Ir al contenido

Lübeck

Lübeck
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Lübeck
Coordenadas 53°52′11″N 10°41′11″E / 53.869722222222, 10.686388888889
Entidad Gran cidá, Ciudad de la Liga Hanseática, Centro regional mayor, Estado federado de Alemania, Municipio urbano de Alemania, Ciudad-Estado y Urban district in Schleswig-Holstein
 • País Prantilla:Geodatos Alemaña
Superficii  
 • Total 214,13 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 13 m s. n. m.
Puebración (31 de diziembri de 2023)  
 • Total 219044 hab.
 • Densidá 1022,57 hab/km²
Huso horario UTC+01:00 y UTC+02:00
Código postal 23552–23570
Prefijo telefónico 4502, 4508 y 451
Número oficial de comunidad 01003000
Sitio web oficial
Vista dela ciá

Lübeck (Prantilla:Audio) —n'español también Lubeca—, oficialmenti Ciá hanseática de Lübeck (Prantilla:Lang-de), es la sigunda ciá más puebrá del estau federau de Schleswig-Holstein, nel norti de Alemaña, endispués de Kiel. El cascu medieval dela ciá fue declarau Patrimoñu dela Umanidá pola Unesco en 1987, destacandu las construcionis de ladrillu n'estilu góticu bálticu, comu la Puerta de Holsten.[1]

La ciá está dividía en dezi municipius i 35 destritus. El municipiu del Centru (Innenstadt) está assitiau nuna isla fluvial rodeá polus ríus Trave i Wakenitz. El municipiu de Travemünde, a diecisieti quilómetrus del centru, está alas orillas del mari Bálticu i es un popular balneariu i puertu ena desembocaura del ríu Trave.

Amburgu s’alluga a unus 58 km al suroesti i Kiel, la capital de Schleswig-Holstein, a 62 km al noroesti. L'autopista Autobahn 1 coneuta a Lübeck con Hamburgu i Dinamarca.

Lübeck fue duranti varios sigrus la "capital" dela Liga Hanseática i fue conocía comu la "Reina dela Hansa". Ogañu se la llama también "La ciá de las sieti torris" (Stadt der Sieben Türme) i la "Puerta cara al norti" (Tor zum Norden).

Estória

[adital | adital cóigu]

La ciá hue hundá nel sigru XII. Nel mevieu hue la capital dela Liga Hanseática i ata el sigru XVI unu delus pressonalis más emportantis d’Uropa. I ogañu nel comérciu marítimu alemán, sobretó colus paísis nortizus, Lübeck tiini una gran emportáncia. A pesal dela destrución del Sigunda Guerra Mundial la ciá vieya (edificius delus sigrus XV - XVI, monumentus, eigrejis, almacenis de mercancías) se mantuvu en gran parti intacta.

Nel anu 1942 la polícia política Gestapo prendió tres curas católicus i un pastor protestanti dela ciá, hechus incómodus pal réhimen nazi. Los cuatru clérigus, conocius comu Mártiris de Lübeck, huerun ehecutaus unu endispués del otru, ena data de 10 de noviembri 1943.

Monumentus

[adital | adital cóigu]

El centru estóricu vieju de Lübeck hue incluiu nel anu 1987 ena lista del patrimoñu coltural mundiál dela UNESCO.

Lübeck: Puerta Holstentor (símbrolu dela ciá)

Pressonaliáis

[adital | adital cóigu]

Ernst Curtius (18141896), estoriador i arqueólogu, espeçialista ena estória de Grécia i Roma antigua;

Heinrich Mann (1871–1950), novelista;

Thomas Mann (1875–1955), escritol, galardonau col Premiu Nobel de Literatura;

Haim Cohen (1911–2002), jurista israelianu, oponenti a la pena de muerti;

Willy Brandt (1913–1992), el cuartu cançeller federal d’Alemaña;

Rose Marie Dähncke (n. 1925), botánica;

Günter Grass (1927–2015), escritol, galardonau col Premiu Nobel;

Björn Engholm (n. 1939), políticu.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. http://whc.unesco.org/es/list/272%7Ceditorial=UNESCO Culture Sector|fechaacceso=3 de jeneru de 2013

Atijus p'afuera

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Commonscat-inline

Prantilla:Sitiuoficial

Lübeck - la ciá de Thomas Mann Prantilla:Webarchive, 24 de jeneru de 2007, Revista Magazin