Lübeck
| Lübeck | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Lübeck | ||||
| Coordenadas | 53°52′11″N 10°41′11″E / 53.869722222222, 10.686388888889 | |||
| Entidad | Gran cidá, Ciudad de la Liga Hanseática, Centro regional mayor, Estado federado de Alemania, Municipio urbano de Alemania, Ciudad-Estado y Urban district in Schleswig-Holstein | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Alemaña | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 214,13 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 13 m s. n. m. | |||
| Puebración (31 de diziembri de 2023) | ||||
| • Total | 219044 hab. | |||
| • Densidá | 1022,57 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
| Código postal | 23552–23570 | |||
| Prefijo telefónico | 4502, 4508 y 451 | |||
| Número oficial de comunidad | 01003000 | |||
| Sitio web oficial | ||||

Lübeck (Prantilla:Audio) —n'español también Lubeca—, oficialmenti Ciá hanseática de Lübeck (Prantilla:Lang-de), es la sigunda ciá más puebrá del estau federau de Schleswig-Holstein, nel norti de Alemaña, endispués de Kiel. El cascu medieval dela ciá fue declarau Patrimoñu dela Umanidá pola Unesco en 1987, destacandu las construcionis de ladrillu n'estilu góticu bálticu, comu la Puerta de Holsten.[1]
La ciá está dividía en dezi municipius i 35 destritus. El municipiu del Centru (Innenstadt) está assitiau nuna isla fluvial rodeá polus ríus Trave i Wakenitz. El municipiu de Travemünde, a diecisieti quilómetrus del centru, está alas orillas del mari Bálticu i es un popular balneariu i puertu ena desembocaura del ríu Trave.
Amburgu s’alluga a unus 58 km al suroesti i Kiel, la capital de Schleswig-Holstein, a 62 km al noroesti. L'autopista Autobahn 1 coneuta a Lübeck con Hamburgu i Dinamarca.
Lübeck fue duranti varios sigrus la "capital" dela Liga Hanseática i fue conocía comu la "Reina dela Hansa". Ogañu se la llama también "La ciá de las sieti torris" (Stadt der Sieben Türme) i la "Puerta cara al norti" (Tor zum Norden).
Estória
[adital | adital cóigu]La ciá hue hundá nel sigru XII. Nel mevieu hue la capital dela Liga Hanseática i ata el sigru XVI unu delus pressonalis más emportantis d’Uropa. I ogañu nel comérciu marítimu alemán, sobretó colus paísis nortizus, Lübeck tiini una gran emportáncia. A pesal dela destrución del Sigunda Guerra Mundial la ciá vieya (edificius delus sigrus XV - XVI, monumentus, eigrejis, almacenis de mercancías) se mantuvu en gran parti intacta.
Nel anu 1942 la polícia política Gestapo prendió tres curas católicus i un pastor protestanti dela ciá, hechus incómodus pal réhimen nazi. Los cuatru clérigus, conocius comu Mártiris de Lübeck, huerun ehecutaus unu endispués del otru, ena data de 10 de noviembri 1943.
Monumentus
[adital | adital cóigu]El centru estóricu vieju de Lübeck hue incluiu nel anu 1987 ena lista del patrimoñu coltural mundiál dela UNESCO.

Pressonaliáis
[adital | adital cóigu]Ernst Curtius (1814 – 1896), estoriador i arqueólogu, espeçialista ena estória de Grécia i Roma antigua;
Heinrich Mann (1871–1950), novelista;
Thomas Mann (1875–1955), escritol, galardonau col Premiu Nobel de Literatura;
Haim Cohen (1911–2002), jurista israelianu, oponenti a la pena de muerti;
Willy Brandt (1913–1992), el cuartu cançeller federal d’Alemaña;
Rose Marie Dähncke (n. 1925), botánica;
Günter Grass (1927–2015), escritol, galardonau col Premiu Nobel;
Björn Engholm (n. 1939), políticu.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ http://whc.unesco.org/es/list/272%7Ceditorial=UNESCO Culture Sector|fechaacceso=3 de jeneru de 2013
Atijus p'afuera
[adital | adital cóigu]Lübeck - la ciá de Thomas Mann Prantilla:Webarchive, 24 de jeneru de 2007, Revista Magazin