry/the-woman-who-made-james_b_8233948%7Ctítulo=The Woman Who Made James Dean a Star|fechaacceso=2025-09-28|apellido=Alexander|nombre=Open Image ModalBy Paul|fecha=2015-10-02|sitioweb=HuffPost|idioma=en
- ↑ Cita libro|título=East of Eden.: New and Recent Essays.|url=https://books.google.es/books?id=BQriAAAAQBAJ&pg=PA168&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false%7Ceditorial=Rodopi%7Cfecha=2013%7Cfechaacceso=2025-09-28%7Cisbn=978-94-012-0968-7%7Cidioma=en%7Cnombre=Michael J.|apellidos=Meyer|nombre2=Henry|apellidos2=Veggian
- ↑ Holley, pp. x–196.
- ↑ Perry, pp. 109–226.
- ↑ cite book|last=Rathgeb|first=Douglas L.|title=The Making of Rebel Without a Cause|location=Jefferson, N.C.|publisher=McFarland|date=2004|isbn=0-7864-1976-8|page=20
- ↑ Cita publicación |url=https://books.google.es/books?id=UGDa6LYWNNMC&pg=PA91&lpg=PA91 |título=James Dean: Dream as If You'll Live Forever |autor=Karen Clemens Warrick |editorial=Enslow Publishers |fecha=2006 |idioma=en |fechaacceso=10 de marçu de 2017
- ↑ Cita web |url=http://jamesdean.itgo.com/biografia.htm |título=James Byron Dean |fecha=28 de mayu de 2000 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20000528133542/http://jamesdean.itgo.com/biografia.htm |fechaarchivo=28 de mayu de 2000
- ↑ Cita publicación|url=https://doi.org/10.5354/0365-7779.2011.19441%7Ctítulo=Piececitos%7Capellidos=Mistral%7Cnombre=Gabriela%7Cfecha=2012-05-31%7Cpublicación=Anales de la Universidad de Chile|volumen=0|número=2|fechaacceso=2025-09-28|issn=0365-7779|doi=10.5354/0365-7779.2011.19441
- ↑ Cita libro|título=Academy Awards Oscar Annual|url=https://books.google.es/books/about/Academy_Awards_Oscar_Annual.html?id=IstkAAAAMAAJ&redir_esc=y%7Ceditorial=ESE California.|fecha=1974|fechaacceso=2025-09-28|idioma=en|nombre=Robert A.|apellidos=Osborne|página=203
- ↑ Cita libro|título=Larger Than Life: Movie Stars of the 1950s|url=https://books.google.es/books?id=Ihb4Z_PQ1jEC&pg=PA80&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false%7Ceditorial=Rutgers University Press|fecha=2010|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-8135-4766-4|idioma=en|nombre=R. Barton|apellidos=Palmer
- ↑ Cita libro|título=Films and Filming|url=https://books.google.es/books?id=q4tZAAAAMAAJ&q=%22the+only+one+to+be%22&redir_esc=y%7Ceditorial=Hansom Books|fecha=1986|fechaacceso=2025-09-28|idioma=en|página=9
- ↑ Cita libro|título=James Dean Transfigured: The Many Faces of Rebel Iconography|url=https://books.google.es/books/about/James_Dean_Transfigured.html?id=U8-ok0mQF-wC&redir_esc=y%7Ceditorial=University of Texas Press|fecha=2013-05-17|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-292-75288-7|idioma=en|nombre=Claudia|apellidos=Springer|página=80
- ↑ Cita libro|título=Male Beauty: Postwar Masculinity in Theater, Film, and Physique Magazines|url=https://books.google.es/books/about/Male_Beauty.html?id=HQAvAwAAQBAJ&redir_esc=y%7Ceditorial=State University of New York Press|fecha=2014-03-27|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-1-4384-5002-5|idioma=en|nombre=Kenneth|apellidos=Krauss|página=171
- ↑ Cita noticia|título=How Elizabeth Taylor and James Dean Grew Old|url=https://www.newyorker.com/news/amy-davidson/how-elizabeth-taylor-and-james-dean-grew-old%7Cperiódico=The New Yorker|fecha=2011-03-24|fechaacceso=2025-09-28|issn=0028-792X|idioma=en-US|nombre=Amy Davidson|apellidos=Sorkin
- ↑ Cita web|url=https://www.thedailybeast.com/james-dean-the-actor-as-a-young-man-rebel-without-a-cause-director-nicholas-ray-remembers-the-impossible-artist/%7Ctítulo=James Dean: The Actor as a Young Man|fechaacceso=2025-09-28|apellido=Ray|nombre=Nicholas|fecha=2016-10-02|sitioweb=The Daily Beast|idioma=en
- ↑ Wasef y Leno (2007) págs. 13–19.
- ↑ Perry, pág. 151.
- ↑ Raskin (2005) págs. 47–48; 68–71; 73–74; 78–81; 83–86
- ↑ Perry (2012) pág. 162.
- ↑ Cita web|url=http://www.jamesdean.com/about/racing.html%7Ctítulo=James Dean|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.jamesdean.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150101034643/http://www.jamesdean.com/about/racing.html%7Cfechaarchivo=2015-01-01
- ↑ Raskin (2005) págs. 101–02.
- ↑ Perry (2012) pp. 11–12.
- ↑ cite book|author1=Thomas Ammann|author2=Stefan Aust|title=Die Porsche-Saga: Geschichte einer PS-Dynastie|url=https://books.google.com/books?id=Ep0Ttn-Dq24C&pg=PT233%7Cdate=2012-09-21%7Cpublisher=Bastei Entertainment|isbn=978-3-8387-1202-4|page=233
- ↑ Anunciu James Dean 1955
- ↑ James Dean, otro famoso que se mató en un Porsche Consultau el 27 de diciembri de 2013.
- ↑ cite magazine|title=Delirium over dead star|last=Goodman|first=Ezra|date=1956-09-24|volume=41|pages=75–88|magazine=Life|number=13
- ↑ Cite news|date=1955-10-01|title=Movie Star James Dean Dies in Auto Crash|pages=1|work=San Luis Obispo Telegram-Tribune
- ↑ cite web|url=https://www.history.com/this-day-in-history/james-dean-dies-in-car-accident%7Ctitle=James Dean dies in car accident|date=2009-11-13|publisher=A&E Television Networks
- ↑ Cite web|url=https://www.historicracing.com/driverDetail.cfm?driverID=7597%7Ctitle=Information about James Dean from historicracing.com|last=Moda|first=Scuderia|website=www.historicracing.com
- ↑ Cite web|url=https://www.yourcentralvalley.com/news/local-news/remembering-james-deans-death-on-highway-46/%7Ctitle=Remembering James Dean's death on Highway 46|date=2019-09-30|work=YourCentralValley.com; KSEE24 and CBS47
- ↑ Perry (2012) pp. 14–15.
- ↑ cite news|author1=LA Times Staff|title=From the Archives: Film Star James Dean Killed in Auto Crash|url=https://www.latimes.com/local/obituaries/archives/la-me-james-dean-19551001-snap-story.html%7Cwork=Los Angeles Times|date=1955-10-01
- ↑ Cita web|url=https://aventurasnahistoria.uol.com.br/noticias/reportagem/rolf-wutherich-nazista-passageiro-no-acidente-que-matou-o-ator-james-dean.phtml%7Ctítulo=Muerte de Rolf Wutherich
- ↑ Cita libro|título=Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed.|url=https://books.google.es/books/about/Resting_Places.html?id=7-DgDAAAQBAJ&redir_esc=y%7Ceditorial=McFarland%7Cfecha=2016-09-05%7Cfechaacceso=2025-09-28%7Cisbn=978-0-7864-7992-4%7Cidioma=en%7Cnombre=Scott%7Capellidos=Wilson
- ↑ cite book|last1=Springer|first1=Claudia|title=James Dean Transfigured: The Many Faces of Rebel Iconography|year=2013|publisher=University of Texas Press|isbn=978-0-292-75288-7|page=16|url=https://books.google.com/books?id=U8-ok0mQF-wC&pg=PA16
- ↑ cite book|last1=Beath|first1=Warren Newton|title=The Death of James Dean|year=2007|publisher=Grove/Atlantic, Inc.|isbn=978-0-8021-9611-8|pages=6–7|url=https://books.google.com/books?id=fF_Cg1hKrEUC&pg=PT6
- ↑ cite book|last1=Riese|first1=Randall|title=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|year=1991|publisher=Contemporary Books|isbn=978-0-8092-4061-6|page=268|url=https://books.google.com/books?id=-2VZAAAAMAAJ&q=%22Dean%20mega-fan%22
- ↑ Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=o_sj5HNKX0A#at=52 |título=James Dean's Crash - The Truth? |idioma=en |fecha=9 de hebreru de 2010
- ↑ Cita libro|título=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|url=https://books.google.com/books?id=-2VZAAAAMAAJ&q=%22homosexual%22%7Ceditorial=Contemporary Books|fecha=1991|fechaacceso=2022-11-03|isbn=978-0-8092-4061-6|idioma=en|nombre=Randall|apellidos=Riese
- ↑ Cita web|url=http://www.afi.com/members/catalog/DetailView.aspx?s=&Movie=51354%7Ctítulo=Detail view of Movies Page|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.afi.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305090147/http://www.afi.com/members/catalog/DetailView.aspx?s=&Movie=51354%7Cfechaarchivo=2016-03-05
- ↑ Bast 2006 , pág. 196
- ↑ Cita web|url=https://www.chicagoreviewpress.com/james-dean--the-mutant-king-products-9781556523984.php%7Ctítulo=James Dean: The Mutant King | Chicago Review Press|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.chicagoreviewpress.com|página=151
- ↑ Cita web|url=https://www.lehmanns.de/shop/sozialwissenschaften/26243730-9781134583133-who-s-who-in-contemporary-gay-and-lesbian-history-vol-2%7Ctítulo=eBook: Who's Who in Contemporary Gay and Lesbian History… von Robert Aldrich | ISBN 978-1-134-58313-3 | Sofort-Download kaufen - Lehmanns.de|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.lehmanns.de|idioma=de
- ↑ Cita libro|título=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|url=https://books.google.es/books?id=-2VZAAAAMAAJ&q=%22homosexual%22&redir_esc=y%7Ceditorial=Contemporary Books|fecha=1991|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-8092-4061-6|idioma=en|nombre=Randall|apellidos=Riese
- ↑ cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1956%7Ctítulo=28th Academy Awards (1956)|obra=Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas|fechaacceso=4 de mayo de 2021|idioma=inglés
- ↑ cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1957%7Ctítulo=29th Academy Awards (1957)|obra=Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas|fechaacceso=4 de mayo de 2021|idioma=inglés
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]Información sobri la muerti de James Dean.
| Control de autoridades |
|
|---|
Datos: Q83359
Multimedia: James Dean / Q83359