Ir al contenido

Kaunas

Kaunas
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Kaunas
Coordenadas 54°54′00″N 23°56′00″E / 54.9, 23.933333333333
Entidad Ciá, Ciudad de la Liga Hanseática y Gran cidá
 • País Prantilla:Geodatos Lituánia
Superficii  
 • Total 157 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 48 m s. n. m.
Puebración (1 de heneru de 2023)  
 • Total 305120 hab.
 • Densidá 1943,44 hab/km²
Huso horario UTC+02:00 y UTC+03:00
Código postal LT-44001
Prefijo telefónico 837
http://en.kaunas.lt/city y https://www.kaunas.lt/ Sitio web oficial

Kaunas (Prantilla:Audio) es una ciá lituana ubicá nel centru del país, ena provincia omónima. Trata-si dela sigunda ciá más puebrá de Lituaña endispués de Vilna, cunus 328 763 abitantis. Fue la capital dela primel Repúbrica de Lituaña, entri 1920 i 1939.

Afundá en 1361 sobre la confluencia delos rius Niemen i Neris, Kaunas fue el municipiu más abitau del voivodau de Trakai duranti el Gran Ducau de Lituaña. Quandu fue anexioná pol Imperiu russu convirtió-si ena capital dela gobernación de Kaunas. Cola declaración de endependencia de Lituaña en 1918, Kaunas se convierte temporalmenti ena capital, ya que Polonia]] abía anexionau Vilna. Nel períodu d’entriguerras la ciá fue un epicentru coltural i académicu, qualiá que se ve reflexá nelos abondus edificius romancistas i art déco, lo que li valió pa sel-li otorgau el Sellu de Patriemoniu Uropeu.

A nivel comercial es el puertu fluvial más emportanti delos paísis bálticus i cuental col embalsi de Kaunas, el mayol lagu artificial de Lituaña.

Etimología

[adital | adital cóigu]
Kaunas leva el nombri de «Cavm» ena Carta Marina de 1539

El topónimu lituanu «Kaunas» es oficial dendi 1918, i la teoría más estendia es que deriva dun nombri pressonal.[1]

Dantis dela endependencia lituana, la ciá era generalmenti conocia comu «Kovno», l’adeutación del nombri en lengua eslava. Los polacus la llaman «Kowno» i han manteniu essi nombri, mentris que los russus i alemanis han adoptau el topónimu oficial nel sigru XX. El nombri en yidis es «Kovne» (קאָוונע).

Inque los terrenus aliau de Kaunas an síu abitaus dendi el sigru I a.C., los primelus assentamientus definitivus datan del sigru X. El cartógrafu árabi Al-Idrisi mencionó el lugal ena Tabula Rogeriana so el nombri de «Qaynu», mu paecíu al topónimu ogañal.[2]

Reconstrucción del castiellu de Kaunas.

El Gran Ducau de Lituaña fortificó la ciá de Kaunas nel sigru XIV pa defendersi dela Orden Teutónica. La Chronica nova Prutenica menciona la costrución del ogañal castillu de Kaunas en 1361, establiu dendi entoncis comu l'añu oficial de fundación dela ciá.[3] I inque los caballerus teutónicus lo asediaron i capturaron al añu sigüienti, las fuerças lituanas lograron reconquistal al pocu tiempu. Endispués dela batalla de Grunwald, el poder polacu-lituanu se consolidó i Kaunas púu crecel con normaliá.

Kaunas obtuvu el Derechu de Magdeburgu en 1408, duranti el reinau de Vitautas el Grandi, i se convirtió en unu delos powiat más emportantis del voivodau de Trakai (1413-1795), ya que púu desenroigal los sus propius comercius i institucioris. En 1441 se unió a la Liga Hanseática i establió el únicu puestu comercial (kontor) del Gran Ducau de Lituaña, abiertu ata 1532. Al final del sigru XVI, Kaunas era unu delos municipius más prósperus de Uropa Central.[4]

Los sigrus XVII i XVIII fueron desafortunaus pala ciá, atacá pol Imperiu russu i el ejércitu suecu nel marcu de distintus conflictus. A ellu se sumó un broti de pesti bubónica i gravís incendius que diezmaron a la puebración local.Error en la cita: Etiqueta de apertura <ref> sin su correspondiente cierre </ref>

La declaración de endependencia de 1918 convirtió a Kaunas ena capital provisional dela Repúbrica de Lituaña, ya que Vilna s’atopaba so el control de Russia i posteriormenti de Polonia.[5] Duranti el periodu d’entriguerras vivió un notable emprenti económicu, coltural i social; se criaron institucioris comu la Nuversidá Vitautas (ogañal Nuversidá Tecnológica), i el desenroigu industrial conllevó un nivel de vida equiparabili al delas grandis ciais de Uropa Ociental. A finalis dela décaa de 1930 s’había convertíu ena ciá más abitá de Lituaña, con una puebración de orihin lituanu i una notable minoría judia.

Sicasí, duranti la Sigunda Guerra Mundial sufrió primel la invasión soviética (1940-1941) i, tras un brevi levantamientu civil, la ocupación alemana (1941-1944). El ejércitu nazi llevó a cabu un holocaustu dela puebración judia col establicimientu del Guetu de Kovno; s’estima que hubu más de 30 000 víctimas.[6][7] Los soviéticus recuperaron la plaza en 1944 pa establecel la Repúbrica Socialista Soviética de Lituaña, i al términu del conflictu la capital fue trasladá a Vilna, ya so soberanía lituana.

Duranti la etapa soviética, Kaunas se convirtió ena ciá industrial más emportanti del país i llegó a represental el 25 % dela produción nacional, cuatriplicandu el su númiru d’abitantis. Al mesmu tiempu, fue el epicentru del movimientu nacionalista que reclamaba la endependencia de Lituaña, con actus comu la inmolación de Romas Kalanta en 1972 i las manifestacionis dela Revolución Cantá.[8][9]

Dendi la restauración dela endependencia de 1991, Kaunas s’abrió a Uropa Ociental i ha adautau la su industria a las necessiáis dun economía de mercau, potenciandu amás la su transformación urbanística. En tou essi tiempu la ciá ha perdiu casi un 40 % dela puebración debíu a la emigración i la baxa nataliá.[10]

Escudu d’armas

[adital | adital cóigu]

El 30 de juniu de 1993, el escudu d’armas estóricu dela ciá de Kaunas fue establiu por un decretu presidencial especial. El escudu d’armas cuental con un toru brancu con una cruz d’oru entri los sus cuernus, con un hundu de color roju. El toru es el símbulu heráldicu original dela ciá dendi 1400. El sellu heráldicu de Kaunas, introducíu a prencipius del sigru XV, duranti el reinau del Gran Duqui Vytautas, es el sellu heráldicu dela ciá más antíguu conocíu nel territoriu del Gran Ducau de Lituaña. El emblema ogañal era el resultau de mu estudiu i discussión por parti dela Comisión de Heráldica de Lituaña, i se diu cuenta pol artista Raimondas Miknevičius. El toru ha sustituíu al bisonti uropeu, representau nel emblema dela era soviética, que s’usa dendi 1969.

Kaunas tien otrus escudus d’armas, que s’usan principalmente pa finis de representación dela ciá de Kaunas.

Organización territorial

[adital | adital cóigu]

Kaunas s’aparti en 12 çonas:

Oesti — Šilainiai, Vilijampolė.

Esti — Centras, Dainava, Eiguliai, Gričiupis, Šančiai, Žaliakalnis

Sul — Aleksotas, Panemunė

Kaunas en iviernu

Kaunas cuental con un clima continental, d’iviernus fríus i veranus suavis i lluviosus. A pesal dela su ubicação septentrional, el clima en Kaunas es relativamenti suavi en comparación con otrus lugalis de latitis similalis, principalmente pola influencia del mari Bálticu. Debíu a la su latitú, la lus del día en Kaunas s’estiendi dendi 17 oras en plenu veranu a sól alreol de 7 oras en plenu iviernu. El voscu de Kazlu, al oesti de Kaunas, cria un microclima alreol dela ciá, regula la humeá i la temperatura del airi, i lo protegi delos vientus del oesti.

Los veranus en Kaunas son agradabilis, con máximas de 21-22 °C i mínimas d’alreol de 12 °C, peru las temperaturas puein llegal als 30 °C en algotrus días. Los iviernus son fríus, i, frecuentimenti cubiertus de nievi, con temperaturas meyas que oscilan entri –8 i 0 °C i rara vezi caen pol debaxu de –15 °C. Generalmenti, la primavera i el otoñu son frescus i templaus.

Demografía

[adital | adital cóigu]
Pressonas en Kaunas

Con una puebración de 328 763 abitantis segun el censu de 2019, Kaunas es la sigunda ciá más abitá de Lituaña pol detrás de Vilna. Es tamién la ciá lituana con mayol porcentahi de lituanuhablantis; representan el 94 % del total censau, mentris que ena capital essa cifra se reduzi al 63 %. Los ciudadanus de orihin russu suponin el 4 % del total, i el restu de grupus no superan el puntu porcentual.

La composición demográfica ha variau notablementi col pasu delos añus. A finalis del sigru XIX había una emportanti comunidá russa que terminó dexandu el país cola endependencia lituana. Ena década de 1920, quandu Kaunas era la capital de facto, los lituanus representaban el 59 % dela puebración i había una notable minoría de judíus (27 %), siguiá por grupus pequeñus de polacus, alemanis bálticus i russus. Nostanti, la puebración judia fue exterminá duranti la Sigunda Guerra Mundial.

Duranti la Unión Soviética se llegaron a superal los 400 000 abitantis censaus. Endispués dela restauración de endependencia, Kaunas ha perdiu puebración pola emigración i la baxa nataliá.

Gráfica de evolución demográfica de Kaunas entre 1897 y 2011

     Puebración de derechu segun el Centru de Estadísticas de Lituaña.

La ciá cuental (entri otru) col Ospital dela Cruz Roja de Kaunas, en funcionamientu dendi 1908.

Transporti

[adital | adital cóigu]
Aeropuertu enternacional de Kaunas nel añu 2018.

Buena parti del transporti de Kaunas dependi del tráficu roáu. La carretera uropea «E67», conocía popularmenti comu «Vía Báltica», trescurri dendi Praga (Repúbrica Checa) ata Helsinki (Finlandia) pasandu por Polonia i las capitalis delos paísis bálticus. Esti via se cruça al esti cola autopista «A1», que conecta la capital Vilna cola ciá portuária de Klaipėda, i cola autopista de circunvalación «A5». Pal norti, Kaunas enlaza cola autopista «A6» que a la vezi está unía a la carretera uropea E262 cara Ostrov (Russia).

La estación de ferrocarril de Kaunas fue inaugurá en 1862, integrá nun línea que conectaba San Petersburgu con Varsovia. Ogañu en día es una estación de cabecera de ferrocarris lituanus i forma parti dela línea que conecta Lituaña cola ciá polaca de Bialystok. Se prevé la su integración ena futura Rail Baltica.[11]

Los barríus dela ciá, construía sobrala confluencia de dos rius, están conectaus por más de trenta puentis i viaductus. Los más emportantis son el puenti de Vitautas el Grandi i el de M. K. Čiurlionis, que conectan Aleksotas col cascu antiguu. La red de transporti públicu está formá por una red de autobusis, trolebús i minibusis.

A 15 km del centru s’atopa el aeropuertu de Kaunas (códigu IATA: KUN), el sigundu con más tráficu de Lituaña i el cuartu nel conhuntu delos paísis bálticus; sól en 2017 passaron por elli más dun millón de passagerus. La instalación es usá principalmente por aerolíneas de baxu costu: Ryanair i Wizz Air. Kaunas es considerá la cuna dela aviación del Bálticu, pues en 1933 s’intentó hazel un vuelu de larga estancia sin escalas dendi la basi aéria de Aleksotas ata Nueva York. Los pilotus Steponas Darius i Stasys Girėnas fallecierun nel intentu a bordu del «Lituanica» i dendi entoncis se les considera hérois nacionales.[12][13]

Eucación

[adital | adital cóigu]

Kaunas es considerá una ciá d’estudiantis, con más de 25 000 jovinis estudiandu enas sus nuversiáis.

  • Nuversidá de Medicina de Kaunas
  • Nuversidá de Tecnología de Kaunas
  • Nuversidá de Vytautas Magnus
  • Nuversidá Lituana de Agricoltura
  • Academia Lituana de Eucación Física
  • Academia de Veterinária de Kaunas
  • Nuversidá de Vilna - Facultá de Humaniáis de Kaunas
  • Facultá de Negocius de Kaunas
  • Facultá de Kaunas
  • Nuversidá Lituana de Cencias dela Salú

Deportis

[adital | adital cóigu]
Interiol del Estadius Darius i Girėnas, construíu en 1925.

Kaunas es la ciá con mayol tradición deportiva de Lituaña, pues allí fueron fundaus los primelus clubis deportivus del país. La mayol parti de instalacionis deportivas están agrupás nel distritu de Žaliakalnis, talis comu el Pabellón de Deportis —baloncestu—, el Estadius Darius i Girenas —atletismu i fútbol— i la Academia Nacional de Fútbol. Cerca de allí s’atopa la Nuversidá Deportiva de Lituaña, abierta en 1934 comu el primel centru bálticu especializau en eucación física.[14]

El deporti más praticau es el baloncestu i el su club representativu es el Žalgiris Kaunas, que dendi la su fundación en 1944 s’ha convertíu nel más laureáu de Lituaña, assina comu el únicu del país que ha pudiu ganal tantu la liga soviética comu la Euroliga. Delas sus filas han salíu estrellas comu Modestas Paulauskas, Arvydas Sabonis, Šarūnas Marčiulionis, Žydrūnas Ilgauskas i Šarūnas Jasikevičius entri munchus otru.[15] El equipu disputa los sus partíus nel Žalgiris Arena, inauguráu en 2011.[16]

Inque el fútbol no es un deporti mayoriau, Kaunas contó col club pioneru en Lituaña (LFLS Kaunas) i ha albarcau los partíus dela seleción nacional dendi 1990 ata 2013, quandu la Federación Lituana se trasladó a un nuevu campu en Vilna. Endispués dela desaparición del FBK Kaunas, el club más representativu es el Kauno Žalgiris.[17][18]

Ciais hermanás

[adital | adital cóigu]

Kaunas tien acuerdus de hermanamientu colas sigüientis ciais:


Antignano (Italia)

Brescia (Italia)

Breslavia (Polonia)[19]

Brno (Repúbrica Checa)[20]

Cava dei Tirreni (Italia)

Ferrara (Italia)

Grenoble (Francia)[21]

Hordaland (Noruega)

Járkov (Ucrania)

Linköping (Suecia)

Łomża (Polonia)

Los Ángeles (Estaus Uníus)

Myślibórz (Polonia)

Odense (Dinamarca)

Tampere (Finlandia)

Tartu (Estonia)

Trabzon (Turquía)

Tyumen (Russia)

Växjö (Suecia)

Xiamen (China)

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Prantilla:Cite book
  2. <https://www.aplankykitekauna.net/%7Ctítulu=Kauno istorija ir šiandiena|fechaacessu=2 de abostu de 2019|sítiuwebi=Kauno istorija ir šiandiena|idioma=en|fechaarchivu=2 de abostu de 2019|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190802091222/https://www.aplankykitekauna.net/%7Cdeadurl=yes}}
  3. <http://en.kaunas.lt/city/city-history%7Ctítulu=Kaunas city municipality City history|fechaacessu=2 de abostu de 2019|sítiuwebi=Concaju de Kaunas
  4. <http://www.truelithuania.com/history-of-kaunas-lithuania-224%7Ctítulu=History of Kaunas, Lithuania « True Lithuania|fechaacessu=2 de abostu de 2019|sítiuwebi=www.truelithuania.com
  5. Prantilla:Cite book
  6. Porat, Dina (2002). «The Holocaust in Lithuania: Some Unique Aspects». En David Cesarani, ed. The Final Solution: Origins and Implementation. Routledge. pp. 161-162. ISBN 0415152321. Consultado el 22 de diciembri de 2010. 
  7. Bubnys, Arūnas (2004). «Holocaust in Lithuania: An Outline of the Major Stages and Their Results». The Vanished World of Lithuanian Jews. Rodopi. pp. 218-219. ISBN 9042008504. Consultado el 27 de diciembri de 2010. 
  8. <https://visit.kaunas.lt/en/kaunastic/may-in-kaunas-remembering-romas-kalanta/%7Ctítulu=May in Kaunas: Remembering Romas Kalanta|fechaacessu=2 de abostu de 2019|sítiuwebi=visit.kaunas.lt|idioma=en-US|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190802104249/https://visit.kaunas.lt/en/kaunastic/may-in-kaunas-remembering-romas-kalanta/%7Cfechaarchivu=2 de abostu de 2019}}
  9. <https://artsci.washington.edu/news/2013-12/when-songs-trumped-rifles%7Ctítulu=When Songs Trumped Rifles|fechaacessu=7 de setiembri de 2016|autor=|enlaceautor=|fecha=24 de hebreru de 2016|sítiuwebi=Nuversidá de Washington|editorial=|idioma=en}}
  10. <https://www.delfi.lt/a/70904900%7Ctítulu=The shrinking city: Kaunas faces up to depopulation|fechaacessu=2 de abostu de 2019|apellido=|nombre=|sítiuwebi=DELFI}}
  11. <http://www.railbaltica.org/about-rail-baltica/%7Ctítulu=Rail Baltica – Project of the Century|fechaacessu=24 de mayu de 2018|sítiuwebi=www.railbaltica.org|idioma=en-US}}
  12. <http://media.efhr.eu/2013/07/18/vilnius-people-crossed-atlantic-ocean-adamowicz-brothers-rise-fall/%7Ctítulu=The Vilnius people who crossed the Atlantic Ocean. The Adamowicz brothers rise and fall...|fechaacessu=10 de hebreru de 2017|fecha=18 de juliu de 2013|sítiuwebi=media.efhr.eu}}
  13. <https://urm.lt/pl/en/news/celebrations-of-82nd-anniversary-of-the-flight-of-lithuanian-pilots-steponas-darius-and-stasys-girenas-across-the-atlantic%7Ctítulu=Celebrations of 82nd Anniversary of the flight of Lithuanian pilots Steponas Darius and Stasys Girėnas across the Atlantic|fechaacessu=10 de hebreru de 2017|autor=|apellido=Kryptis|nombre=Dizaino|enlaceautor=|fecha=|sítiuwebi=Ministeriu d’Assuntus Esterioris de Lituaña|editorial=|idioma=en|fechaarchivu=11 de hebreru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170211075409/https://urm.lt/pl/en/news/celebrations-of-82nd-anniversary-of-the-flight-of-lithuanian-pilots-steponas-darius-and-stasys-girenas-across-the-atlantic%7Cdeadurl=yes}}
  14. <https://www.lsu.lt/en/about-university/%7Ctítulu=About University|fechaacessu=2 de abostu de 2019|sítiuwebi=Lietuvos sporto universitetas|idioma=en-US}}
  15. <https://theculturetrip.com/europe/lithuania/articles/kaunas-zalgris-the-history-of-the-most-influential-basketball-team-in-lithuania/%7Ctítulu=Kaunas Žalgris: The History of the Most Influential Basketball Team in Lithuania|fechaacessu=2 de abostu de 2019|apellido=Asmonaitis|nombre=Kasparas|sítiuwebi=Culture Trip}}
  16. <http://www.15min.lt/24sek/naujiena/eurolyga/eurolygos-klubu-vadovu-apklausa-zalgirio-arena-geriausia-europoje-1134-563543%7Ctítulu=Eurolygos klubų vadovų apklausa: „Žalgirio“ arena – geriausia Europoje|fechaacessu=2 de abostu de 2019|sítiuwebi=15min.lt/24sek|idioma=lt}}
  17. <https://www.marcadorint.com/euro-sub-19-lituania/un-futbolista-espanol-en-kaunas/%7Ctítulu=Un futbolista español en Kaunas|fechaacessu=2 de abostu de 2019|apellido=Martínez|nombre=Tomàs|fecha=31 de juliu de 2013|sítiuwebi=MarcadorInt|idioma=es-ES|fechaarchivu=2 de abostu de 2019|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190802092027/https://www.marcadorint.com/euro-sub-19-lituania/un-futbolista-espanol-en-kaunas/%7Cdeadurl=yes}}
  18. Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
  19. Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
  20. Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
  21. Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.

Atijus p'afuera

[adital | adital cóigu]
  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Kaunas.

Sítiu oficial de Kaunas Prantilla:Wayback Prantilla:Lt