Juliu Cesa

Dendi Güiquipeya
Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Julio César
Enhormación pressonal
Nombre en latín GAIVS IVLIVS CAESAR Ver y modificar los datos en Wikidata
Nombre en latín Divus Julius Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia Julio de 100 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Roma (República romana) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 15 de marzo de 44 a. C.jul. Ver y modificar los datos en Wikidata
Teatro de Pompeyo (República romana) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Hemorragia Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Templo de César Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Roma Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua materna Luenga latina Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Pairis Cayo Julio César Ver y modificar los datos en Wikidata
Aurelia Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi
  • Calpurnia (desde 59 a. C., hasta 44 a. C.)
  • Pompeya (desde 67 a. C., hasta 61 a. C.)
  • Cornelia (desde 84 a. C., hasta 68 a. C.) Ver y modificar los datos en Wikidata
Collera
  • Servilia
  • Cleopatra
  • Tertulla
  • Eunoe
  • Mucia Tercia
  • Cosucia
  • Lolia
  • Postumia
  • Sempronia
  • Pomponia
  • Clodia
  • Postumia
  • Mamurra
  • Nicomedes IV de Bitinia
  • Nysa Ver y modificar los datos en Wikidata
Ijus Cesa Augustu Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Orador, memorialista, gobernante, historiador de la Antigua Roma, poeta, sacerdote de la Antigua Roma, político de la Antigua Roma, militar de la Antigua Roma, políticu, líder militar, escrevienti y estoriaol Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargus acupaus
  • Senador romano (desde valor desconocido, hasta 44 a. C.)
  • Cónsul romano (desde 44 a. C., hasta 44 a. C.)
  • Cónsul romano (desde 45 a. C., hasta 45 a. C.)
  • Cónsul romano (desde 46 a. C., hasta 46 a. C.)
  • Cónsul romano (desde 48 a. C., hasta 48 a. C.)
  • Dictador romano (desde 49juliano a. C., hasta 44juliano a. C.)
  • Gobernador romano de Galia Cisalpina (desde 58 a. C., hasta 49 a. C.)
  • Cónsul romano (desde 59 a. C., hasta 59 a. C.)
  • Gobernador romano de Hispania Ulterior (desde 61 a. C., hasta 60 a. C.)
  • Pretor (desde 62 a. C., hasta 62 a. C.)
  • Pontífice máximo (desde 63 a. C., hasta 44 a. C.)
  • Edil curul (desde 65 a. C., hasta 65 a. C.)
  • Cuestor (desde 69 a. C., hasta 69 a. C.)
  • Pontífice (desde 73 a. C., hasta 63 a. C.)
  • Flamen Dialis (desde 84 a. C., hasta 81 a. C.) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación religiosa
Venerau en religión de la Antigua Roma, religión del Antiguo Egipto y religión de la Antigua Grecia Ver y modificar los datos en Wikidata
Rangu melital
  • Imperator
  • Tribuno militar (desde 71 a. C., hasta 71 a. C.) Ver y modificar los datos en Wikidata
Conflitus Segunda guerra civil de la República romana y guerra de las Galias Ver y modificar los datos en Wikidata
Partiu políticu Populares Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Consecratio
  • Corona triunfal
  • Triunfo romano Ver y modificar los datos en Wikidata

Gayu Juliu Cesa (100-44 a. C.) hue un caudillu melital i políticu e la Repúbrica romana. La sus conquistas ena Gália estiendun el domiñu romanu hata el Oceanu Alánticu. Ena final la su via, runchó en una guerra civil cola fación conselvaora el senau romanu, cuyu miembru reprehentativu era Pompeyu. Dispués la perda los optimates, se gorvió ditaol (nel sintiu latinu el télminu) vitalíciu i escomienzó una seri de rehormas alministrativas i económicas en Roma. El su asesinatu nos idus de Marzu pol mé una banda e senaoris atoró el su trebahu i abrió caminu a una desenhestamientu políticu que vendrie a llegal a comuelgu na final la Repúbrica i encetu el Empériu romanu. Los hechus melitaris de Cesa son conocius polos sus própius relatus estóricus i polos de autoris cumu Suetóniu i Plutarcu.

Primerus añus[Edital | Editá'l códigu]

Cesa tuvió la su nacéncia en Roma, endrentu duna antígua família patrícius hucheá Iuliæ. La su arcendéncia, sigún la leyenda, chega hata Iulus, ihu el préncipi troyanu Enea i ñetu la diosa Venus. Ena cimera el su puel, Cesa encetó la costrución dun templu a Venus Genetrix en Roma, en reconocéncia la diosa familial. El su pairi era el omónimu Gayu Húliu Cesa i la su mairi una Aurélia la família Cottæ. Cuandu nuevu, Cesa vivió en Subura, el bárriu los emigrantis probis de Roma.

Los Iulii Cæsarii, inque huerun aritucratas, nu eran ricus sigún los canun la aritucracia la epoca i pol esti mistériu ni el su pairi ni el su agüelu desempeñun cargus preminentis ena Repúbrica. La su tia patelna, Húlia, se casó con el talentosu heneral i rehormaol Gayu Máriu, derihenti la fación populista el senau, los populares, pol opusición a los optimatis, el bandu conselvaol. Pa los úrtimus dias la via e Máriu, las desputas entelnas entri las dos facionis iban chegau al devórciu. Nel 86 e. C., estrumpió la guerra civil, cuyu risurtau a lo largu hue la ditaura e Lúciu Cornéliu Sula. Cesa, pol sentimientu familial, andaba nel bandu e Máriu i pol esti mistériu Sula farató el matrimoñu el hovin Cesa cola iha e Lúciu Cornéliu Cina, Cornélia Cinila. Cesa desafió al ditaol i pol ellu ahuyi e Roma pa hadel el selvíciu melital en Ásia. Ena campaña e Cilícia, Cesa esmienzó a muestral la sus ececionalis dotis melitaris.

Dispués la muerti e Sula nel 78, Cesa regresa a Roma i esmienza la carrera cumu avogau en el foru i sobresal pola su brillanti oratória. La sus prencipalis vítimas sedrán los políticus corrutus i curpaus d’estorsión. Con el prefecionismu que sempri le caraiteridó, Cesa nu andaba contentu segu mesmu i aballó pa Roda, pa estuyal filusofia i retólica con el gramáticu Apolóniu Molu. Peru duranti el su viahi, el barcu hue entallau pol piratas que lo ratun. El su cautivériu conduraria una mihina mas dun mes.

Nel 69 e. C., Cornélia enfeneci en pariendu un chirivehi muertu i la su tia Húlia, viyua e Máriu, nu tardarie en moril. Cesa atestó en hadel un funeral púbricu pa dambas las dos con derechu a alabáncias. Las celemónias se convertirien en toa una pasirela e conotacionis políticas afavol la fegura e Máriu i precurandu hadel propaganda pa las elicionis que s’avidinaban pal cargu e cuestol.

Cursus honorum[Edital | Editá'l códigu]

C. Iulii Caesaris quae extant, 1678

Cesa hue lihiu cuestol pola Asamblea el Puebru nel 69 e. C., a los trenta añus, cumu aseñalaba el cursus honorum romanu. Nel sorteu consecuenti, se l’engarió el cargu la província la Ispánia Urteriol. Nel regresu a Roma, Cesa prosiguió la carrera cumu avogau hata sel lihiu edil nel 65 e. C. Pol mé desta pusición, Cesa precurarie empursal huegus memorabris que huesin escapás de opulal la su carrera política.

Alatrás del cargu d’edil, Cesa desempeñó el de pontifex maximus, que le suponia alivial las deudas qu’ahorraba. Nesti intri se comboó con una las ñetas el inimigu familial, Sula. La su nueva esposa se convertirie nuna las mas emportantis matronæ de Roma.

Nel 63 e. C., Cesa hue lihiu pretol i Cicerón consul na Asamble las Centúrias. Hue un añu especialmenti enteosu nu pa Cesa namás, sinu tamién pa Roma. Duranti el su consulau, Ciceró reveló una cospiración derihia pol Lúciu Sérhiu Catilina que conaquellaba el destroni los mahistraus eletus unta miembrus eminentis l’aristucracia romana. El risurtau hue la ehecución sin huíciu de cincu aristucratas, lo que comocionó a la socieá romana, pus nu s’estilaba ehecutal a ciaanus romanus sin enantis nu hormal enrevesinaus proceimientus huicialis.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Juliu Cesa.