Ir al contenido

Kampala

Kampala
Capital

Prantilla:Mapa de localización
Localización de Kampala en Uganda
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Kampala en África

Ubicación de Kampala
Coordenadas 0°18′49″N 32°34′52″E / 0.31361111111111, 32.581111111111
Entidad Capital
 • País Prantilla:Geodatos Uganda
 • Región Central[1]
 • Distrito Kampala[1]
Alcalde John Ssebaana Kizito
Divisiones Nakawa, Kawempe, Rubaga, Central y Makindye
Superficii  
 • Total 195 km²[2]
Altol  
 • Media 1189 m s. n. m.
Puebración (2019)  
 • Total 1,680,600; 6,709,900 (metropolitana) hab.
 • Densidá 6197,66 hab/km²
Huso horario Hora de África Oriental (UTC+3)
Prefijo telefónico 41
Sitio web oficial

Kampala es la capital de Uganda, en África Oriental, que pal 2019 tenía una puebración de ábate 1.680.000 abitantis,[3] siendu la mayor aglomeración urbana del país. Está asitiá nel distritu omónimu, a una artitú de 1189 metrus sobri el nivel dela mari. La ciá disfruta duna climi apraciabri pola su artitú, nostanti la su cercanía al ecuador terrestri.

Las sus activiais económicus más destacabris son la endústria, en especial la mobiliaria i la maquinaria, assina como la esportación de produtus agrícolas como café, algodón, i açúcal.

Dessisti un aeropuertu enternacional en Entebbe, a unus 35 quilómetrus de distancia, assina como un puertu sobri l'orilla del lagu Vitoria a 10 quilómetrus, Port Bell.

Nel setor de Makerere Hill pue topar-si el campus prencipal dela Nuversidá de Makerere, unu delos prencipalis centrus de estuyus superiorys de África central i oriental. Kampala es tamién la sei del Bancu de Desenvolvimiento del África Oriental.

L'área metropolitana de Kampala está formá pola ciá propiamenti dicha i los vecinos distritu de Wakiso, distritu de Mukono, distritu de Mpigi, distritu de Buikwe i distritu de Luweero. Tini una puebración en rápiu crecimientu que se estima en 6.709.900 pressonas en 2019 sigún la Oficina de Estatística de Uganda[4] nun área de 8.451,9 km².

En 2015, esta área metropolitana generó un PIB nominal estimau de 13,80221 mil millonis de dólaris sigún Xuantong Wang et al.,[5] que fue más dela metá del PIB de Uganda para esi añu, lo que indica la emportancia de Kampala pola economía de Uganda.

Sigún los enfurmus, Kampala es una delas cia Margaret de más rápiu crecimientu d'África, con una tasa de crecimientu añal dela puebración del 4,03%,[6] sigún City Mayors. Mercer á clasificau regularmente a Kampala como la mejol ciá de África Oriental para vivil,[7][8] pol delantri de Nairobi i Kigali.

Etimología

[adital | adital cóigu]

Dantis dela llegá delos británicus, el Kabaka o rei de Buganda abríe elegíu la çona que se convertiríe en Kampala comu unu delos sus refugius de caça. La çona está formá de colinas ondulás i frondosas çonas úmeas. Es una çona de cría ideal para varius antílopis -en particular el impala. Quandu los británicus llegun ala çona la llamun las Colinas delos Impala (Hills of the Impala en inglés).

La lengua delos baganda, el luganda, adotó muchas parabras del inglés debíu ala enteracción delos sus falantis colos británicus. Desta forma, los baganda tradujun "las Colinas delos Impala" como Kasozi ka Empala -"Kasozi" significa "colina", "ka" significa "de" i "empala" significa "impala". Al palral en lugandés, las parabras ka i empala se prenuncian juntas, como una sola parabra, Kaampala. Prontu, quandu el kabaka iba a caçal los baganda dezían Kabaka agenze e "ka Empala", que significa, "El kabaka á íu a Ka'mpala". El nombri Kampala prontu fue adotau.

Los baganda, en q'el su territoriu se atopaba esti assentamiento británicu inicial, tradujun entonci "Colina del Impala" como Akasozi ke'Empala. Logu se acortó a K'empala i finalmente a Kampala. Kasozi" significa "colina", "ke" "de" i "empala" es el prural de "impala". De aí qu'el nombri "Kampala" viniera a referil-si a esti assentamientu colonial británicu inicial que más tardi se estenderíe dendi la colina ocupá Old Kampala, cerca dela predessistenti Kibuga (capital) del reinu de Buganda.[9]

Kampala, la ciá dendi Cathedral Hill en 1936.

Esta çona de numerosas colinas i pantanus que más tardi se conoceríe como Kampala formaba parti del núcleo del mui centralizau Reinu de Buganda. Tamién fue el lugal dela "Kibuga" (capital) chambianti delos deferentis "Bassekabaka" (reis) del Reinu de Buganda, con cada "Kabaka" (rei) ena coronación, o posteriormenti mientres el su reinau, estableciendu la su "Kibuga" (capital) nuna colina nueva o deferenti sigún lo desearan.

Kampala s'espandió alreol dun fuerthi construíu pol Frederick Lugard en 1890 pola Compañía Británica del África Oriental. En 1962, Kampala sustituyó a Entebbe como capital nacional. Gran parti dela ciá fue destruía en 1979 tras el derrocamiento del gobielnu ditaurial de Idi Amin i la guerra civil posterior.

Sigru XIX

[adital | adital cóigu]

La primera descripción escrita desta Kibuga (capital) fue realizá pol esploraol Sir Richard Burton nel su lúbriu, The Lake Region of East Africa, espubricau en 1860. Nel lúbriu, Burton, basándo-si ena enfurmación recogía pol Snay Bin Amir, un comercianti árabi, describió la Kibuga como:

Prantilla:Cita

En 1862, quandu el esploraol John Speke llegó a Buganda, la Kibuga (capital) estaba en Bandabarogo, atual Banda Hill, i el Kabaka (rei) reinante era Mutesa I.[10]

En 1875, el esploraol Henry Morton Stanley enfurmó de que la capital se atopaba ena atual Lubaga Hill, ondi conoció al mesmu Kabaka, Prantilla:Nowrap

Mientres esta vesita, Henry M. Stanley escribió una carta que fue espubricá nel Daily Telegraphy, envitandu alos misionerus a venir a Buganda. Tamién describió a los Kibuga enos sus despachus dela década de 1870 a The New York Herald, assín:

Prantilla:Cita

En 1877, los primerus misionerus dela Church Mission Society, de confesión protestanti, llegarun procedentis del Reino Uníu i se les asignó Namirembe Hill. Dos añus más tardi, en 1879, llegarun tamién los Padris Brancus católicus, que se asentaru primeru ena atual aldea de Kitebi, cerca de Lubaga; posteriormenti, se les asignaríe Lubaga Hill. La llegá destos dos grupos misionerus sentó las basis polas guerras religiosas de 1888 a 1892 entri los sus nuevus conversus, i obligó alos misionerus de Gran Bretaña a apretal estonci para que el gobielnu británicu se hiziera cargu de Buganda/Uganda como protetorao.

En 1890, Frederick Lugard, Agenti dela Compañía Imperial Británica de África Oriental, llegó a Buganda mientres el reinau de Ssekabaka Mwanga II, col qual firmó un tratau de proteção del gobielnu británicu sobri Buganda, i la Kibuga (capital) se asitió en Mengo Hill. El capitán del ejército británicu Lugard se adjudicaríe, más tardi, la colina que prontu se conoceríe como Vieja Kampala, i ena que construyó un huerthi.

En 1895, la Mengo Senior School, la primera escuela que ofrecía educación ocidental en Kampala, fue inaugurá pola Church Missionary Society ena colina de Namirembe, ondi estuyaban sobri to los ijus delos jefis i los pajis delos palacius reyalis.

En 1897, Ssekabaka Mwanga lanzó una rebelión, inque fue derrotau i posteriormenti prindau i exiliau, en 1899, alas Seychelles juntu a Omukama Kabalega, i el su iju de 3 añus fue nombrau Kabaka polas fuerzas combinás delos oficialis uropeus al frenti delas soldaus colonialis nubius i baganda.[11] Esti estau de cosas culminó más tardi cola firma del Acuerdo de Buganda (1900) que formalizó el dominiu colonial británicu en Buganda.

Tamién en 1897, el méicu i misioneru británicu Sir Albert Ruskin Cook inauguró ena colina de Namirembe el primer centru sanitariu de estilu ocidental de Kampala, el Hospital Mengo. Amás, sir Albert Ruskin Cook fundaríe en 1913 el Hospital de Mulago, atual Hospital Nacional de Referencia, ena colina de Mulago.

En 1899, las Misioneras de Nuestra Señora de África fundarun el Hospital de Lubaga ena colina Lubaga.

Sigru XX

[adital | adital cóigu]

En 1900, los regentis del enfanti Kabaka Daudi Cwa II de Buganda (que eran Apolo Kagwa, el Katikiro (primel ministru) de Buganda, Stanislaus Mugwanya, el Mulamuzi (Juez Prencipal) de Buganda, i Zakaria Kisingiri, el Muwanika (Tesoreru Prencipal) de Buganda, col obispu Alfred Tucker), firmarun el Acuerdo de Buganda en nombri de Buganda con Sir Harry Johnston, que firmó en nombri del Gobielnu británicu.[12][13]

Esti acuerdu con Sir Harry Johnston creó nuevus regímenis de tenencia dela tierra, como la propiedá absoluta, la tierra dela Corona i el mailo (horma única de tenencia dela tierra en Uganda), i dividió i asignó la tierra de tal manera que llegaríe a definil el desenvolvimiento de Kampala.

Sigru XXI

[adital | adital cóigu]

En 2010, se promurgó la Lei dela Autoridá dela Ciá Capital de Kampala, que otorga al gobielnu de Uganda más control sobri la alministración de Kampala. La lei tamién creó la Autoridá Metropolitana de Pranificación Física de Kampala colos pesquis decraráus de mejoral la infraestructura dela ciá de Kampala i los distritus circundantis de Wakiso, Mukono, Buikwe, Mpigi i Luwero.[14]

El 11 de juliu de 2010, terroristas del grupo Al-Shabaab mataru a 74 pressonas nun ataqui suicida.

Geografía

[adital | adital cóigu]
Lagu Vitoria

Topografía

[adital | adital cóigu]
Bloqui de pisus en Kololo

La ciá de Kampala abarca un área total de 189 km2 (73 square miles), con 176 km2 (68 square miles) de tierra i 13 km2 (5.0 square miles) d'augua.

Kampala es un lugal de morrus colos sus vallis llenus de ríus lentus i pantaranius. El puntu más artu ena ciá propiamenti dicha es la cumbri del morru de Kololo a 1,311 metres (4,301 ft), asitiau nel centru dela ciá, i el puntu más baju se toparía enas orillas del Lagu Vitoria al sul del centru dela ciá, a una artitú de 1,135 metres (3,724 ft).

Las Tumbas de Kasubi

Kampala se levantó nel su encetu sobri sieti morrus, inque se á espandíu p'abarcar más delos sieti morrus oriyinalis.

Los sieti morrus oriyinalis son:

El morru de Old Kampala, nel que se asitiaba el Huerthi Lugard, la primera sei delas autoridáis colonialis británicas ena Uganda colonial.

El segundu es el Morru de Mengo, que era la estonci Kibuga (capital) del Reinu de Buganda al encetu del dominiu colonial británicu.

El terceru es el Morru de Kibuli, ondi está la Mezquita de Kibuli.

El quartu es el Morru de Namirembe, ondi se atopaba la facción anglicana (Wangeleza) delas guerras religiosas de Buganda entri 1888 i 1892, i sitiu dela Catedral Anglicana de Namirembe.

El quintu es el Morru de Lubaga, que era el lugal dela facción católica delos Padris Brancus (Wafaransa) enas guerras religiosas dantis mentás i tamién el sitiu dela Catedral Católica de Rubaga.

El sestu es el Morru de Nsambya, sitiu dela antigua Catedral de San Pedru de Nsambya i asignau ala Misión de Mill Hill delos católicus británicus mientres la firma del Acuerdu de Uganda (1900).

El sétimu es el Morru de Nakasero, en que la su cumbri estaba el Huerthi Nakasero, una estalación melital británica levantá dimpués de muasse dendi el Huerthi Lugard en Old Kampala. El morru tamién fue el lugal del Hospital Uropeu (el atual laboratoriu analíticu del gobielnu frente ala sei del Menisteriu de Serviciu Púbricu).

Pantaranius i ríus lentus

[adital | adital cóigu]

Debíu ala naturaleza de morrus de Kampala i al su climi tropical, los vallis tenin ríus lentus i pantaranius que tiendin a correl pal sul acia el Lagu Vitoria o pal norti. Estus pantaranius cubrin el 15% del área de tierra de Kampala. Estus incluin:

El ríu pantaraniu Kinawataka, que cubri un área de 1.5 km2 (0.58 square miles) corriendu pal sul acia el Lagu Vitoria i está asitiau ena Devisión de Nakawa.[15]

El ríu pantaraniu Nakivubo, que cubri un área de 5.29 km2 (2.04 square miles) corriendu pal sul acia el Lagu Vitoria dendi los pies de Makerere, con una longitú de 9 kilometres (5.6 mi).[16]

El pantaraniu de Lubigi, que cubri un área de 2.85 km2 (1.10 square miles) corriendu pal oesti dendi los pies de Kisaasi acia el Ríu Mayanja.

El pantaraniu de Kansanga.[17]

El pantaraniu de Kyetinda.

Vegetación

[adital | adital cóigu]

Kampala, debíu ala deversidá de ábitats qu'incluin umedalis i morrus, dantis estaba cubierta de yerbas cortas enas cumbris delos morrus, yerba de elefanti (Pennisetum purpureum Schumach.), Cyperus papyrus, nenúfal d'augua africanu, etc. enos pantaranius i bosquis de hoja perenni con árbolis como el olivu africanu (mpafu) i la figuera de Natal (mutuba).[18]

Geología

[adital | adital cóigu]

Kampala está asitiá ena Meseta d'África Oriental entri los dos braçus del Rift d'África Oriental i enos límites del norti del Cratón de Tanzania. Prantilla:Wide image

Kampala tini un climi tropical de selva (Af) sigún el sistema de clasificación de climi Köppen-Geiger.

Un rasgu del tiempo de Kampala es que presenta dos estazionis más úmeas al añu. Inque la ciá no tini un mes de estación seca rial, esperimenta lluvias más huertis dendi abostu ata diziembri i dendi hebreru ata juñu. Nostanti, es entri hebreru i juñu quandu Kampala tini lluvias bastanti más huertis pol mes, con abril tiniendu por regla xeneral la mayor cantidá de precipitación con una media de alreol de 169 millimetres (6.7 in) de lluvia.

Datos climáticus pa Yuba (1971–2000)
Mes Hen Heb Mar Abr May Hun Hul Abo Set Otu Nov Diz Añu
Máximu rexistrau °C (°F) 41.3 (106.3) 43 (109.4) 43.6 (110.5) 42 (107.6) 39.9 (103.8) 38.5 (101.3) 37 (98.6) 38.5 (101.3) 39 (102.2) 39 (102.2) 39.1 (102.4) 42.8 (109.0) 43.6 (110.5)
Média d'as máximas °C (°F) 36.8 (98.2) 37.9 (100.2) 37.7 (99.9) 35.4 (95.7) 33.5 (92.3) 32.4 (90.3) 31.1 (88.0) 31.6 (88.9) 33.1 (91.6) 34 (93.2) 34.7 (94.5) 35.9 (96.6) 34.5 (94.1)
Média diaria °C (°F) 28.2 (82.8) 29.3 (84.7) 29.9 (85.8) 28.7 (83.7) 27.6 (81.7) 26.5 (79.7) 25.6 (78.1) 25.5 (77.9) 26.4 (79.5) 26.9 (80.4) 27.4 (81.3) 27.5 (81.5)
Média d'as mínimas °C (°F) 20.1 (68.2) 21.7 (71.1) 23.6 (74.5) 23.4 (74.1) 22.6 (72.7) 21.9 (71.4) 21.1 (70.0) 21 (69.8) 21.1 (70.0) 21.3 (70.3) 20.9 (69.6) 20 (68.0) 21.6 (70.9)
Mínimu rexistrau °C (°F) 12 (53.6) 14.1 (57.4) 16.6 (61.9) 16.5 (61.7) 16.8 (62.2) 14 (57.2) 13.3 (55.9) 16.7 (62.1) 15.5 (59.9) 17.2 (63.0) 15.8 (60.4) 13.9 (57.0) 12 (53.6)
Lluvia (mm) (pulg) 5.1 (0.2) 11 (0.4) 36.7 (1.4) 111.5 (4.4) 129.9 (5.1) 117.8 (4.6) 144.7 (5.7) 127.5 (5.0) 103.7 (4.1) 114.5 (4.5) 43.1 (1.7) 8.2 (0.3) 953.7 (37.5)
Días con lluvia (≥ 0.1 mm) 1.4 2 6.6 11.6 12.4 10.3 13 11.5 8.6 10.4 6.5 1.9 96.2
Umedá relativa media (%) 44 42 51 64 73 76 81 80 77 73 69 53 65
Oras de solación 279 235.2 210.8 198 207.7 207 182.9 204.6 228 241.8 237 260.4 2692.4
Fuenti: World Meteorological Organization (WMO), [19] NOAA, [20]
Data: juliu de 2011

De acuerdu cola encuesta del bieniu 2004-05 realizá pol Ministeriu de Salú, Kampala possui el mayor índici de enfeción pol VIH/sida. El 9,2 % delos adultus se halla enfetau, tasa que se dispara al 47 % en quandu alos trabajaoris sexualis se refieri.

Educación

[adital | adital cóigu]
Nuversidá de Makerere
Eificiu prencipal dela Nuversidá de Makerere enos añus dantis dela endependencia

Educación pre-primaria

La educación pre-primaria se ufre solu por entidáis privás que se atopan enos deferentis barrios de Kampala i está regulá de horma ligera pol Menisteriu de Educación i Deportis i enceta dendi las 6 semanas de eá. La educación ena ciá de Kampala es provista pun gran númeru de estitucionis púbricas i privás qu'ufrin una amplia gama de hormación educativa qu'enclui educación pre-primaria, primaria, secundaria, vocacional, técnica, de grau i posgrau.

Educación primaria i secundaria en Kampala

Kampala tini un númeru dambas a dos de escuelas primarias i secundarias en cada parroquia que son ena su mayoría de propiedá privá i unas pocas que son del Estau i tamién están regulás de horma ligera pola Direción de Educación dela Ciá i el Menisteriu de Educación i Deportis.[21]

Algunas delas estitucionis privás:

Kampala Parents School

Aga Khan School

Gayaza High School

Good Times Primary School

Global Junior School

Escuela secundaria musulmana de Kawempe

Educación vocacional i técnica en Kampala

Kampala tini un númeru dambas a dos de estitucionis privás i del Estau qu'ufrin hormación nuna amplia gama de campus como se indica ena tabla de baju:

Electriciá/eletrónica Automoción/auto – elétrica Arbañilería i práticu de hormigón Soldaura i frabricación Metalurxa i fontanería Trebaju de maera Mecaniçau i Ahusti | Nakawa |Del Estau|| 1971 |- | Tiner International School of Beauty[23]|| Peluquería Terapia de belleça | Wandegeya |Privá|| 1995 |- | Jimmy Sekasi Institute of Catering[24]|| Comía i bebía | Kabalagala |Privá|| 1989 |- |St Mbaaga Major Seminary[25] | Teología |Ggaba |Privá |1976 |} La ciá es tamién la sei de varias nuversidáis púbricas i privás nel país encluyendu la Nuversidá de Makerere, la Nuversidá de Kyambogo, la Nuversidá de Kampala, la Nuversidá Bíblica Africana, la Nuversidá Enternacional de África Oriental, la Nuversidá de Ndejje i muchas otras.
Una bibliotequa ena nuversidá de Kyambogo Kampala
Bibliotequa dela nuversidá de Kyambogo

Patrimoniu dela Umaniá

[adital | adital cóigu]

Las Tumbas delos reis de Buganda en Kasubi, se asituan ena colina de Kasubi dela capital, fuerun incluías nel Patrimoniu dela Umaniá dela Unesco en 2001.

Demografía

[adital | adital cóigu]
Mapa de callis de Kampala
Vista de Kampala dendi el espacio
Prantilla:See also

La puebración dela ciá de Kampala propiamenti dicha á íu amentandu de horma rápiá dendi los 62.264 abitantis en 1948 ata los 1.189.142 en 2002, i dimpués los 1.507.080 en 2014. En 2019, la puebración se estimaba en 1.650.800 pressonas.[26][27]

Sigún el Censu de Puebración i Vivienda de Uganda de 2024, Kampala tenía una puebración de 1.797.722 abitantis, formá pol 1.004.884 ombris i 792.838 mugeris. El tamañu meyu delos hueris ena ciá era de 2,9 pressonas.[28]

Kampala, al sel la ciá capital i el motol económicu de Uganda, tini una puebración étnica deversa que vien de todas las partis del país i tamién de paísis vezinus como la Repúbrica Democrática del Congu, Ruanda, Sudán del Sul, Eritrea, Somalia, i mesmu de paísis tan lueñi como la India i China.

Las rellacionis íntimas entricurturalis en Kampala i mesmu en Uganda en conlluntu son entavía raras. Inque muchos delos abitantis de Kampala biven i trabajan en contatu cercanu, se definen entavía polas sus originis étnicas. Estu es más craru enas lenguas nativas (juntu col luganda i el inglés) que se gastan nel hueri, enos lugaris de trebaju i enos espacios púbricus. Amás delos Baganda i los banyankole, otros grupos étnicus grandis encluin los Basoga, bafumbira, batoro, Bakiga, alur, Bagisu (más conocius como bamasaba), Banyoro, Iteso, langi, i acholi.

Datus estóricus de puebración para Kampala:

Lugaris de cultu

[adital | adital cóigu]

Entre los lugares de culto, se encuentran principalmente iglesias y templos cristianos : arquidiócesis de Kampala (Iglesia católica), Church of Uganda (Comunión anglicana), Presbyterian Church in Uganda (Comunión Mundial de Iglesias Reformadas), Baptist Union of Uganda (Alianza Mundial Bautista), Asambleas de Dios.[31] Tamién ai mezquitas musulmanas.

Kampala es la sei delos City Oilers, unu delos mejoris equipus de baloncestu de África Oriental. Es el únicu equipu d'África Oriental que compiti ena FIBA Africa Clubs Champions Cup. Los Oilers juegan los sus partíus de local nel MTN Arena, que se alcuentra nel Área de Lugogo en Kampala.[32]

La ciá acogió el Campeonatu Mundial de Campu a Través en 2017. La ciá tamién acogió la Rugby Africa Cup en 2024 nel Mandela National Stadium. La Copa Africana de Nacionis 2027 se celebrará ena ciá juntu colos paísis vezinus de Tanzania i Quenia.

El Mandela National Stadium, conociu pol un regulal como Estadiu Namboole, es la estalación deportiva más grandi i icónica de Uganda. Asitiau a pecazu de Kampala, en Bweyogerere, esti estadiu multiusos tini una capacidá de más de 45.000 asientus i es el prencipal escenariu pa eventus deportivus mayoris, encluyendu partíus de fubu, atléticu i conciertus. El estadiu es el hueri dela seleción nacional de fubu de Uganda, los Cranes, i acogi varias competiciónis localis i enternacionalis.

El Compleju Deportivu de Lugogo es un centru de deportis en Kampala, qu'ufris estalaciónis pa una tupa de deportis encluyendu tenis, cricket i boseu. El MTN Arena drentu del compleju es un pabellón moernu con una capacidá de alreol de 3.000 pressonas, gastau pa baloncestu, netball, voleibol i otros deportis de rintu. El Oval de Cricket de Lugogo es otru puntu emportanti, ondi se celebran partíus de cricket nacionalis i enternacionalis, lo que lo hazi el centru del cricket en Uganda.

El Club de Golf de Kampala, asitiau nel coraçón dela ciá, es el campu de golf más antigu de Uganda i un destinu de primel nivel palos golfistas. El campu de 18 hoyus ufri un diseñu mu guapu i que desigi abondu, con praderías i caminus bien manteniu. El club tamién tini un campu de práticas i una casa club, haziéndolu un lugal populal tanto palos golfistas de verdá como pa aquellus que buscun descansal nun entornu verdi.

Deportis en Kampala
Estadiu Hamz en Nakivubo

El renovau Estadiu Hamz Nakivubo, dantis conociu como Estadiu Memorial de Guerra de Nakivubo, está nel centru d'ugocius de Kampala.

La ciá es la sei de varios clubis de fubu que juegan ena Premier League de Uganda como el Kampala Capital City Authority FC, el SC Villa, el Police FC i el Express FC. Tamién ai una tupa de equipus en Kampala que juegan ena FUFA Women Super League como el Kawempe Muslim LFC, el Lady Doves FC i muchos otros.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 Gwillim Law, Districts of Uganda, Statoids. Consultado el 20 de octubre de 2007.
  2. City Inforation Prantilla:Wayback, McGill School of architecture Minimum Cost Housing Group. Consultado el 20 de octubre de 2007.
  3. The Mobile Wave: How Mobile Intelligence Will Change Everything, Saylor, Michael, 2012, Perseus Books/Vanguard Press, 978-1593157203, 191
  4. https://www.ubos.org/wp-content/uploads/publication/09_2019Final_2020_21_LLG_IPFs_Sept_2019.pdf
  5. Estimación y cartografía del PIB subnacional en Uganda utilizando imágenes NPP-VIIRS, Wang, Xuantong, Rafa, Mickey, 16 de eneru de 2019, Remote Sensing, 11, 2, 163, en, 2019RemS...11..163W, 10.3390/rs11020163, Moyer, Jonathan D., Li, Jing, Scheer, Jennifer, Sutton, Paul
  6. City Mayors: World's fastest-growing urban areas (1), www.citymayors.com
  7. Kampala, mejor ciá d' África Oriental, Muhindo, Clare, 2016-02-26, New Vision, 2019-08-27
  8. Ranking de Ciudades con Calidad de Vida, mobilityexchange.mercer.com, 2021-01-16
  9. Kampala: Origin of The Name, Myetymology.com, 2014-06-11
  10. Journal of the Discovery of the Source of the Nile, Harper, 1864
  11. La traición y captura de Mwanga y Kabalega, Daily Monitor, 2019-10-30
  12. La gran apropiación de tierras de Buganda en 1900, Daily Monitor, 2019-10-27
  13. Townsmen In The Making, Kampala and its suburbs, Gutkind, P. C.W, Southall, A.W, East African Institute Of Social Research, 1957, 978-0013388883, Kampala, 4
  14. Kampala Capital City Act, 2010, Uganda Legal Information Institute, 2010-12-28
  15. Gumm, Emily, 2011-04-01, The Use and Misuse of Wetlands in Kampala, Independent Study Project (ISP) Collection
  16. Daily Monitor, Nakivubo Channel, where good and bad meet, 2019-11-01
  17. Monitor, Wetlands on verge of extinction, 2020-07-19
  18. Thomas, A. S., July 1946, The Vegetation of Some Hillsides in Uganda: Illustrations of Human Influence in Tropical Ecology. II, The Journal of Ecology, 33, 2, 153–172
  19. World Weather Information Service – Juba (consultau 21 de marçu de 2013; versión archivá 25 de diziembri de 2018).
  20. Juba Climate Normals 1961–1990 (consultau 21 de marçu de 2013).
  21. Education – KAMPALA CAPITAL CITY AUTHORITY | for a better City
  22. Nakawa Vocational training Institute — Uganda BTVET – Business Technical Vocational Education and Training, www.btvet-uganda.org, 2019-09-17
  23. Tiner International School of Beauty Hairdressing Art & Fashion Designing — Uganda BTVET – Business Technical Vocational Education and Training, www.btvet-uganda.org, 2019-09-17
  24. Jimmy Sekasi Institute of Catering — Uganda BTVET – Business Technical Vocational Education and Training, www.btvet-uganda.org, 2019-09-17
  25. 100 seminarians graduate at St. Mbaaga Seminary, www.newvision.co.ug, 2019-09-17
  26. Uganda: Regions, Major Cities & Towns, CityPopulation.de, 18 January 1980
  27. National Population and Housing Census 2014 Main Report, Uganda Bureau of Statistics
  28. Kampala City | NPHC 2024, National Population and Housing Census 2024, Uganda Bureau of Statistics
  29. Neighbours and Nationals in an African City Ward, Parkin, David, 2013-11-05, Routledge
  30. Statistical – Page 20 – Uganda Bureau of Statistics
  31. J. Gordon Melton, Martin Baumann, ‘‘Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices’’, ABC-CLIO, USA, 2010, p. 2920
  32. Juruni Eyes 2013 Basketball Crown, Mutebi, Charles, 2013-05-17, New Vision

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]
  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Kampala.
  • [1] Web oficial